STSJAD ANDORRA, a 02 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 83/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé2 avril 2013
Numéro279/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 2 avril 2013, TSJC-279/12 (ROJ : STSJAD 83/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:83)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 2 avril 2013, TSJC-279/12 (ROJ : STSJAD 83/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:83) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note méthodologique : la référence canonique fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.*
## Faits et procédure
Une salariée, Mme Canales, exerçait les fonctions de subdirectrice de l'établissement hôtelier « Hotel R. ». Elle a été licenciée par lettre de congédiement émanant de la société « Bernat », pour une faute qualifiée de très grave au titre de l'article 104.7 du Codi de relacions laborals (Llei 35/2008, du 18 décembre). Cette disposition vise la « disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat ». La lettre énumérait plusieurs manquements : défaut de supervision du personnel, défaut de contrôle de l'état de l'hôtel, absence de réactivité, défaut de gestion des achats du restaurant, diminution des instructions données aux employés, tolérance de pratiques prohibées, absence de contrôle qualité et défaut de surveillance des accès. Ces faits étaient situés entre mi-juillet 2010 et le 18 février 2011, date de l'arrêt maladie de la salariée. La sanction retenue était le licenciement disciplinaire.
Saisi par Mme Canales contre les sociétés « Bernat » et « Araujo » (procédure n° B-0989-1/2011), le Tribunal unipersonnel du Batlle a, par jugement du 16 octobre 2012, estimé substantiellement la demande. Il a condamné la société « Bernat » à verser 34 500 euros bruts au titre de l'indemnité de l'article 98 du Codi de relacions laborals, soumis à cotisations auprès de la CASS, assortis des intérêts légaux, ainsi qu'aux dépens, y compris les honoraires d'avocat de la demanderesse. Le juge a rejeté les demandes relatives aux jours fériés travaillés et aux heures supplémentaires.
La société « Bernat » a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, présidée par Mme Eulàlia Amat Llari, avec MM. Pere Pastor Vilanova (magistrat rapporteur) et Vincent Anière, a statué le 2 avril 2013.
## Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
1. Le juge de première instance, qui n'avait pas répondu expressément à l'exception de défaut de qualité pour agir passivement, pouvait-il être censé avoir statué, et la société « Bernat » était-elle l'employeur de la salariée ?
2. Une salariée qui n'a pas contesté la sanction disciplinaire peut-elle, en demandant l'indemnité de l'article 98, être regardée comme ayant accepté la mesure ?
3. La lettre de licenciement précisait-elle
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 02 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 83/2013
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 2 avril 2013, TSJC-279/12 (ROJ : STSJAD 83/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:83)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 2 avril 2013, TSJC-279/12 (ROJ : STSJAD 83/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:83) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Une salariée, Mme Canales, exerçait les fonctions de subdirectrice de l'établissement hôtelier « Hotel R. ». Elle a été licenciée par lettre de congédiement émanant de la société « Bernat », pour une faute qualifiée de très grave au titre de l'article 104.7 du Codi de relacions laborals (Llei 35/2008, du 18 décembre). Cette disposition vise la « disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat ». La lettre énumérait plusieurs manquements : défaut de supervision du personnel, défaut de contrôle de l'état de l'hôtel, absence de réactivité, défaut de gestion des achats du restaurant, diminution des instructions données aux employés, tolérance de pratiques prohibées, absence de contrôle qualité et défaut de surveillance des accès. Ces faits étaient situés entre mi-juillet 2010 et le 18 février 2011, date de l'arrêt maladie de la salariée. La sanction retenue était le licenciement disciplinaire.
Saisi par Mme Canales contre les sociétés « Bernat » et « Araujo » (procédure n° B-0989-1/2011), le Tribunal unipersonnel du Batlle a, par jugement du 16 octobre 2012, estimé substantiellement la demande. Il a condamné la société « Bernat » à verser 34 500 euros bruts au titre de l'indemnité de l'article 98 du Codi de relacions laborals, soumis à cotisations auprès de la CASS, assortis des intérêts légaux, ainsi qu'aux dépens, y compris les honoraires d'avocat de la demanderesse. Le juge a rejeté les demandes relatives aux jours fériés travaillés et aux heures supplémentaires.
La société « Bernat » a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, présidée par Mme Eulàlia Amat Llari, avec MM. Pere Pastor Vilanova (magistrat rapporteur) et Vincent Anière, a statué le 2 avril 2013.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
Le juge de première instance, qui n'avait pas répondu expressément à l'exception de défaut de qualité pour agir passivement, pouvait-il être censé avoir statué, et la société « Bernat » était-elle l'employeur de la salariée ?
Une salariée qui n'a pas contesté la sanction disciplinaire peut-elle, en demandant l'indemnité de l'article 98, être regardée comme ayant accepté la mesure ?
La lettre de licenciement précisait-elle
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, el 2 d'abril de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 02 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 83/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0989-1/2011, instades per la Sra. Canales contra les societats "Bernat" i "Araujo", en data 16 d'octubre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Canales contra les societats Bernat i Araujo, ha de condemnar i condemna aquestes darreres a satisfer a la primera la suma de 34.500.- EUR bruts, que hauran de ser declarats i cotitzats a la CASS en concepte d'indemnització per acomiadament impro… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 02 avril 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-279/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 2 d'abril de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0989-1/2011, instades per la Sra. Canales contra les societats "Bernat" i "Araujo", en data 16 d'octubre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant substancialment la demanda formulada per la Sra. Canales contra les societats Bernat i Araujo, ha de condemnar i condemna aquestes darreres a satisfer a la primera la suma de 34.500.- EUR bruts, que hauran de ser declarats i cotitzats a la CASS en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, més els interessos legals devengats que corresponguin al respecte de la quantitat resultant -això és sobre la suma neta- comptadors des de la data de fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat de la demandant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 279/12 — Décision commentée
II.- La societat "Bernat" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que: el Tribunal a quo no es manifestava respecte dels arguments relatius a la seva manca de legitimació passiva i l'absència d'impugnació de la sanció imposada (article 101 del Codi de Relacions Laborals); la carta de comiat exposava concretament la causa de l'extinció del contracte laboral; la notificació de la falta no exigia les formalitats de l'article 94.1; la treballadora no assumia efectivament el control de l'estat de l'hotel "R.".
II.- La Sra. Canales va formular demanda laboral contra les societats "Bernat" i "Araujo", sol·licitant, a títol principal, la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i fet en forma indeguda, una altra quantitat en concepte de dies festius treballats i hores extraordinàries, interessos legals més l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda, tota vegada que només ha refusat el pagament dels dies festius treballats i de les hores extraordinàries reclamades. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del dia 23 de maig de 2011.
La missiva litigiosa contemplava el següent: "D'acord amb el que estableix l'article 106 del Codi de Relacions Laborals, li notifiquem que vostè va cometre una falta molt greu consistent en la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat, prevista a l'article 104 del referit Codi de Relacions Laborals.
Els fets que motiven aquesta falta són:
Manca de supervisió del personal i de la realització de les tasques assignades a cada un d'ells.
Manca de control de l'estat de l'hotel, el que implica per exemple que moltes habitacions quedin inutilitzables, que la piscina no estava en condicions, que hi havien molts punts de llum sense funcionar, que l'aspecte de l'hotel era lamentable i perjudicial, ja que fins i tot la clientela se'n adonava (forats en les portes de les habitacions i forat en el falç sostre del hall, per exemple) i jardins exteriors no mantinguts malgrat que una empresa està contractada a l'efecte.
Absència de reactivitat quan la Sra. Canales constatava fets perjudicials per l'hotel, com per exemple animals que entraven regularment en dependències de l'hotel per excrementar sense que la Sra. Canales realitzés cap actuació malgrat saber qui eren els propietaris dels animals.
Manca de gestió de les compres realitzades pel restaurant, el que implicava per exemple un superàvit de productes que no es podia justificar i perjudicial per l'empresa.
Disminució dràstica de les instruccions donades als empleats de l'hotel, de tal forma que aquests es trobaven sense tasca a realitzar.
Tolerància i autorització de comportaments i pràctiques que sempre eren prohibits en l'hotel, com per exemple el cobrament per part d'empleats de propines proposades per proveïdors.
Absència de control de qualitat dels serveis prestats pels empleats, el que implica per exemple un incompliment de les normes d'higiene, de sanitat i de seguretat aplicables a hotels i restaurants.
Manca de supervisió dels equipaments i accessos a l'hotel, el que implicava per exemple que a vegades l'accés a l'hotel pels cotxes quedava envaït per vehicles aparcats irregularment.
Aquest fets corresponen a un període de temps com a mínim des de mitjans de juliol del 2010 fins el dia de la seva baixa per malaltia el 18 de febrer del 2011.
En conseqüència, i d'acord amb el que disposa l'article 105 del Codi de Relacions Laborals, l'imposem la sanció següent: Acomiadament disciplinari" (foli 23).
El primer greuge que articula la societat "Bernat" consisteix en denunciar la manca de pronunciament de la instància, sobre la seva manca de legitimació passiva i l'absència d'impugnació de la sanció imposada.
És cert que en el cos de la Sentència apel·lada, el jutjador omet de respondre expressament als esmentats extrems. Això no obsta que aquesta Sala posi remei a l'omissió denunciada, doncs el dispositiu no en resultarà alterat. La legitimació passiva de la recurrent és, malgrat els esforços desplegats per la recurrent, clara. En efecte, per començar, sobta el discurs de l'apel·lant, quan resulta que la carta de comiat emana de la pròpia societat "Bernat", de manera que no s'explica per quina raó poderosa hauria acomiadat una persona amb qui no manté cap vincle laboral. A més, el contracte laboral de l'1 de febrer de 2008, per la qual es contracta a la treballadora en qualitat de subdirectora de l'establiment "Hotel R.", contempla expressament que la Sra. Canales es troba sota la dependència del departament de personal de la societat "Araujo" (encarregada de gestionar el personal de l'hotel pel compte de l'apel·lant) "o bé directament" de la societat "Bernat", propietària del negoci esmentat (foli 24 i 25). Escau afegir, per tancar aquest greuge, que les cotitzacions dels salaris de la Sra. Canales es feien a càrrec del declarant "HOTEL R." (foli 21), quin negoci és propietat de "Bernat" segons el Registre de Comerç (foli 28). Per tant, la treballadora podia legítimament considerar que havia estat contractada per la societat de constant referència i així procedeix descartar una eventual excepció de manca de legitimació passiva.
La societat "Bernat" invoca, en segon lloc, que la Sra. Canales no havia mai impugnat la sanció disciplinària. Aquest greuge, subtil però massa forçat, no es pot acollir, tota vegada que la reclamació de la indemnització de l'article 98 per acomiadament il·legal, constitueix, indirectament, una modalitat de contestació de la mesura adoptada per l'empresa.
III.- La part al·legant també objecta que la carta concretava suficientment la causa de la rescissió del contracte de treball. Si es llegeix amb atenció la missiva, és innegable que s'imputa a la Sra. Canales la comissió de la falta molt greu de l'article 104.7 del Codi de Relacions Laborals, és a dir "la disminució voluntària i contínua del rendiment de treball normal o pactat". Ara bé, aquest mancament s'ha de traduir en fets precisos i situats en el temps, de manera que es permeti la defensa de la treballadora i el control del Tribunal. Força és de constatar que moltes de les descurances atribuïdes a l'empleada no autoritzen, per raó de la seva vaguetat, cap rèplica, com és el cas de la "Manca de supervisió del personal i de la realització de les tasques assignades a cada un d'ells", "Manca de control de l'estat de l'hotel", "Absència de reactivitat quan la Sra. Canales constatava fets perjudicials per l'hotel", "Manca de gestió de les compres realitzades pel restaurant", "Disminució dràstica de les instruccions donades als empleats de l'hotel", "Tolerància i autorització de comportaments i pràctiques que sempre eren prohibits en l'hotel", "Absència de control de qualitat dels serveis prestats pels empleats" i "Manca de supervisió dels equipaments i accessos a l'hotel".
Altres fets més identificables tampoc s'adapten a la falta reprotxada. En la sentència TSJC-165/11 del dia 29 de setembre del 2011, es precisava que l'article 104.7 requeria una actuació del treballador "amb l'expressa voluntat de perjudicar a l'empresa en esguerrar intencionalment la seva feina". Més endavant, la resolució d'aquesta Sala TSJC-119/12 del dia 18 d'octubre de 2012, corroborava que la falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, pressuposava una actuació expressa, una certa prolongació en el temps i un terme de comparació, mínimament objectiu, que servís de referència. Res fa pensar en una actitud calculada per l'apel·lada. En efecte, la recurrent no acredita que l'estat de la piscina, dels jardins o l'existència d'un forat al falç sostre del hall, per exemple, siguin conseqüència d'una actitud o omissió de la Sra. Canales en ordre a malmetre deliberadament la imatge de l'hotel. Fins i tot, el testimoni Sr. Villegas, antic director de l'hotel entre els anys 2003 i 2005 i, per tant, una persona, a priori, ben assabentada de la problemàtica, va afirmar que els problemes de la piscina eren antics i que feia molts anys que la propietat no desitjava invertir en la seva reparació (respostes 8 i 9, foli 302). Pel que fa el jardí, la carta de comiat fa estat de la manca de manteniment. L'empresa de jardineria corresponent només refereix que no havia rebut cap requeriment especial per part de la Sra. Canales (foli 107), però això no significa cap actuació malintencionada. Per finalitzar, la presència d'un forat al hall -tampoc coneixem la seva entitat- tampoc justificaria una mesura tan dràstica com un comiat disciplinari. En qualsevol cas, la societat "Bernat" enlloc prova un canvi radical d'actitud de l'apel·lada en el temps, essent inescaient comparar el seu rendiment amb aquell dels directors anteriors.
Ja per acabar, es convé amb l'Hble. Batlle, que la gran majoria dels testimonis proposats per la societat apel·lant, a qui es va demanar de ratificar un escrit incriminatori (redactat en català) aportat en tràmit de proves, mereixen molta cautela. En aquest sentit, els Srs. Narváez i Alfaro (folis 287 i 289) van reconèixer no entendre bé la llengua oficial del país. Els Srs. Aguilar i Estany (folis 291 i 294) també van admetre haver signat, sense llegir, els documents esmentats. Finalment, els Srs. Pombo, Marcos i Gaya són persones de confiança de les societats "Bernat" i "Araujo" i, per conseqüent, massa vinculades amb una de les parts.
Per tot l'exposat, es coincideix amb l'Hble. Batlle que el comiat no fou ajustat a dret, amb el matís que es pot considerar injustificat i/o fet en forma indeguda, però no "improcedent" com conclou la instància, tractant- se d'un qualificatiu reservat als comiats objectius.
IV.- La desestimació del recurs de la societat "Bernat" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat "Bernat"; confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16 d'octubre de 2012; condemnar la societat "Bernat" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Canales.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.