SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil X. va interposar demanda, de data 5-03-2012, envers els Srs. Durán i Catalá, en la qual sol·licitava la condemna conjunta i solidària de 67.175,80 euros, amb més els interessos i comissions, així com les costes processals. Els defenents no van comparèixer a escoltar la demanda i foren declarats en situació de rebel·lia processal. II.- En data 5-09-2012 es va dictar Sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Estimar substancialment la demanda interposada per la representació processal d'X., contra els Srs. Durán i Catalá -ambdós en rebel·lia processal- condemnant-los solidàriament a pagar a l'agent la suma de 67.175,80.-EUR que ha de veure's incrementada dels interessos calculats trimestralment al tipus per a "Descoberts" segons ABA des del dia 05-03-2012 i fins la data del seu efectiu pagament i al pagament solidari de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència". III.- La representació processal de la Sra. Durán va interposar recurs contra la Sentència d'instància i, en data 13-12-2012, va formular escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licitava la revocació de la Sentència d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, en l'escrit de contesta a les conclusions, de data 17-01-2013, va demanar la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent justifica el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la citació per a contestar a la demanda fou suposadament lliurada al Sr. Catalá i aquest mai ha estat el gendre de la recurrent ni parella de fet de la seva filla. Afegeix que mai li va lliurar la citació i està enfrontat a la Sra. B. Quant a la segona de les citacions, relativa al període de proves, consta que es va lliurar a la Sra. C.R., però no s'identificà a aquesta persona i la Sra. C.R. mai va rebre cap citació ni mai ha viscut a la carretera General de M. II.- Correspon analitzar aquest primer greuge o motiu i, solament si el mateix és desestimat, s'analitzaran els motius restants i relatius al fons de l'afer. El Decret de data 16 de febrer de 1918, de citació a judici, preveu la citació personal a l'interessat, amb l'advertiment de ser declarat en rebel·lia pel cas de no compareixença (art. 1) i la notificació de la citació a qualsevol de les persones de la família de l'interessat que siguin majors d'edat (art. 2). En el cas que ara s'analitza, resulta, en primer terme, que en l'escrit pel qual la part agent interessa la citació a judici dels defenents s'indica que se'ls citi a la XXXX i, de manera subsidiària, si no fossin trobats a la darrera adreça que figura a la documentació d'obertura del compte (C. X., Casa X., X., Encamp). En segon terme, quan es procedeix a la citació dels defenents a la primera de les adreces, el Sr. P.S. signa conforme rep el sobre tancat i (foli 15) recull també el sobre tancat adreçat a la Sra. B.P., i manifesta que la relació amb la citada és de gendre, a la vegada que en l'adreça de la destinatària es fa constar, una volta tatxades les adreces que constaven en la citació, l'XXXX. D'aquests fets acreditats a les actuacions, la defenent manifesta que el Sr. P. S. no manté cap relació de parentiu amb la mateixa i afirma que no és el seu gendre. Afegeix també que atès que es troba enfrontada amb la seva família, no li haurà volgut trametre la citació per a causar-li perjudicis. Consegüentment amb aquestes asseveracions, i degut a l'extrema cura que s'ha d'esmerçar amb els actes de comunicació processal, perquè són els que permeten, en aquest cas, als defenents conèixer les pretensions que s'exercitin en la seva contra i, sobretot, poder exercitar el seu dret de defensa i així efectuar les al·legacions i proposar la prova que considerin convenient en defensa de les mateixes, el fet que consti a la tramesa de la citació al defenent, que recull la citació de la Sra. B.P., una adreça de la defenent diferent a la que s'està intentant la citació, hagués exigit, en ares d'aconseguir el coneixement de la pendència del procés per part de la Sra. B.P., procedir a intentar, prioritàriament, la citació personal abans que notificar la citació a algun familiar o a qui s'identifica com a familiar. En aquest ordre d'idees, els actes de comunicació personal s'han d'adreçar a intentar assolir el lliurament personal de la citació i, solament quan esmerçada la màxima diligència no s'ha pogut aconseguir (i aquí es feia constar una altra possible adreça on intentar la citació personal), es podrà procedir a la notificació de la citació a persones de la família, amb identificació del seu parentiu, i, en defecte d'aquestes possibilitats a la notificació edictal. Les anteriors consideracions s'han de traduir en l'acolliment d'aquest primer motiu del recurs, la qual cosa fa innecessari l'estudi dels restants i procedir a la declaració de nul·litat d'actuacions del procés, amb retroacció al moment de la citació per a la contesta a la demanda. III.- L'èxit del recurs es tradueix, en matèria de costes processals en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Durán contra la sentència, de data 5-09-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i declarar la nul·litat d'actuacions del procés civil amb retroacció de les actuacions fins el moment de l'emplaçament per a la contesta a la demanda. No s'escau efectuar imposició de les costes processals. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE