STSJAD ANDORRA, a 18 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 90/2013
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé18 avril 2013
Numéro265/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 90/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:90)
> Décision commentée : STSJAD 90/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 18 avril 2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:90 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 16 novembre 2010, un engin de déneigement de marque Mercedes, modèle Unimog 1450, appartenant au demandeur, la Comú N., et conduit par M. Palomo, a été impliqué dans un accident sur la voie publique. Le véhicule a heurté une tranchée (« rasa ») ouverte au droit de la chaussée par la société « Pastor », défenderesse, et non signalée. Le véhicule a été réparé par le concessionnaire de la marque, pour un montant de 8 526,22 euros.
Par acte du 11 octobre 2011, la Comú a assigné la société Pastor et la compagnie d'assurances « Amorós » en paiement de cette somme, majorée des intérêts légaux. Dans leur mémoire en défense du 15 novembre 2011, les défendeurs contestaient le lien de causalité entre la tranchée et les dommages.
Par jugement du 25 septembre 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a fait droit à la demande. Il a condamné solidairement la société Pastor et l'assureur au paiement de 8 526,22 euros, avec intérêts légaux depuis le 15 novembre 2011, et mis les dépens à la charge des défendeurs.
La société Pastor et M. Hoyos, délégué de la compagnie Amorós, ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, siégeant sous la présidence de Mme Eulàlia Amat Llari, rapporteure, avec MM. Joan Manel Abril Campoy et Pere Pastor Vilanova, statue sur ce recours.
## Question de droit
Le litige porte exclusivement, selon les termes mêmes de la décision, sur un point de fait et de preuve : déterminer si les dommages « peuvent s'imputer à l'existence d'une tranchée réalisée par la société défenderesse », s'ils résultent du « manque de perception » (de la perícia) du conducteur, ou s'ils proviennent de sinistres antérieurs sans lien avec l'accident.
Trois questions sont ainsi soumises à la Cour :
1. **La causalité** : l'accident est-il imputable à la tranchée non signalée ?
2. **La faute du conducteur** : le défaut de vigilance ou une vitesse excessive, invoqués par l'appelante, suffisent-ils à rompre le lien causal ?
3. **Les dommages antérieurs** : la preuve d'une pluralité de sinistres peut-elle être rapportée par l'appelante, qui supporte la charge de la preuve ?
La décision ne précise ni les dispositions légales fondant la responsabilité des défendeurs (non précisé dans la décision), ni le régime exact de la responsabilité de l'assureur. Elle se réfère globalement à « la législation en vigueur et aux Usages et Coutumes applicables ».
## Solution et dispositif
La Cour procède à une appréciation d'ensemble des éléments probatoires : le témoignage du service de circulation, le rapport de police, la facture de réparation, les expertises contradictoires, le relevé des réparations antérieures et les fiches techniques de l'engin.
**Sur la causalité (fondement II à IV).** La Cour retient la version de la victime. Elle relève que le rapport d'
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 18 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 90/2013
STSJAD 90/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:90)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 90/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 18 avril 2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:90 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 16 novembre 2010, un engin de déneigement de marque Mercedes, modèle Unimog 1450, appartenant au demandeur, la Comú N., et conduit par M. Palomo, a été impliqué dans un accident sur la voie publique. Le véhicule a heurté une tranchée (« rasa ») ouverte au droit de la chaussée par la société « Pastor », défenderesse, et non signalée. Le véhicule a été réparé par le concessionnaire de la marque, pour un montant de 8 526,22 euros.
Par acte du 11 octobre 2011, la Comú a assigné la société Pastor et la compagnie d'assurances « Amorós » en paiement de cette somme, majorée des intérêts légaux. Dans leur mémoire en défense du 15 novembre 2011, les défendeurs contestaient le lien de causalité entre la tranchée et les dommages.
Par jugement du 25 septembre 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a fait droit à la demande. Il a condamné solidairement la société Pastor et l'assureur au paiement de 8 526,22 euros, avec intérêts légaux depuis le 15 novembre 2011, et mis les dépens à la charge des défendeurs.
La société Pastor et M. Hoyos, délégué de la compagnie Amorós, ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, siégeant sous la présidence de Mme Eulàlia Amat Llari, rapporteure, avec MM. Joan Manel Abril Campoy et Pere Pastor Vilanova, statue sur ce recours.
Question de droit
Le litige porte exclusivement, selon les termes mêmes de la décision, sur un point de fait et de preuve : déterminer si les dommages « peuvent s'imputer à l'existence d'une tranchée réalisée par la société défenderesse », s'ils résultent du « manque de perception » (de la perícia) du conducteur, ou s'ils proviennent de sinistres antérieurs sans lien avec l'accident.
Trois questions sont ainsi soumises à la Cour :
La causalité : l'accident est-il imputable à la tranchée non signalée ?
La faute du conducteur : le défaut de vigilance ou une vitesse excessive, invoqués par l'appelante, suffisent-ils à rompre le lien causal ?
Les dommages antérieurs : la preuve d'une pluralité de sinistres peut-elle être rapportée par l'appelante, qui supporte la charge de la preuve ?
La décision ne précise ni les dispositions légales fondant la responsabilité des défendeurs (non précisé dans la décision), ni le régime exact de la responsabilité de l'assureur. Elle se réfère globalement à « la législation en vigueur et aux Usages et Coutumes applicables ».
Solution et dispositif
La Cour procède à une appréciation d'ensemble des éléments probatoires : le témoignage du service de circulation, le rapport de police, la facture de réparation, les expertises contradictoires, le relevé des réparations antérieures et les fiches techniques de l'engin.
Sur la causalité (fondement II à IV). La Cour retient la version de la victime. Elle relève que le rapport d'
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-265/12
SENTENCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de l'Hble. Comú N. va formular demanda contra la societat "Pastor" i contra la companyia d'assegurances "Amorós" en data 11 d'octubre del 2011, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant als defenents a abonar a la seva mandant la suma de 8.526,22 euros, import dels danys que va patir la màquina llevaneus de la seva propietat com a conseqüència de la col·lisió que es va produir entre la mateixa i la rasa al descobert realitzada per la defenent al C., Parròquia N., més els interessos legals corresponents a comptar de la data de l'accident, subsidiàriament, a partir de la data de la factura i, més subsidiàriament encara, a partir de la data de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora i les taxes judicials.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 265/12 — Décision commentée
II.- El dia 15 de novembre del 2011 la representació processal de la societat "Pastor" i del Sr. Hoyos, en tant que delegat de la companyia "Amorós.", va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument de que no havia quedat acreditat a les actuacions que els danys reclamats fossin conseqüència del sinistre d'autes, ni que es poguessin atribuir a la rasa que va dur a terme la societat defenent, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda formulada contra les seves mandants i la imposició de les costes a l'adversa.
III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil va decidir estimar la demanda formulada per la representació processal de l'Hble. Comú N. contra la societat Pastor i la companyia d'assegurances Amorós., condemnant solidàriament a aquests darrers a pagar a la part actora la quantitat de 8.526,22.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 15 de novembre del 2.011, fent finalment imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Pastor" i del Sr. Hoyos en la seva qualitat de delegat de la companyia "Amorós." i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra els seus mandants, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Cal entendre acreditat a les actuacions que en data 16 de novembre del 2010 es va produir un sinistre en el qual es va veure involucrat un vehicle de treta de neu, marca "Mercedes", model "Unimog 1450", amb matrícula XXXX., propietat de l'Hble. Comú N. i conduit pel Sr. Palomo. Consta també a les actuacions que el dia 17 del mateix mes i any el taller concessionari i autoritzat de la marca "Mercedes-Benz" va rebre el citat vehicle i va portar a terme la reparació que va generar la factura que s'adjunta al foli 34 de les actuacions. Per tant, l'objecte del present litigi es concreta exclusivament en esbrinar si els citats danys es poden imputar a l'existència d'una rasa efectuada per la societat defenent, com defensa l'agent, o si són deguts a la manca de perícia del seu conductor, o fins i tot si responen a sinistres anteriors soferts per la citada màquina sense cap relació amb els fets, com argumenta la defenent i ara recurrent. La Sentència d'instància estima correcta la versió de la part agent i contra aquesta resolució s'alça la representació processal de la part defenent considerant que aquesta decisió respon a una valoració errònia de les proves que consten a les actuacions.
II.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la societat "Pastor" i del Sr. Hoyos, en la seva qualitat de delegat de la companyia "Amorós.", argumenta que l'accident, que no nega, no es va produir com a conseqüència de la rasa que havia efectuat la seva mandant en el lloc del sinistre, malgrat admet la seva existència.
Per tal de defensar aquest criteri la recurrent posa de relleu, en primer lloc, que ni la declaració del Servei de Circulació de l'Hble. Comú N., ni la del conductor del llevaneus poden ser tingudes en compte atenent a la relació que tenen aquests testimonis amb l'agent. No obstant, en principi i malgrat aquest servei depèn evidentment de l'Hble. Comú N., no hi ha motius per dubtar de la veracitat de l'informe que s'aporta al foli 21 de les actuacions pel que fa a l'existència del sinistre, posant de relleu que el conductor de la màquina va patir per aquest motiu un fort cop al pit i va ser portat a l'hospital, ni tampoc en referència a la relació de causalitat entre aquest i l'existència d'una rasa a la carretera efectuada per la defenent, la qual descriu, perquè un criteri lògic d'adequació entre un fet i l'altre porta, en principi, a pensar que estan relacionats i més encara quan l'informe s'elabora després de personar-se al lloc dels fets immediatament després de tenir lloc l'accident. Tampoc existeixen dubtes, encara que també en principi, sobre la imparcialitat del Sr. Palomo, treballador del Comú N., en relació a la forma en la què es va produir el sinistre, també per aquesta probabilitat de que la rasa comporti un perill pels vehicles que circulen per la carretera. Per últim, és cert que de la factura que es reclama no es dedueix la causa del sinistre, però ni aquesta és la seva funció, ni en cas que ho fos es podria tenir en compte, ja que aquesta relació la pot establir en tot cas un pèrit i no un mecànic.
III.- Argumenta igualment la recurrent que la rasa es trobava totalment tapada amb terra i no hi havia cap forat, com mostren les fotografies aportades a les actuacions, però el fet que estigués tapada amb terra i neu no exclou que al passar una màquina pesant el terra pogués cedir col·lidint llavors aquesta amb l'asfalt del final de la mateixa, ja que si no va ser així no s'entén la raó per la qual, trobant-se la màquina dins la rasa com es mostra en aquestes fotografies, es va parar i va patir danys. D'altra banda, pel que fa al fet que existissin obres, resulta evident que aquesta situació no alliberava a la part recurrent de senyalitzar la rasa efectuada, perquè no sempre que se'n fan en una carretera es precís trencar l'asfalt per passar tubs o altres conduccions i sense senyalització no es pot preveure la seva existència.
IV.- Pel que fa als arguments de la recurrent en el sentit de que la màquina afectada té mecanismes que li permeten salvar obstacles, cal posar de relleu que, efectivament, en el peritatge efectuat pel Sr. Ayuso a instàncies de la defenent (foli 43) es posa de relleu que la pala que va patir el sinistre està equipada per un sistema de tres làmines que permet salvar obstacles en la superfície del paviment, però el servei tècnic d'"Espada", que va ser qui la va reparar, destaca al foli 58 que aquest sistema funcionava correctament després de l'accident, de tal manera que cal entendre, en el mateix sentit que el pèrit Sr. Villegas, que va informar a petició de l'agent (foli 59), que aquest està pensat sols per esmorteir petits obstacles de poca alçada. En aquest mateix sentit, cal destacar que a l'informe del Sr. M. i a la resposta a les preguntes que se li formulen (foli 104 en relació al 62) es destaca que la màquina està dotada d'un elevador hidràulic que permet adaptar l'alçada del treball de la làmina sobre el terreny, de tal manera que la causa de l'accident podria recaure en la manca de perícia del conductor que no hauria adequat una suficient elevació de la pala portant-la a enganxar-se i a una velocitat excessiva del vehicle, que hauria produït el trencament, però l'existència d'aquest mecanisme no fa més que posar de relleu que la màquina no té un sistema per detectar els obstacles d'una certa entitat, com destaca el pèrit Sr. Villegas, i a manca de senyalització el conductor de la màquina no tenia raó per sospitar que havia d'elevar la pala per evitar un obstacle que no podia preveure, de tal manera que havia de mantenir aquesta a ras de terra per portar a terme adequadament la seva tasca de netejar de neu el paviment, ni que havia de disminuir la velocitat més enllà del procedent per transitar per una zona d'obres.
Per totes aquestes raons, valorades en el seu conjunt, cal estimar que l'accident s'havia d'imputar a l'existència d'una rasa no senyalitzada que havia portat a terme la societat defenent.
V.- Com a darrer motiu del seu recurs, manifesta la recurrent que els danys que presentava la màquina en qüestió podien ser conseqüència de sinistres anteriors i que no tots es podien relacionar amb el d'autes. No obstant, al foli 69 de les actuacions consta un llistat elaborat per "Espada" que enumera les reparacions que se li havien fet a aquest vehicle a través dels anys, però aquest informe el que acredita és que aquesta màquina es pot avariar amb relativa facilitat i que quan això succeeix el seu propietari la repara i, pel que fa als conceptes que consten a la factura que s'adjunta al foli 57, és cert que alguns d'ells podrien respondre exclusivament al manteniment de la màquina, però la recurrent no ha acreditat quins són els que no tenen relació amb el sinistre d'autes i per què, quan aquesta prova estava evidentment al seu abast, raó per la qual aquesta facilitat probatòria que no ha utilitzat no pot fer més que perjudicar-la.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Pastor" i del Sr. Hoyos en la seva qualitat de delegat de la companyia "Amorós." contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de setembre del 2012 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.