SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 18 d'abril de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 20-12-2010, la representació processal de la societat ORG_0 va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat contra el Sr. Espada i la Sra. Badía, demanant que es condemnés solidàriament els demandats a pagar-li l'import de 8.420,96.-euros en concepte de 4 factures de subministrament de diversos components i recanvis mecànics, més els interessos legals a comptar des de la data d'emissió de cadascuna de les factures i subsidiàriament des de la data de contesta a la demanda, més les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador. II.- El Sr. Espada va aplanar-se parcialment a la demanda reconeixent deure l'import de 8160,96.-euros i manifestant que el deute no és en cap cas de la Sra. B., demanant a demés que no es faci cap condemna en costes. III.- La Sra. Badía va oposar-se a la demanda valorant que no havia tingut cap participació en les relacions entre la part demandant i el Sr. G. IV.- Després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. V.- Per sentència de data 03-07-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir estimar la demanda i condemnar solidàriament els Srs. Espada i la Sra. Badía a satisfer a l'agent la suma de 8.420,96.- euros més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades a l'agent inclosos els honoraris d'advocat i procurador. VI.- Contra aquesta resolució, la Sra. Badía ha interposat recurs d'apel·lació, demanant la seva revocació integral amb imposició de les costes a la societat ORG_0 i al Sr. G. La societat ORG_0 i el Sr. Espada demanen la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes a la Sra. Badía. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- La Sra. Badía argumenta en essència que: la sentència estableix de forma errònia que va comprar el negoci del Sr. Espada amb els seus deutes; El deute com el contracte de reconeixement de deute són de l'any 2009 mentre que ella solament va adquirir en 2010 una maquinària i les instal·lacions de llum i telèfon; el seu negoci és una nova empresa; la societat ORG_0 mai va subministrar mercaderies al Sr. Espada pel compte de la Sra. ENTITY_5; II.- Es pacífic que la societat ORG_0 va emetre, entre el 30 de maig i el 31 d'agost de l'any 2009, quatre factures a càrrec del ORG_1 per un import total de 8.420,12.-euros i que en aquell moment el Sr. Espada era l'únic titular-propietari del negoci ORG_1 Aquestes factures van quedar impagades i el 27 d'octubre del 2009, el Sr. Espada va reconèixer les tres primeres factures per un import total de 7.813,80.-euros i es va comprometre a pagar-lo mitjançant pagaments mensuals. III.- La part recurrent sostén que el seu negoci és una nova empresa però aquest extrem no és cert. En efecte, queda establert que per contracte del 14 de setembre de 2010, el Sr. Espada, actuant com a únic propietari del negoci, va vendre a la Sra. Badía pel preu de 30.000.-euros, la maquinària, l'utillatge i les instal·lacions de llum, telèfon i altres subministraments del ORG_1 El venedor va renunciar a favor de la compradora als seus drets d'arrendatari, al nom comercial, al número de telèfon i al contracte de subministrament d'electricitat. La compradora es va comprometre a mantenir assalariats, els dos empleats amb la seva antiguitat en l'empresa, i a pagar part del preu de compra directament al propietari del local per tal de satisfer els lloguers impagats. El mateix dia del 04 de novembre de 2010, el negoci ORG_1, del qual n'era el titular administratiu el Sr. Espada des de 2008 fou donat de baixa al registre de Comerç i industria, mentre que el negoci amb el mateix nom i la mateixa activitat fou autoritzat, la seva titular essent la Sra. Badía. IV.- Per tant, no es pot considerar amb el tribunal a quo que en aquest supòsit s'ha de presumir la subrogació del nou titular del negoci en els deutes de l'anterior. En efecte, no existeix un principi general segons el qual l'adquisició d'un negoci comporta adquirir els crèdits i els deutes del mateix. El primer jutjador cita com a fonament la Sentència d' aquesta Sala de data 23-12-08 (N°186-08) però no se li pot donar a aquesta Sentència el sentit que li dona el tribunal. Aquesta jurisprudència és una aplicació particular de la jurisprudència sobre el presta nom en els casos en els quals s'ha d'admetre una excepció o una limitació al principi de relativitat dels contractes perquè les parts han creat una aparença, la qual no ha de perjudicar als tercers i de la qual aquestes parts han de suportar les conseqüències. En el present cas, cap element permet afirmar que el traspàs del negoci i el canvi de titular del mateix no corresponen a la realitat. V.- No existeix tampoc cap modificació del pol passiu en una de les formes admeses en el dret andorrà i detallades en la Sentència de aquesta Sala de data 22-01- 2004, nº TSJC-112/03 (expromissió, delegació de deutes i negoci d'assumpció de deutes). Al contrari, les factures reclamades van ser generades a un moment en el qual la Sra. Badía no tenia cap vincle amb les dues altres parts. En el contracte de 2010, el Sr. Espada va indicar assumir la plena i exclusiva responsabilitat dels deutes generats anteriorment i deslliurar la Sra. Badía de tota responsabilitat. En el mateix acte, solament declara que no adeuta res pel consum d'electricitat, telèfon, calefacció i aigua ni impostos o taxes però no fa cap referència a les factures de la societat A., SA. Si en la seva confessió en judici va indicar, com ho fa ara en el seu escrit, que va informar la Sra. Badía de l'existència d'aquest deute, s'ha de posar de relleu que en el seu escrit de contesta a la demanda (foli 39) va exposar clarament que el deute no és "en cap cas de la Sra. Badía", "donat que la mateixa no té cap responsabilitat envers aquest deute". En aquestes condicions, la falta de vincle contractual entre la Sra. Badía i la societat A., SA i la falta de circumstàncies particulars per presumir la subrogació de la Sra. Badía en els deutes del negoci, aquesta no està obligada al pagament i s'ha d'estimar el seu recurs. VI.- L'estimació del recurs determina la condemna de la societat ORG_0 a pagar les costes de primera instància de la Sra. Badía i no fer cap especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada (Novel·la 82, capítol X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar el recurs de la Sra. ENTITY_5; Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 03-07-2012 en el sentit d'absoldre la Sra. Badía de tota condemna; Condemnar a la societat ORG_0 al pagament de les costes processals de primera instància de la Sra. Badía, inclosos els de procurador i advocat No fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE