SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la CASS va interposar demanda, de data 20-04-2011, envers el Sr. Ruiz, la societat Ferrer, SL i la companyia d'assegurances Recio, SAU, en virtut de la qual sol·licitava que, en concepte de prestacions satisfetes per compte del Sr. Esteban com a conseqüència d'un accident provocat pel primer amb el vehicle propietat de la segona, es condemnés als defenents a pagar l'import de 43.221,27.-EUR, amb els interessos a comptar de la data de la contesta a la demanda, més les costes judicials incloent les taxes judicials i els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits. Els demandats van oposar-se a la demanda formulant una excepció peremptòria de manca de legitimació activa i una excepció peremptòria de prescripció de l'acció. Les parts van replicar i duplicar oportunament i posteriorment, i després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 18-07-2012, decidint estimar majoritàriament la demanda principal contra el Sr. Ruiz, contra la societat Ferrer, SL així com contra la companyia Recio, SAU, i condemnant solidàriament al primer i la darrera dels defenents, i subsidiàriament al segon, a pagar a la CASS la suma de 43.221,27.-EUROS augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el tretze de juliol del dos mil onze i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de les costes processals als defenents segons disposa el III Considerant. III.- El Sr. Ruiz, la societat Ferrer, SL i la companyia Recio, SAU, van interposar recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància. Per Aute d'aquesta Sala de data 13-11-2012 es va decidir suspendre les actuacions pel que respecta la societat Ferrer, SL, atès la fallida de dita societat. Les parts apel·lant sol·liciten la revocació de la sentència i la condemna de la part adversa a pagar les costes processals, tant de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. La CASS demana que es desestimi íntegrament el recurs i la confirmació de la sentència dictada en primera instància, tot i condemnant a les parts apel·lant al pagament de les costes. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Es pacífic que el 22 de novembre del 2008, el Sr. Manzanares estava conduint la maquina excavadora propietat del seu empresari, la societat Ferrer SL, i va ferir el seu company de feina, el Sr. Esteban, provocant-li una fractura del turmell. Com a conseqüència d'aquest accident, la CASS va pagar unes prestacions al Sr. Esteban i el Sr. Manzanares va ser condemnat penalment. II.- El primer motiu que fonamenta el recurs és que la CASS exerceix una acció de reclamació de responsabilitat "ex delicto" i només ho pot fer contra el Sr. Manzanares essent l'únic condemnat en el marc de la causa penal i que la CASS solament pot actuar contra la societat i la seva companyia d'assegurances en el marc de la llei aquiliana, però ha transcorregut més d'un any des de l'accident, sense interrupció, i dita acció està prescrita; Afegeixen que la CASS no es va constituir com a part en el procediment penal perquè no va presentar querella d'acord amb l'article 15 de la LQPEsteban És reiterada Jurisprudència d'aquesta Sala que en el cas de culpa extracontractual purament civil, s'aplica la lex aquília i la prescripció anyal, però si l'acció en responsabilitat civil prové de delicte s'aplica la prescripció de trenta anys fixat per l'Usatge Omnes Causae. Cal afegir que l'acció civil ex delicto, pressuposa l'existència d'una condemna penal prèvia a l'acció civil i en el cas contrari és a dir d'una sentència absolutòria o de sobreseïment de la causa penal, el perjudicat ha d'actuar en el marc de l'acció de la lex aquília. En el present cas, queda establert que per escrit de data 31-08-09 (foli 52) la representació processal de la CASS va constituir-se en la causa penal a fi i efecte de tenir coneixement de les sentència i/o actuacions reservant-se les actuacions que en dret corresponguin, com li permeten els articles 90 de la Llei Qualificada del Codi Penal i 18 i 20 de la Llei Qualificada de procediment penal, i això sense necessitat de la querella apuntada en l'article 15 de dita Llei. Ressurt de l'acta de judici oral (folis 71 a 76) que en el seu informe, el Ministeri Fiscal va indicar que la "CASS ha fet reserva. No RC". Finalment, per Sentència de data 25-01-2010 l' Hble. Tribunal Unipersonal, secció penal, va condemnar al Sr. Manzanares com a autor responsable de la contravenció penal de lesions per imprudència, condemnant-lo en les costes processals causades, "no havent-hi lloc a responsabilitat civil en haver renunciat a res reclamar el perjudicat" . En aquestes condicions, i en virtut dels principis més amunt recordats, s'ha de considerar que l'acció exercitada per la CASS és una acció ex delicto. No s'ha de diferenciar el cas del Sr. Manzanares del cas de la societat i de l'assegurador, com ho fan les parts apel·lant. En efecte, en virtut de l'article 98,3 LQCP per la primera i de l'article 96 de la LQCP pel segon, són civilment responsables (respectivament de manera subsidiària i de manera solidària) de les conseqüències de l'infracció penal. Per conseqüent, l'acció relativa a la seva responsabilitat és necessàriament l'acció ex delicto de la mateixa manera que l'autor principal. III.- El segon motiu que fonamenta el recurs és que es tracta d'un accident laboral que la CASS ha requalificat com accident de trànsit i que desprès de la sentència penal va obrir un expedient sobre el fonament de l'article 17 del Reglament Tècnic contra l'empresari però va haver d'arxivar-lo perquè no existeix cap falta; la CASS pretén ara fonamentar la seva acció sobre l'article 16 del Reglament Tècnic però la societat i el seu empleat no són tercers per la CASS. Afegeixen que el Sr. Esteban va renunciar a l'acció civil i no pot la CASS actuar en el marc de la subrogació legal. En primer lloc, s'ha de posar de relleu que la posició creditora de la CASS davalla a l'origen de l'article 16 del Reglament Tècnic, en vigor al moment de l'inici del procediment penal, i es fonamenta en les prestacions que ha hagut de satisfer i no directament en els drets de l'assegurat. En efecte, l'article 16 instituïa un principi general en virtut del qual la CASS podia legalment reclamar a qualsevol responsable que tingui la qualitat de tercer en relació a l'assegurat el pagament de les despeses ocasionades per l'aplicació de la legislació vigent. Des de l'1 de novembre e 2009, l'article 90 de la Llei de la Seguretat Social preveu que la CASS pot exigir del tercer responsable i de la seva companyia d'assegurances, solidàriament, el rescabalament de totes les despeses ocasionades. Per conseqüent, la renúncia del Sr. Esteban a demanar una indemnització no té conseqüència i solament el pot vincular amb ell mateix i és inútilment que les parts apel·lant invoquen un suposat vincle contractual. En segon lloc, no és perquè la CASS va obrir un expedient administratiu sobre el fonament de l'article 17 del Reglament Tècnic (article també apuntat en el seu escrit de constitució com a part en la causa penal), que ha perdut el seu dret a exercitar el recurs general instituït per l'article 16 i ara l'article 90 de la Llei del 27-10-2008, atès que l'article 17 solament concerneix el cas particular en el qual l'accident ha sigut causat per una falta inexcusable del patró i donant dret a la percepció d'una cotització suplementària, i per tant no existeix cap incompatibilitat ni cap exclusivitat entre aquests articles. IV.- De tots aquests elements, ressurt que la CASS tenia doncs perfecta legitimació per exercir una acció ex delicto contra el Sr. Ruiz, contra la societat Ferrer, SL així com contra la companyia Recio, SAU, i és amb raó que el tribunal a quo va desestimar les excepcions peremptòries aixecades pels defenents. V.- La desestimació del recurs determina la condemna de les parts apel·lant a pagar les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs introduït pel Sr. Ruiz, la societat Ferrer, SL i la companyia Recio, SAU; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18-07-2012; CONDEMNAR el Sr. Ruiz, la societat Ferrer, SL i la companyia Recio, SAU a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE