ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.27b3a49e · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : STSJAD 132/2013, Sala Civil, recours n° 297/12, 21 mai 2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:132) (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence « Juridiction andorrane, — » figurant dans les métadonnées ne permet pas d'identifier la décision. La référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 132/2013 ; ECLI:AD:TSJADAD:2013:132).
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 297/12 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le Sr Vilar, titulaire de l'entreprise « L. », exerçant une activité d'ébénisterie et de décoration, a assigné en justice le Sr Canals et, à titre subsidiaire, la société Manso, SL. Il réclamait 3 630,75 euros au titre du solde impayé de factures émises pour des travaux d'ébénisterie, de décoration et de cuisines, outre les dépens.
Les défendeurs ont formé une demande reconventionnelle de 15 911,82 euros fondée sur l'enrichissement injustifié. Le demandeur a opposé une exception d'inadéquation de la procédure, que le tribunal a accueillie s'agissant de la demande reconventionnelle.
Il résulte de la décision que l'entreprise a émis huit factures entre le 2 mai 2007 et le 17 novembre 2008, pour un montant total de 41 130,75 euros. La demande ne portait que sur les trois dernières : la facture n° 2095 (16 928,32 euros, réf. « E. »), la facture n° 2124 (1 198,12 euros) et la facture n° 2166 (154,56 euros). Le débiteur a versé six acomptes entre le 21 mai 2007 et le 12 novembre 2008, pour un total de 37 500 euros.
Par jugement du 1er octobre 2012, le Tribunal unipersonnel, section civile, a fait droit à la demande principale. Il a condamné le Sr H. au paiement de 3 630,75 euros, la société Manso, SL étant tenue subsidiairement à hauteur de 1 352,68 euros. Il a rejeté la demande reconventionnelle et mis les dépens à la charge du Sr Canals, subsidiairement de la société Manso, SL.
Le Sr Canals et la société Manso, SL ont interjeté appel, demandant l'infirmation et le rejet intégral de la demande, ainsi que l'accueil de leur demande reconventionnelle. L'intimé a conclu à la confirmation.
Par ordonnance du 25 février 2013, la Cour a rejeté plusieurs demandes de mesures probatoires, notamment la production de la facture n° 175 par la société S. et la vérification de l'autorisation d'activité de l'entreprise « L. ».
Observation : la décision désigne tantôt le Sr H., tantôt le Sr Canals comme débiteur principal. Cette incohérence de désignation n'est pas levée par le texte et ne modifie pas la solution.
La Cour devait trancher plusieurs points :
La Cour rejette l'appel sur chacun de ces points.
**Sur la propriété
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-297/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de maig de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
I.- Per escrit de data 25-07-2011, la representació processal del Sr. Vilar, titular del negoci "L.", va presentar demanda a judici verbal a tramitar pel procediment civil abreujat contra el Sr. Canals i subsidiàriament contra la societat Manso, SL, demanant que es condemnés als demandats a pagar-li l'import de 3.630,75.-euros en concepte del saldo pendent de factures emeses per obres d'ebenisteria, decoració i cuines, més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
II.- Les parts demandades van oposar-se a la demanda i van formular demanda reconvencional en reclamació de la quantia de 15.911,82.-euros per enriquiment injust, més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
III.- La part agent va oposar-se a la demanda reconvencional aixecant una excepció d'error de procediment i subsidiàriament sostenint que no hi ha hagut cap enriquiment injust.
IV.- Després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
V.- Per sentència de data 01-10-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir estimar la demanda i condemnar de manera principal el Sr. H. a satisfer al demandant la suma de 3.630,75.-EUR, i subsidiàriament amb aquest i per l'import de 1.352,68.-EUR la societat Manso, SL; estimar l'excepció d'inadequació de procediment dinamitzada pel Sr. C. en relació a la demanda reconvencional formulada pels demandats i, imposar al Sr. Canals i subsidiàriament a la societat Manso, SL el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
VI.- Contra aquesta resolució, el Sr. Canals i la societat Manso, SL han interposat recurs d'apel·lació, demanant la revocació de la susdita sentència, dictant-ne una altra desestimant íntegrament la demanda del Sr. C.R. i estimant la seva demanda reconvencional per el import de 15911,82.-euros, amb imposició de les costes de primera i segona instància a l'adversa.
La part apel·lada demana la confirmació de la sentència amb imposició de les costes a les parts adverses.
VII.- Per Aute d'aquesta Sala de data 25-02-2013, es va decidir desestimar les pretensions adduïdes per la representació processal del Sr. Canals i de la societat Manso, SL en el seu escrit de conclusions de data 08-01-2013 i consistents en què per a millor proveir i als efectes probatoris es vulgui:
Incorporar en autes els dos fulls adjuntats a l'escrit ans ressenyat;
Oficiar a l'empresa S. que aporti la factura nº175 d'un import de 2.513,70.-EUR, suposadament de l'any 2008, i el justificant del seu pagament per part de l'empresa L., a fi i efecte d'acreditar si aquella empresa (S.) realment va realitzar els treballs esmentats per compte de l'empresa L. i, en cas positiu, observar en quina unitat immobiliària es varen realitzar dits treballs;
Oficiar al departament de comerç i industria del M.I. Govern d'Andorra per a que informi si l'empresa "L." té autoritzada l'activitat per a dur a terme treballs d'alumini com els que es descriuen a la factura nº2069;
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
I.- Ha quedat establert que el Sr. Canals i el Sr. Vilar van mantenir una relació comercial en el marc de la qual el primer, amb interès de Manso, SL, encarregava a l'empresa del segon (L.) la realització de diverses obres d'ebenisteria i de decoració.
L'empresa va emetre a destinació del Sr. H. una sèrie de 8 factures entre el 02 de maig del 2007 i el 17 de novembre del 2008, per un import total de 41.130,75.- euros.
Finalment, la demanda es fonamenta sobre les tres últimes factures, respectivament, la nº 2095 de data 05- 12-2008 per un import de 16928,32.-EUR amb referència "E.", la nº 2124 de data 17-11-2008 per un import de 1.198,12.-EUR amb menció "E.A. APTO114" i la nº2166 de data 17-11-2008 per un import de 154,56.-EUR amb referència "E.A. APTO114".
II.- Els greuges del Sr. Canals i de la societat Manso, SL contra la resolució d'instància són els que segueixen:
el tribunal ha considerat que l'únic argument de la defensa era la manca de legitimació de les parts demandades atès que aquests no serien els titulars de les unitats immobiliàries en què els treballs de fusteria s'haurien realitzat, mentre que en el seu escrit de contesta, a més de dir que no són els propietaris de les unitats immobiliàries en relació amb les factures reclamades, també diuen expressament que desconeixen qui podia ser el propietari de dites unitats immobiliàries, el que significa que han negat tot tipus de relació amb l'apartament 314 de l'edifici E.A. (factura nº2069) i amb l'unitat "E." de Barcelona (factura nº2095). Endemés, l'apartament 314 de l'edifici E.A. no existeix.
El tribunal a quo ha considerat que el Sr. H. havia reconegut la factura nº2095 perquè l'havia pagat en part però això no és cert perquè aquesta factura és una de les factures que ha considerat com a reclamada incorrectament, raó motivant la seva demanda reconvencional.
No comparteixen la fonamentació del tribunal en relació a les factures nº2124 i nº2166 essent "Pel que respecta a les altres dues factures (2124 i 2166, folis 38 i 39), tampoc pot el defenent exonerar-se del seu pagament referint no ser el propietari de l'esmentada unitat immobiliària, a partir del moment en què el dia 26-06-2008 el Sr. H. adquiria el compromís de pagar les factures originals que li presentés la L. en concepte del treball realitzat en l'apartament de l'XXXX (foli 150).", perquè no s'han oposat al pagament d'aquestes factures i tampoc han negat ser els propietaris de l'unitat immobiliària en qüestió.
l'agent ha facturat (factura N°2069) uns treballs d'una activitat diferent a l'activitat que té autoritzada.
III.- S'ha primerament de posar en relleu que la part defenent reconeix les dues últimes factures de la sèrie, és a dir la 2124 i la 2166 en relació amb l'apartament 114 de l'edifici E.A., per un import total de 1.352,68.-euros.
En tot cas, la responsabilitat subsidiària de la societat no és un punt controvertit i és de jurisprudència reiterada d'aquesta Sala (TSJC 324/08 i TSJC 195/08) que el contractista que no ha estat pagat per la persona física o jurídica amb qui ha contractat, té una acció contra dita persona i també una acció directa contra l'amo de l'obra i titular dominical del pis. Per tant, la reclamació feta de manera principal contra el Sr. H. i de manera subsidiària contra Manso, SL. ha de ser acollida.
Pel que fa les altres factures, fonamentalment, les parts apel·lants consideren que no els hi correspon el seu pagament perquè no queda acreditat la realització dels treballs o perquè corresponen a unes unitats immobiliàries amb les quals no tenen cap vincle. Aquests arguments no poden prosperar.
En primer lloc, el Sr. H. mai va contestar a la carta amb avís de rebuda del 12 d'octubre del 2010, per la qual l'advocat de L. li va demanar que pagués el ròssec deutor de 3.630,75.-euros, i això malgrat que dita carta apunti totes les factures reclamades.
En segon lloc, totes les factures van ser emeses a destinació del Sr. H. i aquest darrer va pagar una sèrie de 6 acomptes, compresos entre el 21 de maig del 2007 i el 12 de novembre del 2008, per un total de 37.500.- euros, essent precisat que en aquesta data del 12 de novembre del 2008 el total de les factures es sumava a 39.778,07.-euros.
Pel que fa la factura nº2095 és totalment inversemblant que el Sr. H. en pagui una part important (86%) a través de l'últim acompte, si realment fos una factura relativa a una unitat immobiliària amb la qual no té cap vincle. No és suficient pretendre en la contesta a la demanda que l'altra part va aprofitar-se d'un enriquiment injust per establir la falta de fonament de la factura.
En aquestes condicions, el Sr. H. qui va pagar aquestes factures, en totalitat per les cinc primeres i en quasi totalitat per la sisena, en el marc de la relació contínua entre les parts, va validar-les i és inútilment que la part apel·lant pretén que les factures han estat reclamades incorrectament o que no té cap vincle amb les unitats immobiliàries en qüestió.
Pel que fa la demanda reconvencional sí que es podria acollir-la en el límit de la suma de 12.000 euros del procediment abreujat (Vg. TSJC 18-11-2005) però en el present cas i pels motius exposats abans, aquest no té cap fonament i per tant no es pot estimar.
IV.- Pel que fa la qüestió relativa al fet que L. hauria facturat treballs d'una activitat diferent a l'activitat que té autoritzada, es tracta d'un nou argument aixecat en l'escrit de conclusions del recurs d'apel·lació i no pot ser acollit atès que no es poden en aquesta alçada adduir qüestions diverses a les plantejades a la instància.
V- La desestimació del recurs determina la condemna del Sr. Canals i de la societat Manso, SL a pagar les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs del Sr. Canals i de la societat Manso, SL;
Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de data 01-10-2012 en tots els seus extrems;
Condemnar al Sr. Canals i la societat Manso, SL, al pagament de les costes processals de segona instància, inclosos els de procurador i d'advocat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE