STSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 145/2013
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 février 2013
Numéro37/12
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 145/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:145)
> Décision commentée : STSJAD 145/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:145), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, Andorra la Vella, 22 février 2013, Rotlle TSJP-37/12, Causa TC-111-4/10 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Remarque préalable : la référence fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue ici est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). La décision est rédigée en catalan ; les citations sont des traductions fidèles.*
## Faits et procédure
Le 4 décembre 2010, vers 5 heures du matin, M. Pina circulait à grande vitesse sur la route CG-1, en direction de Sant Julià de Lòria. Lors d'une manœuvre de dépassement, il perdit le contrôle de son véhicule, zigzagua sur la chaussée et envahit la voie inverse. Le conducteur d'un véhicule Audi A3, qui circulait correctement en sens inverse, put l'éviter. En revanche, M. Mercader, qui suivait ce véhicule dans la voie de droite, fut violemment heurté par le véhicule de M. Pina. M. Mercader décéda des suites du choc. Son passager, M. Moliner, fut blessé sans nécessiter de soins médicaux.
Les faits retiennent plusieurs circonstances aggravantes : un taux d'alcoolémie de 0,82 gramme par litre de sang, la présence de panneaux lumineux signalant « Perill, neu o gel a la calçada » (danger, neige ou verglas sur la chaussée), et une température négative. Les victimes ont été indemnisées par l'assureur et, pour une part, par une transaction extrajudiciaire portant sur 50 000 euros, dont 20 000 euros avaient été versés à la date de l'arrêt.
Le Tribunal de Corts a retenu la culpabilité de M. Pina pour un délit majeur d'homicide par imprudence grave (art. 104.1 du Code pénal), un délit mineur de conduite sous l'effet de l'alcool (art. 268.1), un délit mineur de conduite téméraire créant un danger concret pour les personnes (art. 270) et une contravention de lésions par imprudence (art. 477.1). Il a prononcé une peine de trois ans de prison, dont un an ferme et le reste avec sursis, assortie d'une interdiction de conduire de cinq ans. Le texte mentionne à la fois une sentence du 24 février 2012 (antécédent I) et une sentence du 17 juillet 2012 (en-tête et dispositif) ; cette divergence de dates n'est pas expliquée dans la décision.
La défense a formé appel sur deux moyens. Le premier contestait la cumulation de la qualification de conduite téméraire avec l'homicide, qui reviendrait à sanctionner deux fois la même imprudence. Le second visait la peine, jugée incompatible avec la finalité de réinsertion sociale, sans prise en compte suffisante de l'article 56
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 145/2013
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 145/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:145)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 145/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:145), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, Andorra la Vella, 22 février 2013, Rotlle TSJP-37/12, Causa TC-111-4/10 (Lire sur source officielle)
Remarque préalable : la référence fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue ici est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). La décision est rédigée en catalan ; les citations sont des traductions fidèles.
Faits et procédure
Le 4 décembre 2010, vers 5 heures du matin, M. Pina circulait à grande vitesse sur la route CG-1, en direction de Sant Julià de Lòria. Lors d'une manœuvre de dépassement, il perdit le contrôle de son véhicule, zigzagua sur la chaussée et envahit la voie inverse. Le conducteur d'un véhicule Audi A3, qui circulait correctement en sens inverse, put l'éviter. En revanche, M. Mercader, qui suivait ce véhicule dans la voie de droite, fut violemment heurté par le véhicule de M. Pina. M. Mercader décéda des suites du choc. Son passager, M. Moliner, fut blessé sans nécessiter de soins médicaux.
Les faits retiennent plusieurs circonstances aggravantes : un taux d'alcoolémie de 0,82 gramme par litre de sang, la présence de panneaux lumineux signalant « Perill, neu o gel a la calçada » (danger, neige ou verglas sur la chaussée), et une température négative. Les victimes ont été indemnisées par l'assureur et, pour une part, par une transaction extrajudiciaire portant sur 50 000 euros, dont 20 000 euros avaient été versés à la date de l'arrêt.
Le Tribunal de Corts a retenu la culpabilité de M. Pina pour un délit majeur d'homicide par imprudence grave (art. 104.1 du Code pénal), un délit mineur de conduite sous l'effet de l'alcool (art. 268.1), un délit mineur de conduite téméraire créant un danger concret pour les personnes (art. 270) et une contravention de lésions par imprudence (art. 477.1). Il a prononcé une peine de trois ans de prison, dont un an ferme et le reste avec sursis, assortie d'une interdiction de conduire de cinq ans. Le texte mentionne à la fois une sentence du 24 février 2012 (antécédent I) et une sentence du 17 juillet 2012 (en-tête et dispositif) ; cette divergence de dates n'est pas expliquée dans la décision.
La défense a formé appel sur deux moyens. Le premier contestait la cumulation de la qualification de conduite téméraire avec l'homicide, qui reviendrait à sanctionner deux fois la même imprudence. Le second visait la peine, jugée incompatible avec la finalité de réinsertion sociale, sans prise en compte suffisante de l'article 56
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 145/2013 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Pina, contra la sentència de data 17 de juliol del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'homicidi per imprudència greu, i uns delictes menors de conducció sota els efectes de l'alcohol i de conducció temerària, i una contravenció penal de lesions per imprudència greu. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el … »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 22 février 2013 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Rotlle núm. TSJP-37/12 Causa núm. TC-111-4/10 Sentència núm. 07-2013
Ponent M.I. Sra. Josep Maria Pijuan Canadell
S E N T È N C I A
Magistrats M.I. Srs. Marie Conte
Yves Picod
Josep Maria Pijuan Canadell
Andorra la Vella, vint-i-dos de febrer del dos mil tretze.
En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Pina, contra la sentència de data 17 de juliol del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'homicidi per imprudència greu, i uns delictes menors de conducció sota els efectes de l'alcohol i de conducció temerària, i una contravenció penal de lesions per imprudència greu. És part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 24 de febrer del 2012 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Pina com autor d'un delicte major d'homicidi per imprudència greu, d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb una grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang, d'un delicte menor de conducció temerària creant un perill concret per a les persones, així com d'una contravenció penal de lesions per imprudència greu, tipificats als articles 104.1, 268.1, 270 i 477.1 del Codi Penal, concorrent la circumstància modificativa atenuant d'haver el processat reparat el dany ocasionat a la víctima, totalment o en una mesura rellevant d'acord amb la pròpia capacitat i la naturalesa del delicte comès, fins al moment de la vista oral, previst a l'article 29.7 del Codi Penal, a una pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ DELS QUALS UN (1) ANY FERM I LA RESTA CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE DOS ANYS i LA PRIVACIÓ DEL SEU PERMÍS DE CONDUIR PER UN PERÍODE DE CINC (5) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil".
II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que en data 4 de desembre del 2010, vers les 05.00 hores, Pina circulava a gran velocitat per la C.G. 1 direcció Andorra la Vella vers Sant Julià de Lòria, conduint el vehicle marca Honda model Cívic TDI matrícula XXXX. En arribar a l'alçada del punt quilomètric 5,680 inicià una maniobra d'avançament al vehicle que el precedia, un Renault model Megane 1.9 DCI matr. XXXX que, conduït per Moliner i acompanyat per Sainz, circulava pel carril dret dels dos existents en el seu sentit de la marxa. En Pina perdé aleshores el control del seu vehicle, començant a fer ziga-zagues per la calçada, fins envair el carril contrari que creuà totalment. En veure-ho, Ropero que circulava conduint el vehicle marca Audi A3 matr. XXXX correctament en sentit contrari i acompanyat per Ribes, accelerà per evitar ésser col·lidit, aconseguint així esquivar el vehicle conduït per Pina. Que no així ho pogué fer Mercader que, conduint el vehicle marca BMW model sèrie 3 matr. XXXX darrera d'en Ropero, pel carril dret dels dos existents també en aquell sentit de la marxa, fou envestit violentament en el lateral esquerre del seu vehicle per la part davantera del vehicle conduït per Pina. A conseqüència del xoc, aquest darrer sortí projectat vers el seu carril de circulació d'origen, col·lidint aleshores amb la part posterior dreta del turisme, contra el lateral davanter esquerre del turisme conduït per en BS que acabava d'avançar, quedant finalment aturat.
Abans d'arribar al lloc i en l'itinerari emprat pel processat, hi havia aquella matinada - en que les temperatures eren negatives al Principat - panells d'informació lumínics en funcionament, amb el missatge de "Perill, neu o gel a la calçada" .
Practicada la prova d'alcoholèmia, donà un resultat positiu de 0,82 grams d'alcohol per litre de sang per en Pina.
Arrel del xoc Mercader resultà difunt i Moliner amb lesions que no requeriren d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.
Els perjudicats han renunciat a res reclamar en haver estat indemnitzats: els familiars del difunt Mercader per la companyia Esteban, asseguradora del vehicle conduït pel processat i Moliner pel propi Pina.
Així mateix Pina ha signat amb la companyia Esteban una transacció extra judicial en mèrits de la qual s'obliga a abonar a la companyia l'import de 50.000 EUR en concepte de part de la indemnització satisfeta per Esteban als familiars del difunt ENTITY_9; que d'aquesta quantitat Pina ja n'ha abonat 20.000 EUR havent de liquidar els 30.000 EUR restants de manera fraccionada".
III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Pina ha formulat recurs que fonamenta en dos motius, el primer perquè entén que els fets no serien constitutius del delicte menor de conducció temerària de vehicle automòbil amb perill concret per a les persones, mentre que el segon motiu es refereix a la pena imposada que considera que no reuneix el requisit essencial de la pena de la reinserció social, ateses les circumstàncies personals del condemnat. La part apel·lant denuncia en l'escrit del recurs que amb l'aplicació cumulativa del delicte de perill de l'article 270 del Codi Penal amb el delicte major d'homicidi per imprudència greu, s'estaria condemnant la mateixa imprudència dues vegades, entenent que ni és lògic ni és just aplicar els dos delictes, el delicte de resultat i el delicte formal. Pel que fa a la pena, la part apel·lant considera que el Tribunal de Corts no ha tingut en compte l'article 56 del Codi Penal ni la circumstància atenuant de reparació a la víctima, i que la pena de presó ferma imposada perjudica enormement la reinserció social del condemnat, per la qual cosa demana que la pena de presó hauria de ser totalment condicional o, al menys, la pena de presó ferma no hauria de ser superior al temps de presó preventiva o a la que li permetés directament beneficiar-se de la semillibertat per tal de poder seguir treballant. Per tot això, la Defensa de l'acusat Pina demana que, estimant el recurs d'apel·lació, es revoqui la sentència apel·lada absolent a l'acusat del delicte menor de conducció temerària de vehicle automòbil amb perill concret per a les persones, i condemnar-lo a una pena no superior a 18 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys o, subsidiàriament, a una pena de dos anys de presó dels quals tres mesos ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys i a la privació del permís de conduir per un termini de tres anys.
IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal i l'Acusació Particular, oposant-se al recurs. El Ministeri Fiscal considera que els fets declarats provats són legalment constitutius del delicte menor de conducció temerària de l'article 270 del Codi Penal per haver quedat plenament acreditat la conducta totalment temerària de l'acusat, conduint a tota velocitat el seu vehicle en estat de alcoholèmia i obviant de manera flagrant totes i qualsevol de les mesures de precaució exigibles, essent una nit d'hivern i amb senyals de perill de neu o gel a la calçada, amb la qual cosa posà en perill la integritat física dels demés usuaris de la via pública, i que aquesta imprudència temerària no es pot englobar en el delicte major d'homicidi per imprudència greu ja que són delictes independents, per la qual cosa demana el Ministeri Fiscal que es confirmi la condemna de l'acusat Pina pel delicte menor de conducció temerària de l'article 270 del Codi Penal, i que també es confirmi la sentència del Tribunal de Corts pel que fa a la pena imposada, per considerar-la proporcionada als fets i a les circumstàncies personals de l'acusat. Per tot això, el Ministeri Fiscal interessa la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.
Per la seva part, l'Acusació Particular també s'oposà al recurs perquè els fets no discutits de la sentència recullen diferents situacions que integren, d'una banda, el delicte de conducció temerària amb perill concret per a les persones en què els subjectes passius foren els senyors Ropero i Ribes i, d'altra, el delicte d'homicidi per imprudència greu del que fou víctima el senyor Mercader, i també el delicte de conducció sota l'efecte de drogues, per la qual cosa no es dóna cap concurs de lleis de l'article 9 del Codi Penal. I, pel que fa a la pena, aquesta Acusació entén que la pena imposada no es contradiu amb altres imposades pel Tribunal de Corts en causes similars. Per tot això, l'Acusació Particular demana que es dicti sentència confirmant la sentència d'instància i condemnant a l'acusat al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat d'aquesta Acusació.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que amb el primer motiu del recurs la Defensa de l'acusat Pina denuncia la indeguda apreciació pel Tribunal de Corts del delicte menor de conducció temerària de vehicle automòbil amb perill concret per a les persones, doncs entén que amb l'aplicació cumulativa d'aquest delicte de perill i del delicte major d'homicidi per imprudència greu, s'estaria condemnant la mateixa imprudència dues vegades.
L'article 270 del Codi Penal, primer paràgraf, castiga "el qui condueixi un vehicle automòbil amb temeritat manifesta i posi efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones". Es tracta d'una infracció de perill que, com a tal, no exigeix la producció d'un resultat, i és perfectament compatible amb delictes de resultat quan aquesta conducció temerària del vehicle automòbil, a més a més de generar un perill concret per a la vida o salut d'alguns usuaris de la via, produeix un resultat lesiu a altres usuaris de la via, com va ocòrrer en el cas d'autes en què ha quedat degudament acreditada la conducció temerària que exercia l'acusat, temerària per les circumstàncies de conduir sota la influència de begudes alcohòliques i fent-ho a una gran velocitat tot i els avisos -en els panells llumínics- de perill per causa de la presència de neu o de gel a la calçada, havent quedat igualment acreditat que aquesta conducció temerària primerament posà en perill concret la vida o salut d'altres usuaris de la via pública, com fou el cas del conductor i ocupant del vehicle Audi A3 amb matrícula espanyola XXXXXX que, degut a una diligent maniobra del seu conductor, va poder esquivar el vehicle conduit per l'acusat, i posteriorment va provocar la mort del conductor d'un altre vehicle que fou envestit pel vehicle conduit per l'acusat, tractant-se del senyor Mercader que concuía correctament el seu vehicle BMW 3 matrícula espanyola XXXXXX. Per això, no ens trobem en un supòsit de concurs de normes de l'article 9 del Codi Penal, sinó que han d'apreciar-se totes les infraccions criminals i castigar-se d'acord amb les normes del concurs de delictes, sigui concurs real d'infraccions, sigui concurs ideal o medial.
Aixì doncs, l'apreciació pel Tribunal de Corts del delicte menor de conducció temerària de vehicle automòbil amb perill concret per a les persones i delicte major d'homicidi per imprudència greu és plenament conforme a llei, per la qual cosa s'ha de desestimar el primer motiu del recurs.
II.-CONSIDERANT: que el segon motiu del recurs fa referència a la pena imposada, que la part apel·lant considera que no compleix la finalitat de reinserció social, ateses les circumstàncies personals del condemnat, ni en la seva imposició el Tribunal de Corts ha tingut en compte de manera suficient la circumstància atenuant de reparació a la víctima, ni el temps en què l'acusat va estar en llibertat provisional amb la condició de no sortir a les nits, condició que va complir escrupulosament.
És Jurisprudència reiterada que la fixació de la pena dins dels límits establerts en la llei és arbitri judicial que correspon al Tribunal que jutja els fets en la primera instància doncs té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. També té declarat la Jurisprudència que això no suposa, però, que les penes imposades no siguin susceptibles d'ésser revisades en seu del recurs d'apel·lació, encara que aquesta facultat de revisió hauria d'exercir-se de manera excepcional, salvat naturalment els casos en que la pena imposada estigués fora de la previsió legal, sigui per la seva naturalesa, sigui per la seva extensió.
En el present cas, la pena imposada pel Tribunal de Corts -tres anys de presó dels quals un any ferm i la resta condicional, amb un termini de suspensió de dos anys, i la privació del permís de conduir per cinc anys- ho ha estat per les següents infraccions criminals: 1) un delicte major d'homicidi per imprudència greu de l'article 104.1 del Codi Penal, que té assenyada una pena de presó de tres mesos a tres anys; 2) un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0'8 grams d'alcohol per litre de sang, de l'article 268.1 del Codi Penal, que té assenyalada una pena de presó de fins a un any o arrest; 3) un delicte menor de conducció temerària de vehicle automòbil amb perill concret per a les persones de l'article 270, que té assenyalada una pena de presó de fins a dos anys; i, 4) una contravenció penal de lesions per imprudència lleu de l'article 477.1 del Codi Penal. La pena única imposada està dins del límits legals. Entenem, d'altra banda, que els fets són molt greus doncs l'acusat, amb la seva temerària conducció, va causar la mort d'una persona, la qual cosa rebutja que tota la pena de presó sigui imposada amb caràcter condicional. Això no obstant, tenint en compte que l'acusat va complir catorze mesos de llibertat provisional amb la condició de no sortir de nit, condició que va complir escrupulosament, així com les actuals circumstàncies personals de l'acusat, el Tribunal creu avinent minorar el termini de presó ferma imposat a l'acusat i fixar-lo en vuit mesos, per la qual cosa procedeix l'estimació parcial del recurs i la revocació parcial de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en el sentit de fixar en vuit mesos el temps de presó ferma que haurà de complir l'acusat, confirmant la resta dels pronunciaments de dita sentència.
III.-CONSIDERANT: que, atesa l'estimació parcial del recurs, no hi ha lloc a fer cap pronunciament en quan a les despeses processals del recurs.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Pina contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de juliol del 2012, en la causa TC-111-4/10.
2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en el sentit de fixar en vuit mesos el temps de presó ferma que haurà de complir l'acusat, confirmant la resta dels pronunciaments de la sentència apel·lada.
3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
Subir
Diccionario RAE
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/12 — Décision commentée