SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Manso, Hoyos, Carnero, Alcalá i Pera contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia rebutjat la seva demanda d'indemnització per danys i perjudicis derivats de la construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) nord-occidental. El tribunal ha considerat que no hi ha proves suficients per demostrar que la construcció de l'EDAR hagi causat un perjudici cert i efectiu als demandants, ja que no s'ha demostrat que la mera aprovació del projecte hagi afectat negativament el valor de les seves propietats. A més, el tribunal ha destacat que la normativa aplicable no estableix una distància mínima de seguretat respecte dels immobles propers i que les mesures necessàries per minimitzar les emissions de l'estació depuradora han estat adoptades. Finalment, el tribunal ha decidit no imposar les costes del procés als demandants, ja que no s'ha detectat cap actitud temerària o de mala fe per part d'ells. Sentència Magistrats Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet Núm. de Protocol: AD-0307-3/2008 Núm. de Rotlle: TSJA-058/12 SENTÈNCIA 59-2013 PARTS: Apel·lants: Srs. Manso, Hoyos, Carnero, Alcalá, Pera Representant: Sra. Téllez Advocat: Sra. Gutierrez Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Gutierrez Advocat: Sra. Sandoval COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, dinou de juny de dos mil tretze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0307-3/2008. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 22 de maig de 2012 va desestimar la demanda interposada pels Srs. Manso, Hoyos, Carnero, Alcalá, Pera contra el M.I. Govern, en què sol·licitaven que es condemnés l'Administració general a satisfer als agents una indemnització pels perjudicis derivats de la construcció en una zona immediata a les seves propietats de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) nord- occidental. 2.- La representació dels agents va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, que es fonamenta en les següents al·legacions: La Batllia va rebutjar de forma improcedent la pràctica de la prova d'inspecció ocular proposada pels demandants, que era necessària per determinar la situació de l'EDAR i la proximitat als seus habitatges i propietats. La construcció de l'EDAR constitueix causa de responsabilitat administrativa, ja que no s'ha respectat cap distància de seguretat respecte dels immobles dels agents, com era necessari segons es desprèn del dictamen pericial practicat en les actuacions. El perjudici compleix els requisits que preveu el Codi de l'Administració, i s'ha de fixar en el valor total dels immobles, que han deixat de ser habitables i, en conseqüència, ha quedat reduït a zero. El perjudici és cert encara que no s'hagi produït encara una transmissió dels immobles, requisit que exigeix la sentència apel·lada de forma improcedent. 3.- La representació del M.I. Govern es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. En el seu escrit de contestació, addueix que: Ja es van desestimar altres recursos dirigits contra el projecte de l'EDAR i en sol·licitud d'una indemnització per l'existència d'una falta de servei. La normativa aplicable no preveu cap zona de protecció, sinó que les mesures necessàries s'han de determinar cas per cas, segons el Reglament de control de les aigües residuals. Per tant, la zona no ha esdevingut inhabitable. Considera que s'han adoptat les mesures necessàries per tal de minimitzar tot el possible les emissions de l'estació depuradora i que l'avaluació ambiental no preveu cap tipus d'impacte en la fase d'explotació de l'EDAR. No existeix, per tot això, cap perjudici indemnitzable. A més, cal tenir en compte que es tracta de l'ampliació d'una estació depuradora preexistent. 4.- Mitjançant providència de 25 d'octubre de 2012, es va denegar la pràctica de la prova d'inspecció ocular proposada pels agents, ja que els documents incorporats a les actuacions i l'informe pericial eren suficientment explícits quant a la situació dels immobles respecte de l'estació depuradora. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si els agents tenen dret a obtenir una indemnització derivada de responsabilitat administrativa, com a conseqüència del projecte de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals nord-occidental. Com resulta dels antecedents, la sentència apel·lada ha desestimat les pretensions formulades pels interessats, ja que, d'una banda, en la data en què van formular la reclamació, l'EDAR es trobava encara en construcció, de manera que no existia llavors un perjudici actual derivat de les molèsties causades per la infraestructura. Quant a la pèrdua sobrevinguda de valor dels immobles, el Tribunal de Batlles va considerar que "no consta que les propietats dels agents s'hagin transmès de tal manera que la possible pèrdua de valor no constitueix en l'actualitat un perjudici efectiu i doncs cert". Tercer.- L'acció de responsabilitat exigeix, com diu l'article 58 del Codi de l'Administració, que "el perjudici ha d'esser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret". En conseqüència, procedeix analitzar com a qüestió fonamental si concorre en aquest cas un perjudici cert, efectiu i avaluable. Aquesta anàlisi s'ha de fer en funció de la situació de fet que existia quan els recurrents van formular la reclamació, que és la data de referència, ja que ells mateixos consideren que el perjudici deriva de la mera aprovació del projecte de l'EDAR. Segons l'article 60 del Codi de l'Administració, "per al càlcul de la indemnització hom tindrà en compte la situació tal com estava abans de produir-se el fet danyós". Quart.- Com ja s'ha dit abans, la reclamació per responsabilitat administrativa es va produir quan encara no s'havien conclòs les obres de construcció de l'EDAR, de manera que, en aquell moment, no es podia conèixer encara si el funcionament de la infraestructura produiria algun tipus de molèsties efectives i significatives, que poguessin disminuir el valor de les propietats dels agents, i en quina magnitud. De fet, el dictamen pericial en què recolzen els recurrents les seves peticions en aquesta instància, ha considerat que s'havia de respectar una zona de seguretat de 100 metres respecte dels habitatges més propers, distància que fixa el pèrit després de verificar la normativa aplicable als Estats veïns. Segons el dictamen, els habitatges i els terrenys urbanitzables situats dins d'aquest radi han perdut totalment el seu valor, ja que han deixat de ser edificables. Les conclusions de l'informe pericial es basen més en consideracions jurídiques que en criteris exclusivament tècnics. Sobre les qüestions debatudes, cal tenir en compte, en primer lloc, que la normativa aplicable al projecte de l'EDAR no establia una distància mínima respecte dels immobles propers. Segons la disposició transitòria 2a del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, de 18 de desembre de 1996: "Mentre no s'hagin publicat al Butlletí Oficial les prescripcions tècniques sobre els sistemes de depuració i sobre el col·lectors, el Departament de Medi Ambient autoritza els sistemes de depuració cas per cas, mitjançant l'anàlisi del projecte presentat". En conseqüència, no es pot aplicar de forma automàtica una distància de seguretat de 100 metres, com sosté l'informe pericial, sinó que, en el marc de l'avaluació ambiental de cada projecte, s'hauran d'establir les mesures adequades, cas per cas. Tampoc resulta aplicable directament la normativa estrangera en que es basa el dictamen pericial, ja que la disposició addicional 3a de la Llei de seguretat i qualitat industrial, de 22 de juny de 2000, estableix que: "Les remissions a directrius i normes europees de caràcter tècnic relatives a seguretat i qualitat industrial, són determinades específicament en cada un dels reglaments d'aplicació de la Llei, i queden incorporades en el marc reglamentari de la seva aplicació". En realitat, si s'acceptessin incondicionalment les conclusions de l'informe pericial, la conseqüència seria la invalidesa del projecte d'aquesta infraestructura, ja que no s'haurien respectat els requisits exigits per la normativa que el pèrit considera aplicables. Ara bé, aquesta conclusió ha estat ja descartada per la sentència d'aquesta Sala núm. 54-2010, de 22 de setembre, que va desestimar les demandes formulades contra el projecte d'adaptació i ampliació de l'EDAR nord-occidental i contra la convocatòria del concurs relatiu al projecte i la realització dels treballs de millora de la integració i de la reducció dels impactes d'aquella estació. Com es va dir en aquella sentència: "Resulta del conjunt d'aquestes constatacions que el M.I. Govern s'ha esforçat en conciliar la necessitat de realitzar noves instal·lacions i la voluntat de limitar els efectes d'aquests treballs sobre la població veïna". "Tenint en compte els treballs suplementaris que s'han realitzat, podem considerar que els veïns no suporten una càrrega excepcional que pugui vulnerar la igualtat dels ciutadans davant les càrregues públiques". En conseqüència, tal com ja es va considerar llavors, no es pot concloure que la mera aprovació del projecte de l'EDAR comportés perjudicis en l'esfera jurídica dels recurrents, susceptibles de determinar la procedència d'una indemnització. Cinquè.- Quant a la pèrdua de valor de les finques, no es poden compartir les consideracions de la sentència apel·lada sobre el fet de què no existeix un perjudici cert i efectiu, ja que no consta que aquests immobles hagin estat objecte de transmissió a tercers. En realitat, encara que no s'hagi produït aquesta alienació, això no impediria determinar si l'actuació administrativa ha produït una disminució del valor de les propietats dels recurrents. De tota manera, això no suposa que hagi quedat ben establerta l'existència d'un perjudici cert i efectiu. A més de les consideracions anteriors, tampoc es pot acceptar la premissa en què es basa l'informe pericial, segons la qual s'ha produït una pèrdua total del valor dels immobles dels recurrents. De fet, el dictamen descarta (foli 198 de les actuacions) la possibilitat de què la implantació de l'EDAR no incompleixi cap reglament i que, per tant, l'ús residencial sigui possible. L'informe només considera la hipòtesi de què aquest ús residencial hagi esdevingut impossible, de manera que els immobles s'han de substituir pel seu valor de mercat. Ara bé, com resulta de la referida sentència de 22 de setembre de 2010, l'aprovació del projecte de l'EDAR no constitueix una decisió il·legal, ni resulta incompatible amb l'ús residencial dels immobles dels recurrents, per la qual cosa no resulta acceptable una reclamació per l'import del valor total de les finques. Això porta a la conclusió de què, tampoc des d'aquesta perspectiva, s'acredita la concurrència d'un perjudici cert i efectiu, com exigeix l'article 58 del Codi de l'Administració. En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Manso, Hoyos, Carnero, Alcalá, Pera contra la sentència dictada el 22 de maig de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE