STSJAD 176/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:176)
Décision commentée : STSJAD 176/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 juin 2013, recours n° 19/13 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie en entrée (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique a été reconstituée à partir du texte de la décision (ROJ, ECLI, numéro de recours et numéro interne TSJC-019/13).
Faits et procédure
Le 25 avril 2007, M. Marti a été victime d'un accident de la circulation. Il était à cette date titulaire d'une police d'assurance couvrant le cas d'invalidité permanente et totale de l'assuré, assimilée au décès, conclue avec la compagnie « G. ». Le médecin légiste a évalué son déficit à 37,72 %, tandis que la CASS (organisme de sécurité sociale) retenait un taux de 26,40 % (non précisé dans la décision au-delà de ces pourcentages).
Le 20 juin 2011, M. Marti a saisi le Tribunal de Batlles d'une demande principale tendant au paiement de 60 352 euros, correspondant à 37,72 % du capital de 160 000 euros prévu par la police. À titre subsidiaire, il sollicitait 42 240 euros sur la base du taux retenu par la CASS (26,40 %), et, plus subsidiairement encore, une somme à fixer selon la décision des tribunaux de la Principauté.
La compagnie a contesté la demande en soutenant que l'assuré ne se trouvait pas dans un état d'invalidité totale et permanente, condition contractuelle de l'indemnisation.
Par jugement du 25 octobre 2012, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande et mis les dépens à la charge du demandeur, honoraires d'avocat et de procureur compris. M. Marti a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et l'accueil intégral de sa demande.
Le magistrat rapporteur est Mme Eulàlia Amat Llari, la formation étant composée, outre celle-ci, de MM. Joan Manel Abril Campoy et Pere Pastor Vilanova.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était double.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si la police, qui ne prévoit d'indemnisation qu'en cas d'invalidité totale, pouvait donner lieu au versement d'une indemnité proportionnelle au taux d'incapacité lorsque l'assuré ne présente qu'une invalidité partielle. Le tribunal devait ainsi apprécier l'interprétation de la clause d'indemnisation, en particulier la portée de la notion d'« invalidité totale ».
En second lieu, se posait la question de la force probante des témoignages pour établir l'existence d'un pacte oral dérogeant ou complétant les stipulations écrites, en vue d'une indemnisation proportionnelle en cas d'invalidité partielle.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur les deux points. Elle estime, d'une part, que la clause est claire : l'assuré n'a droit à l'indemnité qu'en situation de « nécessité absolue et présumée définitive » de recourir à l'assistance d'un tiers pour les actes ordinaires de la vie. D'autre part, elle juge que les témoignages invoqués ne sauraient prévaloir sur le contrat.
Le dispositif est ainsi rédigé, dans sa langue d'origine :
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Marti contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 d'octubre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. »
Traduction fidèle :
« REJETTE le recours d'appel formé par le représentant processuel de M. Marti contre le jugement rendu par le Tribunal de Batlles le 25 octobre 2012, que NOUS CONFIRMONS intégralement, en mettant les dépens de la présente instance à la charge de la partie appelante. »
Le fondement procédural des dépens est cité dans les motifs comme « Codi 7,51,5 » (référence telle que figurant dans le texte ; l'article exact n'est pas davantage précisé dans la déc
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-019/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 20 de juny del 2011 la representació processal del Sr. Marti va formular demanda contra la companyia "G." sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a la seva mandant la suma de 60.352 euros, corresponent al 37,72% de l'import de 160.000 euros que li corresponia d'acord amb la pòlissa signada entre les parts i el grau d'invalidesa en la què es trobava com a conseqüència de l'accident de circulació que va patir en data 25 d'abril del 2007, valorat amb aquest percentatge per l'informe mèdico-forense, o, subsidiàriament, a abonar-li la suma de 42.240 euros en base al 26,40% en el què la CASS el valorava i, més subsidiàriament, d'acord amb la decisió que sobre aquest punt prenguessin els Tribunals del Principat, més les costes del procediment.
II.- La representació processal de la companyia "G." va contestar a la demanda en data 11 de juliol del 2011, oposant-se a la mateixa amb l'argument que el Sr. M. no es trobava en estat d'invalidesa total i permanent com exigien les condicions previstes a la pòlissa per tal de que la companyia li abonés la corresponent indemnització.
III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 25 d'octubre del 2012 desestimant la demanda formulada pel Sr. Marti contra la companyia G., absolent aquesta darrera de les pretensions de l'agent i imposant al primer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Marti i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix en el present procediment que el Sr. Marti va patir un accident de circulació en data 25 d'abril del 2007, ni que com a conseqüència del mateix el metge forense li va apreciar una IPP total del 37,72% (foli 42) i la CASS un grau de menyscabament de 26,40% (foli 40), ni que en aquella data estava vigent una pòlissa d'assegurança pel cas d'invalidesa permanent i total de l'assegurat, assimilada a la defunció, signada pel Sr. M. i la companyia "G.". Tampoc és objecte de debat en aquesta alçada que, per tal de resoldre la petició del Sr. M. de que la companyia asseguradora l'indemnitzi per aquest concepte, cal estar a les condicions particulars de la pòlissa signada per les parts i que consten als folis 50 i 70 i ss de les actuacions.
D'acord amb les citades condicions, l'assegurat sols tindria dret a la indemnització pactada en el supòsit de què, com a conseqüència d'un accident o d'una malaltia, es trobés davant la necessitat absoluta, i presumiblement definitiva, d'haver de recórrer a l'assistència d'una tercera persona per portar a terme els actes ordinaris de la vida i, com posa de relleu la resolució d'instància, aquesta clàusula és prou clara i no es pot interpretar de cap altre manera que entenent que l'agent sols tindria dret a la citada indemnització si es trobava en aquesta situació, que no és el cas, ja que de les dades que consten a les actuacions resulta que, com a molt, pateix un 37,72% de menyscabament.
II.- No obstant, el Sr. M. argumenta implícitament en la seva demanda i expressament en aquesta alçada que les parts van pactar que, si la situació d'invalidesa en la què ell es pogués trobar era parcial, rebria com indemnització la suma proporcional de la total pactada en relació al grau de menyscabament que li fos apreciat i considera que la prova de l'existència d'aquest pacte són les declaracions de la Sra. Gaya (foli 112 en relació al 110), que va ser l'empleada de la defenent amb la què va contactar, però aquests arguments no es poden estimar.
En efecte, el recurrent no fa altre cosa en aquesta alçada que reiterar els mateixos arguments que ja exposava en la instància i que van ser examinats i valorats de manera raonada i complerta per la resolució objecte del present recurs, circumstància que seria suficient per desestimar sense més aquest recurs.
III.- Malgrat això i per tal de donar resposta més complerta si cap als seus arguments, cal destacar que les circumstàncies en les què el defenent s'obligava a indemnitzar a l'assegurat són clares en la pòlissa subscrita per les parts, de tal manera que cal entendre que sols una situació d'incapacitat total donaria lloc a la indemnització pactada. Per aquesta raó, no es pot considerar que es tracta d'una clàusula fosca, que s'hauria d'interpretar en benefici de l'assegurat en tractar-se d'un contracte d'adhesió, sinó de pactes absolutament clars que el Sr. M. no podia entendre de cap altre forma.
D'altra banda, la claredat de la seva redacció tampoc permet que sigui desvirtuada per les declaracions d'un sol testimoni, ja que, amb independència de que aquest pugui tenir una relació de parentiu amb l'agent, com afirma sense prova la defenent, sols se'ls hi podria donar rellevància si coincidissin, o confirmessin, altres proves que, encara que no fossin concloents, s'haguessin aportat a les actuacions. Pel contrari, en el cas present aquestes declaracions entren en contradicció frontal amb allò recollit al contracte i no existeix a les actuacions cap indici de la veracitat de les manifestacions de la Sra. R.. Cal tenir en compte igualment que aquesta reconeix ambiguament que "coneix" al Sr. M. i que es va convenir "el percentatge per invalidesa i altres circumstàncies de manera molt genèrica", que no reconeix la pòlissa signada per les parts i, pel contrari, recorda quina va ser la interpretació que es va donar al contracte signat sis anys abans (del 20 de desembre del 2006 al 30 de gener del 2012), quan cal presumir que com agent de l'asseguradora en va negociar molts, de tal manera que les seves declaracions no poden determinar la decisió que es prengui.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Marti contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 25 d'octubre del 2012, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE