SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència en relació amb un recurs interposat per la mercantil Farré contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat Farré a prestar garantia per una quantitat de 16.361,28 euros en relació amb defectes constructius en una obra. El tribunal ha estimat el recurs i ha revocat la declaració de garantia de Farré, deixant-la sense efecte en aquest extrem. A més, ha imposat a Blasco les costes processals derivades de la crida en garantia de Farré. La sentència sosté que no hi ha proves que demostrin que Farré sigui responsable de la manca d'acabament dels treballs d'impermeabilització, i que la manca de protecció i els danys causats per altres empreses no són imputables a Farré. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC-045/13 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de Amador va interposar demanda, en data 22-05-2009, envers la mercantil andorrana Blasco segons la qual demanava que es condemnés a la defenent a l'abonament de la quantitat acreditada en judici per a la reparació dels defectes constructius exposats, al pagament de 8.302,03 euros i es declarés l'obligació d'adequar l'obra al projecte autoritzat pel Govern. Subsidiàriament, sol·licitava que es reparessin a la seva costa els defectes constatats i amb imposició de les costes processals. La part defenent va comparèixer en data 26-06-2009 i va articular una petició de crida en garantia respecte d'industrials i intervinents a l'obra, la qual fou acollida per aute de 18-09-2009. La part defenent va presentar escrit, de data 18-12- 2009, de contesta a la demanda, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demanava que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent. II.- En data 7-12-2012 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Estimar en part la demanda formulada el dia 22 de maig de 2009 per Amador contra Blasco condemna la defenent a pagar a l'actora la quantitat global de 29.409,52 euros, augmentada amb l'interès legal des del 18 de desembre 2009. Així com a reparar o fer reparar a les seves costes els defectes constatats al III CONSIDERANT apartats 8 i 9, subsidiàriament a l'incompliment d'aquesta obligació haurà de fer-se càrrec de la seva realització per tercers. Declarem que per la quantitat parcial de 2.012,40 euros i per la reparació del defecte del III CONSIDERANT, apartat 9, prestarà garantia Gálvez. Declarem que per la quantitat parcial de 176,80 euros, prestarà garantia Galan. Declarem que per la quantitat parcial de 16.361,28 euros prestarà garantia Farré. Imposem a Blasco les costes processals causades a Amador, així com a Zurita, S., S.L i al Sr. Bernat. No fer imposició quant a les costes processals causades a Gálvez, Galan i Farré, SAU". III.- La representació processal de Farré va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 20-03- 2013, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual sol·licita la revocació parcial de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la representació processal del Sr. Bernat, per escrit de contesta a les conclusions de 8-4- 2013, la representació processal de Zurita, segons escrit de 15-04-2013, la representació processal de Gálvez, en virtut d'escrit de 15-04-2013, la representació processal de Julián, mitjançant escrit de 15-04-2013 i la representació processal de la comunitat de propietaris agent, per escrit també de 15-04-2013, van sol·licitar la desestimació del recurs interposat de contrari. Consta també a les actuacions, l'escrit de contesta a les conclusions d'Blasco, de data 16-04-2013, en virtut del qual demana la desestimació del recurs i, pel cas que es revoqui parcialment la sentència, que es declari que la quantitat parcial de 16.361,28 euros haurà de ser garantida per Gálvez i Galan. FONAMENTS DE DRET I.- Com a extrem previ a l'anàlisi del recurs interposat per la mercantil Farré, esdevé procedent examinar les pretensions que exercita la defenent Blasco en el seu escrit de contesta a les conclusions. En aquest sentit, considera que el que han de prestar garantia per no preveure la protecció de la terrassa són Gálvez i Galan., per haver col·locat el tub d'escapament del grup electrogen que ha malmès la impermeabilització. Aquestes pretensions adreçades a la revocació de la sentència es contenen en un escrit de contesta a les conclusions de la part recurrent, però no han estat objecte d'un recurs contra la sentència d'instància, per la qual cosa, en el seu escrit de contesta a les conclusions, la part recorreguda només es pot limitar a sol·licitar la desestimació del recurs i adduir els arguments que tingui per convenient. I, per tant, si no va interposar recurs contra la sentència, perquè al seu criteri no la trobava lesiva, no pot ara, en el tràmit d'oposició al recurs interposat, formular pretensions revocatòries contra la mateixa. II.- Quant als motius o greuges que contra la sentència d'instància ha formulat la representació processal de Farré, aquests són els següents. En primer terme, entén que la prova practicada ha estat apreciada de manera incorrecta. Així, manifesta que en el Considerant III es declara l'obligació de prestar garantia pels defectes i desperfectes de la impermeabilització de la terrassa, atès que segons el pèrit es derivarien de la manca de protecció de la làmina, de les lesions causades per tercers i de la mala execució dels acabaments. Pel que fa a la manca de protecció de la làmina, entén que el seu encàrrec era solament col·locar la tela, sense protecció ni subjecció mecànica i no consta cap requeriment ni referència en el llibre d'obra al respecte. Afegeix que aquests extrems els hauria d'haver supervisat la constructora i la direcció facultativa. Sustenta, en el mateix sentit, que el pèrit no li atribueix responsabilitat, sinó que ho fa a Blasco per no haver protegit i deixat inacabat aquesta part de l'obra. Respecte de les lesions causades per tercers, la sentència recull que la tela va patir lesions per tercers, els quals no han estat determinats, de forma que Farré, no pot ésser declarada responsable. I en relació a la mala execució dels acabaments, aquests s'han efectuat de forma correcta i així ho admet el perit judicial, quan conclou (pàg. 31) que la col·locació de la làmina és correcta, atès que es veu la làmina encolada en la majoria de les zones dels paraments que s'observen en les fotografies. En segon terme, si es considerés que Farré és responsable la prestació de garantia constituiria un enriquiment injust, perquè es garantiria uns treballs no encarregats ni cobrats. En tercer terme, pel que es refereix a les costes processals, Farré no va rebre cap requeriment, i els defectes de la tela no li són imputables, per la qual cosa procedeix condemnar a Blasco a les costes de primera i segona instància. III.- La viabilitat o no del primer dels motius del recurs interposat per la mercantil Farré exigeix l'examen de la pericial judicial que es troba als folis 676 i següents per a concloure si la mateixa ha estat o no ben apreciada i valorada. Aquesta Sala ja ha posat de manifest en reiterades ocasions que la prova pericial s'ha de valorar en consonància amb el criteri de la sana crítica. Des d'aquesta òptica, i centrat el recurs en la inimputabilitat del mal estat de la impermeabilització de la coberta, en primer terme, convé ressenyar que el pèrit (foli 7054) indica que la làmina MEP-FLEX, d'estanqueitat monocapa, és essencial que vagi protegida. A continuació, el pèrit judicial descarta que els desperfectes de la impermeabilització es deguin a la manca d'execució correcta, tota vegada que assevera, per una banda, que la làmina es veu encolada en la majoria de les zones dels paraments que es veuen a les fotografies (foli 706), i per altra, concreta inicialment els desperfectes en la manca de protecció, per quant la impermeabilització realitzada segueix les prescripcions del fabricant del material. En segon terme, el pèrit judicial conclou (foli 707) que és la manca de protecció de la làmina, la qual ha d'anar fixada mecànicament i amb protecció de graves o paviment de rajoles flotant i això no s'ha fet, de manera que l'obra està inacabada i es deteriora. I, en tercer terme, el pèrit judicial assenyala (folis 710 i 711) que a resultes del tub d'escapament del grup electrogen del local de la planta quarta, s'ha fos la impermeabilització, a la vegada que presenta talls que la malmeten, sense que s'hagi determinat els causants d'aquests danys. Consegüentment, amb el resultat de la pericial, el present motiu de recurs ha de ser acollit. Així, no consta provat que Farré sigui responsable de la manca d'acabament dels treballs d'impermeabilització; ans al contrari, el pèrit judicial indica com a responsable de la manca de protecció a Blasco (foli 708), mentre que l'execució dels treballs de Farré s'hauria desenvolupat conforme a la lex artis ad hoc, tant pel que fa a l'execució de la col·locació de la làmina amb els paraments com de la tela protectora en general. I, per altra banda, existeixen altres danys a la tela, causats després de la seva instal·lació, que es deuen a obres executades per empreses no determinades, que han malmès la tela ja instal·lada. Per tant, i d'acord amb les anteriors consideracions cap de les dues causes que malmeten la impermeabilització: la manca de protecció i els danys causats per altres empreses, són imputables a la recurrent i ha de ser estimat aquest greuge contra la sentència d'instància. IV.- L'acolliment d'aquest motiu fa que sigui innecessari l'estudi del segon, el qual s'articulava amb caire subsidiari per si el primer no era acollit. Respecte de les costes processals, l'estimació d'aquest motiu primer fa que s'hagi de deixar sense efecte la no imposició de les costes processals respecte de Farré i tota vegada que la mateixa ha estat cridada en garantia de forma innecessària, s'haurà de revocar la sentència en el sentit d'imposar a Blasco les costes processals causades a Farré. V.- L'èxit del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Farré contra la sentència, de data 7-12-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i revocar la seva part decisòria en el sentit exclusivament de revocar la declaració de garantia de Farré per la quantitat de 16.361,28 euros, i la deixem sense efecte en aquest extrem, així com imposar a Blasco les costes processals derivades de la crida en garantia de Farré, mantenint la resta dels seus pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE