SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el dia 31 de juliol de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1603-1/2012, instades per la Sra. Estany contra la societat A., S.A.U., en data 24 d'abril de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada per la Sra. Estany contra la societat A., S.A.U., absolent aquesta darrera de les pretensions de l'agent i imposant a l'actora les costes processal causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la defenent". II.- La Sra. Estany ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre manifesta que: les ocupacions de caixera i de dependenta de xarcuteria en un supermercat constituïen dues ocupacions totalment diferents; havia estat contractada com a empleada de venda, malgrat només duia a terme tasques de cobrament; la seva classe de treball era de caixera i s'havia oposat a la seva modificació; l'empresa havia de prendre en compte el seu estat de salut. II.- La Sra. D. va treballar pel compte de la societat defenent entre els dies 10 de gener de 2007 i el 20 de setembre de 2012, moment en què la treballadora va desistir de la relació laboral. La carta corresponent contenia la motivació que segueix: "Distingit senyor, Per la present us comunico la meva decisió de desistir justificadament del contracte de treball, de data 10 de gener de 2007, que m'uneix laboralment amb la empresa "H.". Que, d'ençà el dia que vaig començar a treballar a l'empresa "H.", 10 de gener de 2007, sempre he realitzat les meves funcions com a caixera, sent aquesta la classe de treball per la qual vaig ser contractada. En data 16 de juliol de 2012, el meu superior em va comunicar verbalment una modificació del lloc de treball, per tal que realitzés els treballs corresponents a la xarcuteria. Que, per a quest motiu, en data 20 de juliol d'enguany, us vaig enviar una carta certificada exposant la meva oposició a dita modificació del meu lloc de treball, ja que no he donat el meu consentiment, ni se m'ha informat que dits canvis són per motius d'urgència. A més a més, us vaig adjuntar certificat de la Dra. Manso informant que pateixo asma i que no es convenient que porti a terme feines amb temperatures fredes. Que, en data 18 de setembre d'enguany, una vegada que m'he reincorporat a la feina, després d'una baixa mèdica, el meu superior m'ha tornat a indicar que havia de portar a terme la feina de la xarcuteria, sense tenir en compte la carta que us vaig enviar informant de la meva oposició a dit canvi de feina. Per aquests motius, i a tenor de l'establert a l'article 97.1. b) de la llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, li comunico la meva voluntat de rescindir justificadament el contracte de treball que m'unia a l'empresa "H.", sense cap preavís i tenint dret a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat, tipificat a l'article 98 de la llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals. Que, d'acord amb l'article 99 de la llei de constant referència, el mateix dia de rebre la present carta o com a màxim l'endemà, m'ha d'oferir el pagament de tots els conceptes laborals" (foli 18). El Tribunal a quo ha considerat que el desistiment no era justificat i ha desestimat, per conseqüent, el pagament de la indemnització de l'article 98. La part recurrent s'alça contra la resolució de la instància, tota vegada que considera que la seva classe de treball havia estat canviada sense el seu consentiment i que la seva malaltia (asma) era incompatible amb el nou lloc de treball. El desistiment de la treballadora es fonamenta en la infracció al paràgraf b) de l'article 97.1 del Codi de relacions laborals, és a dir: "l'exigència d'un treball diferent a l'estipulat ...". El control jurisdiccional passa doncs per esbrinar si aquest mancament s'ha produït efectivament. L'apel·lant al·lega doncs una modificació en les condicions laborals pactades, en el sentit que l'empresa hauria canviat, unilateralment, la seva classe de treball. En efecte, la Sra. D. manté que havia estat contractada com a caixera del supermercat "H." i que la seva missió consistia exclusivament en cobrar les compres dels clients. La recurrent afegeix que l'empresa pretenia assignar-la a la secció de xarcuteria, treball que consistia en servir als consumidors. Aquesta qüestió ha estat recentment analitzada per aquesta Sala. En efecte, en la nostra Sentència TSJC-026/13 del 18 de juliol de 2013 es deia: "el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75), si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit. La segona remarca interessa la càrrega de la prova, essent jurisprudència d'aquesta Sala que aquesta recau en el demandant". Força és de constatar que la classe professional de la Sra. D. ha estat respectada. Efectivament, aquesta Sala no copsa cap diferència sensible, com ho fa encertadament el Tribunal a quo, entre els repetits llocs de treball, puix, al cap i a la fi, ambdós participen a la venda i en l'atenció al client. Endemés, res fa pensar que la nova ocupació sigui menys prestigiosa en el si de l'empresa. La recurrent argumenta que la seva categoria professional era de caixera però oblida que va ser contractada com a "empleada venda" (foli 5), funció que esdevé compatible amb la plaça de treball que se li va proposar per raons d'organització. A més, l'article 50 del Codi de relacions laborals prohibeix el canvi de classe de treball sense el consentiment exprés de la persona treballadora; això no obstant, la Sra. D. no es troba en aquell supòsit, doncs l'ocupació "empleada venda" no constitueix una classe, sinó una categoria professional. De fet, fins i tot l'article 50.4 del Codi dóna la possibilitat a l'empresari d'efectuar canvis de categoria. Per acabar, l'assalariada considera que la seva malaltia no li permetia exercir les funcions de venedora en la secció de xarcuteria, tota vegada que el seu metge estimava que no podia treballar en un entorn fred. Si s'observa acuradament l'informe mèdic corresponent, s'imposen tres observacions. La primera, que dimana d'un metge en medecina familiar i comunitària i que, per tant, no presenta els requisits d'especialització necessaris per avaluar la compatibilitat de la nova feina amb l'asma. En segon terme, el report és molt superficial i no ve acompanyat de cap mena de prova objectiva. En darrer lloc, la doctora refereix "Degut a la seva patologia, no pot entrar en llocs on tinguin temperatures extremes per tal d'evitar crisis de broncoespasme" (foli 16). Per conseqüent, la part apel·lant efectua una interpretació extensiva del certificat mèdic, doncs, a falta de prova contrària, no podem presumir que en una xarcuteria, regnin "temperatures extremes". Per conseqüent i en no apreciar-se cap mena de degradació professional o d'abús en l'actuació de l'empresa, la Sra. D. no pot seriosament invocar un "treball diferent a l'estipulat", de manera que la seva demanda laboral havia de ser refusada. III.- La desestimació del recurs interposat per la Sra. Estany condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 24 d'abril de 2013; condemnar la Sra. Estany a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE