STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2013 - ROJ: STSJAD 198/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 juillet 2013
Numéro8/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 198/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:198)
> Décision commentée : STSJAD 198/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 juillet 2013, Sentència 67-2013, recours n° 8/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La requérante, Mme Roda, est titulaire d'une pension d'invalidité au titre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L'invalidité qu'elle présente résulte d'une lombalgie, selon l'expertise judiciaire (folios 134 à 140). Par deux décisions des 11 novembre 2011 et 25 janvier 2012, la CASS a reclassé son invalidité dans le groupe A1.
Saisie d'un recours en annulation de ces décisions, la Secció Administrativa de la Batllia, par jugement du 22 janvier 2013, a partiellement fait droit à la demande. Elle a confirmé le reclassement au motif que l'intéressée peut exercer son activité habituelle moyennant des adaptations, mais a annulé les effets rétroactifs des décisions attaquées (antécédent 1).
Mme Roda a interjeté appel. Elle soutient avoir dû modifier son activité professionnelle et accomplir des tâches moins pénibles, ce que, selon elle, résulterait de la preuve testimoniale administrée en première instance (antécédent 3). La CASS conclut à la confirmation intégrale du jugement, estimant que les preuves ont été correctement appréciées et les normes correctement interprétées (antécédent 4). L'audience orale ayant été remplacée par une procédure écrite de conclusions, la cause a été mise en délibéré sur écrits.
## Question de droit
La question posée à la Sala Administrativa est de savoir si le reclassement d'un assuré dans le groupe A1 de l'invalidité est conforme au droit lorsque celui-ci, en raison d'une maladie commune, conserve la capacité d'accomplir son activité professionnelle habituelle moyennant des adaptations.
Le raisonnement s'articule autour de quatre dispositions de la Llei 17/2008, du 3 octobre, de la seguretat social :
- l'article 166 définit l'invalidité consécutive à un accident non professionnel ou à une maladie commune comme une détérioration prématurée de l'organisme, médicalement constatée, présumée définitive, entraînant une réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain ;
- l'article 168 prévoit que l'invalidité, quelle qu'en soit la cause, se détermine à partir de barèmes techniques, en tenant compte principalement de l'état général de la personne et, de manière complémentaire, de l'âge, des facultés physiques et mentales, des aptitudes et de la formation professionnelle ;
- l'article 169 répartit les bénéficiaires d'une pension d'invalidité en deux catégories, A (absence de besoin d'assistance d'une tierce personne) et B (besoin d'assistance) ;
- l'article 170 subdivise la catégorie A en trois groupes : le groupe 1 (capacité d'exercer son activité professionnelle habituelle ou une activité équivalente), le groupe 2 (incapacité d'exercer sa profession habituelle ou une activité équivalente) et le groupe 3 (incapacité d'exercer toute activité professionnelle).
La question est donc de savoir si l'aptitude à poursuivre l'activité habituelle avec aménagements relève du groupe A1, tel que la juridiction le retient, ou si elle ouvre un droit à un autre classement.
## Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle s'appuie principalement sur l'expertise judiciaire, qu'elle qualifie de « concluante » (fondement 3). Trois éléments de fait fondent sa conviction :
1. l'expert retient que l'intéressée peut effectuer des tâches de nettoyage non pénibles, de sorte qu'elle peut exercer son activité habituelle avec adaptations ;
2. l'intéress
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2013 - ROJ: STSJAD 198/2013
STSJAD 198/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:198)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 198/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 juillet 2013, Sentència 67-2013, recours n° 8/13 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, Mme Roda, est titulaire d'une pension d'invalidité au titre de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). L'invalidité qu'elle présente résulte d'une lombalgie, selon l'expertise judiciaire (folios 134 à 140). Par deux décisions des 11 novembre 2011 et 25 janvier 2012, la CASS a reclassé son invalidité dans le groupe A1.
Saisie d'un recours en annulation de ces décisions, la Secció Administrativa de la Batllia, par jugement du 22 janvier 2013, a partiellement fait droit à la demande. Elle a confirmé le reclassement au motif que l'intéressée peut exercer son activité habituelle moyennant des adaptations, mais a annulé les effets rétroactifs des décisions attaquées (antécédent 1).
Mme Roda a interjeté appel. Elle soutient avoir dû modifier son activité professionnelle et accomplir des tâches moins pénibles, ce que, selon elle, résulterait de la preuve testimoniale administrée en première instance (antécédent 3). La CASS conclut à la confirmation intégrale du jugement, estimant que les preuves ont été correctement appréciées et les normes correctement interprétées (antécédent 4). L'audience orale ayant été remplacée par une procédure écrite de conclusions, la cause a été mise en délibéré sur écrits.
Question de droit
La question posée à la Sala Administrativa est de savoir si le reclassement d'un assuré dans le groupe A1 de l'invalidité est conforme au droit lorsque celui-ci, en raison d'une maladie commune, conserve la capacité d'accomplir son activité professionnelle habituelle moyennant des adaptations.
Le raisonnement s'articule autour de quatre dispositions de la Llei 17/2008, du 3 octobre, de la seguretat social :
l'article 166 définit l'invalidité consécutive à un accident non professionnel ou à une maladie commune comme une détérioration prématurée de l'organisme, médicalement constatée, présumée définitive, entraînant une réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain ;
l'article 168 prévoit que l'invalidité, quelle qu'en soit la cause, se détermine à partir de barèmes techniques, en tenant compte principalement de l'état général de la personne et, de manière complémentaire, de l'âge, des facultés physiques et mentales, des aptitudes et de la formation professionnelle ;
l'article 169 répartit les bénéficiaires d'une pension d'invalidité en deux catégories, A (absence de besoin d'assistance d'une tierce personne) et B (besoin d'assistance) ;
l'article 170 subdivise la catégorie A en trois groupes : le groupe 1 (capacité d'exercer son activité professionnelle habituelle ou une activité équivalente), le groupe 2 (incapacité d'exercer sa profession habituelle ou une activité équivalente) et le groupe 3 (incapacité d'exercer toute activité professionnelle).
La question est donc de savoir si l'aptitude à poursuivre l'activité habituelle avec aménagements relève du groupe A1, tel que la juridiction le retient, ou si elle ouvre un droit à un autre classement.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle s'appuie principalement sur l'expertise judiciaire, qu'elle qualifie de « concluante » (fondement 3). Trois éléments de fait fondent sa conviction :
l'expert retient que l'intéressée peut effectuer des tâches de nettoyage non pénibles, de sorte qu'elle peut exercer son activité habituelle avec adaptations ;
l'intéress
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0017-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-008/13
SENTÈNCIA 67-2013
PARTS:
Apel·lant: Sra. Roda
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Tur
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Anaya
Advocat: Sr. Narváez
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, vint-i-cinc de juliol del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0017-2/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 8/13 — Décision commentée
1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 22 de gener de 2013 va estimar parcialment la demanda interposada per la Sra. Roda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'11 de novembre de 2011 i 25 de gener de 2012, mitjançant les quals es va reclassificar la invalidesa que pateix la interessada en el grup A1.
La referida sentència ha confirmat la referida reclassificació, ja que la interessada pot fer la seva activitat habitual amb adaptacions. Tanmateix, es van anul·lar els efectes retroactius de les decisions impugnades.
2.- La representació de la Sra. Roda va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia. La recurrent afirma que ha hagut de modificar la seva activitat laboral, realitzant tasques menys feixugues, com es desprèn del resultat de la prova testifical practicada en les actuacions.
3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.
D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.
Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.
Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.
Tercer.- En aquest cas, el resultat de la prova pericial (folis 134 a 140) resulta concloent quan afirma que la interessada, com a conseqüència de la lumbàlgia que pateix, pot realitzar activitats de neteja que no siguin feixugues, de manera que pot realitzar la seva tasca laboral habitual amb adaptacions i li correspon el grup A1.
També consta que la recurrent treballa a la mateixa empresa, amb una cotització idèntica i realitzant tasques de neteja, encara que siguin més lleugeres.
D'altra banda, com afirma la sentència apel·lada, no consta que hagués deixat de treballar en la segona activitat com a conseqüència de la patologia que ha donat lloc a la declaració d'invalidesa.
Totes aquestes circumstàncies porten a la conclusió de què resulta plenament ajustada a dret la classificació de la invalidesa en el grup A1, ja que la recurrent pot realitzar, i de fet realitza, la seva activitat habitual, encara que amb algunes adaptacions, cosa que s'ajusta a les previsions de l'article 170 de la Llei de la seguretat social.
En conseqüència, procedeix confirmar íntegrament la sentència apel·lada.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Roda contra la sentència dictada el 22 de gener de 2013 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.