SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència que estima parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la societat "X., SA" contra la sentència del Tribunal de Batlles. El cas es refereix a una demanda per un deute de 23.817,26 euros, majorat amb interessos i comissions, que els defenents, Srs. Ferrer i Ferreras, no havien pagat adduint una situació de força major. La sentència inicial havia condemnat els defenents a pagar la suma principal, però havia anul·lat els interessos i comissions per considerar-los abusius. La sala ha revocat parcialment aquesta sentència, condemnant els defenents a pagar la suma principal majorada amb els interessos fixats per l'ORG_0, que seran acreditats en execució de sentència, i imposant les costes de la instància a la part defenent. Sentència Magistrats Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére TSJC-124/13 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 9 de gener del 2012 la representació processal de la societat "X., SA" va formular demanda contra els Srs. Ferrer i Ferreras sol·licitant que es dictés Sentència condemnant solidàriament als defenents a satisfer a la seva mandant la suma de 23.817,26 euros, import del saldo deutor del compte del qual eren titulars els defenents, majorada amb els interessos i comissions fixats per l'ORG_0 per a descoberts en compte corrent a partir del 10 de març del 2011 i fins a la cancel·lació definitiva del deute, imposant als defenents les costes judicials derivades del procediment. II.- La representació processal dels Srs. Ferrer i Ferreras va contestar a la demanda en data 30 de gener del 2011 oposant-se a la mateixa, argumentant que si no havien pagat la suma que devien havia estat per un supòsit de força major atesa la situació econòmica en la què es trobaven, raó per la qual sol·licitaven que li fos concedida una moratòria que els permetés fer front al pagament. III.- La part agent va renunciar al tràmit de rèplica i totes dues parts van formular posteriorment els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments. IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 de gener del 2013 va decidir estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la societat "X., SA" contra els Srs. Ferrer i Ferreras i condemnar a aquests darrers a pagar solidàriament a la primera la suma de 23.817,26 euros, quina s'ha d'incrementar amb els interessos legals a comptar del dia 10-03-2011 i fins la data del seu total pagament i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "X., SA" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- La Sentència objecte del present recurs estima parcialment la demanda plantejada per l'entitat "X., SA" considerant que de la certificació aportada per l'agent en seguiment de la providència cursada per a millor proveir (folis 80 i 81) es dedueix que a partir del dia 1 d'abril del 2011, data de la liquidació i certificació del deute, l'interès de descobert que aquesta aplica als defenents fluctua entre el 25 i el 25,50% i que aquest s'ha de considerar desproporcionat i, per tant, abusiva i inaplicable la clàusula en virtut del qual es fixa i que, pel que es refereix a les comissions que també són reclamades, un cop operada la liquidació del compte, aquestes ja no tenen raó de ser. Contra l'esmentada decisió formula recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat "X., SA" i, com a primer greuge contra la mateixa, argumenta que s'ha vulnerat el principi de justícia pregada i de congruència que imperen en el procediment civil, ja que l'únic motiu d'oposició dels defenents a la demanda formulada per la seva mandant va ser que es trobaven en una situació de força major que els impedia complir amb els seus deures, argument que es reiterava en les seves conclusions, sense que en cap moment al·leguessin que els interessos que se'ls hi reclamaven eren abusius, però aquest motiu no es pot estimar. II.- És cert que els defenents es van aplanar de fet a la demanda plantejada contra ells, ja que reconeixien ser deutors del saldo que presentava el seu compte corrent, malgrat argumentaven que no estaven en situació de donar compliment a les seves obligacions. No obstant, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de data 31 de gener del 2012 (TSJC-298/11), els Tribunals poden examinar la correcció de les pretensions de la demanda malgrat l'aplanament del defenent si entenen que amb elles es contravenen interessos generals, o normes d'ordre públic i en el cas present la prohibició de la usura respon a la defensa dels interessos generals. D'altra banda, en el supòsit d'autes els defenents van reconèixer el seu deute, però no per això es pot entendre que van acceptar totes les pretensions de l'agent i, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de data 20 de desembre del 2011, remetent-se a la de 28 d'abril del mateix any, una cosa és admetre els fets i un altre acceptar la pretensió global que es formula. Cal tenir en compte, a més a més, que ni del contracte signat entre les parts, ni de la demanda es deduïa quin era l'interès que finalment s'aplicaria, ja que sols es feia una referència als fixats per l'ORG_0 i només en la certificació presentada per l'agent a requeriment de l'Hble. Batlle es pot observar la quantia real dels mateixos, moment en el que sí s'hi van oposar, de tal manera que els defenents havien de recórrer a elements externs al contracte per conèixer quina era la pretensió de l'agent, supòsit en el què la Sentència d'aquesta Sala de 30 de novembre del 2011 priva de valor a l'aplanament, considerant la de 31 de gener del 2012 (TSJC-353/11) que aquest sol fet provoca indefensió a l'usuari. Finalment, la Sentència de data 21 de maig del 2013 estima que els Tribunals poden apreciar d'ofici la nul·litat d'una clàusula per considerar-la abusiva quan es donen circumstàncies que fan pensar que el defenent no ha tingut coneixement del caràcter de la mateixa, com és el cas. III.- Argumenta en segon lloc la recurrent que s'ha valorat incorrectament la prova, ja que no s'ha provat que l'interès fixat per l'ORG_0 sigui abusiu, encara que la certificació aportada per la seva mandant reflecteixi per error que aquest consistirà en un 25, 25,25 o 25,50%, import que, en tot cas, no es reclama i aquest argument s'ha d'estimar en part i amb les degudes puntualitzacions. En primer lloc, en la demanda que dóna origen al present procediment l'agent reclamava que es condemnés solidàriament als defenents a satisfer a la seva mandant la suma de 23.817,26 euros "majorada amb els interessos i comissions fixats per l'ORG_0 per a descoberts en compte corrent a partir del 10 de març del 2011 (dia següent a la darrera liquidació) i fins a la cancel·lació definitiva del deute". Aquesta petició no es podia estimar en cap cas pel que fa a les comissions reclamades, ja que, com posa de relleu, entre altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 29 de novembre del 2011, una vegada liquidat el compte no es poden exigir comissions de gestió. Pel que fa a l'interès reclamat pel descobert que es fixa en relació als fixats per l'ORG_0, cal tenir en compte que, en principi, aquests no es poden considerar abusius, com destaca, entre altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 22 de març del 2012, apreciació que no comporta que els Tribunals no hagin de valorar la seva correcció, ni impedeix que es puguin considerar com a tals en un cas concret, vegi's en aquest sentit el que exposa no sols aquesta resolució, sinó també la de data 31 de gener del 2012 (TSJC-353/11). No obstant, malgrat és cert que en la certificació que consta als folis 80 i 81 de les actuacions l'agent fixa un interès de descobert del 15 o 15,50% fins el dia en què es va liquidar el compte i del 25, 25,25 i 25,50 a partir d'aquell dia i és cert també que si aquest darrer fos reclamat en aquest procediment s'hauria de considerar abusiu, de l'examen de la demanda es dedueix que sols es reclamen els interessos fixats per l'ORG_0 i no s'acredita quin és el seu import, ni aquest es concreta en la demanda, de tal manera que sols en fase d'execució es podrà valorar la seva correcció. IV.- En estimar-se el recurs procedeix imposar les costes de la instància als defenents, ja que l'estimació de la demanda ha estat substancial, en virtut de la disposició que recull el Codi 7,51,5, sense fer especial pronunciament sobre les d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "X., SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 29 de gener del 2013, que REVOQUEM PARCIALMENT, en el sentit de condemnar als Srs. Ferrer i Ferreras a abonar solidàriament a la societat "X., SA" la suma de 23.817,26 euros, majorada amb els interessos fixats per l'ORG_0 per a descoberts en compte corrent a partir del 10 de març del 2011 i fins a la cancel·lació definitiva del deute a acreditar en execució de Sentència, imposant les costes de la instància a la part defenent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE