SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal dels Srs. Oller i Villalba van interposar demanda, en data 9-06-2008,envers els Srs. Esteban i Salcedo, segons la qual sol·licitava que es condemnés els defenents a la devolució de la porció de terreny que es referia a la demanda, amb imposició de les costes processals. La representació processal del Sr. Esteban va contestar a la demanda, en data 14-07-2008, i va demanar la desestimació de la mateixa, amb imposició de les costes processals, atès que, segons sustentava, no tenia legitimació ad causam. La Sra. Salcedo no va comparèixer al tràmit de contesta a la demanda. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 9-01-2013, amb la següent part decisòria: "Desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per la representació processal del Sr. Esteban a la demanda dinamitzada pels Srs. Oller i Villalba i estimar parcialment la demanda formulada per aquests contra els Srs. Esteban i Salcedo en el sentit de donar lloc a l'acció reivindicatòria exercitada pels actors, declarant que els límits de la seva propietat són aquells indicats en els diferents plànols topogràfics obrant en l'informe de Peritaxa (folis 41 i ss) en tot allò que no es contradigui amb les previsions del plànol obrant en el foli 134 que defineix el límit de propietat de la parcel·la veïna, havent per tant de ser retornada la possessió de la part corresponent als agents; i sense fer-se especial pronunciament en relació a les costes processals, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes". III.- La representació processal del Sr. Esteban va formular recurs contra la Sentència d'instància i va articular llur escrit de conclusions, en data 10-09-2013, segons el qual va demanar la revocació de la resolució d'instància. Així mateix, en la mateixa data, la representació processal dels Srs. Oller i Villalba van presentar escrit de conclusions, pel qual sol·licitaven la revocació parcial de la Sentència d'instància, en atenció als arguments continguts en el referit escrit, a la vegada que demanava, de forma subsidiària, la pràctica de prova en aquesta alçada. Per escrits, de 30-09-2013, les parts apel·lants van presentar les seves contestes a les conclusions formulades de contrari, segons les quals sol·licitaven, respectivament, la desestimació dels recursos d'apel·lació formalitzats de contrari. IV.- Aquesta Sala va dictar Aute, de data 22-10- 2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: No donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal dels Srs. Oller i Villalba mitjançant el seu escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació, consistents en què per a millor proveir i a efectes probatoris es practiqui una nova pericial que determini, una volta sobreposats els plànols de l'informe pericial de Peritaxa (foli 41 i ss), que defineix els límits de la propietat dels seus representats, i les previsions de plànol obrant al foli 134 dels autes, que defineix els límits de la parcel·la veïna a la dels seus mandants, determinant quina és aquesta franja que s'ha de procedir a retornar als seus mandants, i de la que s'ha reconegut i provat la seva existència". FONAMENTS DE DRET I.- En ares de la claredat expositiva i del deure de congruència, així com del deure de motivació (art. 10 i 86 C.A.), esdevé convenient analitzar de forma separada els recursos interposats contra la Sentència d'instància i començar per l'interposat per la representació processal del Sr. Esteban. Aquesta darrera representació fonamenta el seu recurs en els motius següents. Entén, en primer terme, que l'excepció de manca de legitimació passiva no pot ésser desestimada perquè no s'exigeix que qui posseeix de forma indeguda o abusiva hagi de ser propietari i el recurrent no té interès en la present causa, atès que no ocupa el terreny ni va instal·lar cap tanca metàl·lica ni va dipositar cap deixalla. Assenyala que és la Sra. Salcedo qui ocupa el terreny reivindicat i això es confirma perquè si, com s'indica a la Sentència, l'esposa del Sr. Esteban va afirmar que el límit entre ambdues finques és la línia A'-A-D (plànol al foli 134), ha estat l'ocupant qui ha envaït el terreny de l'agent. En segon terme, considera que, pel que fa al fons de l'acció reivindicatòria, no s'ha acreditat la concreta ubicació de la confrontació de la finca amb la dels veïns i, per tant, procedia la desestimació i no delimitar les finques, acció que ningú li havia sol·licitat. Afegeix, en aquest darrer sentit, que la Sentència esdevé incongruent perquè, davant la manca de prova dels pressupòsits de l'acció reivindicatòria, s'aparta del petitum de la demanda i barreja aquesta acció amb la d'atermenament. Consegüentment, sustenta que les costes han de ser imposades als agents, perquè així deriva de l'estimació del recurs i la desestimació de la demanda envers al recurrent. II.- Quant a l'excepció de legitimació ad causam, sosté la part recurrent que com que no esdevé posseïdor i l'acció reivindicatòria, segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala i dels texts del Digest i del Codi de Justinià (cfr. D.6,1,1 i Codi 3,32) és la que interposa el propietari no posseïdor contra el posseïdor no propietari, ha de ser acollida i desestimada la demanda interposada envers la seva persona. Consta a les actuacions que els Srs. Oller I Villalba van adquirir la finca situada a la partida de la Margineda, anomenada "E.T.", segons compravenda documentada en escriptura pública de data 11-04-1991. Resta també provat que en la primera visita efectuada el mes de juny de 2007 per Peritaxa, ja s'aprecien els tancaments realitzats pel veí a la parcel·la dels agents (foli 57). Resta també provat que el Sr. Esteban va perfeccionar un contracte de promesa de compravenda, de data 1-12-2000, amb la Sra. Salcedo, i es preveia en el pacte quart que en el futur, quan es disposés dels permisos necessaris i s'hagués liquidat el préstec hipotecari o s'hagués subrogat en ell la part prometent compradora, s'atorgaria l'escriptura de compravenda; extrem que a hores d'ara encara no s'ha produït. Dels documents aportats pel Sr. Esteban, consistent en la demanda interposada contra aquest per la Sra. Salcedo, aquesta reconeix en el fet cinquè que des de l'adquisició de l'immoble, aquest es trobava en estructura i que ha realitzat totes les obres necessàries per a la seva finalització (foli 62). Per altra part, la pròpia part agent, en el seu escrit de rèplica, reconeix que qui disposava de la possessió del terreny era la Sra. Salcedo (foli 68), però que sabia que la propietat era del Sr. Esteban. En conseqüència, i atès que es troba a les actuacions, i de fet la controvèrsia jurídica que refereix el Sr. Esteban amb la Sra. Salcedo ho és precisament per la declaració del domini del Xalet i del terreny sobre el qual es troba ubicat, que encara no s'ha produït la transferència del domini del terreny i del xalet del Sr. Esteban a la Sra. Salcedo, atès que entre els codefenents existeix solament un precontracte de promesa de compravenda, cal entendre que el Sr. Esteban manté la possessió mediata del terreny i del xalet, mentre que la codefenent és la posseïdora immediata del mateix. I des d'aquesta òptica, s'ha de concloure que l'acció reivindicatòria es pot exercitar per part del propietari no posseïdor contra qualsevol posseïdor, sigui mediat o immediat. Nogensmenys, si bé l'acció reivindicatòria es pot adreçar contra el posseïdor mediat o immediat, cal que un d'ells o ambdós siguin els causants de la pertorbació que ha patit l'agent i que ha consistit en la despulla d'una part o de la totalitat de la possessió de l'objecte del seu dret de propietat. En el cas que ens ocupa, resta acreditat que, per una banda, l'agent reconeix que qui posseïa era la Sra. Salcedo i aquesta mateixa en la demanda que interposa contra el Sr. Esteban reconeix que ha estat ella que des de la promesa de compravenda l'immoble es trobava en estructura i ha portat a terme les obres per a continuar la construcció del xalet, però, per altra, en la inspecció ocular de 28-02-2012, es nega haver instal·lat una nova tanca metàl·lica, sinó que la mateixa substituïa la ja existent; extrem que la part agent nega, quan afirma que no existia cap tela metàl·lica per a delimitar el terreny. Afegeix la representació de la Sra. Salcedo en la inspecció ocular que les baranes que es troben a la voravia són idèntiques a les que es trobaven instal·lades quan va adquirir el xalet, extrem que nega el lletrat del Sr. Esteban, a la vegada que el Sr. G. també sustenta que van construir amb respecte al projecte presentat al Comú. Per la seva part, el lletrat del Sr. Esteban qüestiona perquè no es va reivindicar per la part agent el terreny quan es va construir l'estructura i contesta que va actuar de bona fe, la qual cosa podria comportar que en aquell moment (i l'estructura la va efectuar el Sr. ENTITY_6) ja s'havia produït la invasió. En definitiva, de la prova practicada a les actuacions no existeixen elements que puguin determinar quins dels dos codefenents, ambdós posseïdors, ha estat el que va portar a terme els actes de despulla possessòria, per la qual cosa l'excepció de manca de legitimació passiva ha de ser refusada i confirmada en aquest extrem la Sentència d'instància. III.- La recurrent considera, en segon terme, que, pel que fa al fons de l'acció reivindicatòria, no s'ha acreditat la concreta ubicació de la confrontació de la finca amb la dels veïns i, per tant, procedia la desestimació i no delimitar les finques, acció que ningú li havia sol·licitat. Afegeix, en aquest darrer sentit, que la sentència esdevé incongruent perquè, davant la manca de prova dels pressupòsits de l'acció reivindicatòria, s'aparta del petitum de la demanda i barreja aquesta acció amb la d'atermenament. La demanda enuncia en l'encapçalament que s'exercita una acció reivindicatòria i en la pètita de la mateixa sol·licita que es torni la pacífica propietat del terreny referit en la demanda, que els agents són els legítims propietaris i que la possessió els hi fou presa pels defenents i la reivindica. Per tant, com es de veure no solament insta una acció reivindicatòria de la porció de terreny de la qual han estat privats de possessió a la que es refereix el cos de la demanda (porció de terreny adjacent al terreny propietat del Sr. Esteban i en la que s'ha instal·lat una tanca metàl·lica), a la vegada que sol·licita una acció declarativa del domini en relació a la referida porció de terreny. I la part decisòria de la sentència no es pot titllar d'incongruent en relació a les pretensions de les parts, tota vegada que la mateixa resol estimar en part la demanda i donar lloc a l'acció reivindicatòria exercitada i procedeix a definir els límits entre les parcel·les confrontants segons els plànols, que es troben a l'informe de Peritaxa, sempre que no es contradiguin amb les previsions del plànol del foli 134, de manera que aquesta porció fins el límit determinar és la que ha de ser retornada als agents. Com es pot observar, atès que s'exerceix una acció reivindicatòria per la restitució de la porció de terreny que ha estat posseïda injustament per la part defenent, el que efectua el tribunal a quo és, amb la determinació pericial dels límits de la finca dels agents, condemnar a la restitució de la porció de terreny que resta englobada entre aquests, i, per consegüent, cap incongruència es pot advertir entre la pretensió de reivindicació exercitada i la decisió adoptada pel tribunal d'instància. Pel que es refereix a la manca d'identificació de la finca de la part agent, entén que aquesta no s'ha produït i que l'acció hauria d'haver estat desestimada i que ningú havia sol·licitat que es portés a terme cap acció de delimitació. Tampoc aquesta al·legació pot ésser estimada. En efecte, és cert, com indica la recurrent, que en el Considerant IV la Sentència manifesta que "la part agent no ha pogut aportar una prova contundent que avali la concreta ubicació de la confrontació de la finca de la seva titularitat..." i també ho és que, segons reiterada jurisprudència, correspon a la part agent la prova dels pressupòsits de l'acció reivindicatòria, entre els quals es troba la identificació d'allò que és objecte de reivindicació. Però la conclusió que pretén el recurrent, adreçada a la desestimació de la demanda per manca d'acreditació de la porció de terreny reivindicada, hauria de prosperar si del material probatori, introduït en el procés per qualsevol de les parts litigants, no es pogués identificar quina porció es reclama. I això és precisament el que no succeeix en el present cas. I així ho posa de relleu el propi tribunal a quo, quan en el mateix Considerant IV, sustenta que "En autes és cert que de manera directa l'actor no ha pogut acreditar la concreta ubicació dels límits de la seva propietat, però s'ha de considerar que existeix prova suficientment convincent que permet sense lloc a dubtes ubicar el concret límit de la finca veïna amb la qual confronta". Aleshores, cap vulneració de la càrrega de la prova ni de donar lloc a la pretensió reivindicatòria, sense haver-se identificat per l'actor la porció reclamada, pot ésser acollida per quant del material probatori, introduït adequadament en el procés, s'extreu la identificació de la porció de terreny que es sol·licita, la qual s'ha de concretar amb la superposició dels plànols de l'informe de Peritaxa amb el plànol obrant al foli 134 de les actuacions. I, des d'aquest punt de vista, com ja s'ha indicat anteriorment, no existeix cap confusió entre l'acció de delimitació o atermenament de finques i l'acció reivindicatòria. En el cas que ens ocupa, es reivindica la porció de terreny dels actors des del límit amb la finca confrontant perquè els agents entenen que han estat desposseïts mitjançant la instal·lació d'una tanca metàl·lica en el seu domini. I de l'estudi de la prova practicada (en particular de les pericials i de la documental, significativament l'escriptura pública de 7- 03-1997) es conclou que s'ha de donar lloc en part a la reivindicació del terreny que es troba ubicat en el domini dels agents i que abasta fins els límits amb la finca confrontant, concretats els mateixos amb la superposició de les pericials i la franja que resulti de portar a terme aquesta actuació. La desestimació dels dos primers motius comporta la del tercer, relatiu a les costes processals, atès que en aquest es sol·licitava la no imposició de les costes processals derivada de l'acolliment de les pretensions de la recurrent i com que això no ha succeït ha de mantenir-se el criteri judicial quant a les costes processals de primera instància determinat per l'òrgan judicial a quo. Per consegüent, i en atenció a les consideracions realitzades el recurs de la part codefenent ha de ser refusat. IV.- Quant al recurs que interposa la part agent i mitjançant el qual es sol·licita la revocació parcial de la Sentència, s'ha d'advertir ja que el mateix s'ha de concretar únicament en les pretensions principals, tota vegada que la pretensió subsidiària de pràctica de prova en aquesta alçada ha estat ja desestimada per l'Aute de 22-10-2013 amb els arguments que en el mateix es contenen. Establerta l'anterior consideració, els motius o greuges que la part agent articula contra la Sentència d'instància són els següents. Entén que el motiu del recurs estriba en que no s'han determinat els metres quadrats que s'han de retornar a la part agent. Assenyala que de l'informe de Peritaxa, del plànol topogràfic del Sr. Estel i de la resta de documents s'extreu que la invasió de terreny és de 171 m2, per quant així ressurt de la superposició del plànol parcel·lari, del plànol aixecat topogràficament i del plànol d'obra de la contrapart. Aquest motiu no pot ésser estimat. Si s'analitza la prova practicada, s'extreu que l'informe de Peritaxa determina que existeix una discrepància de la superfície envaïda de 23 m2, és a dir, podent ser la porció envaïda de 166 a 189 m2. Cal afegir que el pèrit judicial inicialment va xifrar en 171 m2 la porció envaïda (foli 202), amb posterioritat, i arran de l'ampliació de la pericial (foli 285 i 286) no pot determinar la superfície concreta, a la vegada que indica que existeix un terreny entre la finca propietat del Sr. Esteban i la porció que es reivindica que no sap a qui pertany el domini. Consegüentment, amb aquestes dades fàctiques, el Tribunal a quo decideix adequadament donar lloc a la reivindicació, perquè el límit entre les finques confrontants es determina per la línia A'-A-D del plànol del foli 134, admès expressament per l'esposa del Sr. Esteban, que actuava en nom propi i per compte d'ell. Així, considera que haurà de donar-se lloc a la reivindicació de la porció de terreny segons els plànols topogràfics que es troben als folis 41 i següents, en tot allò que no contradiguin el plànol obrant al foli 134 que marca el límit de les propietats confrontants. Per tant, no es pot determinar ara, en seu declarativa, els concrets metres quadrats reivindicats, sinó que s'ha concretat la porció objecte de reivindicació i serà, a la fase d'execució, que es podran concretar aquests portant a terme la tasca de superposició i acomodació entre els plànols indicats a la part decisòria de la Sentència d'instància. En atenció als raonaments exposats, aquest recurs de la part agent ha de ser també desestimat. V.- La desestimació dels recursos interposats justifica la imposició als recurrents de les costes processals derivades del refús dels mateixos (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR els recursos interposats per les representacions processals del Sr. Esteban i dels Srs. Oller i Villalba contra la Sentència, de data 9-01-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a les parts recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels recursos interposats. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE