STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2013 - ROJ: STSJAD 219/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 novembre 2013
Numéro166/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 219/2013 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 novembre 2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:219)
> Décision commentée : STSJAD 219/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 novembre 2013, recours n° 166/13, ECLI:AD:TSJADAD:2013:219 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige oppose un salarié, M. Escudero, à son employeur, M. Salamanca, exploitant d'un restaurant. M. Escudero y exerçait les fonctions de chef de cuisine à compter du 7 novembre 2011. Son épouse, Mme Ribes, y travaillait comme serveuse dans les mêmes conditions de durée.
Selon l'employeur, le 1er février 2012, il a reproché au couple un vol dans la caisse. À partir du 2 février 2012, les deux salariés ne se sont plus présentés au travail. L'employeur en déduit qu'ils ont quitté volontairement leur poste, sans licenciement. Selon le salarié, l'employeur lui aurait indiqué qu'il ne valait pas la peine de revenir travailler, puis lui aurait demandé de signer un document reconnaissant le vol, ce qu'il aurait refusé. L'employeur a par ailleurs déposé une plainte auprès de la police, déclaré la fin de la relation auprès de la CASS (caisse de sécurité sociale) avec effet au 1er février 2012, et déposé à la Batllia, le 6 février 2012, des quittances signées par les salariés.
Par sentence du 16 avril 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a accueilli partiellement la demande de M. Escudero. Il a condamné M. Salamanca au paiement de 2 835,45 euros au titre des heures supplémentaires et des indemnités, assortis des intérêts légaux, ainsi qu'au versement de cotisations à la CASS pour un montant total de 2 932,98 euros (1 141,92 + 1 159,77 + 631,29 euros), et aux dépens. L'employeur a interjeté appel. Il soutenait que le salarié avait volontairement mis fin à son contrat et qu'il n'avait pas accompli d'heures supplémentaires, le registre d'heures produit n'étant selon lui pas admissible. Le salarié a demandé la confirmation intégrale du jugement, avec les dépens d'appel.
## Question de droit
La Cour devait trancher deux points.
**Premièrement**, la rupture de la relation de travail résulte-t-elle d'un désistement volontaire du salarié, auquel cas l'employeur n'a commis aucune faute, ou d'un licenciement, en l'absence de procédure régulière ? La question porte à la fois sur la charge de la preuve et sur la qualification de l'abandon de poste au regard des règles du licenciement.
**Deuxièmement**, les heures supplémentaires peuvent-elles être établies à partir d'un registre d'heures établi par le salarié, en l'absence de preuve contraire fournie par l'employeur ?
Une question procédurale accessoire tenait à la recevabilité de moyens nouveaux présentés en appel.
## Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Ses motifs peuvent être résumés comme suit.
**Sur le désistement.** Le juge rappelle que « le désistement du travailleur ne se présume jamais ». Il incombe à l'entreprise qui allègue la démission de la prouver, et celle-ci doit résulter d'une manifestation « inéquivoque » de la volonté du salarié de rompre la relation de travail. Lorsque l'employeur estime que le salarié a abandonné son poste sans manifester de démission, il lui appartient de le licencier pour motif disciplinaire ; à défaut, il commet un licenciement irrégulier ouvrant droit à l'indemnité de l'article 98 du Code des relations de travail. En l'espèce
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de novembre del 2013 - ROJ: STSJAD 219/2013
STSJAD 219/2013 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 novembre 2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:219)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 219/2013, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 novembre 2013, recours n° 166/13, ECLI:AD:TSJADAD:2013:219 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige oppose un salarié, M. Escudero, à son employeur, M. Salamanca, exploitant d'un restaurant. M. Escudero y exerçait les fonctions de chef de cuisine à compter du 7 novembre 2011. Son épouse, Mme Ribes, y travaillait comme serveuse dans les mêmes conditions de durée.
Selon l'employeur, le 1er février 2012, il a reproché au couple un vol dans la caisse. À partir du 2 février 2012, les deux salariés ne se sont plus présentés au travail. L'employeur en déduit qu'ils ont quitté volontairement leur poste, sans licenciement. Selon le salarié, l'employeur lui aurait indiqué qu'il ne valait pas la peine de revenir travailler, puis lui aurait demandé de signer un document reconnaissant le vol, ce qu'il aurait refusé. L'employeur a par ailleurs déposé une plainte auprès de la police, déclaré la fin de la relation auprès de la CASS (caisse de sécurité sociale) avec effet au 1er février 2012, et déposé à la Batllia, le 6 février 2012, des quittances signées par les salariés.
Par sentence du 16 avril 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a accueilli partiellement la demande de M. Escudero. Il a condamné M. Salamanca au paiement de 2 835,45 euros au titre des heures supplémentaires et des indemnités, assortis des intérêts légaux, ainsi qu'au versement de cotisations à la CASS pour un montant total de 2 932,98 euros (1 141,92 + 1 159,77 + 631,29 euros), et aux dépens. L'employeur a interjeté appel. Il soutenait que le salarié avait volontairement mis fin à son contrat et qu'il n'avait pas accompli d'heures supplémentaires, le registre d'heures produit n'étant selon lui pas admissible. Le salarié a demandé la confirmation intégrale du jugement, avec les dépens d'appel.
Question de droit
La Cour devait trancher deux points.
Premièrement, la rupture de la relation de travail résulte-t-elle d'un désistement volontaire du salarié, auquel cas l'employeur n'a commis aucune faute, ou d'un licenciement, en l'absence de procédure régulière ? La question porte à la fois sur la charge de la preuve et sur la qualification de l'abandon de poste au regard des règles du licenciement.
Deuxièmement, les heures supplémentaires peuvent-elles être établies à partir d'un registre d'heures établi par le salarié, en l'absence de preuve contraire fournie par l'employeur ?
Une question procédurale accessoire tenait à la recevabilité de moyens nouveaux présentés en appel.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Ses motifs peuvent être résumés comme suit.
Sur le désistement. Le juge rappelle que « le désistement du travailleur ne se présume jamais ». Il incombe à l'entreprise qui allègue la démission de la prouver, et celle-ci doit résulter d'une manifestation « inéquivoque » de la volonté du salarié de rompre la relation de travail. Lorsque l'employeur estime que le salarié a abandonné son poste sans manifester de démission, il lui appartient de le licencier pour motif disciplinaire ; à défaut, il commet un licenciement irrégulier ouvrant droit à l'indemnité de l'article 98 du Code des relations de travail. En l'espèce
Sentència
TSJC-166/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de novembre de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Escudero va presentar demanda laboral contra el Sr. Salamanca, demanant que es condemnés al demandat a pagar-li en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, hores extraordinàries impagades i vacances, l'import total de 9.046,99.-euros, a declarar prop de la CASS, més els interessos legals, així com la totalitat de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.
II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 16-04-2013, decidint "Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Escudero contra el Sr. Salamanca, condemnant aquest darrer a pagar a l'agent l'import de 2.835'45 euros, que serà incrementat pels interessos legals comptadors a partir del dia 17 de maig de 2.012, i fins al total pagament del deute, així com a cotitzar a la CASS els imports de 1.141'92 euros, 1.159'77 euros i 631'29 euros; imposant al defenent el pagament de les costes processals causades segons el que preveu el darrer Considerant.".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 166/13 — Décision commentée
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salamanca demanant la seva revocació i que es dictés una Sentència desestimant les pretensions de l'agent amb expressa condemna en costes a la part demandant.
El Sr. Escudero demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant, compresos els honoraris d'advocat.
Per Aute d'aquesta Sala de data 31-07-2013, es va decidir no donar lloc a les pretensions adduïdes pel Sr. Salamanca mitjançant l'escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació, consistent en què s'incorpori en autes una sol·licitud de baixa presentada prop de la CASS, als efectes probatoris escaients.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- El primer motiu que fonamenta el recurs és substancialment que s'ha provat que el Sr. Escudero va desistir voluntàriament i unilateralment de la feina i no va ser acomiadat; que l'esposa del Sr. Escudero va declarar que el seu marit havia desistit; i que no ha quedat acreditat que hagi acomiadat l'empleat el dia 01 de febrer del 2012 com ho considera la Sentència en base als documents de la CASS, quan al contrari és el dia 07 que va declarar la baixa prop de la CASS.
Ha quedat acreditat que el Sr. Escudero va començar a treballar com a cap de cuina el dia 07 de novembre del 2011 en el restaurant "M." propietat del Sr. Salamanca, i això fins al dia 01 de febrer del 2012. En el mateix negoci treballava com a cambrera la Sra. Ribes, esposa del demandant, i això també fins al dia 01 de febrer del 2012.
La controvèrsia rau en les circumstàncies en les quals la relació laboral va acabar-se.
Segons l'empresari, el dia 01 de febrer del 2012 va reprotxar a la parella haver furtat en la caixa, i a partir del dia 02 de febrer del 2012 els dos empleats no van tornar a presentar-se al seu lloc de treball, fet del qual se'n treu la conseqüència de què el Sr. Escudero no va ser acomiadat sinó que va marxar voluntàriament.
Al contrari l'empleat sosté que l'empresari li va dir que no valia la pena que tornés a la feina i li va voler fer firmar un document reconeixent que havia robat a la caixa, cosa que es va negar a fer.
Al respecte, com ho ha recordat el primer jutjador, el desistiment del treballador mai es presumeix. Pertoca a l'empresa que al·lega el desistiment voluntari del treballador de provar-ho. El desistiment ha de resultar d'una manifestació inequívoca de la voluntat de l'assalariat de resoldre la relació laboral. Si l'empresa considera que el treballador ha abandonat el lloc de treball i no presenta cap desistiment voluntari, li pertoca acomiadar-lo per motius disciplinaris i no fer-ho constitueix un acomiadament fet de forma indeguda donant dret a la indemnització de l'article 98.
Força és de constatar, en el present cas, que l'empresari no va aportar cap prova acreditant que l'assalariat hagi dimitit i al contrari ha quedat establert que l'empresari no va realitzar cap acomiadament.
El que consta en autes, és que en data 03-02-2012, l'empresari va presentar-se al servei de policia per denunciar que els dos empleats havien comés varis furts en el seu restaurant i que a partir del dimecres 1 de febrer del 2012, desprès de que la Sra. Ribes hagués reconegut els fets i que el Sr. Escudero li hagués volgut tornar 6,50.-euros, tots dos van marxar del restaurant i no van tornar a treballar.
No s'han justificat les conseqüències que va comportar aquesta denúncia però el que queda clar és que l'empresari no va procedir a cap acomiadament causal per falta molt greu com li permet l'article 104.4 del Codi de les relacions laborals sinó que va establir documents mecanografiats de data 02 de febrer 2012 en els quals els empleats comunicaven la seva intenció de cessar voluntàriament del restaurant pel motiu de furt de diners de la caixa, documents que els empleats no van firmar.
Finalment, per escrit de data 06-02-2012 l'empresari va dipositar a la Batllia la quitança tant del Sr. Escudero com de la Sra. Ribes.
Per conseqüent, és amb raó que el Tribunal va estimar la demanda per acomiadament fet de forma indeguda.
Pel que fa a l'argument de la part recurrent en relació a la posició de la Sra. Ribes en el decurs del procediment B-0508-3/2012 (procediment laboral oposant-la al Sr. Salamanca i unit per corda fluixa al presents autes) segons la qual va declarar que ella fou acomiadada però que el seu espòs va desistir, es tracta d'una nova al·legació que no pot ser acollida en segona instància sense trencar el principi "pendente appellatione nihil erit innnovandum" i situar la part adversa en indefensió. En tot cas sobre el fons, aquesta declaració és insuficient per establir el desistiment ja que és contradictòria amb el seu testimoniatge dut a terme en el marc dels presents autes i mitjançant el qual va indicar clarament dues vegades que tant ella com el seu marit van ser acomiadats. Endemés, l'empresari sempre ha sostingut que cap dels dos empleats va ser acomiadat sinó que els dos no s'havien presentat al seu lloc de treball, i no pot ara utilitzar una declaració de forma parcial per argumentar que el Sr. Escudero va desistir.
Pel que fa a l'argument relatiu a la data en la qual l'empresari va donar de baixa l'assalariat prop de la CASS, es tracta també d'un argument nou aixecat en aquesta alçada, quan en primera instància el defenent no va negar mai l'afirmació de l'agent que l'empresari l'havia donat de baixa el mateix dia 01 de febrer del 2012.
En tot cas, la baixa de l'assalariat per part de l'empresari va ser enregistrada prop de la CASS amb efecte el dia 01 de febrer del 2012 i poc importa a quina data exacta l'empresari va fer el tràmit de declaració ja que no canvia res al fet que l'empresari va donar de baixa el seu assalariat a la CASS sense respectar les formalitats indispensables que imposa el Codi de relacions laborals doncs, com s'ha motivat abans, li pertocava acomiadar degudament l'assalariat.
II.- El segon motiu de recurs rau en el fet que, al parer de la part recurrent, l'agent no ha acreditat haver realitzat cap hora extraordinària i el llibre d'hores confeccionat i presentat pel Sr. Escudero no és admissible.
Aquest motiu tampoc es pot estimar. En efecte, l'Hble. Batlle va aplicar la doctrina d'aquesta Sala en matèria d'hores extraordinàries segons la qual pertoca a l'assalariat la prova de la realització de les hores extraordinàries efectuades però que, "quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna".
El primer jutjador no va fonamentar la seva decisió sobre dit llibre d'hores i al contrari va considerar que no quedaven acreditades la totalitat de les hores extraordinàries i festius reclamats. Fins i tot va precisar que "el nombre d'hores extraordinàries que resulta de l'horari que el treballador pretén haver fet no sembla verosímil", reduint de quasi un 80% les pretensions de l'agent al respecte.
El Tribunal va fonamentar la seva decisió i el seu càlcul sobre el fet, acreditat en particular per la confessió en judici del propi empresari i els testimoniatges de la companya de feina i dels clients, que l'assalariat treballava 6 dies a la setmana amb un salari fixe de 1.500 euros, essent el sisè dia considerat com 8 hores extraordinàries, i contra aquest extrem la part recurrent no fa cap mena de consideració.
III.- La desestimació del recurs, justifica de posar les costes processals d'aquesta alçada al càrrec de la part recurrent en virtut del principi de venciment.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_5;
CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16-04-2013 en tots els seus pronunciaments;
IMPOSAR al Sr. Salamanca les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.