SENTÈNCIA CONDEMNATÒRIA DESPESES PROCESSALS Resum I.A. La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Defensa de l'acusat Sr. Pombo contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts el 5 de setembre de 2013. La sentència original condemnava Pombo a un any de presó condicional i al pagament de 1.000 euros a cada un dels empleats afectats, Izquierdo i Barberá, per haver vulnerat la seva intimitat mitjançant la gravació il·legal de les seves converses mentre treballaven a l'empresa ORG_0. La Defensa argumentava que la condemna es basava en prova indiciària insuficient i que la cadena de custòdia de la gravadora no estava garantida, però el tribunal considera que la prova és vàlida i suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència. Per tant, la sentència original queda confirmada en tots els seus extrems. Sentència Magistrats Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte Núm. de Causa: TC-081-4/2012 Núm. de Rotlle: TSJP-38/13 SENTÈNCIA 27-2013 PARTS: Recorrent: Sr. Pombo Advocat: Sra. Ramirez Recorregut: Mgfc. Ministeri Fiscal COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: Presidenta: M. I. Sra. Marie Conte Magistrats: M. I. Sr. Yves Picod M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell Andorra la Vella, vint de gener del dos mil tretze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 5 de setembre del 2013 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de vulneració de la intimitat d'un altre sense el seu consentiment utilitzant artificis tècnics d'escolta, gravació i reproducció de so. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 5 de setembre del 2013 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Pombo com autor d'un delicte major de vulneració de la intimitat d'un altre sense el seu consentiment, utilitzant artificis tècnics d'escolta, gravació i reproducció del so tipificat a l'article 183 del Codi Penal, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de un (1) any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys i al pagament de les despeses processals causades. I en concepte de responsabilitat civil, Pombo indemnitzarà a Izquierdo i Barberá en l'import de mil euros (1000 EUR) cadascun". II.-RESULTANT: Que el precedent Fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el primer Resultant: "són fets provats i així es declara, que el processat Pombo, és propietari de l'empresa ORG_0 on treballaven, en qualitat d'administrativa, Izquierdo i en qualitat de dissenyador gràfic, Barberá. Que per tal d'escoltar les converses entre els seus empleats, en dates no determinades i fins l'11 d'abril del 2012, el processat Pombo deixà en reiterades ocasions, dissimulada sobre una taula auxiliar del despatx que compartien, radicat a l'XXXX, una gravadora marca ORG_1 model ICD-PX312 amb micròfon incorporat, en funcionament . Que en data 11 d'abril del 2012, els empleats descobriren la referida gravadora, comprovant que efectivament contenia converses entre ells, dipositant- la acte seguit davant del Servei de Policia on formularen la corresponent denúncia". III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Pombo ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta, de manera implícita, en la vulneració del principi de la presumpció d'innocència per entendre, contràriament al Tribunal de Corts, que la prova indiciaria no és suficient i, d'altra banda, que els denunciants varen utilitzar la gravadora abans de portar-la al despatx del Servei de Policia, per la qual cosa no hi ha garantia de que dita prova estigués custodiada adequadament. Demana la Defensa de l'acusat que aquest Tribunal dicti sentència revocant la sentència condemnatòria i absolent a l'acusat Sr. Pombo . IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal, mostrant el seu desacord amb la part apel·lant perquè entén el Ministeri Públic que el veredicte de culpabilitat del Tribunal de Corts es basa en elements de prova objectius i els diversos indicis que obren en autes, dels que resulta demostrat que l'acusat de manera voluntària deixà en reiterades ocasions, dissimulada sobre una taula auxiliar del despatx, una gravadora amb mecanisme d'encesa automàtica per tal d'escoltar les conversacions dels seus empleats, no contenint la gravadora cap nota personal de l'acusat, ni havent proposat la Defensa cap tipus de prova pericial sobre la denunciada manipulació de l'aparell ni la vulneració de la cadena de custòdia. Per tot això, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs i interessa la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems per ésser ajustada a Dret. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que el recurs es fonamenta en la vulneració de la presumpció d'innocència perquè la condemna es basa en prova indiciaria que, a judici de la part apel·lant, no és suficient i perquè la prova integrada per la gravació no es vàlida ja que no hi ha garantia de la cadena de custodia de la gravadora, per haver-la utilitzat els denunciants abans de portar-la al despatx del Servei de Policia. El principi de la presumpció d'innocència, proclamat en l'article 10.2 de la Constitució, significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, garantit en el mateix article 10.2 de la Constitució, i per desvirtuar la presumpció d'innocència cal una activitat probatòria vàlida i prou suficient perquè en resulti la realitat del fet criminal i la participació del processa, activitat probatòria que pot integrar-se amb prova directa, que demostra els mateixos fets que constitueixen el delicte, o bé amb prova indirecta, també anomenada circumstancial, perquè demostra no el mateixos fets constitutius del delicte sinó aquells altres fets, anomenats indicis, que no són els que integren el delicte i dels quals, per la especial relació que tenen amb el delicte, es pot inferir raonablement el delicte i la participació criminal del processat. La jurisprudència ha admès que el Tribunal formi el seu convenciment en base a la prova indiciària o indirecta, sempre que reuneixi els següents requisits: a) els indicis han d'estar plena i absolutament provats, no n'hi ha prou amb les sospites més o menys fonamentades; b) n'hi ha d'haver més d'un d'indici; c) els indicis han de tenir una relació material i directa amb el fet criminal i el seu autor; d) que el raonament d'inferència no sigui absurd o arbitrari sinó que sigui conforme a la lògica i que d'ell no se'n derivin altres hipòtesis no incriminatòries, igualment lògiques. II.-CONSIDERANT: que abans de pronunciar-se sobre la existència de prova indiciària suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència, cal respondre a l'objecció feta per la part apel·lant de la manca de garantia de la cadena de custòdia de l'aparell gravador de les converses. La gravadora va ser aportada al Servei de Policia pels empleats que, en definitiva, són els perjudicats en tant que titulars del dret jurídic protegit per l'article 183 del Codi Penal, la seva intimitat, la qual cosa és ben normal doncs el que seria anormal és que, un cop descoberta la instal·lació de la gravadora, l'haguessin lliurat al seu patró, l'acusat. I també és ben normal que, un cop feta la troballa de la gravadora, els empleats procedissin a escoltar els seu contingut per tal de comprovar si les seves conversacions havien estat o no gravades, a fi de confirmar o descartar tota sospita d'actuació il·legal per part del seu patró. El sol fet d'escoltar el contingut de la gravadora no pot permetre la presumpció de que n'hagi estat manipulat, ni pels empleats, ni per altre. Essent el contingut de la gravadora prova de càrrec, correspon a la Defensa la prova de la seva manipulació, per tractar-se de prova de descàrrec. I el cert és que no consta que la Defensa hagués impugnat l'autenticitat del contingut de la gravadora, al·legant una ruptura de la cadena de custòdia, i que no fou fins al tràmit d'informe, a les acaballes del judici oral, quan la Defensa formula dita objecció de la integritat de la prova de càrrec, quan no hi ha lloc a practicar prova de cap mena per constatar-ho. I, a manca de dita prova, ni hi ha motiu per tenir cap mena de sospita de la manipulació de la gravació de les conversacions que conté l'aparell gravador. III.-CONSIDERANT: que en quan a l'existència de prova vàlida i suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència, d'una banda tenim prova directa, com és la gravadora amb el contingut de les conversacions entre els empleats, prova que és directa doncs acredita el fet criminal de la gravació i escolta il·legal de dites conversacions. I existeixen indicis plurals i plenament provats que avalen la il·legalitat de las gravacions com son que la gravadora estava amagada, o dissimulada com diu la sentència del Tribunal de Corts, no estava a la vista, i sobre una taula auxiliar, no a la taula de l'acusat, que disposava d'un mecanisme d'enregistrament avançat d'activació per la veu, que estava connectat, i disposava d'un micròfon direccional per millorar la captació de la veu en entorns oberts, micròfon que era un accessori d'adquisició separada de l'aparell i, finalment, que ni s'hi han trobat notes personals de l'acusat sinó sols conversacions entre els empleats. Aquests indicis en absolut permeten concloure que l'exclusiva finalitat de la gravadora era recollir notes de veu de l'acusat, ben al contrari, avalen que la finalitat de la gravadora no era altra que captar de manera il·legal les conversacions dels empleats, acció que integra el delicte major de l'article 183 del Codi Penal. IV.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició al recorrent de les despeses processals del recurs atès que totes les seves pretensions han estat desestimades. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, D E C I D I M 1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Pombo contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data cinc de setembre del dos mil tretze en la causa TC-081-4/12. 2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts. 3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs. 4.- Retornar la Causa al M. Il.ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE