SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Carretero va presentar demanda laboral contra la Sra. Somoza, demanant que es condemnés aquesta darrera a pagar, en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i improcedent d'una treballadora embarassada, l'import de 19.250.-euros en concepte d'indemnització de conformitat amb l'article 98.4 del Codi de relacions laborals, més els interessos legals des de la contesta, així com els havers laborals, la cotització per davant de la CASS de les quantitats degudes i les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04-09-2013, decidint: "(...) que estimant en part la demanda formulada per la Sra. Carretero contra la Sra. Somoza, víctima la primera d'un acomiadament injustificat practicat per la segona per consideració al seu estat d'embaràs, ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de dinou mil dos-cents cinquanta euros (19.250.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà la data de contesta a la demanda i fins que sigui íntegrament satisfeta, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la defenent segons disposa el darrer Considerant. " III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Somoza, demanant la seva revocació i que es dictés una sentència desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes de primera i segona instància a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. La Sra. Carretero demana la confirmació de la sentència en tots els seus extrems amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- És pacífic que la Sra. Carretero va començar a treballar per la Sra. Somoza el 15 de maig del 2009 en qualitat de perruquera, prestant els seus serveis laborals per les dues perruqueries propietat de la Sra. Somoza i ubicades respectivament a Sant Julià de Lória i a Andorra La Vella, i que la relació laboral va acabar-se el 10 del gener del 2011, dia de la remesa per via notarial de la carta d'acomiadament redactada de la manera següent: "Per la present li comunico la nostra decisió de rescindir unilateralment la relació laboral que l'uneix amb el negoci P.J., de la qual vos formeu part en tant que assalariada, mitjançant acomiadament disciplinari, com a conseqüència dels esdeveniments ocorreguts el dia 4 de gener d'enguany a l'establiment d' Andorra la Vella, dels quins sou plenament coneixedora i que han estat objecte de la corresponent denuncia prop del Servei de Policia, i que seguidament li detallo: En data 4 de gener del 2012 us vàreu personar a la perruqueria de la quina sóc propietària radicada a Andorra la Vella, juntament amb dues persones més, per tal de sol·licitar que se us informés de quin era el vostre horari laboral, atenent a que tal i com us havia manifestat verbalment el dia anterior, la planificació horària lliurada en el seu dia era incorrecta en haver-se produït un error, i havíeu de treballar a l'establiment de Sant Julià de Lória. En lliurar-me la planificació horària, us vaig informar novament, que efectivament s' havia produït un error i que al llarg d'aquesta setmana havíeu de treballar a l'establiment de Sant Julià atenent a que, la Sra. Sainz ha deixat de formar part de l' empresa i s'estava efectuant una reestructuració horària i de personal en ambdós establiments, procedint a estripar el document, tot informant-vos que en breu rebríeu la planificació horària degudament rectificada. Davant aquest fet, i en presència dels clients que en aquell moment eren a l'establiment, i dels vostres acompanyants, vàreu començar a escridassar-me i a faltar-me al respecte tot dient-me: "estàs loca , no rompas el papel", "haver si te aclaras porque estoy embarazada y no vas a echarme"; procedint seguidament els vostres acompanyants a amenaçar-me manifestant-me: "te voy a dar cuatro hostias por tu falta de educación", "eres una sinvergüenza"; fins al punt que en aquell, moment vaig indicar als vostres acompanyants i a vostè, sense en cap cas aixecar- vos la veu que marxéssiu de l'establiment obrint-vos la porta per tal que sortíssiu al carrer, tot indicant-me "llamaré a la policía", moment en el quin us vaig contestar que en tot cas, era jo qui trucaria en aquell acte a la policia per l'aldarull i les amenaces que m'estàveu proferint.... El comportament que heu emprat consistent en faltar al respecte i consideració no pot ésser tolerat en l'àmbit laboral, i malt menys envers l'empresari, per aquests motius, i en estricte compliment dels articles 93.1 i 94.1 de la Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals , quedeu a acomiada de l' empresa en aplicació dels articles 104.6 i 12 ... ". II.- El primer greuge que articula la part recurrent és en essència que el Tribunal a quo ha fet una valoració errònia de la prova donant a la part agent major credibilitat pel sol fet d'estar embarassada i considerant que el motiu del comiat era l'embaràs. Afirma la part recurrent que solament es va assabentar de l'estat d'embaràs tres dies després de la carta enviada per l'empleada, és a dir el 15-12-2011. S'ha d'explicar al respecte que per carta de data 12-12- 2011, la Sra. Somoza va voler acomiadar a la Sra. Carretero, invocant aleshores motius econòmics amb mesures de reestructuració i els articles 90.1 i 92.3 del codi de relacions laborals (essent precisat que dita carta precisava que l'acomiadament havia de ser efectiu a partir de l'endemà en què s'atorgui l'alta mèdica a l'assalariada, justament de baixa mèdica en aquell moment) però que per carta de data 15-12-2011, l'empleada li va notificar que el seu estat d'embaràs impedia l'acomiadament de conformitat amb les disposicions del Codi de les relacions precisava que en aquesta data la Sra. Carretero era una gestant de 15 setmanes. Ara bé, hem de constatar que en cap moment s'ha acreditat la realitat de les dificultats econòmiques invocades en aquesta primera carta d'acomiadament. Quant a l'empleada sempre ha sostingut que havia informat la Sra. Somoza del seu estat d'embaràs verbalment al final d'octubre o al principi de novembre del 2011. Així, és de constatar que ha quedat establert que per carta del 02-01-2012 l'empleada va notificar a l'empresari que, compte tingut del fet que el llibre d'horaris del mes de gener de 2012 lliurat el 31-12-2011 li imposava unilateralment un nou horari i un nou lloc de treball i modificant les seves condicions laborals vigent des de més de dos anys, li pregava formalment de modificar dit llibre per tal de respectar les disposicions legals en la matèria. En dita carta, l'empleada també va indicar clarament que la Sra. Somoza havia canviat de comportament a partir del moment que li havia comunicat verbalment el seu embaràs i li va demanar de canviar d'actitud. L'empresa no ha contestat a aquestes asseveracions tant greus sinó que va acomiadar la treballadora una setmana més tard. En aquest ordre d'idees, també s'ha de constatar que el dia 4 de gener del 2012 a les 8:30 hores, és a dir abans de l'incident que va tenir lloc a la perruqueria el mateix dia però per la tarda, la Sra. Carretero va denunciar el tractament que se li imposava al servei d'inspecció de Treball explicant en substància que la seva patrona la volia acomiadar des del moment que li havia dit que era embarassada. Sobretot, el fet que la Sra. Somoza coneixia l'estat d'embaràs de la seva empleada al moment que pretén la treballadora, és confirmat pel testimoniatge de la Sra. Serra, el qual no pot ser rebutjat pel fet de ser únic ja que s'ha de posar en relació amb els elements que s'acaben d'exposar i que és revelador. En efecte, la Sra. Serra també va treballar com a perruquera per la Sra. Somoza fins al dia 02 de gener del 2012 i explica que, a una data que situa entorn del 28 d'octubre del 2011, la Sra. Carretero va dir a la Sra. Somoza que era embarassada i que a partir d'aquell moment el comportament d'aquesta darrera amb la Sra. Carretero havia canviat. Precisa aquest testimoni que la Sra. Somoza va tenir un tracte dur envers la Sra. Carretero, fent que l'ambient de treball era enrarit i desagradable, que la Sra. Somoza pràcticament no dirigia la paraula a la Sra. Carretero, canviant-li l'horari o deixant-li un full d'horaris al taulell sense dir res, i que finalment, ella mateixa havia marxat de la perruqueria perquè la situació era insostenible. En aquestes condicions, pot difícilment sostenir la Sra. Somoza que no era informada de l'estat d'embaràs de la seva empleada abans del mes de desembre de 2011. III.- El segon greuge del recurs és que el tribunal ha fet una errònia valoració de la prova en considerar que no s'havia acreditat la falta molt greu de l'article 104.6 consistent en els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general. Afegeix que la sentència impugnada l'ha deixat en indefensió per no haver contestat al seu argument segons el qual la doctrina de la coresponsabilitat del treballador per actes de tercers, reconeguda a Espanya, permet prendre en consideració la conducta dels acompanyants de la treballadora per considerar que queda constituïda la falta molt greu reprotxada. Considera la part recurrent que ha quedat acreditat que la Sra. Carretero amb els seus acompanyants es van personar a la perruqueria amb exigències, amenaces, crits i insults contra ella, sense que la Sra. Carretero intentés aturar el comportament agressiu del Sr. Sainz que l'acompanyava. Però, aquests motius no es poden estimar per les raons que segueixen. El què ha quedat establert és que, com s'ha dit abans, la Sra. Carretero es va enfrontar d'una banda amb canvis dels seus horaris i lloc de treball i d'altra banda a la voluntat de l'empresari d'acomiadar-la, voluntat clarament expressada en la carta de data 12-12-2011. És en aquestes condicions que va presentar-se a la perruqueria d'Andorra la Vella el dia 04 de gener del 2012 ja que les instruccions de la Sra. Somoza al respecte del lloc de treball on s'havia de presentar eren contradictòries, i essent acompanyada d'una amiga seva, la Sra. Marcos, i el pare d'aquesta, el Sr. Sainz, per tal de fer de testimonis. A partir d'aquell moment existeixen dues versions dels fets, la de la Sra. Somoza tal com exposada en la carta d'acomiadament, segons la qual en substància la Sra. Carretero i els seus acompanyants la van amenaçar, cridant i insultant-la davant dels clients, i la de la Sra. Carretero segons la qual la Sra. Somoza va enfadar-se, estripant el full d'horaris que portava la Sra. Carretero i fent-los tots sortir de la perruqueria queixant-se d'haver sigut amenaçada. Força és de constatar que ni l'informe policial ni els testimonis permeten acreditar la versió de la Sra. Somoza. El que ressurt de l'informe policial és que els policies van ser cridats (no s'ha determinat per qui) per intervenir a la perruqueria per un "problema civil" però que en cap moment van sentir proferir cap insult envers la Sra. Somoza o percebre que algú la volgués agredir sinó que van constatar que la Sra. Carretero estava patint un atac d'ansietat, plorant al carrer, raó per la qual els empleats de les botigues veïnes l'estaven mirant. Pel que fa els testimoniatges de la Sra. Marcos i del Sr. Sainz, en ressurt que van acompanyar la Sra. Carretero per fer de testimonis ja que "la seva patrona no la volia a la feina"; que la Sra. Somoza, després de dir que hi havia un error en el pla horari tot i refusant establir un nou pla escrit i ordenant que marxés la Sra. Carretero a Sant Julia de Lòria, va estripar el full; Que aleshores el Sr. Sainz va dir "hostia això és una falta de respecto"; que a partir d'aquell moment la Sra. Somoza va dir que l'estaven amenaçant i els va fer sortir de la perruqueria i que van trucar a la policia. Pel que fa els testimoniatges contraris invocats par la part defenent són dos però no permeten acreditar la versió de la Sra. Somoza. En efecte, el primer és el de la Sra. Ricart, empleada de la Sra. Somoza, del qual ressurt que no confirma que la Sra. Carretero i els seus acompanyants tenien un comportament amenaçador i insultant, sinó simplement que declara que "gesticulaven" i que a un moment va sentir la paraula "hostia". A la qüestió de dir si és "cert que l'aldarull provocat per la Sra. Carretero i els seus acompanyants va provocar que els clients de la perruqueria marxessin i que els empleats de les botigues veïnes s'apropessin a ajudar a la Sra. Somoza va contestar que no és cert, de la mateixa manera que va declarar que no havia presenciat que volguessin agredir a la Sra. Somoza. També diu que no és cert que els clients van haver de sortir per culpa del succeït. Quant al testimoniatge de la Sra. Sancho, veïna de botiga, que no era presenta dins de la perruqueria, en ressurt que no va sentir insults i amenaces per part de la Sra. Carretero sinó que va veure el Sr. Sainz que aixecava els braços i va sentir quelcom de similar a "voy a dar un par de hostias" i que en tot cas la paraula "hostias" s'havia pronunciat, tot i precisant que al seu parer l'actitud de les tres persones en particular del Sr. Sainz era agressiva i intimidatòria, sense però aportar cap precisió més. Ella tampoc ha confirmat que uns clients hagin tingut de sortir de la perruqueria. En tot cas, aquest testimoniatge, massa imprecís i per part d'un testimoni que no va assistir a tota la escena des de l'interior de la perruqueria, i que no encaixa amb cap altre element exterior objectiu, és insuficient per acreditar la versió de la Sra. Somoza. Com ho recorda l'article 101 del Codi de relacions laborals tota falta s'ha de qualificar tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents. Per conseqüent, tenint en compte tots els elements exposats, no es pot considerar que l'empleada, personalment o a través del seus acompanyants, va incórrer en el comportament previst en el ja esmentant article 104.6 del Codi de relacions laborals. Per conseqüent, la falta molt greu no és constituïda. Pel que fa al greuge segons el qual el primer jutjador no ha contestat a l'argument en relació a la invocada doctrina de la coresponsabilitat del treballador per actes de tercers, s'ha de dir en primer lloc que sí el tribunal ha contestat a l'argument quan motiva que "una conducta irrespectuosa del Sr. Sainz....la qual en cap cas justificar el comiat disciplinari practicat, doncs acompanyés a la demandant es tracta d'un tercer aliè a la relació laboral que ens ocupa". Potser aquesta asseveració és contrària a la jurisprudència espanyola esmentada per la part defenent però constitueix una resposta clara i directa a l'argument de dita part, la qual no pot doncs sostenir que existeix al respecte una "incongruència omissiva" vulnerant el seu dret a una decisió fonamentada en dret. En tot cas, i en segon lloc, també s'ha aportat una resposta indirecta a l'argument, ja que, com s'ha motivat abans, no s'ha acreditat cap comportament per part dels acompanyants de la Sra. Carretero que pugui justificar de plantejar-se d'aplicar aquesta doctrina de la responsabilitat del treballador per actes de tercers. En definitiva, no concorren cap de les causes previstes a l'article 104 del Codi de relacions laborals permetent un acomiadament disciplinari, i és amb raó que l'Hble. Batlle va jutjar que el comiat no fou justificat i que s'ha fet en consideració de l'estat d'embaràs de la treballadora. V.- La desestimació del recurs de la Sra. Somoza justifica la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la Sra. ENTITY_5; CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-09-2013; CONDEMNAR la Sra. Somoza a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE