SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 29-10-2010, la representació processal de la societat mercantil andorrana Vélez, va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari en reclamació de quantitat contra la societat Castrillo, sol·licitant es dictés Sentència condemnant la demandada a satisfer en concepte de factures impagades la suma total de 135.469,56.-euros més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda així com a la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la societat Castrillo, va aixecar una excepció peremptòria de manca de legitimació passiva, una excepció peremptòria de litisconsorci passiu necessari i subsidiàriament de litis denuntiatio, i sobre el fons va oposar-se substancialment a la demanda reconeixent deure l'import total de només 13.562,12.-euros. Les parts van formular llur escrits de rèplica i de dúplica. Posteriorment, i després que s'hagin practicat les proves, les parts van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. III.- Per Sentència de data 25-04-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir "Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 14 de setembre de 2010 per la representació processal de la societat mercantil, Vélez, en el sentit següent: euros més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en relació a les obres de construcció de 18 tallers artesanals realitzades a la població de Llívia (Espanya). mnant la defenent a pagar a l'actora els imports generats per la realització de treballs per a l'Oficina de Turisme de Sant Julià de Lòria, i concretats en 2.236EUR (Hores màquina) i 1.800EUR (pressupost tancat) així com l'import satisfet per l'agent a la societat R. (factura de la societat R. 9305) a acreditar en període d'execució de sentència, totes elles incrementades amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda. generats per la realització de les obres de l'Edifici C.Pla (Ordino) i concretats en 234 euros derivats de la factura núm. 335 de 31 d'agost de 2008, 13.606,74 euros derivats de la factura núm. 495 de 31 d'octubre de 2008, 742,76 euros derivats de la factura núm. 62 de data 28 de febrer de 2009, 2.653,21 euros derivats de la factura núm. 283 de data 31 de juliol de 2008 totes elles incrementades amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda. generats per la realització de les obres efectuades al carrer P.G. d'Escaldes-Engordany, per un total de 9.526,62 euros, i concretats en les factures núm. 26 de 31 de gener de 2009 (3.556,10EUR), s/n de 31 de gener de 2009 (179,60EUR), núm. 76 de 28 de febrer de 2009 (5.512,51EUR), s/núm. de 28 de febrer de 2009 (278,41EUR), totes elles incrementades amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda. Segon.- Imposar el pagament de les costes processals a la defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador." IV.- Contra aquesta resolució la societat Castrillo, ha interposat recurs d'apel·lació sol·licitant la seva revocació i que tot i acceptant les excepcions processals de manca de legitimació passiva, de litisconsorci passiu necessari i eventualment de litis denuntiatio es dictés una sentència estimant les peticions fetes en els seus escrits d'al·legacions, amb condemna de l'adversa al pagament de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora. La representació processal de la societat Vélez demana la confirmació de la sentència recorreguda en tots el seus extrems amb condemna de la part recurrent al pagament de les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat en autes que la societat agent Vélez té per objecte la realització d'obres públiques i construccions així com el subministrament de ciment i formigó, i que va mantenir relacions comercials amb la societat Castrillo quina també té per objecte la realització d'obres públiques i construccions. La part agent fonamenta la seva reclamació sobre les factures corresponent a 4 obres distintes, essent les següents: 1º Obra del carrer P.G. d'Escaldes-Engordany Aquesta obra va donar lloc a un seguit de 4 factures compreses entre el 31-01-2009 i el 28-02-2009 per un total de 9.526,62.-euros, quin va quedar impagat però que la defenent ha reconegut deure en la seva totalitat, i el tribunal ha estimat aquest extrem de la reclamació. Aquest aspecte del litigi no és més qüestió de discussió. 2º Obra a l'oficina de turismes de Sant Julià de Lòria Aquesta obra va donar lloc a una factura global de data 31-10-2008, per un import de 10.067,20.-euros, que va quedar impagat. La defenent únicament va reconèixer deure 4.036,00.-euros manifestant que s'havia pactat una nova tarifa i una novació de la relació obligatòria. El tribunal va estimar parcialment la demanda condemnant a la defenent a pagar dues factures per un total de 4036,00.-euros més una factura satisfeta per l'agent a una altra societat a acreditar en període d'execució. El recurs no versa sobre aquest aspecte del litigi. 3º Obra a l'Edifici C.Pla a Ordino La part agent va reclamar el pagament d'un seguit de 4 factures emeses entre el 31-08-2008 i el 28-02-2009 per un total de 17.236,71.-euros. La part defenent va negar- se a pagar dit import argumentant que en alguns casos mancaven els albarans corresponents o que les signatures que hi figuraven no eren cap de les autoritzades per ella, però el tribunal va estimar la demanda considerant que tot i no haver-se pogut acreditar les signatures dels albarans presentats per l'agent s'havia acreditat suficientment la veracitat i autenticitat de les factures i albarans presentats. 4º Obra per a la construcció de 18 tallers artesanals a Llívia (Espanya) pel compte de l'Ajuntament de dita ciutat. Aquesta obra va donar lloc a una reclamació de 98.602,63.-euros però la part defenent s'hi va oposar argumentant que no existia cap relació jurídica entre la societat Vélez i la societat Castrillo quina també havia contractat amb la part agent, raó que fonamenta les excepcions processals de manca de legitimació passiva, de litisconsorci passiu necessari i de litis denuntiatio formulades per la part defenent. Però, el Tribunal va desestimar dites excepcions i va estimar íntegrament la demanda. S'ha d'afegir per una millor comprensió del litigi, que les societats Sanç i Castrillo formen part del grup empresarial Alfaro, la primera essent una sucursal a Espanya de la segona. Els socis d'aquestes societats són els mateixos, els germans Montenegro i Ropero ostenten el 100% de les accions d'ambdues societats. II.- El primer motiu del recurs pertany a les obres realitzades a Llívia i a l'excepció de manca de legitimació passiva. Al parer de la part recurrent, la resolució, malgrat reconèixer que l'encàrrec que ocasiona la reclamació fou efectuat per Sanç i no per Castrillo, i malgrat reconèixer també que l'adjudicatària de l'obra per part de l'Ajuntament de Llívia fou Sanç, accepta que l'acció de reclamació afecti a Castrillo, admetent una confusió subjectiva de dites dues persones jurídiques totalment independents. És un fet innegable que la part agent fonamenta la seva reclamació sobre una factura de final d'obra de data 15- 06-2009 per un import de 98.602,63.-euros adreçada a la societat Castrillo i corresponent a les obres realitzades a Llívia. Aquesta factura correspon a un pressupost establert per Vélez en data 28-01-2009 (foli 34) quin va ser acceptat per la societat Castrillo ja que el va tornar firmat per la Sra. Montenegro, amb el seu segell, i amb un document intitulat "COMANDA EXTERNA" "ACCEPTACIÓ PRESSUPOST Nº16". A més, el Sr. Montenegro, en la seva confessió en judici (foli 242), va explicar que el pressupost foli 34 "és el pressupost inicial de l'obra que Castrillo va acceptar amb el pacte verbal amb el Sr. P.". La part recurrent nega tota "força de contractació" a aquest document ja que es tractaria solament de la memòria descriptiva dels treballs a efectuar per part de la societat Vélez. Però, el fet per una societat d'acceptar la proposició feta per una altra per a la realització de treballs, que finalment van ser realitzats de conformitat amb el previst, crea entre elles un vincle contractual i no es pot acceptar l'afirmació de la part recurrent segons la qual "la signatura d'un pressupost no significa l'acceptació dels treballs". Cap element permet considerar que dits documents no poden vincular les parts, i al contrari un cop acceptat el pressupost establert per la societat Vélez, aquesta es va comprometre a realitzar els treballs encomanats i la societat Castrillo es va comprometre a pagar el preu previst. En efecte, en dret andorrà, el contracte d'obra és un contracte consensual, onerós, commutatiu i bilateral i així es perfecciona per l'acord de la voluntat entre els interessats, sense necessitat d'observar uns requisits de forma especial, exigint únicament el consentiment sobre l'obra a fer i el preu que s'hagi de pagar. Cap element permet considerar que el contracte d'obra així format entre la societat Vélez i la societat Castrillo no tindria força contractual perquè faltarien elements essencials en la seva constitució, o contradiu la llei o manté una causa o objecte il·lícit o concorren vicis del consentiment. A més a més, malgrat l'afirmació de la societat Sanç segons la qual va subcontractar a la societat Vélez, no s'ha formalitzat cap contracte d'obra entre elles, ni tampoc s'ha aportat en autes cap document acreditant una relació contractual directa entre aquestes dues societats. La part recurrent dóna una especial transcendència al fet establert que és la societat Sanç (representada pel Sr. ENTITY_6) i no la societat Castrillo que va ser adjudicatària per la realització de les obres per l'Ajuntament de Llívia, fet que faria que és exclusivament la societat Sanç quina podria ser legitimada passivament. Afegeix que existia un pacte d'acord amb el qual Vélez, respecte de les obres de Llívia, havia d'indicar una societat espanyola a fi de que fos aquella qui facturés els treballs de referència a la societat Sanç per qüestió de tributació, i afirma que al no designar Vélez la societat espanyola, és la Societat Castrillo que va haver de firmar el pressupost, però de manera provisional. Al respecte s'han de fer una sèrie de tres consideracions. La primera és que aquest pacte d'acord sobre la designació per part de la societat Vélez d'una societat espanyola encarregada de facturar els treballs a la societat Sanç ressurt únicament de la asseveració de la part defenent però no s'ha acreditat de cap manera, amb la precisió que s'entén difícilment, si el problema era de designar una societat espanyola per raons fiscals perquè és finalment una societat andorrana que va ser designada. La segona és que en relació a les obligacions contractuals nascudes amb el contracte d'obra entre la societat Vélez i la societat Castrillo poc importa el muntatge fiscal que s'ha pogut desenvolupar en paral·lel. La tercera és que, per tal de liquidar totes les relacions contractuals que hagin existit entre elles (detallades en el I.-CONSIDERANT), la societat Vélez i la societat Castrillo van intentar arribar a un acord i al mes de març de 2010 va donar lloc a un projecte de conveni de liquidació. La part recurrent nega tota força probatòria de dit conveni ja que no el va firmar perquè justament no era conforme amb els seus termes, fent que el lletrat contractat en comú per les parts es va trobar en situació d'incompatibilitat i cadascuna va haver d'escollir un lletrat propi. És ben cert, que dit conveni no es va arribar a signar mai, el que no significa que les parts no es van posar d'acord. Dit això, en la seva confessió en judici el Sr. Montenegro, va reconèixer que dit conveni (folis 44 i 45) era "el conveni de liquidació redactat pel seu advocat i com a darrera proposta". Ara bé, dit conveni concerneix tant les factures en relació a les obres d'Andorra que la factura corresponent a l'obra de Llívia, el que significa que la societat Castrillo va reconèixer la seva possible posició de deutora en relació amb el cost de dites obres i això és contradictori amb la afirmació que fa ara que mancaria de legitimació passiva respecta a la obra de Llívia. Finalment, constatat el vincle contractual entre la part agent i la part defenent i per conseqüent la relació entre l'acció articulada i la societat Castrillo és de manera ajustada a dret que el primer jutjador ha considerat que s'havia de desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva. III.- El segon greuge és en relació amb l'excepció de litisconsorci passiu necessari i la part recurrent sosté que els raonaments de la sentència no són suficients per refusar dita excepció perquè el Tribunal, tot i presumint la solidaritat entre les societats Castrillo i Sanç, ha obviat el fet que la societat Castrillo haurà de repercutir a la societat Sanç les conseqüències de la sentència i doncs no pot afirmar que no afectarà aquesta darrera. Afegeix que no podia reprotxar a la societat Sanç de no haver intervingut en el procés. No es pot considerar que el Tribunal a quo ha presumit de la solidaritat entre les dues societats sinó que va analitzar les relacions i vincles existint entre elles. No obstant la clara vinculació entre les dues societats Castrillo i Sanç el punt ha resoldre no és un pressupòsit de confusió quin podria, a instància de la part agent per la protecció del seu crèdit, projectar d'estendre la relació obligacional fins a la societat Sanç. Es tracta de determinar si s'havia d'acollir l'excepció de litisconsorci passiu necessari perquè existien el seus requisits. El que cal i calia determinar és si la part agent tenia l'obligació de dirigir la seva demanda també en contra de la societat Sanç a fi de fer-la concórrer al procés, perquè tenint aquesta darrera un interès legítim oposat a la societat demandant podria resultar afectada per la resolució, i que deixar-la fora del procés provocaria el risc que es dictin Sentències incomplertes, contradictòries i es provoqui indefensió. El litisconsorci és necessari quan una pluralitat de persones són titulars d'un mateix dret o d'una mateixa obligació el que fa que l'objecte del procés queda indivisible. Ara bé, en el cas d'autes aquests requisits no existeixen. Durant tot el curs del litigi la part defenent ha afirmat reiteradament que ella i la societat Sanç són dues persones jurídiques diferents i independents. Com motivat en el II.- Considerant, la relació contractual s'ha construït únicament entre la societat Vélez i la societat Castrillo. Potser la condemna de la societat Castrillo pot tenir un efecte en el marc de les relacions entre les dues societats del grup però això no és una conseqüència del exercici del dret de la societat Vélez sinó una conseqüència de l'organització jurídica i empresarial del Alfaro. En aquestes condicions compartim el criteri del primer jutjador segons el qual la societat Sanç no té un interès directe sinó indirecte. Aleshores, al no ser necessari el litisconsorci, és amb bon criteri que el primer jutjador ha desestimat l'excepció de litisconsorci passiu necessari. Pel que fa a la crida en garantia, aquest extrem no pot ser objecte de debat atès que per aute de data 08-07-11, es va decidir no donar lloc a la petició de crida en garantia de la societat Sanç, i aquest aute no va ser recorregut. IV.- El tercer motiu de recurs rau en una sèrie d'arguments de caire processal exposats per la part recurrent ja que al seu parer la sentència de primera instància mancaria de tota objectivitat i al no estimar l'excepció de manca de legitimació passiva, ni tampoc la crida en garantia, el tribunal hauria trencat el principi a un procés degut i el seu dret a la jurisdicció. Com recordat per aquesta Sala en vàries ocasions (recentment vg. Aute del 21-05-2013 TSJC 254/12), la jurisprudència del Tribunal Constitucional estableix que el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que la decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. Qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària. Els principis vigents fan obligació al jutge de respondre a totes les pretensions degudament al·legades per les parts però no de respondre de manera exhaustiva a tots els arguments de les parts. En el cas d'autes, la lectura de la Sentència permet assegurar-se que aquests imperatius s'han respectat puix el Tribunal ha motivat la seva decisió de manera complerta, coherent i ajustada a dret. V.- El quart greuge del recurs és en relació als treballs realitzats a l'Edifici C.Pla a Ordino. La part recurrent torna a sostenir que les factures no disposen en alguns casos d'albarans, extrem admés pel tribunal, o en alguns casos les signatures no han resultat acreditades com haver estat autoritzades per la societat Castrillo, argumenta que la decisió impugnada és arbitrària pel fet d'haver donat crèdit a l'esborrany de conveni de pagament que va existir entre les parts tot i reconeixent que la societat Alfaro no havia donat la seva conformitat a dit projecte i tot i presumptament falsament que dit conveni havia sigut redactat per l'advocat de la societat Alfaro. Però en res la decisió d'instància té un caràcter arbitrari i al contrari està degudament motivada i ha de ser confirmada per les raons següents. La reclamació de la societat Vélez concerneix un seguit d'albarans i de 4 factures emeses entre el 31-08-2008 i el 28-02-2009 per un total de 17.236,71.-euros. És ben cert que no consten factures signades i acceptades per part de la societat Castrillo i que pel que fa als albarans presentats, no s'ha pogut acreditar la identitat de les persones que els van firmar. Nogensmenys, s'ha de prendre en consideració en primer lloc que les dues societats han mantingut unes relacions comercials seguides en el decurs dels anys 2008 i 2009 en relació a com a mínim 4 obres de construcció o treballs públics. En segon lloc, la intervenció de la societat Vélez per tal de realitzar obres a l'Edifici C.Pla a petició de la societat Castrillo no és negada i ha quedat acreditada en particular pels testimoniatges del manobra i de l'encarregat de les obres de la societat Vélez, quins, a més a més, pel que fa als albarans d'hores treballades, van declarar que suposaven que la signatura correspon a l'encarregat de Castrillo, un tal Pla, precisant l'encarregat que és ell mateix que recollia els albarans firmats a la nit. També s'ha de prendre en consideració l'existència del ja esmentat projecte de conveni de liquidació sobre el qual hem de recordar les consideracions fetes en el II.- CONSIDERANT, afegint que és el propi Sr. Montenegro qui va trametre al representant de la societat Vélez un correu electrònic adjuntant el conveni en el què apareixen entre d'altres les factures litigioses, i qui van confessar en judici que el conveni l'havia redactat el seu advocat com s'ha motivat abans. Fetes aquestes precisions factuals, s'ha de recordar que és jurisprudència reiterada d'aquesta Sala que en les relacions mercantils donant lloc a contractes de compravenda o de subministrí, "no solament es produeix una relaxació de les exigències formals sinó que a més la tesi de la proximitat probatòria i el temps del tràfic mercantil exigeixen que, en supòsits de negativa al pagament de la mercaderia, es provi pel deutor la falsedat o l'error en que s'ha pogut incidir respecte dels albarans que proven el lliurament de la mateixa"; En aquest sentit aquest Sala va jutjar que "no esdevé suficient amb la negativa del deutor a abonar una mercaderia quan els albarans resten signats, sinó que la tesi de la proximitat probatòria i el tempus del tràfic mercantil, comporten que sigui el deutor qui, amb albarans signats, acrediti la falsedat o l'error en que s'ha pogut incidir en relació als mateixos." (vg TSJC 07/11 del 28-04-11; TSJC 262/10 del 27-01-2011 i TSJC 18/09 del 27-01-2011). Considerem que aquest raonament es pot aplicar al cas d'autes ja que tant el caràcter seguit de les relacions comercials que la natura dels treballs realitzats diàriament donant lloc als corresponents albarans quins es reflecteixen en les factures justifiquen aquesta relaxació de les exigències formals, essent a més afegit que la falta de pagament de treballs efectivament realitzats a petició de la societat Castrillo crearia un enriquiment injust al perjudici de la part agent. En aquestes condicions, la valoració dels elements de prova en el seu conjunt permeten confirmar la bondat de la reclamació de la societat Vélez. VI.- L'últim greuge és en relació a les costes puix segons el recurrent la sentència d'instància seria contradictòria en aplicar el principi del venciment objectiu quan estima la demanda només substancialment i no plenament. Però s'ha de dir que en realitat la sentència recorreguda va estimar totes les pretensions de la part agent condemnant la part defenent a pagar un total de 129.401,96.-euros, és a dir més del 95% de la reclamació inicial, la resta essent l'import d'una factura que s'haurà d'acreditar en període d'execució. No es pot considerar que es tracta d'una estimació parcial i és amb bon criteri que el tribunal a quo ha aplicat el principi del venciment objectiu. VI.- la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent en costes d'aquesta alçada en virtut del mateix principi del venciment. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25-04-2013 en tots els seus pronunciaments; Condemnar la societat Castrillo, a pagar les costes processals de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE