STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: STSJAD 244/2013
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 décembre 2013
Numéro199/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2013 (STSJAD 244/2013)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 244/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:244) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société bancaire Quesada, SA a engagé une action en paiement contre deux débiteurs, les Srs Villegas et Peña, pour une somme principale de 395 105,45 euros, subsidiairement 388 696,33 euros, avec intérêts, commissions et pénalités. Le litige trouve son origine dans un contrat d'ouverture de compte conclu le 19 avril 2004 entre la banque, d'une part, et M. Villegas et M. Olmo, titulaires, d'autre part. Le même jour a été conclue une police de prêt d'un montant de 360 000 euros, remboursable par échéances semestrielles, dont le terme était fixé au 19 avril 2009 et dont la destination était précisée comme étant l'« avance pour cession de fonds de commerce ». Dans ce même contrat, Mmes Manso et Peña se sont constituées cautions personnelles, solidaires entre elles et avec les débiteurs principaux.
Une transaction judiciaire a été signée le 9 juin 2006 entre la banque, M. Olmo et Mme Manso. La décision ne précise pas le contenu détaillé de cet accord, mais le juge relève qu'il ne lie que ses signataires.
Le Tribunal de batlles (Section civile), par jugement du 30 avril 2013, a accueilli l'exception de prescription triennale soulevée par les défendeurs, rejeté la demande et condamné la banque aux dépens. La banque a interjeté appel en soutenant que le point de départ du délai de prescription ne s'était pas réalisé, le compte courant étant toujours actif et le solde du prêt ayant été porté au débit de ce compte. Les défendeurs ont conclu à la confirmation du jugement.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie d'un seul moyen, mais il conditionnait l'issue de l'ensemble du litige : la date de départ de la prescription.
## Question de droit
La question centrale est la suivante : le délai de prescription triennale d'une créance née d'un contrat de prêt, dont l'échéance a été anticipée, court-il à compter de l'exigibilité de la créance, ou son point de départ est-il reporté au jour de la clôture d'un compte courant dans lequel le solde du prêt a été porté ?
Une question subsidiaire, relative à l'effet de la prescription à l'égard d'une caution solidaire, est également tranchée. La juridiction devait déterminer si la prescription acquise en faveur de l'un des débiteurs profite à la caution.
Le tribunal écarte d'emblée la prescription trentenaire du *Usatge omnes causae*, les parties convenant de la nature commerciale de la relation, ce qui rend applicable la prescription triennale.
## Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Le dispositif est reproduit ci-après dans une traduction fidèle du catalan :
> « DECIDEIX
> Desestimar el recurs de la representació processal de l'entitat bancària Quesada, SA ;
> Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30-04-2013 en tots els seus pronunciaments ;
> Condemnar a l'entitat bancària Quesada, SA a pagar les costes processals de segona instància ; »
*(Traduction : « DÉCIDE : Rejeter le recours de la
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2013 - ROJ: STSJAD 244/2013
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 décembre 2013 (STSJAD 244/2013)
La société bancaire Quesada, SA a engagé une action en paiement contre deux débiteurs, les Srs Villegas et Peña, pour une somme principale de 395 105,45 euros, subsidiairement 388 696,33 euros, avec intérêts, commissions et pénalités. Le litige trouve son origine dans un contrat d'ouverture de compte conclu le 19 avril 2004 entre la banque, d'une part, et M. Villegas et M. Olmo, titulaires, d'autre part. Le même jour a été conclue une police de prêt d'un montant de 360 000 euros, remboursable par échéances semestrielles, dont le terme était fixé au 19 avril 2009 et dont la destination était précisée comme étant l'« avance pour cession de fonds de commerce ». Dans ce même contrat, Mmes Manso et Peña se sont constituées cautions personnelles, solidaires entre elles et avec les débiteurs principaux.
Une transaction judiciaire a été signée le 9 juin 2006 entre la banque, M. Olmo et Mme Manso. La décision ne précise pas le contenu détaillé de cet accord, mais le juge relève qu'il ne lie que ses signataires.
Le Tribunal de batlles (Section civile), par jugement du 30 avril 2013, a accueilli l'exception de prescription triennale soulevée par les défendeurs, rejeté la demande et condamné la banque aux dépens. La banque a interjeté appel en soutenant que le point de départ du délai de prescription ne s'était pas réalisé, le compte courant étant toujours actif et le solde du prêt ayant été porté au débit de ce compte. Les défendeurs ont conclu à la confirmation du jugement.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie d'un seul moyen, mais il conditionnait l'issue de l'ensemble du litige : la date de départ de la prescription.
Question de droit
La question centrale est la suivante : le délai de prescription triennale d'une créance née d'un contrat de prêt, dont l'échéance a été anticipée, court-il à compter de l'exigibilité de la créance, ou son point de départ est-il reporté au jour de la clôture d'un compte courant dans lequel le solde du prêt a été porté ?
Une question subsidiaire, relative à l'effet de la prescription à l'égard d'une caution solidaire, est également tranchée. La juridiction devait déterminer si la prescription acquise en faveur de l'un des débiteurs profite à la caution.
Le tribunal écarte d'emblée la prescription trentenaire du Usatge omnes causae, les parties convenant de la nature commerciale de la relation, ce qui rend applicable la prescription triennale.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Le dispositif est reproduit ci-après dans une traduction fidèle du catalan :
Reproduction verbatim
« DECIDEIX
Desestimar el recurs de la representació processal de l'entitat bancària Quesada, SA ;
Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30-04-2013 en tots els seus pronunciaments ;
Condemnar a l'entitat bancària Quesada, SA a pagar les costes processals de segona instància ; »
*(Traduction : « DÉCIDE : Rejeter le recours de la
Sentència
TSJC-199/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Prèvia demanda de citació a judici de data 11-04- 2012, per escrit de data 31-05-2012, la representació processal de l'entitat bancària Quesada, SA, va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari en reclamació de quantitat, contra els Srs. Villegas i Peña, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant solidàriament als defenents a pagar-li la quantitat principal de 395.105,45.-euros o subsidiàriament de 388.696,33.-euros, juntament amb els interessos corresponents a comptar del dia 30 de maig de 2012, amb imposició als defenents de la totalitat de les costes processals, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La representació processal dels Srs. Villegas i Peña va formular una excepció peremptòria de prescripció triennal i subsidiàriament sobre el fons va oposar-se a la demanda, sol·licitant la seva desestimació, amb imposició a l'agent de les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 199/13 — Décision commentée
Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
III.- Per Sentència de data 30-04-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "Que estimant l'excepció de prescripció presentada per la part demandada, es desestima la demanda interposada per la representació processal de l'entitat bancària Quesada, SA. contra els Srs. Villegas i Peña, absolent aquests darrers de totes les pretensions de l'agent, i condemnant l'entitat bancària Quesada, SA al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.".
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat bancària Quesada, SA, demanant es dictés una Sentència revocant la de primera instància en el sentit de desestimar l'excepció de prescripció plantejada i de condemnar els senyors Villegas i Peña al pagament de la suma de 395.105.-EUR -subsidiàriament la quantia de 388.696.33.-EUR- amb els interessos, comissions i penalitzacions corresponents sobre la suma principal des del dia 30 de maig de 2012 i fins la seva liquidació així com al pagament de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador causades en primera i segona instància.
La representació processal dels Srs. Villegas i Peña sol·licita la desestimació de tots els motius d'apel·lació formulats contra la sentència recorreguda i la confirmació d'aquesta, estimant l'excepció peremptòria plantejada de prescripció triennal, i/o, alternativament, faci dret a la defensa al fons formulada per aquesta representació, tot i condemnant l'adversa apel·lant al pagament de totes les costes del plet, incloent-hi els honoraris de lletrat i de procurador causats a aquesta part en segona instància.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en autes que segons la convenció de data 19-04-2004, l'entitat bancària avui demandant, d'una part, i el Sr. Villegas així com el Sr. Olmo, ambdós en qualitat de titular, d'altra part, van firmar un contracte d'obertura de compte nº04.79.085654.
El mateix dia, el Sr. Villegas i el Sr. Olmo van atorgar amb el banc una pòlissa de préstec per un import de 360.000.-euros, amb quotes semestrals i data de venciment al 19-04-2009, essent el compte d'abonament el nº04.79.085654, i essent precisat en el contracte que la destinació dels fons és "AVANÇ TRASPAS FONS COMERC".
En el mateix contracte, la Sra. Manso i la Sra. Peña van constituir-se fiadores personals, solidàriament entre si i amb els deutors.
Una vegada determinada la natura comercial de la relació, no es discuteix el fet que la prescripció aplicable és la triennal i no la trentenària del Usatge omnes causae.
La qüestió que s'ha de resoldre aleshores és la del punt de partida del termini de prescripció puix segons el banc el dies a quo no s'hauria produït ja que el compte corrent encara està actiu i que el saldo del préstec fou carregat al saldo del compte corrent.
Pel que fa la determinació del punt de partida, s'ha de recordar que respecte d'una pretensió derivada d'un dret de crèdit, el termini de prescripció comença a córrer des de que s'ha produït el supòsit de fet que origina la seva naixença i exigibilitat, ja que si el crèdit resta sotmès a una condició o a un termini suspensius, el termini de prescripció sols comença a córrer des del compliment de la condició o de l'arribada del seu dia (Codi 7,32,7-4).
Aquest criteri cabdal de l'exigibilitat explica la jurisprudència sobre els comptes corrents tal com motivà la Sentència d'aquesta Sala de data 12-09-1996 n°604 explicant que "un contracte de compte corrent és un contracte de temps indeterminat, llevat del cas on els contractants han pactat altrament, és a dir, que el saldo és exigible, no a la data de la darrera operació efectuada, sinó a la data del tancament del compte; ja que fins aquesta data, el titular sempre pot realitzar operacions bancàries, augmentant o disminuint el saldo, creditor o deutor. Per tant, la prescripció de l'acció no es pot computar abans de l'exigibilitat del deute, que es produeix al final del contracte, i això val tant pel capital com pels interessos que estant lligats a la durada del contracte."
A l'hora d'aplicar aquests principis al cas d'autes, la qüestió plantejada és de doncs de determinar si el fet que l'import corresponent a la liquidació del préstec s'ha integrat en el compte bancari, fent que la prescripció no hauria començat a córrer, o si s'ha de considerar que dita prescripció havia començat a córrer des del moment de la liquidació del préstec.
Per resoldre la qüestió s'ha primerament de recordar que el banc ha donat el préstec per vençut al mes d'abril de 2006 com això ressurt en particular del seu escrit de demanda d'embargament de data 13-04-2006, i del seu escrit de demanda en els presents autes. Ara bé, l'efecte essencial de donar el préstec per resolt o vençut és que les quotes impagades així com el capital quedant de vèncer han esdevingut liquidats i immediatament exigibles.
Força és de constatar que si en el seu escrit de greuges en el marc del present recurs, el banc sosté que la seva reclamació deriva del contracte de compte corrent, fet que faria que s'hauria d'aplicar la doctrina d'aquesta Sala segons la qual el saldo només es pot exigir a partir del tancament del compte, nogensmenys en el seu escrit de rèplica, la part agent indica (foli 57) "2.3. És evident que els termes de la transacció judicial signada en data 9 de juny de 2006 per la meva mandant amb els senyors Olmo i Manso únicament comprometen aquests darrers. Però el què es reclama en els presents autes no és el compliment de la transacció referida sinó el pagament del deute derivat de la pòlissa de préstec en son dia atorgada i de la qual es beneficiaren tant els senyors Olmo i Manso com els senyors Villegas i Peña, deute que es reflectí en el compte corrent de titularitat dels senyors Villegas i Olmo.", afirmació que va tornar a fer en el seu escrit de greuges en l'apartat 4.4.
A més, l'import de 395.105,45.-euros reclamat a títol principal correspon únicament a la liquidació del préstec feta el 10-04-2006 (283.219,86.-euros), augmentada dels interessos, comissions i penalitzacions i no al saldo del compte corrent integrant el saldo del préstec.
D'aquests elements se'n desprèn que el que es reclama és un deute exigible des de l'any 2006, precisament el dia 10-04- 2006, i per conseqüent, en consonància amb el criteri de la exigibilitat exposat abans, el punt de partida del termini de prescripció se situa en aquell moment del venciment anticipat del préstec.
Per escapar a aquest punt de partida i invocar la ja esmentada jurisprudència sobre els comptes corrents el banc afirma que s'ha provat que el saldo del préstec s'ha carregat al saldo del compte corrent puix consta que el préstec es va efectuar per mitja d'ingrés en el compte corrent i per tant únicament pot pertànyer al mateix.
Però, aquest raonament no es pot acceptar per les raons següents.
En primer lloc, com bé ho ha indicat el primer jutjador, el banc no ha aportat els extractes de compte.
Falta de poder estudiar aquests extractes de compte no es pot confirmar que l'import reclamat queda integrat en el compte.
Al contrari de l'afirmació de la part recurrent, el document de liquidació del deute (doc 7 foli 42) no constitueix de cap manera una prova suficient que el deute "pertany" al compte corrent, doncs no es tracta d'un extracte del compte corrent sinó d'un històric dels pagaments i del canvis de tipus d'interès intervinguts des del 10 d'abril de 2006.
El fet que el lliurament inicial del capital pel banc es va realitzar mitjançant l'ingrés efectuat al compte corrent, com ho preveu la clàusula segona de la pòlissa de préstec i com es fa habitualment, no canvia res al fet que el préstec constitueix un contracte en si, ni significa que "el deute compatibilitzat únicament pot pertànyer al mateix (compte)".
Finalment, el fet que el saldo del préstec després de la resolució anticipada s'ha carregat al compte corrent ressurt únicament de la afirmació de la part agent.
A més, respecte als Srs. Villegas i Peña, no s'ha establert cap novació del contracte de préstec, la qual no es pot presumir, quina podria permetre considerar que es tracta d'una nova obligació i al contrari, cap element ha canviat el fet que el saldo del préstec és exigible des de 2006.
En aquestes condicions, acceptar la pretensió de la part agent suposaria ajornar el dies a quo del termini de prescripció i equipararia a deixar sense efecte la prescripció extintiva, creant un termini indefinit i donant al banc el poder exorbitant de decidir del punt de partida de dit termini quan els efectes de la prescripció deriven de la Llei.
En consideració del fet que no es negat que l'últim requeriment extrajudicial de pagament fet pel banc als Srs. Villegas i Peña és del 28-04-2008, per conseqüent en data 11-04-2012, data de l'escrit de demanda de citació a judici, el termini de prescripció triennal ja havia esgotat.
Pel que fa el cas de la Sra. Peña, la qual és d'interès recordar que és fiadora del préstec i no del compte, no pot respondre del deute reclamat en la seva qualitat de fiadora del préstec atorgat en 2004 (i de cap manera de la transacció judicial atorgada en 2006 únicament entre el banc i els Srs. Olmo i S.A.) ja que, en tot cas, com ho ha jutjat aquesta Sala (vg. STSJ 30-11-2000 N°1142) les excepcions que resulten de la naturalesa mateixa de l'obligació, com és l'excepció peremptòria de prescripció, tenen eficàcia real i afecten a tots els deutors solidaris, i per conseqüent els efectes de la prescripció s'estenen a la Sra. Peña.
III.- la desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent en costes d'aquesta alçada en virtut del principi del venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la representació processal de l'entitat bancària Quesada, SA;
Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30-04-2013 en tots els seus pronunciaments;
Condemnar a l'entitat bancària Quesada, SA a pagar les costes processals de segona instància;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-