SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Águila contra la sentència del Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que l'havia condemnat a pagar 1.321,64 euros a la societat "D.A.L.C., ORG_1" per mercaderies no pagades. El tribunal ha confirmat la sentència original, considerant que hi havia proves suficients de l'existència del deute, inclòs un albarà signat pel responsable del negoci del Sr. Águila i les declaracions del Sr. Tur, que va admetre que l'agent va subministrar els productes al negoci. El tribunal també ha imposat les costes del recurs al Sr. Águila. Sentència Magistrats Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova TSJC-269/13 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2013. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 7 de novembre 2012 la Sra. Roda, en representació de la societat "D.A.L.C., ORG_1", va formular demanda contra el Sr. Águila, titular del negoci "S.B. XX", sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar a la seva mandant la suma de 1.321,64 euros, import de les mercaderies que aquesta li havia subministrat i que el defenent no li havia abonat, més les taxes judicials generades per l'ordre judicial de pagament dirigida a ell i que no havia estat atesa. II.- El Sr. Águila, titular administratiu del negoci "S.B. XX", va contestar la demanda oposant-se a la mateixa argumentant que ell no havia encomanat mai, ni rebut, els productes que l'adversa afirmava haver-li subministrat, raó per la qual sol·licitava la seva desestimació i que li fossin imposades les costes del procediment a l'adversa. III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 10 de juliol del 2013 va decidir estimar íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil "D.A.L.C., ORG_1" contra el Sr. Águila -en la seva condició de titular administratiu del negoci que girava sota la denominació comercial de "S.B. XX"- i condemnar al darrer al pagament a la primera de la quantitat de 1.321,64 euros, més els interessos legals de dita quantitat meritats des del dia 21 de novembre del 2012 i fins que fos íntegrament satisfeta, imposant-li a més les costes processals causades. IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Águila i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de condemnar exclusivament al seu mandant al pagament de la suma de 171,50 euros, més els interessos legals de dita quantitat des de la data de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament sobre les costes generades per la instància i imposant a l'adversa les d'aquesta alçada. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari. FONAMENTS DE DRET I.- En la demanda que dóna origen al present procediment el representant de la societat "D.A.L.C., ORG_1" sol·licitava que es condemnés al Sr. Águila al pagament de l'import de diverses factures que aportava a les actuacions. El defenent es va oposar a aquesta petició argumentant fonamentalment que el negoci "S.B. XX" era gestionat per un tercer, primer pel Sr. Vall fins al mes de gener del 2012 i posteriorment del 1 de febrer fins al 30 de maig del 2012 pel Sr. Tur, però també que no s'havia provat que els productes que constaven a les factures aportades haguessin estat realment subministrats al negoci del qual era titular administratiu, ja que quan el Sr. G. va començar a gestionar-lo es va notificar a la societat agent que el gerent del negoci havia de pagar sempre al comptat, raó per la qual no se li podien subministrar mercaderies sense cobrar el seu import. Ateses les factures i els albarans aportats per la part agent, la Sentència objecte d'aquest recurs va estimar íntegrament la demanda formulada per la societat "D.A.L.C., ORG_1" i contra aquesta decisió s'alça la representació processal del Sr. Águila. II.- Com a únic motiu de greuge contra la decisió que es recull a la Sentència d'instància argumenta el recurrent que sols un dels albarans va ser signat pel Sr. G., responsable en aquell moment del negoci a on s'afirma que es va lliurar la mercaderia, raó per la qual es posa en dubte la credibilitat de la resta dels aportats i que, d'altra banda, el citat senyor tampoc va poder concretar quina mercaderia se li havia lliurat, raó per la qual sols admet pagar l'import de 171,50 euros corresponent a l'albarà que el responsable del negoci va admetre haver signat, però aquests arguments no es poden estimar. De les declaracions del Sr. Tur (foli 79 en relació al 59) es dedueix, no sols que un dels albarans que s'aporten amb la demanda va ser signat per ell, sinó també que entre les parts van existir en aquelles dates relacions comercials, sense que sempre es pagués al comptat. D'altra banda, el citat senyor admet que l'agent va subministrar al negoci "S.B., XX" els productes relacionats a les factures que es reclamaven, encara que no pugui concretar exactament quines d'elles va rebre, manca de precisió que és lògica atès el temps transcorregut des d'aquell moment. En aquestes circumstàncies, i a manca de prova en contrari, és precís presumir que tots els albarans aportats amb la demanda responien a subministraments de mercaderia efectuats al negoci del qual n'és titular administratiu el defenent. És cert que aportar una prova negativa és extremadament difícil, però també ho és perquè en les transaccions mercantils no sempre es respecten els requisits de forma que habitualment s'exigeixen atesa la agilitat i el dinamisme que les caracteritza, de tal manera que, com posa de relleu la Sentència d'instància, en principi n'hi ha prou amb una acreditació "suficient" de l'existència del deute, que en el cas present considerem que existeix sobradament. III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar al recurrent les costes d'aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Águila contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 10 de juliol del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària. I llegida, la firmen, del que en dono fe. Subir Diccionario RAE