STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2013 - ROJ: STSJAD 257/2013
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé25 juillet 2013
Numéro13/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 257/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:257)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 juillet 2013, STSJAD 257/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:257 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 28 janvier 2011, un incendie se déclare dans le chalet de M. Morell, situé à Sant Julià de Lòria. Le Département de prévention et d'extinction des incendies et de sauvetage (DPEIS) intervient le soir même. Selon la chronologie retenue par la Cour, les pompiers quittent les lieux vers 20h58, après avoir déclaré le feu « totalement » éteint, et décident de revenir le lendemain matin pour bâcher le trou pratiqué dans la toiture. Vers 22h46, un voisin signale un second foyer, plus important, dans le même logement. Les pompiers maîtrisent ce second feu vers 01h30. Il détruit la totalité de l'étage supérieur, le grenier et la toiture.
Le 26 janvier 2012, M. Morell adresse au Gouvernement d'Andorre une demande de responsabilité administrative fondée sur une faute de service du corps des pompiers. Le silence gardé par l'administration vaut décision implicite de rejet. M. Morell saisit alors le Tribunal de batlles, qui rejette sa demande par jugement du 25 février 2013, au motif qu'aucune négligence des pompiers n'est établie.
M. Morell interjette appel le 11 avril 2013. Il réclame une indemnisation de 407 158 euros, en soutenant que les deux incendies sont liés et que la reprise du feu résulte d'une intervention insuffisante. Il sollicite également l'admission d'une expertise contradictoire et d'une preuve testimoniale, rejetées en première instance. Le Gouvernement conclut au rejet de l'appel, en contestant tout lien entre les deux sinistres et l'existence d'une faute.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia est saisie en appel. Elle est composée des magistrats Albert Andrés Pereira (président), Pere Pastor Vilanova (rapporteur) et Bernard Plagnet.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
1. **La question préalable de la recevabilité des mesures d'instruction.** Le juge d'appel doit-il censurer le rejet, par le premier juge, d'une expertise présentée tardivement et d'une preuve testimoniale ?
2. **Le fond de la responsabilité.** Le fait que les pompiers aient quitté les lieux d'un premier incendie sans dispositif de surveillance, alors qu'un second incendie se déclare peu après, caractérise-t-il une faute de service engageant la responsabilité de l'administration ?
3. **La preuve du lien de causalité.** En l'absence de preuve directe d'une négligence et face à un sinistre dont la cause exacte demeure incertaine, quel régime probatoire doit appliquer le juge en matière d'incendie ?
4. **L'évaluation des préjudices.** Les différents chefs de préjudice allégués sont-ils suffisamment établis ?
## Solution et dispositif
**Sur les mesures d'instruction.** La Cour approuve le premier juge d'avoir écarté l'expertise du Sr. F, présentée au stade des conclusions. Elle relève aussi que le rejet de la preuve testimoniale n'a pas fait l'objet de protestation en première instance. Enfin, elle refuse une nouvelle expertise : outre la préclusion, une telle mesure « équivaudrait à donner davantage d'opportunités » à l'appelant, en méconnaissance du principe d'égalité des arm
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 25 de juliol del 2013 - ROJ: STSJAD 257/2013
STSJAD 257/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:257)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 25 juillet 2013, STSJAD 257/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:257 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 28 janvier 2011, un incendie se déclare dans le chalet de M. Morell, situé à Sant Julià de Lòria. Le Département de prévention et d'extinction des incendies et de sauvetage (DPEIS) intervient le soir même. Selon la chronologie retenue par la Cour, les pompiers quittent les lieux vers 20h58, après avoir déclaré le feu « totalement » éteint, et décident de revenir le lendemain matin pour bâcher le trou pratiqué dans la toiture. Vers 22h46, un voisin signale un second foyer, plus important, dans le même logement. Les pompiers maîtrisent ce second feu vers 01h30. Il détruit la totalité de l'étage supérieur, le grenier et la toiture.
Le 26 janvier 2012, M. Morell adresse au Gouvernement d'Andorre une demande de responsabilité administrative fondée sur une faute de service du corps des pompiers. Le silence gardé par l'administration vaut décision implicite de rejet. M. Morell saisit alors le Tribunal de batlles, qui rejette sa demande par jugement du 25 février 2013, au motif qu'aucune négligence des pompiers n'est établie.
M. Morell interjette appel le 11 avril 2013. Il réclame une indemnisation de 407 158 euros, en soutenant que les deux incendies sont liés et que la reprise du feu résulte d'une intervention insuffisante. Il sollicite également l'admission d'une expertise contradictoire et d'une preuve testimoniale, rejetées en première instance. Le Gouvernement conclut au rejet de l'appel, en contestant tout lien entre les deux sinistres et l'existence d'une faute.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia est saisie en appel. Elle est composée des magistrats Albert Andrés Pereira (président), Pere Pastor Vilanova (rapporteur) et Bernard Plagnet.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions :
La question préalable de la recevabilité des mesures d'instruction. Le juge d'appel doit-il censurer le rejet, par le premier juge, d'une expertise présentée tardivement et d'une preuve testimoniale ?
Le fond de la responsabilité. Le fait que les pompiers aient quitté les lieux d'un premier incendie sans dispositif de surveillance, alors qu'un second incendie se déclare peu après, caractérise-t-il une faute de service engageant la responsabilité de l'administration ?
La preuve du lien de causalité. En l'absence de preuve directe d'une négligence et face à un sinistre dont la cause exacte demeure incertaine, quel régime probatoire doit appliquer le juge en matière d'incendie ?
L'évaluation des préjudices. Les différents chefs de préjudice allégués sont-ils suffisamment établis ?
Solution et dispositif
Sur les mesures d'instruction. La Cour approuve le premier juge d'avoir écarté l'expertise du Sr. F, présentée au stade des conclusions. Elle relève aussi que le rejet de la preuve testimoniale n'a pas fait l'objet de protestation en première instance. Enfin, elle refuse une nouvelle expertise : outre la préclusion, une telle mesure « équivaudrait à donner davantage d'opportunités » à l'appelant, en méconnaissance du principe d'égalité des arm
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0027-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-013/13
SENTÈNCIA 64-2013
PARTS:
Apel·lant: Sr. Morell
Representant: ídem
Advocat: Sra. Araujo
Apel·lant: M. I. GOVERN
Representant: Sra. Barba
Advocat: Sra. Oller
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, vint-i-cinc de juliol del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0027-2/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 13/13 — Décision commentée
1.- El Sr. Morell va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució denegatòria tàcita del GOVERN front a la seva sol·licitud de responsabilitat administrativa, sol·licitant la seva revocació i la condemna a satisfer la quantitat mínima de 407.158 EUR.
2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Morell mitjançant sentència del 25 de febrer de 2013.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 11 d'abril de 2013, el Sr. Morell no es mostra d'acord amb la sentència del Tribunal de Batlles pels motius següents:
era molt difícil la producció de dos incendis en un mateix xalet la mateixa nit, amb dues hores de diferència, i que el segon no tingui res a veure amb el primer;
el segon incendi consistia en una revifalla del primer, advertit per un veí;
els bombers van estar els últims en actuar entre ambdós focs;
cap indici provava la producció intencionada del segon sinistre;
els propis bombers afirmaven que el foc s'havia iniciat novament a la xemeneia (pàgina 11 de l'informe del perit Sr. ENTITY_9);
els bombers no van actuar en la campana de la xemeneia per verificar-la tèrmicament;
el peritatge del Sr. F havia estat inadmès indegudament;
calia realitzar la prova testifical refusada pel Tribunal de Batlles i una prova pericial contradictòria.
4.- En la seva contesta de data 10 de maig de 2013, el GOVERN posa de relleu que:
el recurrent no s'havia queixat de la manca de pràctica de la prova testifical en primera instància;
no quedava provada la comissió de cap falta;
el primer incendi era de teulada i no de xemeneia;
el tub de la xemeneia era molt aïllat i no es va incendiar;
no existia correlació entre els dos incendis;
la xemeneia era intacta desprès dels dos sinistres.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Sr. Morell va formular demanda davant el silenci guardat pel GOVERN front a la sol·licitud de responsabilitat administrativa presentada el dia 26 de gener de 2012. En efecte, el Sr. Morell estima que el Cos de Bombers va cometre una falta de servei, tota vegada que no va apagar correctament l'incendi produït al seu xalet el dia 28 de gener de 2011 a les 18.30h i que la seva posterior revifalla li va causar danys molt importants.
El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que no s'ha acreditat cap actuació negligent per part del Cos de Bombers.
Tercer.- A títol preliminar, aquesta Sala s'ha de pronunciar sobre la inadmissió, per part del Tribunal a quo, del peritatge del Sr. F; com també sobre la petició actual del recurrent de realitzar, en seu d'apel·lació, una nova prova pericial contradictòria més la prova testifical refusada pel Tribunal de Batlles. La instància ha refusat correctament el peritatge del Sr. F, tota vegada que es va presentar en fase de conclusions. La prova testifical no mereix especial interès i, a més, el seu rebuig no va ser, ni tan sols, objecte de protesta. Per acabar aquest apartat, no hi ha lloc a realitzar una altra prova pericial perquè, a banda de la preclusió del tràmit, la seva pràctica equivaldria a donar més oportunitats al Sr. Morell -trencant el principi d'igualtat d'armes- doncs resulta INEXPLICABLE que no en facilités cap, ni en fase administrativa, ni amb l'escrit de demanda ni en període de proves.
Quart.- Escau realitzar ara una breu cronologia dels fets ocorreguts durant la tarda-nit del dia 28 de gener de 2011:
18h40: el Departament de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament (ara endavant DPEIS) rep una trucada d'avís de foc en el xalet del Sr. Morell, situat al poble d'A (parròquia de Sant Julià de Lòria),
19h20: els bombers arriben al lloc de l'incendi (foli 48),
20h58: els bombers abandonen els llocs, donant l'incendi per extingit "totalment" (foli 31). Els bombers acorden tornar l'endemà a les 9h per col·locar una lona damunt el forat que han realitzat a la teulada i així protegir l'interior de la pluja i la neu,
22h46: el DPEIS torna a ser alertat per un veí sobre la producció d'un foc molt important en el mateix habitatge (foli 33),
01h30: els bombers donen "el foc per controlat". El foc ha destruït la totalitat de la planta superior, l'altell i el llosat (foli 33).
Tant la sentència de la instància, com el GOVERN, mantenen que no existeix correlació entre ambdós incendis i que el recurrent no aporta la prova de la producció d'una falta de servei per part del DPEIS.
És cert que no obra a les actuacions cap prova directa d'una actuació administrativa negligent, ara bé, això no és motiu suficient per descartar, sense un examen minuciós de les actuacions, la demanda del Sr. Morell.
En efecte, el problema de la responsabilitat pels danys ocasionats per incendi apareix sovint impossible o molt complicat d'esbrinar quan les proves practicades no permeten deduir la causa concreta que ha provocat el sinistre i doncs acreditar el nexe de causalitat entre la conducta del responsable i el perjudici patit. La força devastadora dels incendis elimina proves o fa molt difícil la identificació de la causa originària, més enllà de la simple formulació d'hipòtesis que resulten, en la majoria de les situacions, impossibles de verificar. És per aquesta raó que, en aquesta matèria, es produeix excepcionalment una relaxació en la prova de la culpa, sense però caure en un supòsit de responsabilitat objectiva. Als efectes de pal·liar la dificultat de la prova, es pot recórrer a la tècnica de la presumpció de causalitat, que consisteix en atribuir la responsabilitat del dany a la part demandada quan, malgrat s'ignora la causa exacta de l'origen del dany, existeix una probabilitat raonable que sigui així. Ara bé, aquesta presumpció és iuris tantum i pot ser combatuda quan el defenent acredita l'existència d'una causa aliena a la seva actuació. La validesa de la presumpció de causalitat ve també avalada per altres teories, com ara, en dret anglosaxó, la doctrina del judici probabilístic ("more probable than not") o, més propera al nostre ordenament jurídic, la màxima romana "res loquitir ipsa, iudices, quae semper valet plurimum" donada per Ciceró. Per tant, si transposem aquestes consideracions al cas que ens ocupa, escau esbrinar si el dany al xalet s'hauria pogut evitar, amb una probabilitat elevada, en cas d'haver observat el DPEIS la diligència que li era exigible d'acord amb les circumstàncies del cas.
A resultes del primer incendi, el Sr. Morell i el seu fill van ser convidats a abandonar la vivenda i es van instal·lar a la vila de Sant Julià de Lòria (folis 45 i 56). D'aquesta manera, res permet pensar que l'incendi fos intencionat. A l'ensems, cap motiu de força major ha estat mai invocat, havent-se de descartar, en particular, la caiguda d'un llamp aquella precisa nit, doncs estava nevant. Presumirem també que el DPEIS va tallar el subministrament del fluid elèctric.
És important remarcar que les fotos del xalet mostren la gran quantitat de fusta que conformava el seu interior: parquet als murs i al terra, mobles i escala (foli 86).
El segon incendi va ser advertit, per primera vegada, per un veïna del recurrent vers les 22h (foli 60). Això significa que entre la marxa dels bombers (20h58) i la declaració del segon foc, va transcórrer tan sols UNA hora. Com bé al·lega la part apel·lant, es fa realment difícil, prima facie, no sospitar una connexió entre ambdós successos.
El GOVERN objecta que el primer incendi era de teulada i no de xemeneia. Aquesta subtilesa no constitueix cap motiu d'exoneració de responsabilitat. En primer lloc, l'agent de Policia que va arribar al xalet a les 19h05 i, per tant, abans dels bombers (19h20), va constatar: "de seguida vaig veure unes flames com sortien de la xemeneia" (foli 40). En segon lloc, l'informe del DPEIS, que posa fi a la primera intervenció, conclou que "L'origen del foc va ser el tub de la xemeneia de la llar de foc, degut a la brutícia interna de la xemeneia" (foli 32). En tercer lloc, el fill del Sr. Morell, que era sol a la vivenda quan es va declarar el primer incendi, va explicar, per davant el Servei de Policia, que se'n va adonar de la presència de brasa en l'aïllament de sota teulada poc desprès d'intentar encendre la llar de foc (foli 51). En quart lloc, en el llistat d'intervencions del dia dels fets (22h52), el Servei de Policia relaciona els dos esdeveniments: "En principi el foc estaria relacionat amb una intervenció succeïda poques hores abans en la qual ja havia estat necessària la presència del servei de Bombers" (foli 45). Per finalitzar, l'enginyer Sr. Pombo (contractat pel propi GOVERN) assenyala, en els croquis que obren als folis 642, 696 i 701, les zones on van intervenir els bombers per primera vegada, bàsicament al voltant de la llar de foc i de la xemeneia. Per conseqüent, aquests cinc elements fàctics coincideixen en situar l'origen del foc i la intervenció del DPEIS a l'entorn de la llar de foc i de la xemeneia. I malgrat sembla ser que els bombers van apagar les "petites flames d'uns 20 centímetres d'alçada" (foli 31 novament) que es trobaven a la sota teulada, això no exclou, de cap de les maneres, que la causa remota provingués del conducte de la xemeneia.
Dit això, el cert és que el foc va reprendre amb molta virulència desprès de la marxa dels bombers, ja sigui perquè l'incendi no va ser totalment sufocat, ja sigui perquè el seu focus es trobava en un altre indret, com ara en el tub esmentat. Hagut compte de la producció del primer incendi i de tot el material inflamable existent (fusta, llana de vidre ...), la prudència exigia l'organització d'un sistema de vigilància durant les hores següents, especialment per raó de la situació aïllada del xalet, la nocturnitat i sobretot l'absència dels seus ocupants. L'abandó dels llocs sense establir cap mena de cautela i eliminant així qualsevol possibilitat de detectar ràpidament un possible revifament, constitueix una falta de servei. Una volta destruït el xalet, una dotació de bombers va romandre a l'indret fins les 19h (foli 33), cosa que fa pensar que l'organització d'un dispositiu de seguiment constitueix la norma habitual a seguir.
Cinquè.- Aquesta falta de servei dóna lloc a responsabilitat administrativa i doncs a reparació.
El Sr. Morell reclama: a) 277.158 EUR pels béns cremats,
b) 30.000 EUR per la destrucció del seu ordinador portàtil que contenia un llibre en preparació, c)
100.000 EUR de perjudici moral: no viure a casa seva, pèrdua de records i joguins dels fills, temps esmerçat en consultes i preocupacions, d) 600 EUR mensuals a comptar de juliol de 2011 en concepte de lloguer d'un pis, e) el preu d'una pintura de Castrillo, d'una altra d'un pintor desconegut i d'una icona religiosa antiga i f) les costes judicials i extrajudicials.
El GOVERN s'oposa a aquests pediments per motius de fons, però també processals, car considera que part de la demanda no és congruent amb la sol·licitud de responsabilitat administrativa. Es convé que l'escrit de demanda no refereix expressament els conceptes enumerats en els apartats b i c. Nogensmenys, els quantums coincideixen i el Sr. Morell va presentar un escrit de correcció abans del tràmit de contesta, de manera que el GOVERN no ha patit cap mena de perjudici.
Pel que fa el primer punt, la prova es sustenta en fotografies de l'interior del xalet i en la valoració que es realitza dels béns presumptament destruïts a partir de la consulta d'una pàgina web francesa (www.rueducommerce.fr). Aquesta forma de procedir, molt poc ortodoxa, no pot prosperar en l'estat. En efecte, no s'aporta cap peritació, ni factures ni gairebé fotografies dels objectes reclamats. Això no obstant, aquesta Sala és conscient del fet que no s'acostuma a guardar ni les fotografies ni els tiquets de compra, sobretot quan es tracta d'objectes de la vida corrent. Malgrat això i compte tingut que les fotos del menjador del xalet posen en evidència un nivell d'equipament almenys mitjà i que s'ha de fer extensiu a les demés dependències, aquesta Sala fixa forfetàriament la indemnització en l'import de 50.000 EUR.
Els punts b i c no es poden rescabalar per manca de prova mínimament fefaent de la seva existència (llibre, records no identificats i joguines) i del valor respectiu.
Les despeses de reallotjament tampoc es poden acceptar. En efecte, malgrat consta a les actuacions un contracte d'arrendament (folis 570-572) en favor del recurrent -aparentment no signat per l'interessat- enlloc s'acredita el pagament de cap renda.
Per fi, les dues pintures i la icona no estan valorades enlloc.
Sisè.- Per tot l'exposat, procedeix l'estimació parcial del recurs d'apel·lació, en el sentit de condemnar el GOVERN a satisfer al Sr. Morell l'import de 50.000 EUR.
Setè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials (honoraris de lletrat d'ambdues instàncies) i despeses extrajudicials (escrit de sol·licitud de responsabilitat administrativa: foli 331) per raó de manca de temeritat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
estimar parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Morell contra la sentència 2013-017, de 25 de febrer de 2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles.
revocar la sentència recorreguda en el sentit de condemnar el GOVERN a satisfer al Sr. Morell una indemnització de 50.000 EUR.
No es fa pronunciament sobre el pagament de costes judicials de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.