Résumé

# STSJAD 10/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:10), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2014 > Décision commentée : STSJAD 10/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:10), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2014, recours n° 227/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le litige porte sur un immeuble détenu en indivision par deux personnes, M. Martin et Mme Tamarit. Le 24 janvier 2011, M. Martin a assigné Mme Tamarit en divisione judicial de les coses comunes (partage judiciaire de la chose commune). Il demandait que soient transférées à son profit les moitiés indivises de la défenderesse, avec condamnation de cette dernière aux dépens. Mme Tamarit a conclu au rejet de la demande et à la condamnation du demandeur aux dépens (mémoire en défense du 21 mars 2011). Par jugement du 21 mai 2013, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande, absous la défenderesse et mis les dépens à la charge du demandeur, y compris les honoraires d'avocat et de procureur, à justifier au stade de l'exécution. M. Martin a interjeté appel. Par conclusions du 29 octobre 2013, il sollicitait la révocation du jugement de première instance. Mme Tamarit a conclu au rejet de l'appel le 22 novembre 2013. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée de la présidente Eulàlia Amat Llari et des magistrats Joan Manel Abril Campoy (rapporteur) et Vincent Anière. Le texte ne précise pas la nature exacte des biens ni la chronologie de l'indivision. Il ne mentionne pas non plus la date d'introduction de la procédure d'appel au-delà de celle des conclusions. ## Question de droit La question posée était de savoir si l'action en partage judiciaire peut aboutir, lorsque le partage en nature est impossible, à l'attribution de la totalité du bien à l'un des indivisaires, sans contrepartie financière, au moyen du transfert des quotes-parts de l'autre. L'appelant soutenait, en substance, que l'indivision prend fin par le partage, que chaque copropriétaire peut demander le partage à tout moment et sans justification, et que le partage pouvait être juridique même s'il ne pouvait être matériel. Il ajoutait que l'action *communi dividundo* était adaptée pour attribuer à l'un des copropriétaires la propriété de l'ensemble des biens. Enfin, il faisait valoir que la défenderesse n'avait jamais supporté les dépenses afférentes aux lots, de sorte qu'aucun paiement ne lui était dû. ## Solution et dispositif La Sala Civil rejette l'appel en trois temps. Elle rappelle d'abord que l'ordre juridique andorran considère l'indivision comme une situation anormale et transitoire, et qu'il permet à chaque indivisaire d'y mettre fin par l'action *communi dividundo*, avec référence au Digeste (10, 2, 43) et au Code (3, 37, 5). Elle précise ensuite que, lorsque le partage matériel est impossible, deux issues sont possibles : l'attribution du bien à l'un des copropriétaires, moyennant le paiement aux autres de la valeur de leur quote-part, ou la vente du bien aux enchères publiques, éventuellement ouvertes à des enchérisseurs étrangers à l'indivision. Elle écarte enfin la prét

SENTÈNCIA Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat pel Sr. Martin contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia desestimat la seva demanda de divisió judicial de les coses comunes amb la Sra. Tamarit. El tribunal ha argumentat que, tot i que l'exercici de l'acció de divisió judicial és possible quan la divisió material no és factible, no pot establir-se a priori qui serà el titular exclusiu del bé immoble ni pretendre l'adjudicació de les meitats indivises de l'altre cotitular sense l'abonament del valor de les referides meitats indivises. Per tant, el tribunal ha decidit imposar les costes processals d'aquesta alçada a la part recurrent. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére TSJC-227/13 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Martin va interposar demanda, de data 24-01-2011, envers la Sra. Tamarit, segons la qual interessava que es procedís a la divisió judicial de les coses comunes i que s'escripturés a favor del demandant les meitats indivises de la defenent, amb imposició de les costes processals. La representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda, per escrit de contesta de 21-03- 2011, i sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 21-05-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que ha de desestimar i desestima la demanda formulada pel Sr. Martin contra la Sra. Tamarit, absolent aquesta darrera de les pretensions del primer i imposant a l'actor les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència". III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 29-10-2013, ha presentat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 22-11-2013, demana la desestimació del recurs i la imposició a la recurrent de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, manifesta que el condomini s'extingeix per la divisió de la cosa comuna i que la facultat de demanar la divisió correspon a cada comuner, qui la pot exercir en qualsevol moment i sense causa (cfr. C.3,37,5). Com que les parts no van arribar a cap acord extrajudicial, es va acudir als tribunals. Afegeix que la divisió no pot ser material en el cas concret, però sí jurídica i "l'actio communi dividundo és l'adequada per atribuir a un dels comuners la propietat sobre la totalitat dels béns d'autes, es dir per atribuir al meu mandant la totalitat de les unitats immobiliàries d'autes. I com sigui que ha restat provat en autes que la Sra. Tamarit no ha pagat mai res ni un sol euro en relació als béns d'autes, res se li ha de pagar". Manifesta que s'ha fet càrrec en exclusiva de totes les despeses relatives a les unitats immobiliàries i per això exercita l'acció referida. II.- El present recurs no pot prosperar en atenció als arguments següents. No es discuteix, com ha posat de manifest aquesta Sala, en la seva sentència de 27-01- 2010, i que cita l'òrgan judicial a quo, que l'ordenament jurídic andorrà contempla la situació d'indivisió com una situació anòmala i transitòria, de manera que permet a cada comuner fer cessar la indivisió mitjançant l'exercici de l'actio communi dividundo (cfr. Digest 10,2,43 i C. 3,37,5). Però l'exercici de l'acció de divisió judicial, quan la divisió material no és possible, significa que caldrà adjudicar el bé a un dels comuners amb el pagament als altres del valor de la seva quota o bé alienar el bé en pública subhasta, amb intervenció, segons els casos, de licitadors estranys als comuners. Però el que no esdevé possible és que, com pretén el recurrent en aquesta alçada (i així ho hem recollit en negreta) i sol·licitava en la demanda (foli 17) s'estimi l'acció de divisió de la cosa comuna i s'escripturi a favor de l'agent les meitats indivises de la defenent. En efecte, l'acció de divisió judicial dóna lloc a la finalització de la indivisió que es projecta, en aquest cas, sobre el bé immoble, però no pot establir- se a priori qui serà dels dos comuners el titular exclusiu del bé immoble ni pretendre l'adjudicació de les meitats indivises de l'altre cotitular sense l'abonament del valor de les referides meitats indivises. III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Martin contra la sentència, de data 21-05-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.