STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 20/2014
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 janvier 2014
Numéro309/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# STSJAD 20/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:20)
> Décision commentée : STSJAD 20/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2014, recours n° 309/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)). *La référence canonique fournie étant incomplète (« Juridiction andorrane, — »), la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.*
## Faits et procédure
Un contrat de travail liait M. Lluís à la société Nuñez. Par lettre du 17 octobre 2011, l'employeur a procédé à un licenciement non causal et a accordé un préavis de 90 jours. Le 25 avril 2012, pendant ce préavis, le salarié a sollicité un congé urgent pour se rendre au Maroc à la suite du décès de son beau-père. Il a obtenu un congé, dont la durée a fait l'objet de discussions entre les parties.
Le même jour a été signé un document de liquidation mentionnant la somme de 10 500 EUR, décomposée comme suit : salaire du mois d'avril 2012 (1 379,85 EUR), vacances rémunérées (421,62 EUR) et indemnité de licenciement (8 698,53 EUR). Le salarié y déclarait être « saldat i liquidat » de l'ensemble des sommes dues. Le document ne mentionnait pas le motif de la fin du contrat.
Saisi par le salarié (procédure n° B-0950-2/2012), le Tribunal unipersonnal del Batlle, par jugement du 3 septembre 2013, a accueilli la demande de manière très partielle.
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 20/2014**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11526322"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Civil"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11526322"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? EDENTS DE FET</span> <p id="anteced-1">I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0950-2/2012, instades pel Sr. Luís contra la societat "Nuñez", en data 3 de setembre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant molt parcialment la demanda formulada pel Sr. Luís contra la societat Nuñez he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 110,16.- euros, en concepte de vacances, més la íntegra co??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 20/2014"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 20/2014**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 20/2014
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 30 janvier 2014 (n° 309/13), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 20/2014 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0950-2/2012, instades pel Sr. Luís contra la societat "Nuñez", en data 3 de setembre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant molt parcialment la demanda formulada pel Sr. Luís contra la societat Nuñez he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 110,16.- euros, en concepte de vacances, més la íntegra cotització d'aquesta quantitat a la CASS, majorada amb l'interès legal a comptar de la data de co… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 30 janvier 2014 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC-309/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0950-2/2012, instades pel Sr. Luís contra la societat "Nuñez", en data 3 de setembre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant molt parcialment la demanda formulada pel Sr. Luís contra la societat Nuñez he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 110,16.- euros, en concepte de vacances, més la íntegra cotització d'aquesta quantitat a la CASS, majorada amb l'interès legal a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 24 de juliol del 2012, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència, malgrat el què, i en tot cas, no poden excedir de la quantitat mínima establerta en les normes orientadores del Col·legi d'Advocat d'Andorra sobre els honoraris d'advocat".
II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 309/13 — Décision commentée
El Sr. Luís sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de condemnar la part adversa a satisfer l'import de 4.582,88 EUR, més interessos legals des de la data de contesta i les costes processals, inclosos honoraris d'advocat.
Els arguments revocatoris són els següents: la indemnització percebuda no fou pactada de mutu acord i va ser percebuda en la creença que corresponia a la totalitat de la compensació econòmica corresponent; l'empresa l'havia exonerat de complir amb la resta del preavís pendent; si hagués sabut l'import que li corresponia legalment, potser hauria renunciat a marxar al Marroc o només romandre-hi durant 5 dies.
La societat "Nuñez" persegueix també la revocació de la resolució de l'Hble. Batlle i la condemna del Sr. Luís a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.
El seu escrit d'apel·lació es sustenta en els greuges següents: l'acreditació del pagament dels dies de vacances constava en l'extracte de punts de la CASS; el treballador no discutia la realització de 15 dies de vacances (5-19 de març de 2012); l'assalariat havia signat el butlletí de salari del mes d'abril de 2012 i la quitança corresponent; subsidiàriament, els honoraris de lletrat s'havien de limitar.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball establert entre el Sr. Luís i la societat "Nuñez", com tampoc la decisió de l'empresa de procedir a un comiat no causal, materialitzat per carta del dia 17 d'octubre de 2011. L'escrit de demanda del treballador refereix el seu desacord amb la quitança preparada per l'empresa, concretament l'import de les vacances i de la compensació econòmica.
El Tribunal a quo ha estimat molt parcialment la demanda, tota vegada que només ha donat lloc al pagament de 9,5 dies de vacances. En efecte, l'Hble. Batlle considera que el contracte de treball es va resoldre de mutu acord i que, per tant, l'assalariat no estava fundat en exigir el pagament de cap compensació econòmica.
II.- La societat "Nuñez" combat la seva condemna a satisfer 9,5 dies de vacances. Com bé diu la sentència impugnada, pertoca a l'empresa demostrar que ha complert amb les seves obligacions en la matèria. Força és de constatar que no ho ha fet, cosa que justifica la seva condemna. Efectivament, part de la seva defensa radica en les cotitzacions a la CASS. Com és de veure en els extractes de punts, la base imponible mensual és variable i única i, per conseqüent, no es pot deduir si inclou o no la satisfacció de les vacances anyals. Per altra banda, ni el butlletí del darrer mes treballat (abril de 2012) ni la quitança (25 d'abril de 2012) contemplen el nombre de dies retribuïts, de manera que el treballador no podia deduir els dies exactes pendents de pagament. Per acabar, en cap moment el Sr. Luís ha reconegut la realització de vacances durant l'any 2012 i bona prova és que en el seu escrit de conclusions de primera instància, sol·licitava que s'estimés "en la seva totalitat el petitum d'aquesta part" (foli 75).
III.- El Sr. Luís s'alça contra la desestimació de l'obtenció del pagament de la compensació econòmica deguda a la data de l'extinció del contracte.
Cal recordar ara la cronologia dels esdeveniments. La societat "Nuñez" va acomiadar el seu treballador per carta del 17 d'octubre de 2011, donant-li un preavís de 90 dies. El dia 25 d'abril de 2012, és a dir durant l'esmentat període, l'assalariat va demanar un permís urgent per viatjar al Marroc aquella mateixa nit, en motiu de l'òbit del seu sogre.
El litigi sorgeix aleshores puix el Sr. Luís manté que l'empresa va acceptar pagar la totalitat de la compensació econòmica, mentre que "Nuñez" sosté que el contracte es va resoldre de mutu acord, tot pactant-se una indemnització. L'Hble. Batlle avala la tesi de l'empresa perquè entén que l'empleat no va voler complir amb el preavís.
Cal confirmar la solució adoptada per la instància.
En primer lloc, el pagament de la compensació econòmica queda reservat legalment al comiat no causal i al comiat per causes objectives. Per tant, si el contracte de treball s'extingeix per mutu acord, no existeix cap obligació legal de satisfer la repetida compensació econòmica.
Efectuada aquesta premissa, cal analitzar si la liquidació signada el dia 25 d'abril de 2012 (foli 38) equival a una expiració del contracte laboral per acord entre les parts. El document esmenta que el Sr. Luís reconeix rebre la quantitat de 10.500 EUR en concepte d'havers laborals pendents i que es declara "saldat i liquidat" de tots els imports deguts. L'import de 10.500 EUR es desglossa com segueix: salari del mes d'abril de 2012 (1.379,85 EUR), vacances retribuïdes (421,62 EUR) i indemnització d'acomiadament (8.698,53 EUR). Malgrat la quitança no reflecteix expressament el motiu de l'extinció del contracte com ho imposa el Codi de relacions laborals (articles 89.b i 99.2), això no obsta que ve acompanyada d'una indemnització important, que només s'explica aquí per la voluntat del treballador de rompre amb el negoci jurídic que l'unia amb l'empresa i de cobrar immediatament una contrapartida econòmica. Cal recordar que fou ell qui va sol·licitar permís per viatjar ipso facto al Marroc i romandre-hi durant 10 dies i que davant la reticència inicial de l'empresa (la normativa laboral només autoritza 3 dies i no 5 o 10), va signar la quitança. I ho va fer perquè, de contrari, s'exposava a un comiat disciplinari per abandó del lloc de treball. El propi Sr. Luís va confessar que no podia complir amb el preavís degut a la defunció del seu sogre (resposta 2, foli 69). La transacció assolida era, en definitiva, beneficiosa pel treballador perquè podia viatjar i, a més, obtenir una indemnització substancial que va cobrar aquell mateix dia al tancament de les oficines d'un banc del país. En no advertir-se ni un vici en el consentiment de l'empleat ni cap frau a la llei a l'hora de pactar-se la terminació del contracte de treball, aquesta esdevé vàlida i impedeix la percepció de qualsevol compensació econòmica com s'ha exposat més amunt. En tot cas, res avala que "Nuñez" prometés el pagament d'una compensació econòmica.
En aquesta alçada, el treballador afegeix que va percebre la indemnització en la creença que corresponia a la totalitat de la compensació econòmica. Ja s'ha dit que l'extinció del contracte laboral per acord mutu no genera dret a la percepció de compensació econòmica. Un altre dels seus greuges consisteix en sostenir que l'empresa l'havia exonerat de complir amb la resta del preavís pendent. Això no queda demostrat i més en presència d'una extinció contractual consensuada. Per acabar, el Sr. Luís invoca un darrer argument, segons el qual no hauria marxat al Marroc o només durant 5 dies si hagués sabut la pèrdua econòmica que li comportava el desplaçament. A banda del caràcter novedós d'aquest raonament (com el precedent), cal indicar, una altra vegada, que les presses provenien d'ell i que va escollir l'opció que més l'interessava. No esdevé conforme a la bona fe i a la doctrina dels actes propis, triar inequívocament una possibilitat i desdir-se'n posteriorment.
III.- La desestimació d'ambdós recursos imposa de no fer cap especial condemna en costes judicials.
La condemna de la societat "Nuñez" a satisfer les costes judicials de primera instància ha de romandre per raó de l'estimació parcial de la demanda, com és costum en aquesta matèria. Tampoc procedeix la seva limitació quantitativa, puix la sentència apel·lada ja ho ha fet en "la quantitat mínima establerta en les normes orientadores del Col·legi d'Advocat d'Andorra sobre els honoraris d'advocat".
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats pel Sr. Luís i per la societat "Nuñez"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 3 de setembre de 2013; sense fer especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.