SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 30 de gener del 2013 la representació processal de la societat "X., SA" va formular demanda en reclamació de quantitat i exercici de l'acció hipotecària contra els Srs. Manzanares i Amador sol·licitant que es dictés Sentència: condemnant als defenents a satisfer solidàriament a la seva mandant la suma de 527.019,32 euros, majorada dels interessos de descobert fixats per l'ORG_0 des del 11 d'octubre del 2012 -dia següent a la darrera liquidació- i fins el definitiu pagament d'aquesta suma i a abonar a la seva mandant les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador que haguessin intervingut en la reclamació a instàncies de la part agent. declarant que el deute reclamat de 507.336,41 euros que derivava dels préstecs amb garantia hipotecaria es trobava garantit hipotecàriament. disposant la realització en pública subhasta dels béns immobles hipotecats, casa 15-B (unitat immobiliària número 137), formant part del Bloc D, places d'aparcament números 19 (unitat immobiliària número 101) i 20 (unitat immobiliària número 102) i traster número 11 (unitat immobiliària número 124) dels Blocs D-E del Conjunt Residencial E.C.O., situat a la XXXX. i aplicant el preu del remat dels béns realitzats a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari i, en el seu cas, aplicant el romanent a la rebaixa o cancel·lació del deute comú. II.- La Sra. Amador va contestar a la demanda en data 20 de febrer del 2013 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació apreciant la nul·litat de la clàusula inclosa en l'escriptura de préstec amb hipoteca de data 9 de gener del 2008 pel que respecta als interessos de mora pactats i al seu càrrec en compte, la nul·litat també de la clàusula 25ª inclosa en el "conveni regulador d'una agrupació de comptes" pel que respecta als interessos de mora pactats i tenint en compte la manca de requeriment previ en el què s'establís el saldo negatiu, que era també motiu de desestimar la demanda. III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i, posteriorment, de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 31 de juliol del 2013 estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "X., SA" contra els Srs. Manzanares i Amador, condemnant solidàriament als darrers a pagar a la primera la suma global de cinc-cents vint-i-set mil dinou euros amb trenta-dos cèntims (527.019,32 euros, augmentada dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 des de l'11 d'octubre del 2012 -dia següent a les darreres liquidacions practicades- i fins que fos íntegrament satisfeta. I tot això amb venda en pública subhasta de les unitats immobiliàries hipotecades segons s'enunciava en el IV Considerant i imposant les costes processals causades als defenents. V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Amador i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació desestimant la demanda formulada contra ella i contra el Sr. Manzanares, subsidiàriament, declarant que el deute ha de ser calculat amb aplicació dels interessos legals des de que es produeix la mora, subsidiàriament encara, que el deute ha de ser calculat amb aplicació dels interessos legals des de que entrà en vigor la Llei 13/2013 de 13 de juny de competència efectiva i protecció del consumidor i imposant a l'adversa les costes del procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Manzanares i la Sra. Amador van obrir a les oficines de l'entitat "X., SA" un compte indistint i que, en data 9 de gener del 2008, aquesta societat va atorgar als Srs. Manzanares i Amador dos préstecs, un amb interès fix, d'un import de 398.440 euros de principal, i un altre amb interès variable, d'una quantia de 62.545 euros de principal, garantits ambdós hipotecàriament (folis 34 a 68). No es discuteix tampoc que els prestataris van incomplir el contracte de compte corrent signat entre les parts, en no mantenir-lo suficientment aprovisionat per fer front a les obligacions que anaven efectuant, i també el contracte referit als préstecs hipotecaris, atès que havien deixat de satisfer diverses de les amortitzacions convingudes, raó per la qual "X., SA" va declarar anticipadament vençuts els dos préstecs, plantejant la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés solidàriament als defenents a abonar-li l'import de 527.019,32 euros, que es corresponia en quan a la suma de 19.682,91 euros amb el saldo deutor de compte corrent, part del deute no garantit hipotecàriament, i, pel que fa a la suma de 507.336,41 euros, amb les amortitzacions impagades dels dos préstecs hipotecaris i del principal pendent de pagament, majorats amb els interessos de descobert fixats per l'ORG_0 en mèrits de l'atorgament X del contracte dels préstecs hipotecaris i la condició general 25 del contracte de compte corrent, que es declarés que el deute de 507.336,41 euros derivava d'un préstec amb garantia hipotecària, disposant la realització de pública subhasta dels béns hipotecats i aplicant el preu de remat a la rebaixa, o cancel·lació, del deute hipotecari, i en el seu cas aplicant el romanent a la rebaixa o cancel·lació del deute comú, demanda que va ser estimada íntegrament per la Sentència objecte del present recurs. II.- La Sra. Amador s'alça contra aquesta decisió i, com a primer motiu del seu recurs, argumenta que la clàusula inclosa en l'escriptura de préstec amb hipoteca de data 9 de gener del 2008 pel que respecta als interessos de mora pactats i al seu càrrec en compte, és nul·la, ja que suposa un desequilibri entre les prestacions de les parts, manca la informació referent al tipus d'interès moratori que s'aplica tant en el contracte, com en els extractes bancaris, com al llarg del procediment, de tal manera que ella no ha pogut estructurar la seva línia de defensa, però aquest motiu no es pot estimar. És cert que el contracte signat entre les parts s'ha de considerar d'adhesió, de tal manera que les clàusules fosques s'han d'interpretar en contra del que les ha redactat, és també cert que en el cas present s'ha d'entendre que els préstecs demanats estaven destinats al consum, que l'interès que aplica l'agent no s'especifica en el contracte signat per les parts i que en el curs del procediment aquest sols es pot deduir de les sumes reclamades i del certificat aportat en període de proves. No obstant, si bé cal entendre que les condicions en les quals es concedeix un préstec han d'estar establertes de manera clara en el contracte corresponent, també és veritat que aquelles que es donin en el moment en què es produeixi la mora, que pot ser molts anys més tard, poden ser diferents i, per tant, la remissió als interessos que fixi l'ABA en aquell moment no es pot considerar abusiva en quant es tracta de criteris objectius. En aquest sentit, cal entendre que les manifestacions que es contenen en la Sentència d'aquesta Sala de data 31 de gener del 2012 es fan obiter dicta per tal de destacar la situació d'indefensió del prestatari en el supòsit de que l'interès aplicat fos abusiu, que és allò que resulta determinant de la decisió presa. Per aquesta raó, considerem que la remissió que es fa al contracte a l'interès que estableixi l'ORG_0 en el moment en què es produeixi la mora no comporta que aquesta clàusula s'hagi de considerar nul·la, encara que la citada referència no suposa que els Tribunals no hagin de procedir a verificar si l'interès aplicat és o no abusiu d'acord amb les circumstàncies del cas, com posa de relleu la citada resolució. D'altra banda, el fet que en la demanda no consti quin és l'interès que s'aplica al deute, ni tampoc es manifesti en tràmit de rèplica, tampoc resulta rellevant en el cas que aquest no sigui abusiu, encara que un altre vegada cal requerir a les entitats bancàries per tal que especifiquin, tant en el requeriment previ com en la demanda, quin és l'interès que apliquen, encara que aquest es podia deduir dels extractes que se li presentaven als defenents i de les sumes que se li reclamaven i estava al seu abast obtenir aquesta informació a qualsevol oficina bancària, i havien de fer- ho si actuaven amb la diligència deguda. En tot cas, la part agent va aportar en període probatori els documents que acreditaven quin era interès que s'aplicava i quins eren els índexs de referència de l'ABA (foli 166), de tal manera que els Tribunals podien apreciar d'ofici, en el seu cas, el caràcter abusiu dels interessos sense necessitat de que la part defenent ho al·legués i provés. III.- Pel que fa al caràcter abusiu o no de l'interès aplicat, s'ha d'entendre que l'interès per a descoberts del 12% que estableix l'ORG_0, que s'ha d'entendre anual, no es pot considerar abusiu en les circumstàncies que es donaven l'any 2011, ni tampoc es pot conferir aquesta qualificació al del 13,5%, que resulta de sumar a l'interès pactat l'import de les comissions bancàries, encara que frega aquest límit. IV.- La recurrent argumenta igualment que la clàusula número 25 inclosa en el "conveni regulador d'una agrupació de comptes" també s'ha de considerar nul·la, atès que en ella es disposa que els interessos i les comissions que s'aplicaran seran aquells vigents en el moment de concertar-se cada operació, ja que d'aquesta manera es deixa en mans del Banc la seva fixació, però aquest argument tampoc es pot estimar, ja que en mencionar la paraula "vigents" s'ha d'entendre que el Banc no els pot fixar a la seva voluntat, sinó que, un altre vegada, aquest seran aquells que estableixi l'ABA, que no obstant podran considerar-se abusius si així es considera en un cas concret. Pel que fa als interessos de referència que estableix l'ABA, no es pot considerar que al fixar aquests criteris estigui vulnerant allò que disposa la Llei 13/2013 de 13 de juny de competència efectiva i protecció del consumidor, que en tot cas no era vigent en el moment de celebrar el contracte, ni tampoc allò que estableix la Constitució en relació a la llibertat d'empresa, ja que es tracta d'una associació que agrupa a tots els Bancs andorrans i que, en tot cas, sols fixa uns criteris orientatius, de tal manera que no es pot entendre que restringeixi el joc de la competència. V.- La recurrent argumenta igualment que en el cas present era absolutament imprescindible que l'agent l'hagués requerit de pagament abans de la presentació de la demanda, ja que d'aquesta manera hagués pogut conèixer com es calculava el deute pendent i quins interessos se li aplicaven, però tampoc aquest argument es pot estimar. Consta a les actuacions que en data 6 de novembre del 2011 el despatx d'advocats que gestionava els interessos de l'agent va enviar dues cartes als Srs. Manzanares i Amador a l'adreça que constava al contracte signat entre les parts i que aquestes no es van poder lliurar per absència dels destinataris, dipositant-se a l'oficina de correus sense que fossin recollides (folis 138 i 140 en relació al 57 i 136). És cert que el contingut de les mateixes no s'ha acreditat, però també ho és que els destinataris no van fer cap esforç per conèixer què era el que se'ls hi comunicava i que, per les dates en les què es van enviar i per la qualitat del seu remitent, cal presumir que efectivament contenien un requeriment de pagament. Per aquesta raó, si la Sra. Amador s'ha separat del Sr. Manzanares i ja no resideix al Principat aquesta circumstància no se li pot oposar al Banc si no li havia estat notificada i, pel que fa al Sr. Manzanares, no consta que hagi canviat de domicili i si no se li va poder lliurar la carta en qüestió va ser per la seva absència, sense que procedís a recollir-la al servei de Correus, de tal manera que s'ha de considerar que l'agent va fer allò procedent per tal que els defenents coneguessin que eren requerits de pagament abans de la presentació de la demanda i, per tant, no existeix motiu per desestimar-la per aquesta raó. VI.- Per últim, la recurrent s'oposa a que li siguin imposades les costes del procediment i, ateses les circumstàncies del cas i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82, aquesta Sala considera procedent atendre aquesta petició, ja que entenem que l'actuació de l'entitat bancària, formulant la demanda que dóna origen al present procediment sense informar als defenents dels interessos i comissions que aplicava al deute del qual eren titulars, si bé no justifica la seva desestimació sí és suficient per fonamentar que no se'ls hi apliquin les costes de la instància i, per tant, tampoc les d'aquesta alçada. VII.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació plantejat per la Sra. Amador contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 31 de juliol del 2013, que REVOQUEM PARCIALMENT sols en el sentit de no fer especial pronunciament sobre les costes de la instància, sense imposar tampoc a cap de les parts les generades en aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària. I llegida, la firmen, del que en dono fe. Subir Diccionario RAE