SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Puig va presentar demanda laboral contra la societat Palau, demanant que es condemnés la demandada a satisfer-li la suma de 52.032,70.-euros en concepte d'havers laborals impagats i la suma de 95.333,15.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, a cotitzar prop de la CASS l'import de 55.061,06.-euros, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i de perits. II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04-12-2013, decidint "que estimant majoritàriament la demanda principal, ha de condemnar i condemna a la societat mercantil andorrana per accions "Palau, S.A." a pagar al Sr. Puig la suma global de cent quaranta mil quatre-cents quaranta-sis euros amb seixanta-nou cèntims (140.446,69.- EUROS) pels conceptes enumerats anteriorment, amb l'obligació de declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social segons s'ha articulat en el II.- Considerant, i imposar a la societat defenent les costes processals ocasionades en aquesta instància a l'agent segons s'ha motivat en la present resolució.". III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Palau, demanant es dictés una sentència desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies al Sr. Puig. La representació processal del Sr. Puig demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes processals a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Puig va començar a treballar com a encarregat general per la societat Palau, el dia 01-10-2003, en el marc d'un contracte de durada indeterminada. En data 31-08-2011, l'empleat i la societat demandada representada pel seu director, el Sr. Sainz, van atorgar un conveni anomenat "NOVACIÓ CONTRACTUAL", pactant una disminució de 10% del salari, atès "les especials circumstàncies econòmiques actuals". El dia 29-05-2012, l'empleat va enviar a l'empresa una carta de desistiment, redactada de la manera següent: "Senyor, Per mitjà de la present li comunico la meva decisió de desistir de forma justificada de la relació laboral, donant per resolt així el contracte de treball que m'unia amb la societat "Palau, SA", des del dia 1 d'octubre de l'any 2003, sense que hi hagi lloc a concedir cap preavís d'acord amb la modalitat de desistiment. La modalitat del dit desistiment és la què preveu l'article 97.1.c) de la vigent Llei 35/2008, de 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, és a dir, "desistiment justificat de la persona treballadora" i en aquest cas "La persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte, siguin quina sigui la seva modalitat, en els supòsits següents ( ... ) c) La falta o els retards injustificats i reiterats en el pagament del salari. Efectivament, l'empresa ha incomplert de forma reiterada a les seves obligacions dimanants del contracte de treball, deixant-me de pagar les retribucions salarials que a continuació passo a detallar: Any 2010: . Retribució anual de 30.000 EUR, de la qual he percebut en concepte de pagament parcial les quantitats de 14.172EUR, i 10.000EUR mitjançant transferència de data 22/9/2011. Any 2011: Retribució anual de 30.000 EUR. Paga extra de l'any 2011 per un import de 3.904,99EUR. Any 2012: Complement retributiu del mes d'abril de 2012 per un import de 600EUR..." II.- El primer motiu de recurs és que de manera errònia el Tribunal Unipersonal ha considerat que el desistiment del treballador era justificat per falta de pagament del salari. L'empresari sosté que no s'ha acreditat cap pagament per part seva més enllà de la nòmina declarada, i argumenta en essència 1) que la prova pericial cal·ligràfica conclou que no es pot atribuir al Sr. Sainz la signatura del certificat que la part agent ha aportat per acreditar la procedència de la seva reclamació; 2) que els pagaments ressenyats a la sentència mai es van efectuar per la societat demandada sinó pel Sr. Sainz i el seu pare a títol personal en el marc de tasques privades realitzades pel Sr. Puig en benefici de la família ENTITY_8; 3) la prima de Nadal era aleatòria i la última es va pagar l'any 2010. La problemàtica ve del fet que l'assalariat ha sostingut que, a més del seu salari, percebia una paga extraordinària anyal de Nadal així com una retribució anyal de 30.000.-euros quan l'empresari sempre ha negat l'existència de dites retribucions i per conseqüent haver incur-regut en un impagament justificant el desistiment. El primer element de prova aportat per l'assalariat és un certificat mecanografiat de data 26-03-2008 i redactat de la manera següent «Jo, En Sainz....actuant com a Director General de l'empresa Palau, SA., CERTIFICO que En Puig, treballa a la meva empresa...i que per final d'any per la seva feina i responsabilitats desenvolupades al llarg de l'any a la constructora rep una paga extra de 3.571,52.-euros i una retribució de 30.000.-euros...». El Sr. Sainz, abans de la pràctica de la prova pericial cal·ligràfica, va comparèixer en mèrits de la prova IV.- RECONEIXEMENT DE SIGNATURA proposada per la part agent i un cop exhibit dit document va manifestar que "no creu que sigui la seva signatura". Sobta que l'empresari no sigui més afirmatiu tractant-se d'un document tant important. El pèrit designat, constatant punts convergents però també punts divergents entre la signatura dubitativa i els elements indubtatius conclou que en absència del document original no es pot atribuir la signatura qüestionada al Sr. Sainz. Nogensmenys, no s'ha de perdre de vista que no s'ha establert que dit certificat, realitzat sobre paper encapçalat amb el segell de l'empresa, seria un fals document. Per tant, no se li pot treure tota força probatòria. A més, s'han aportat en autes altres elements de prova per establir la realitat del pagament dels conceptes litigiosos. Així, el Sr. Sainz ha reconegut haver endossat a favor del treballador un pagaré per un import de més de 14.000.-euros en data 20-09-2010. En data 22-09-2011, el Sr. Sainz va ordenar la transferència per un import de 10.000.-euros a favor del Sr. Puig. Aquest darrer prova la existència de 10 ingressos bancaris per un import de quasi 120.000.- euros pagats en efectiu, entre l'any 2006 i l'any 2010. Quatre empleats de la societat han confirmat haver rebut en metàl·lic una mensualitat extraordinària per Nadal, i una d'ells precisa que ha rebut un prima anyal endemés de la extraordinària de Nadal, ambdues pagades en metàl·lic. Per desvirtuar aquests elements, l'empresari sosté que el Sr. Puig va realitzar tasques en benefici de la família Tejada que res tenen a veure amb la relació salarial entre la societat i el treballador. Però, de cap manera s'ha provat que el treballador hauria mantingut alhora una relació laboral amb la societat demandada i una relació - que no es qualifica per part de la defenent- amb la família Tejada, la qual explicaria els pagaments efectuats pel Sr. Sainz. Al respecte, la part recurrent invoca el testimoniatge del Sr. Pombo. En ressurt que dit senyor va treballar com a director administratiu de la societat demandada. A la qüestió que digui com és cert que el Sr. Puig, a banda de treballar per la demandada, realitzava tasques de manteniment tant pel Sr. Tejada com pel seu pare, va contestar que és cert, afegint que «l'empresa no facturava aquestes tasques». Però aquesta declaració és insuficient per acreditar la versió de la part agent ja que es tracta d'un únic testimoni, massa imprecís, i no corroborat per elements objectius. En tot cas, l'afirmació segons la qual l'empresa no facturava aquestes tasques, no és incompatible amb un pagament en efectiu per part de dita empresa. Per conseqüent, apreciant les proves en el seu conjunt el primer jutjador ha pogut considerar que la part agent havia aportat la prova de l'existència, a càrrec de l'empresari, d'una paga extraordinària anyal de Nadal així com d'una retribució anyal, l'impagament de les quals justifica el desistiment. III.- El segon aspecte del recurs rau en els càlculs de la indemnització i dels havers laborals. Fa valdre la part recurrent que no s'ha operat la retenció al treballador del 5,5% corresponent a la cotització de la part obrera prop de la CASPombo Sosté en segon lloc que no s'han deduït els 600.-euros de «complement salarial» al·legats per l'agent i que han estat desestimats pel Tribunal. Pel que fa al primer aspecte de la qüestió, apareix que el primer jutjador ha precisat en el II.-Considerant que els imports corresponien a sumes netes i el detall del seu càlcul aplica un descompte de 5,5%. Pel que fa a la presa en compte dels 600.-euros, aquest motiu s'ha d'estimar. En efecte, el treballador pretenia haver percebut també un complement de salari mensual de 600.-euros, portant així la seva reclamació pel càlcul dels imports deguts a un salari global de 3.904,90 + 600 = 4.504,99.-euros. El Tribunal ha desestimat aquesta pretensió i aquest punt no és objecte de recurs. Ara bé, en relació al càlcul dels havers laborals el Tribunal Unipersonal ho ha fet de manera coherent, ja que no ha integrat els 600.-euros, obtenint un import total de 45.113,54.-euros. Però, en relació al càlcul de la indemnització per desistiment justificat, força és de constatar que el tribunal ha estimat íntegrament la demanda (95.333,15.-euros) quina s'havia calculat en base a un salari de 4.504,99.-euros quan el càlcul s'havia de fer en base a un salari de 3.904,99.-euros. Per tant, l'import net de la indemnització que l'empresa ha de pagar és de 82.716,19.-euros, portant el total a la suma neta de 45.113,54 + 82.716,19 = 127.829,73.-euros en lloc de 140.446,69.-euros. III.- És costum en matèria laboral, quan s'estima molt parcialment, com en el present cas, el recurs de l'empresari i que es confirma en majoria les pretensions del treballador, de condemnar l'empresari al pagament de les costes processals. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR molt parcialment el recurs de la societat Palau, en el sentit de condemnar-la a pagar al Sr. Puig la suma global neta de 127.829,73.-euros en lloc de la suma de 140.446,69.-euros, tot i CONFIRMANT la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-12-2013 en la resta dels seus pronunciaments; IMPOSAR a la societat Palau les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE