SENTÈNCIA 17-2014 PARTS: Apel·lant: CASS Representant: Sra. Ricart Advocat: Sra. Salas Apel·lat: Sra. Soriano Representant: ídem Advocat: Yuste COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Andorra la Vella, vint-i-dos de maig de dos mil catorze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0026-1/2013. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència de 19 de novembre de 2013 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada per la Sra. Soriano contra la CASS i va anul·lar les resolucions de 20 de desembre de 2012 i 25 de febrer de 2013, declarant el dret de l'agent a mantenir la situació de baixa mèdica derivada d'accident de treball, amb efectes del 18 de desembre de 2012. 2.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, el qual es basa en dos motius diferents: D'una banda, s'al·lega que el Tribunal a quo no va disposar la pràctica d'una nova prova pericial, que la CASS havia sol·licitat en el seu escrit de conclusions, i que era necessària per resoldre adequadament la litis. En segon lloc, es nega que la patologia que presenta la interessada sigui imputable a l'accident de treball que va patir el 16 d'abril de 2010, sinó que deriva d'una malaltia comuna, com han establert els serveis mèdics de la CASS. 3.- La representació de la Sra. Soriano es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, afirmant que aquesta havia fet una correcta valoració del dictamen pericial i que la seva patologia es va manifestar com a conseqüència de l'accident laboral que va patir l'any 2010. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La part apel·lant discuteix en primer terme que la Batllia no hagués donat lloc a la pràctica de la nova prova pericial que havia sol·licitat la CASS en el seu escrit de conclusions, que considera necessària per tal de resoldre adequadament el litigi. Sobre aquesta qüestió convé precisar que la sol·licitud d'aquest informe mèdic addicional resulta clarament extemporània, ja que es va produir fora del període probatori corresponent i en tràmit de conclusions, quan aquest darrer no té altre objecte que la valoració de les proves practicades en el moment oportú i també el de recapitular les posicions de les parts. El fet de què una de les parts no estigui conforme amb el resultat de l'informe pericial no l'autoritza a reobrir el període probatori. Només quan el Batlle ponent o el Tribunal de Batlles ho considerin necessari, podran decidir d'ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimin pertinent, tal com ho disposa l'article 49 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. En conseqüència, a no ser que s'hagi fet ús d'aquesta darrera facultat, el procés ha de ser resolt en base als informes que van ser opportunament incorporats a les actuacions i, especialment, al resultat de la prova pericial practicada en el seu moment. Per tot això, s'ha de desestimar el primer motiu d'impugnació que articula la CASS. Tercer.- Quant al fons de la qüestió litigiosa, i com ja ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, convé recordar que, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica. Quart.- En el cas que ara s'examina, les parts discuteixen si la patologia que pateix la interessada ha de ser imputada a l'accident laboral que va tenir lloc el 16 d'abril de 2010, o bé és conseqüència d'una malaltia comuna. El dictamen pericial és suficientment explícit sobre aquest punt. L'assegurada va patir una caiguda al lloc de treball que li va produir un esquinç muscular a la cama dreta. En persistir les molèsties, es va detectar una ruptura del menisc intern, que va ser intervinguda mitjançant artroscòpia, però sense obtenir una milloria del dolor de la cama. Davant d'aquest fet, posteriors estudis van permetre detectar un impigement femoro acetabular bilateral, però que només era simptomàtic pel que fa al maluc dret. Els experts afirmen que aquesta patologia no produeix de forma necessària una simptomatologia dolorosa, però que un agent extern la pot desencadenar. Això es produeix sovint amb la pràctica esportiva repetida o, també, amb un altre fet d'alt impacte. Si es té en compte que el dolor afecta només el maluc dret, que va ser l'afectat per l'accident laboral, s'entén que la patologia deriva d'aquest fet traumàtic. Cinquè.- Les conclusions dels perits resulten suficientment raonades i raonables, de manera que han de ser compartides, tal com ho ha fet la sentència apel·lada. El fet de què la CASS arribi a una conclusió diferent, en base als informes dels seus serveis mèdics, no és motiu suficient per estimar el recurs, ja que no resulta procedent substituir el criteri imparcial del Tribunal a quo, que es recolza en les conclusions del dictamen pericial, per la particular apreciació de la part apel·lant. D'altra banda, des del punt de vista estrictament jurídic, també s'ha de confirmar el criteri de la sentència apel·lada, ja que, encara que existís un estat patològic previ, la simptomatologia dolorosa ha estat desencadenada per l'accident de treball, de manera que la incapacitat resultant ha de ser presa en consideració des de la perspectiva de la normativa reguladora dels accidents laborals. En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència dictada el 19 de novembre de 2013 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE