SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència que havia concedit a la Sra. Castilla una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. La CASS havia argumentat que la Sra. Castilla estava capacitada per realitzar alguna feina de curta durada, però la Sala ha considerat que les proves mèdiques demostraven que la Sra. Castilla estava incapacitada per exercir qualsevol activitat professional degut a la seva cirrosi biliar primitiva i als seus símptomes associats. La Sala ha ratificat la sentència original i ha confirmat el dret de la Sra. Castilla a percebre una pensió d'invalidesa. Sentència Magistrats Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Núm. de Protocol: SS-0033-2/2013 Núm. Rotlle: TSJA-026/14 SENTÈNCIA NÚM. 19-2014 PARTS: Apel·lant: CASS Representant: Sra. Viñas Advocat: Sra. Azorin Apel·lada: Sra. Castilla Representant: ídem Advocat: Sr. Agullo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil catorze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0033-2/2013. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Castilla va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 de març del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 12 de febrer de 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A3, subsidiàriament A2. 2.- En la sentència del 30 de gener de 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Castilla. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 28 de març de 2014, la CASS manifesta principalment que: l'assegurada estava capacitada per realitzar alguna feina de curta durada, sedentària i no subjectada a horaris; la pensió d'invalidesa no podia ser funció d'elements no laborals, com ara la dificultat per trobar una feina adaptada a la simptomatologia de la persona assegurada; l'astènia i el pruït eren presos en compte en l'avaluació de la cirrosi (apartat 3.1.2 del barem). 4.- En la seva contesta de data 23 d'abril de 2014, la Sra. Castilla manifesta principalment que: no podia realitzar cap treball, doncs qualsevol feina requeria la subjecció a un horari i rendiment mínims; calia condemnar la part adversa a satisfer les costes judicials de segona instància. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves mèdiques que obren en autes. El litigi versa en determinar en quin grup d'invalidesa s'ha de classificar a la Sra. Castilla. La CASS reconeix un grup 1, mentre que la Sra. Castilla - també la instància- considera que li pertoca un grup 3, tota vegada que es troba incapacitada, segons el seu parer, per exercir qualsevol activitat professional. La classificació dins el grup 3 exigeix trobar-se dins la impossibilitat de realitzar una activitat professional de forma regular segons la doctrina assentada d'aquesta Sala. El metge tractant de la Sra. Castilla, Dr. Luís, hepato gastro enteròleg, certifica que l'assegurada és portadora d'una cirrosis biliar primitiva de grau III (el nivell més greu és el IV), complicada de pruritus i astènia severs, resistents a tots els tractaments. L'especialista conclou que la patologia "l'impedeix actualment desenvolupar cap activitat laboral" (foli 20). Aquest diagnòstic i caràcter invalidant queda compartit pel segon metge tractant de la interessada, l'hepatòleg Dr. Pulido (foli 21). La perit Dra. Sainz afegeix que si es reincorpora a un treball: "en poc temps es descompensarà el que ara està estable dins la gravetat", que necessita tranquil·litat per no desencadenar quadres de pruïja i que la malaltia no evolucionarà a millor (foli 25). Els metges estan plantejant la possibilitat d'un transplantament de fetge (foli 38). L'Àrea de control sanitari de la CASS considera que la recurrent és mereixedora d'un grup I, perquè pot continuar fent la seva activitat de secretària administrativa a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell. Els forenses no es mostren d'acord amb el plantejament de la CASS, doncs estimen que la Sra. Castilla no pot realitzar cap activitat laboral, ni tan sols a mitja jornada, "de forma professional, amb dedicació, eficàcia i rendiment" degut, principalment, a l'astènia i al prurit que s'aguditza amb l'esforç o la tensió emocional (folis 144 i 145). Amb aquestes dades, especialment l'informe forense, cal ratificar la bondat del criteri de l'Hble. Batlle. I ho farem, no només pel cúmul d'informes mèdics que avalen la posició de l'assegurada, però també en base a la Carta social europea, concretament el seu article 3 relatiu al "Dret a la seguretat i a la higiene en el treball", en base al qual el nostre país es compromet a "la prevenció dels accidents i dels perjudicis contra la salut que resultin del treball". En l'estat de la Sra. Castilla, no se li pot exigir, raonablement, que dugui a terme una feina pel compte d'altri sense horaris ni presses perquè, a banda de resultar inversemblant, es posaria en perill la seva integritat física, qual cosa garanteix l'article 8.2 de la Constitució i l'article 2.1 del CEDH. Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació. Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-016, de 30 de gener de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE