SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat en favor del Sr. Macias, declarant-li el dret a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia i calculada en aplicació de la normativa anterior a la Llei 17/2008. A més, li concedeix el dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II amb efectes econòmics a comptar del 27 de febrer del 2008. La decisió es basa en la constatació que la sol·licitud de pensió d'invalidesa presentada pel Sr. Macias a la seguretat social espanyola el 28 de desembre del 2007 és anterior a la data d'entrada en vigor de la Llei 17/2008, i que l'assegurat no havia fet ús del mecanisme previst per la Disposició transitòria segona de la Llei 17/2008. El tribunal també considera que les conclusions dels perits demostraven que el Sr. Macias no estava apte per exercir qualsevol activitat professional, per la qual cosa li corresponia una pensió d'invalidesa del grup segon. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova Núm. de Protocol: SS-0066-2/2011 i acumulada SS-0101- 2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-029/14 SENTÈNCIA 25-2014 PARTS: Apel·lant: CASS Representant: Sra. Cañete Advocat: Sr. Cepeda Apel·lat: Sr. Macias Representant: Sra. Durán Advocat: Sr. Puig COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0066-2/2011 i acumulada SS-0101-2/2011. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Macias va interposar recurs contra la denegació per silenci administratiu del recurs de reposició presentat el 14 d'abril del 2011 desestimant la resolució de la CASS del 17 de març de 2011, sol·licitant la seva revocació i que la data invalidant de les patologies és el 27 de febrer del 2008 i que té dret a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna A3 i subsidiàriament A2, i més subsidiàriament i que si es considera d'aplicació la normativa anterior a la Llei 17/2008, se li acordi una pensió grup II. 2.- En la sentència del 10 de febrer del 2014 el Tribunal de Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Macias. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 9 d'abril del 2014, la CASS exposa en resum: la pensió d'invalidesa reconeguda a l'assegurat ha de tenir efectes a comptar del 15 de juliol del 2009, en ser la data que s'ha de prendre com a data de sol·licitud de la pensió d'invalidesa, amb independència que la seguretat social espanyola hagi atorgat a l'assegurat la pensió a comptar del 27 de febrer del 2008. la legislació aplicable és l'anterior a la Llei 17/2008: l'assegurat va presentar una sol·licitud de pensió d'invalidesa malaltia el dia 15 de juliol del 2009 i per tal que pogués demanar l'aplicació de la nova legislació a la seva sol·licitud de pensió, havia d'haver fet ús del mecanisme previst per la Disposició transitòria segona de la Llei 17/2008. en el cas subsidiari que el Tribunal consideri que a la sol·licitud de pensió d'invalidesa del Sr. Macias li ha de ser aplicada la nova legislació, fins el 31 d'octubre del 2009, l'assegurat ha de gaudir d'una pensió d'invalidesa malaltia de grup primer, d'acord amb el que establia la legislació vigent en aquell moment. 4.- En la seva contesta de data 15 de maig de 2014, el Sr. Macias manifesta principalment: l'interessat mai va presentar cap sol·licitud de pensió d'invalidesa, ni davant l'INSS ni davant de la ENTITY_4: el formulari emplenat per l'INSS és un formulari intern de la seguretat social emplenats pels metges o pels administratius corresponents. a manca de l'existència de cap sol·licitud s'ha d'aplicar la Llei vigent en el moment de la resolució de la CASS. en no existir cap sol·licitud, és ajustat a dret atorgar els efectes econòmics a comptar del fet causant i invalidant i aquest ha estat fixat per l'INSS en el dia 27 de febrer del 2008. la qüestió de l'aplicació de l'antiga legislació entre el 27 de febrer del 2008 i el 31 d'octubre del 2009 ha estat aportat als autes per primer cop en aquesta segona instància, motiu per si sol suficient per desestimar tal petició. demana la condemna de la CASS al pagament de les costes processals. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el Magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Prèviament s'ha de presentar un breu resum dels fets: L'interessat ha patit un accident de treball a Andorra el 18 de juny del 2002. La CASS li acorda una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de minva del 32%, a comptar del 1 de juny del 2004. Després, el Sr. Macias va marxar del Principat i viu a Espanya. La seguretat social espanyola li acorda una pensió d'incapacitat permanent a comptar del 27 de febrer del 2008: "resolució" enviada per fax el 13 d'abril del 2011 (v. foli 13). Per resolució de data 17 de març del 2011, la CASS resol: "1. Atorgar-vos una pensió d'invalidesa grup primer a comptar del 15 de juliol del 2009..." (v. foli 15). L'interessat va formular demanda jurisdiccional en data 21 de juny del 2011, fonamentada en el silenci administratiu. Però, posteriorment, el Consell d'Administració de la CASS va adoptar una resolució, en data 29 de juliol del 2011, confirmant "l'escrit de la CASS de data 17 de març del 2011 en tots els seus termes" (v. foli 11). Tercer.- Segons la CASS, l'assegurat va presentar una sol·licitud de pensió d'invalidesa malaltia el dia 15 de juliol del 2009, és a dir uns mesos abans de l'entrada en vigor de la Llei 17/2008. A més, l'assegurat no ha fet ús del mecanisme previst per la Disposició transitòria segona de la Llei 17/2008. El Sr. Macias contesta que mai va presentar cap sol·licitud de pensió d'invalidesa, ni davant l'INSS ni davant de la CASS. L'examen del dossier permet reconstituir la cronologia de les decisions de la seguretat social espanyola: El document de la INSS indica "fecha de presentación de la sol·licitud, 15-07-2009"(v. foli 97). Però la demanda presentada per l'interessat no és una sol·licitud de pensió, sinó que versa sobre la revisió de la minva d'invalidesa. En efecte, una menció manuscrita en el document de la INSS precisa: "primera solicitud en España 28-12-2007 (alegó Trabajo en Andorra) (no se enlazó por error) no alegó que ya era pensionista" (v. foli 97, volum 1). Efectivament, l'INSS va acordar a l'interessat una pensió d'incapacitat permanent a comptar del 27 de febrer del 2008 (v. foli 13, volum 2) enviat per fax el 13 d'abril del 2011 a la CASS (v. més amunt, el fonament de dret segon). Per tant podem reconstituir l'encadenament dels fets tal com segueix: L'interessat ha presentat una sol·licitud d'atorgament d'una pensió d'invalidesa prop de la seguretat social espanyola en data 28 de desembre del 2007. En efecte, la seguretat social espanyola no hagués pogut acordar una pensió d'invalidesa en absència de sol·licitud per part de l'interessat. La menció manuscrita citada més amunt aporta una presumpció d'exactitud. Per error, aquesta sol·licitud no ha estat transmesa a la CASS. Com a conseqüència d'aquesta sol·licitud, la seguretat social espanyola li acorda una pensió d'invalidesa a comptar del 27 de febrer del 2008. L'àrea de Control Sanitari de la CASS ha confirmat aquest fet en el seu informe de data 18 de juliol del 2011: "la seguretat social espanyola li ha reconegut una pensió d'invalidesa permanent total, en data 26-02-2008, tenint en compte també la lesió del turmell lesionat en l'accident de treball que indemnitza la CASS amb una pensió del 32%" (v. foli 164, volum 1). S'ha de concloure que la data de la sol·licitud de la pensió és anterior a la data d'entrada en vigor de la Llei 17/2008 i l'assegurat no ha fet ús del mecanisme previst per la Disposició transitòria segona de la Llei 17/2008. En conseqüència, és aplicable la normativa anterior a la Llei 17/2008 i la sentència s'ha d'anul·lar sobre aquest punt. Quart.- En la resolució del 29 de juliol del 2011, la CASS resol, "el vostre estat mèdic justifica actualment el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia de grup primer, atès que el vostre estat mèdic derivat de malaltia us capacita per exercir alguna activitat professional" (v. foli 11, volum 2). El reglament d'aplicació núm. 18 preveu: Grup primer: "invàlids capacitats per a exercir alguna activitat professional". Grup segon: "invàlids incapacitats per a qualsevol activitat". Els perits consideren: "Considerant les seqüeles anteriorment descrites, la possible valoració de les seqüeles psiquiàtriques que pugui tenir en compte el Dr. Carnero, és evident, que actualment el Sr. Macias no pot efectuar cap tipus d'activitat professional sigui una activitat que comporti un mínim d'activitat física o inclús una activitat sedentària" (informe de data 2 de març del 2012, v. foli 199, volum 1). El perit ha confirmat aquestes conclusions en el seu informe complementari de data 26 de juliol del 2013: "Així doncs, al meu entendre, cal tenir en compte la conclusió de la Comissió Mèdica de la seguretat social de la província de Pontevedra que data del 10 de març del 2010 per arribar a la mateixa conclusió, és a dir que el Sr. Macias, inclús abans de la primera crisi comicial que va patir al mes de febrer del 2011, no era apte per exercir qualsevol activitat professional, ja que presentava un grau d'invalidesa permanent total" (v. foli 236, volum 1). El perit psiquiàtric conclou: "... des del punt de vista estrictament psiquiàtric, i sense perjudici de les lesions físiques que pateix, el pacient no pateix cap malaltia ni trastorn mental que interfereixi en la seva capacitat de rendiment laboral" (informe del 21 de maig del 2012, v. foli 208, volum 1). Aquesta Sala ha jutjat repetides vegades que, encara que no estigui vinculada per les conclusions dels perits, els hi atorga una importància particular per motius de condicions d'imparcialitat en que els peritatges són elaborats. En conseqüència, resulta de les conclusions dels perits que l'interessat no és apte per exercir qualsevol activitat professional. Per tant ha de beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa del grup segon, en aplicació del Reglament d'aplicació núm. 18. Cinquè.- Tal i com s'ha mencionat més amunt (fonament de dret tercer), existeix una presumpció d'exactitud en els escrits de la seguretat social espanyola. En conseqüència, per determinar la data d'efecte de la pensió, cal tenir en compte la data que recull la seguretat espanyola, és a dir el 27 de febrer del 2008. La sentència recorreguda s'ha de confirmar en aquest punt. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar en part el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 10 de febrer de 2014. Segon.- Anul·lar en part la sentència recorreguda. Tercer.- Declarar el dret del Sr. Macias a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia i calculada en aplicació de la normativa anterior a la Llei 17/2008. Quart.- Declarar el dret del Sr. Macias a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II amb efectes econòmics a comptar del 27 de febrer del 2008. Cinquè.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE