STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 81/2014
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé11 juillet 2014
Numéro14/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 81/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:81), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 juillet 2014
> Décision commentée : STSJAD 81/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:81 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : la référence canonique fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ STSJAD 81/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:81, recours n° 14/14, NIG AD-0053-1/2012).*
## Faits et procédure
Le litige concerne une exonération de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (ITPI) accordée à deux particuliers, M. Farré et M. Zurita (ci-après « les agents »), pour l'acquisition d'un logement destiné à leur résidence habituelle. L'acquisition a eu lieu le 23 août 2006. Selon le raisonnement de la Cour, l'obligation de présenter le certificat de cohabitation délivré par le Comú devait être satisfaite au plus tard le 23 mars 2007 (*fonaments de dret* 5). Le requérant en appel soutient, pour sa part, que la date limite était le 23 février 2007, sans que la décision tranche expressément ce point, la Cour se bornant à relever que la question de la date limite fait l'objet de la décision n° 69-2013 du 20 septembre.
Par résolution du 25 avril 2012, confirmée en reposition le 11 juillet 2012, l'administration a exigé des agents le paiement de 12 368,99 EUR, correspondant au montant de l'exonération, au motif qu'ils ne s'étaient pas inscrits au Comú dans le délai réglementaire.
Saisi d'un recours, le Tribunal de batlles (Section administrative) a, par jugement du 28 janvier 2014, annulé ces résolutions en estimant l'action en recouvrement prescrite, le délai de trois ans de l'article 40.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari étant écoulé.
Le Gouvernement d'Andorre (M.I. Govern) a interjeté appel. Il faisait valoir, en substance : (i) que les obligations formelles pesant sur l'acquéreur s'étendent sur quatre ans, de sorte que le délai de prescription ne commencerait à courir qu'à l'expiration de cette période ; (ii) que la prescription avait été interrompue par les courriers adressés aux intéressés en 2009 et 2010 ; (iii) que la date limite d'inscription était le 23 février 2007 ; (iv) que la modification rétroactive de la date d'inscription par le Comú d'Ordino était sans incidence sur la situation des agents. Les intimés ont conclu à la confirmation du jugement. La procédure s'est déroulée sans audience, par substitution de la vue orale par des conclusions écrites.
## Question de droit
La Cour devait déterminer si le droit de l'administration à recouvrer le montant de l'exonération indûment accordée était prescrit, compte tenu de deux éléments : le point de départ du délai de prescription, et l'effet interruptif, ou non, des courriers adressés en 2009 et 2010.
Plus précisément, la question se décomposait ainsi :
1. Le manquement reproché porte-t-il sur l'obligation d'inscription initiale au Comú (article 3.2.i) du Règlement) ou sur l'obligation de résidence continue pendant quatre ans (article 3.2.j) ?
2. Quel est le point de départ
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 81/2014
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 81/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:81), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 11 juillet 2014
Note éditoriale : la référence canonique fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ STSJAD 81/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:81, recours n° 14/14, NIG AD-0053-1/2012).
Faits et procédure
Le litige concerne une exonération de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (ITPI) accordée à deux particuliers, M. Farré et M. Zurita (ci-après « les agents »), pour l'acquisition d'un logement destiné à leur résidence habituelle. L'acquisition a eu lieu le 23 août 2006. Selon le raisonnement de la Cour, l'obligation de présenter le certificat de cohabitation délivré par le Comú devait être satisfaite au plus tard le 23 mars 2007 (fonaments de dret 5). Le requérant en appel soutient, pour sa part, que la date limite était le 23 février 2007, sans que la décision tranche expressément ce point, la Cour se bornant à relever que la question de la date limite fait l'objet de la décision n° 69-2013 du 20 septembre.
Par résolution du 25 avril 2012, confirmée en reposition le 11 juillet 2012, l'administration a exigé des agents le paiement de 12 368,99 EUR, correspondant au montant de l'exonération, au motif qu'ils ne s'étaient pas inscrits au Comú dans le délai réglementaire.
Saisi d'un recours, le Tribunal de batlles (Section administrative) a, par jugement du 28 janvier 2014, annulé ces résolutions en estimant l'action en recouvrement prescrite, le délai de trois ans de l'article 40.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari étant écoulé.
Le Gouvernement d'Andorre (M.I. Govern) a interjeté appel. Il faisait valoir, en substance : (i) que les obligations formelles pesant sur l'acquéreur s'étendent sur quatre ans, de sorte que le délai de prescription ne commencerait à courir qu'à l'expiration de cette période ; (ii) que la prescription avait été interrompue par les courriers adressés aux intéressés en 2009 et 2010 ; (iii) que la date limite d'inscription était le 23 février 2007 ; (iv) que la modification rétroactive de la date d'inscription par le Comú d'Ordino était sans incidence sur la situation des agents. Les intimés ont conclu à la confirmation du jugement. La procédure s'est déroulée sans audience, par substitution de la vue orale par des conclusions écrites.
Question de droit
La Cour devait déterminer si le droit de l'administration à recouvrer le montant de l'exonération indûment accordée était prescrit, compte tenu de deux éléments : le point de départ du délai de prescription, et l'effet interruptif, ou non, des courriers adressés en 2009 et 2010.
Plus précisément, la question se décomposait ainsi :
Le manquement reproché porte-t-il sur l'obligation d'inscription initiale au Comú (article 3.2.i) du Règlement) ou sur l'obligation de résidence continue pendant quatre ans (article 3.2.j) ?
Quel est le point de départ
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0053-1/2012. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 81/2014 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 11 juillet 2014 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0053-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-014/14
SENTÈNCIA 31-2014
PARTS:
Apel·lant: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Palomo
Advocat: Sra. Marcos
Apel·lat: Sra. Farré
Sr. Zurita
Representant: ídem
Advocat: Sra. Azorin
M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0053-1/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 14/14 — Décision commentée
1.- La sentència de 28 de gener de 2014 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda interposada pels Srs. Farré i Zurita contra el M.I. GOVERN i va anul·lar la resolució de 25 d'abril de 2012, confirmada en reposició l'11 de juliol de 2012, mitjançant la qual es va requerir els interessats per tal que abonessin la quantitat de 12.368,99 EUR, corresponent a l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries acordada en el seu dia, en no haver presentat el certificat de convivència expedit pel Comú dins del termini que estableix l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost.
La referida sentència ha considerat prescrita l'acció per reclamar el pagament, ja que havia transcorregut amb escreix el termini de tres anys que preveu l'article 40.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.
2.- La representació del M.I. GOVERN ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:
Les obligacions formals que pesen sobre els adquirents d'un immoble s'estenen durant un període de 4 anys, durant els quals l'habitatge ha de ser la seva residència habitual i permanent, de manera que el termini de prescripció només comença a comptar quan han transcorregut els 4 anys.
La prescripció es va interrompre per mitjà de les cartes trameses per l'Administració els anys 2009 i 2010, en què es recordava l'obligació de presentar els documents que preveu l'article 3.2.j) del Reglament de l'impost.
La data límit per inscriure's a l'habitatge era el 23 de febrer de 2007, i no el 23 de març, d'acord amb l'article 4.11.b) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.
Resulta irrellevant la modificació retroactiva de la data d'inscripció dels interessats a l'habitatge, que ha realitzat l'Hble. Comú d'Ordino, ja que no afecta cap de les seves circumstàncies personals i, en conseqüència, no es troba emparada per l'article 13.1 de la Llei 9/2007, de 17 de maig, del cens.
3.- Els agents s'han oposat al recurs i han sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que consideren plenament ajustada a dret.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió litigiosa es circumscriu a determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha deixat sense efecte l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que s'havia concedit inicialment als agents, i els ha requerit per tal d'abonar l'import corresponent.
El tema central que es planteja en aquesta instància versa sobre la prescripció del dret de l'Administració a reclamar aquesta quantitat. Com s'ha dit en els antecedents, la sentència recorreguda ha considerat que ja havia transcorregut el termini prescriptiu i, per això, ha procedit a anul·lar les resolucions administratives impugnades.
Tercer.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió controvertida, s'ha de partir del fet que la normativa reguladora de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries estableix dos tipus diferents d'obligacions formals per tal d'acreditar l'efectiva ocupació de l'habitatge, que recauen sobre els beneficiaris de l'exempció prevista en l'article 4.11 de la Llei de l'impost.
En primer lloc, segons l'article 3.2.i) del Reglament de 26 de juliol de 2006, els adquirents han de presentar a l'Administració, "en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b) de la Llei", el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció a l'habitatge.
En segon lloc, com que l'immoble ha de ser la residència habitual i permanent dels interessats durant un període de 4 anys, s'ha de presentar anyalment a l'Administració el certificat de residència expedit pel Comú i els rebuts d'electricitat, telèfon i/o aigua que demostrin aquella residència.
Quart.- El contingut de l'expedient administratiu i de les resolucions impugnades posa de relleu que, en aquest cas, s'atribueix als agents un incompliment de l'obligació enunciada en primer lloc, és a dir, de la inscripció en el Comú en el termini que preveu l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost.
És cert que també s'ha fet referència de forma incidental a la manca de presentació d'alguns dels documents necessaris durant el període subsegüent de 4 anys, però aquest fet no ha determinat que es deixi sense efecte l'exempció, ja que les resolucions es basen en tot cas en que "no us heu inscrit en l'adreça de l'habitatge objecte de l'exempció dins el termini legalment establert" (foli 123) i en que "es constata un incompliment per part dels Srs. Farré i Zurita d'un dels requisits a la normativa pel manteniment de l'exempció, en concret, els Srs. Farré i Zurita incompleixen l'apartat i) de l'article 3.2 del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries" (foli 139).
En conseqüència, s'ha de determinar si ha prescrit el dret de l'Administració a reclamar l'import de l'exempció concedida inicialment, per l'incompliment de l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost.
Cinquè.- L'adquisició de l'immoble per part dels agents va tenir lloc el 23 d'agost de 2006, de manera que s'havia de presentar el certificat comunal de convivència fins al 23 de març de 2007, tal com afirma la sentència apel·lada, en una interpretació que resulta ajustada a les declaracions contingudes en la sentència d'aquesta Sala núm. 69-2013, de 20 de setembre.
Si la data límit per acreditar la inscripció als registres comunals era el 23 de març de 2007, i els interessats no van complir aquest requisit, o ho van fer tardanament, no hi ha dubte que en aquell moment començava el transcurs del termini de prescripció, ja que a partir de llavors va néixer l'obligació d'abonar les quantitats corresponents. Així resulta de l'article 40.2.a) de la Llei de bases de l'ordenament tributari.
En aquest cas, tanmateix, el requeriment de pagament és de data 25 d'abril de 2012, quan ja havia transcorregut amb escreix el termini de 3 anys de l'article 40.1.a) de la referida llei. En conseqüència, el dret de l'Administració a reclamar la quantitat discutida havia prescrit efectivament.
Sisè.- Els escrits que l'Administració va adreçar als interessats el 19 de febrer de 2009 i el 22 de març de 2010 no són eficaços en ordre a la interrupció de la prescripció, i això per dos motius.
En primer lloc, perquè es refereixen al compliment del segon dels requisits formals a què abans s'ha fet referència, és a dir, la residència continuada en l'habitatge durant un període de 4 anys (article 3.2.j) del Reglament), i no a la inscripció inicial en els registres comunals, segons l'article 3.2.i) de la mateixa disposició reglamentària.
En segon lloc, perquè es tracta de simples recordatoris del compliment de les obligacions formals i no contenen un requeriment de pagament, com exigeix l'article 41.1.a) de la Llei de bases de l'ordenament tributari, en la redacció aplicable al cas.
Per tot això, un cop constatada la prescripció de l'acció administrativa, resulta innecessari l'examen de les altres qüestions que planteja l'apel·lant. En tot cas, pel que fa a la data límit per acreditar la ocupació de l'habitatge, procedeix remetre's a la sentència d'aquesta Sala núm. 69-2013, de 20 de setembre, a què abans s'ha fet referència.
Setè.- Les anteriors consideracions donen lloc a la desestimació íntegra d'aquest recurs, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 28 de gener de 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.