SENTÈNCIA 06-2014 PARTS: Recorrent: Sr. Giner Advocat: Sr. Galan Recorregut: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell Andorra la Vella, trenta-u de març del dos mil catorze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 27 de novembre del 2013 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes majors de cessió de producte estupefaent a menor d'edat, d'extorsió, de robatori, i pels delictes menors de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, d'amenaces no condicionals, de consum de cocaïna, i per la contravenció penal de consum en grup de producte estupefaent marihuana. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 27 de novembre del 2013 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Giner, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de cessió de productes estupefaents a menor d'edat, d'un delicte major d'extorsió, d'un delicte major de robatori, d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació, d'un delicte menor d'amenaces no condicionals, d'un delicte menor de consum de cocaïna, i d'una contravenció penal de consum en grup de producte estupefaent marihuana, amb la concurrència de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal de ser menor de 21 anys i agreujant de reincidència, a la pena de TRES (3) ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS (2) ANYS FERMS i la RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA a justificar ocupació laboral i a abonar la responsabilitat civil durant un termini de tres (3) anys, i MULTA DE TRES-CENTS (300) EUROS, així com el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, Giner indemnitzarà a: -Soriano en la quantitat global de 884,04 euros, - LGS o al seu representant legal, en la quantitat que deixem a determinar en període d'execució de sentència. Així mateix, ordenem el comís de la droga i de les bosses de plàstic incautades per la seva destrucció i el comís de la bàscula de precisió incautada". II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, el 21 d'octubre del 2012, la menor LGS, nascuda el XX de maig del 1997, es trobava al davant de les oficines de SOM ANDORRA TELECOM, radicada a l'XXXX, quan el processat Giner, nascut el XX d'octubre del 1992, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals al Principat, havent estat condemnat com autor d'uns delictes menors d'amenaces no condicionals i de lesions doloses, que la menor no coneixia de res, es va apropar d'ella i li va demanar de donar-li el seu carnet de bus lliure, per la qual cosa na G es negà en un primer moment, cedint, nogensmenys, per por davant la insistència i actitud impressionant del processat A, el qual li causà temor. D'altra banda i el cap d'any del 2012-2013, el processat A consumí cocaïna al seu domicili, així com, en diverses ocasions, producte estupefaent marihuana, sol o juntament amb terceres persones, al mateix domicili. Així mateix, en data no determinada del mes de febrer del 2013, el processat A, trobant-se al seu domicili radicat a la vila d'Encamp, subministrà producte estupefaent haixix, concretament un "xivato", per un preu de 30 EUR al menor Soriano, qui li va satisfer part del preu 26 EUR, quedant pendent de pagament un import de 4 EUR. El dia 28 de febrer del 2013, a les 07.10 hores del mati, el menor Soriano quan es dirigia a la parada d'autobús anomenada "els pastoressos" radicada a l'alçada del Comú d'Encamp, i quan a uns 50 metres de la mateixa, fou interceptat pel processat A que l'estava esperant, i el qual dirigint-se- li li digué; "te estoy esperando, te voy a reventar, donde está el dinero que me debes", tot amb ànim d'atemorir a en Q, qui el processat A sabia li tenia por. En contestar-li Q que no tenia els diners, el processat A procedí a fer-li una palpació corporal, traient d'una de les butxaques de la seva jaqueta el telèfon mòbil marca Samsung model Galaxy SCL, d'un preu de 299 EUR, i un bitllet de 5 EUR, que es quedà, marxant seguidament vers el seu domicili radicat a les Bons. El menor Q el va seguir demanant-li que li retornés el seu telèfon mòbil, moment en que el processat A es girà, li donà un cop de puny a la boca, contestant-li "No me sigas, ni vengas a mi casa o verás". Arran d'aquests fets, el menor Soriano patí dues lesions erosives a nivell de mucosa labial inferior esquerra, que han requerit una primera assistència mèdica. Efectuada una perquisició al domicili del processat, s'incautà, entre altres, una bàscula de precisió, diversos trossos de bossa de plàstic i un tros d'una bossa de plàstic de grans dimensions". III.-RESULTANT: Que interposa recurs d'apel·lació la defensa d'Giner, sol·licitant que es dicti una resolució revocant parcialment la sentència, declarant l'absolució del processat respecte dels delictes majors de cessió de droga tòxica a menor d'edat, d'extorsió i menor d'amenaces no condicionals dels articles 283.1b, 207 i 143 del Codi Penal i modificant la pena imposada, imposant-li la pena de presó d'un any pel delicte major de robatori, dels quals ferms la pena ja complerta en presó, la pena conjunta de 2 mesos i 15 dies d'arrest domiciliari substituït, d'acord amb l'art. 65.5 del Codi Penal, per 2 mesos i 15 dies de treball en benefici de la comunitat pels delictes menors i multa de 100 euros. I, subsidiàriament, en cas que es confirmés la totalitat de l'autoria dels fets, una pena de 3 anys de presó, dels quals un any ferm i multa de 100 euros. Considera en primer lloc que la pena imposada és excessiva, tenint en compte l'edat del condemnat i la manca de gravetat dels fets. Respecte a l'autoria dels fets manifesta que: Giner no ha admès en cap moment haver cedit droga al menor Soriano essent la única prova de càrrec la pròpia declaració del menor i el material incautat al seu domicili que no permet acreditar que es dediqui a la venda d'estupefaents. La incriminació del menor sorgeix després d'haver estat objecte de l'agressió i del robatori, cosa que valida un ànim de revenja. No és cert que les versions d'Giner hagin estat contradictòries, i existeixin dubtes raonables respecte a la naturalesa del deute reclamat pel processat. Respecte al delicte major d'extorsió, del testimoni de Amador se'n desprèn que de fet la suposada víctima ha deixat voluntàriament el seu carnet de bus lliure a Giner. El processat no ha admès haver amenaçat al menor i en autes no consta cap amenaça, puix les paraules proferides no tenen l'entitat necessària per a ser constitutives d'amenaces. IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs observant que: La pena única imposada és ajustada a dret i proporcionada en relació tan als fets com a les circumstàncies personals i de conducta del condemnat. Existeix prova suficient per a demostrar que el deute del que el condemnat era creditor en front del menor Q era producte de la droga que li havia venut. La prova practicada al judici oral va permetre al Tribunal de Corts, amb respecte dels principis d'immediació, oralitat i contradicció, tenint en compte les declaracions de la menor Canales, condemnar Giner com a responsable del delicte major d'extorsió. Pel que fa al delicte menor d'amenaces no condicionals, les paraules proferides i relatades per la víctima i la testimoni D eren destinades a infondre temor. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat penal: El recurrent nega els delictes majors d'extorsió, de cessió de producte estupefaent a menor d'edat, i el delicte menor d'amenaces no condicionals. Segons l'art.207 el Codi Penal comet un delicte major d'extorsió "el qui amb ànim de lucre obliga una persona amb violència o intimidació a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni...". L'acusat pretén, en el seu escrit de recurs, que la menor Canales li va entregar voluntàriament el seu carnet de bus lliure. Aquesta al·legació s'enfronta, en primer lloc al fet admès per Giner, que no coneixia la menor, i en segon lloc a les declaracions de Canales a la policia i a la Batllia ratificades a l'acte de la vista oral, relatant particularment que "el noi és va apropar i va demanar qui tenia una targeta i ella per por li va deixar. Va venir prepotent i a ella li va fer por... Ella per por per si el veia un altre dia al carrer sola...". Finalment per les declaracions del processat, ell mateix, que va precisar a la vista oral que "va insistir una mica. Ella és va negar però l'amiga li va dir de deixar-li ... li va insistir un parell de vegades". La denúncia formulada per la mare de la menor al servei de policia el 21 d'octubre del 2012 insistint sobre la por que va sentir la seva filla (v. Foli 275), explicant la seva actuació "per tal que fets com aquests no es tornin a produir", i l'informe que precisa haver realitzat al M.I. Govern de la utilització fraudulenta del carnet de bus, comporta l'absència d'entrega voluntària del carnet de bus lliure. Pel que fa el delicte major tipificat a l'art. 283.1b del Codi Penal, aquest text preveu una sanció agreujada de les conductes previstes a l'art. 282 a saber: el fet de produir, transportar, importar o exportar, vendre o proporcionar drogues tòxiques quan la droga és facilita a menors d'edat. Ara bè, a l'acte de la vista oral, el processat, tot i negant haver venut marihuana al menor Soriano ha admès que (v. Foli 449) "alguna vegada l'havia convidat a fumar però no li ha venut" cosa que constitueix una de les conductes previstes a l'art. 282 del Codi Penal. En qualsevol cas el fet d'haver venut cànnabis al menor Q està establert: Per les declaracions reiterades i circumstanciades del menor, que no tenia cap interès en revelar que ell mateix havia comés actes penats per la Llei penal. Pel material incautat al domicili del condemnat: una bàscula de precisió, un tros de bossa de plàstic relacionada i petits retalls de bossa, alguns dels quals reforçats a una punta. Les declaracions efectuades pel propi processat als agents del Servei de Policia núm. d'identificació P0366 i 267 (v. Foli 5) i relatats per aquests darrers a la vista oral. - L'explicació poc versemblant donada per Giner sobre l'origen del deute, o sigui un préstec de 20 euros que hauria consentit al menor sense cap contrapartida. Finalment, en tractar-se del delicte menor d'amenaces no condicionals, el Tribunal de Corts ha exactament retingut que les paraules pronunciades per Giner "no me sigas, ni vengas a mi casa o veras" porten comunicació d'un mal futur i possible d'agressió a la seva integritat física, i han produït un efecte intimidant ja que han dissuadit el menor de seguir el processat per provar de recuperar el seu telèfon mòbil, això, a més, perquè les amenaces és van materialitzar sota la forma d'un cop de puny. II.-CONSIDERANT: Que la pena imposada per la jurisdicció de primera instància és adaptada a la gravetat i a la multiplicitat del fets delictius i a la personalitat de l'acusat. El Tribunal ha considerat, en referència a aquest punt, les circumstàncies de reducció de pena per ser menor de 21 anys (prevista per l'art. 26 en relació amb l'art. 54.3 del Codi Penal) i la circumstància agreujant de reincidència. El processat, del 29 de gener de 2011 al 25 d'agost del 2012 va ser condemnat 8 cops, per fets que posen en evidència el seu comportament violent: amenaces no condicionals, port d'arma blanca, injuries a l'autoritat, danys dolosos. L'examen dels seus antecedents penals (v. Folis 364 a 371) permeten anotar que s'ha beneficiat de penes alternatives a l'empresonament: pena condicional qualificada, treballs en benefici de la comunitat, arrest nocturn condicional, retirada del permís de conduir, arrest nocturn condicional qualificat i que els advertiments sumats a la possibilitat de reinserir-se que li han estat adreçats no l'han dissuadit de modificar la seva conducta. Destaca, a més a més, un informe del 8 de maig del 2013 (v. Foli 172) del Departament d'Institucions Penitenciaries, que Giner ha estat objecte de sancions per agressions i amenaces als interns. En aquestes condicions la pena imposada pel Tribunal de Corts ha de ser confirmada. III.-CONSIDERANT: Que hi ha lloc a desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència recorreguda, amb la imposició de les costes del recurs. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: causa TC-025-4/13. 3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE