SENTÈNCIA 11-2014 PARTS: Recorrent: Sr. Salcedo Advocat: Sra. Bueno Recorrent: Sr. Olmo Advocat: Sra. Pastor Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorreguts: Hble. COMÚ DE LA MASSANA, Cia. ORG_0, SA Advocat: Sr. Daza Recorreguts: Srs. Montenegro Vives, Seco Advocat: Sra. Nuñez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, catorze de juliol del dos mil catorze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de desembre de 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions causades utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i menor de tinença i port il·legal de porra telescòpica. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 18 de desembre del 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, Que hem d'absoldre i absolem Salcedo del delicte major de lesions que han requerit el seguiment de tractament mèdic posterior per a la seva curació pel que venia acusat. Que hem d'absoldre i absolem els processats Seco, A i Montenegro de la contravenció penal de desobediència lleu a un funcionari en exercici de les seves funcions, de la qual venien acusats. Que hem de condemnar i condemnem com autors penalment responsables: Salcedo i Olmo del delicte major de lesions realitzades utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i del delicte menor de tinença i port il·legal de porra telescòpica, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena per cadascun d'ells d'UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys i SUSPENSIÓ per EXERCIR la FUNCIÓ D'AGENT DE CIRCULACIÓ durant un (1) any. Seco dels delictes menors de lesions doloses que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació i d'injúries a funcionari en l'exercici de les seves funcions, amb la concurrència de la circumstància agreujant de la responsabilitat penal de reincidència, a la pena de CINC (5) MESOS D'AENTITY_14EST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT a abstenir-se d'entrar en locals públics amb suspensió de la condemna durant el termini d'un (1) any i MULTA en la quantia de 600 EUR. Vives dels delictes menors de lesions doloses que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació, d'injúries a funcionari en l'exercici de les seves funcions i d'amenaces no condicionals, amb la circumstància agreujant de la responsabilitat penal, a la pena de SIS (6) MESOS D'AENTITY_14EST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICADA a abstenir-se d'entrar en locals públics durant un termini d'un (1) any i MULTA en la quantia de 600 EUR. Montenegro dels delictes menors de lesions doloses que han requerit primera assistència mèdica per a la seva curació, d'injúries a funcionari en l'exercici de les seves funcions, i d'amenaces no condicionals, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS (6) MESOS D'AENTITY_14EST NOCTURN CONDICIONAL simple amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, i MULTA en la quantia de 600 EUR. Els condemnem a tots cinc al pagament solidari de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, condemnem: Olmo i Salcedo, solidàriament entre ells i subsidiàriament amb l'Hble. Comú de La Massana i amb la companyia d'assegurances A-P, solidàriament entre ells, d'indemnitzar : a la C.A.S.S. les quantitats de 107,05 EUR i 204,88 EUR, a Seco en la quantitat global de 1.000 EUR, a Vives en la quantitat global de 1.000 EUR augmentada de les 25% de les despeses sanitàries no reembossades per la C.A.S.S., Seco, A i Montenegro, solidàriament, a indemnitzar a la C.A.S.S. en les quantitats de 1118,74 EUR i 81,96 EUR, a Olmo en la quantitat de 400 EUR i a Salcedo en la suma de 600 EUR. S'ordena el comís dels objectes incautats utilitzats per la comissió dels il·lícits penals". II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, el dia 14 de desembre del 2010, vers les 02.15 hores, trobant-se els processats Seco, nascut el 17 de gener de 1983, de nacionalitat andorrana i condemnat, entre altres, per sentència del Tribunal de Corts de data 20 d'octubre de 2011, per raó de la causa TC-101-4/09, pels delictes majors i menor de lesions doloses, Vives, nascut el 14 d'octubre de 1988, de nacionalitat andorrana i condemnat per sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 17 de febrer de 2011, per raó de la causa DM-587- 2/08, pels delictes menors d'injúries a funcionari, de desobediència greu a funcionari, de lesions doloses i amenaces no condicionals, i Montenegro, germà del precedent, nascut el 13 de març de 1980, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables als efectes de reincidència per raó de la present causa, a l'interior del pub ORG_1, radicat a l'XXXX, prenent unes consumicions, es van negar, de forma xulesca i agressiva, a abandonar el local, tal i com els demanava la seva cambrera, Girona, als efectes de poder procedir al tancament del mateix, fins que no s'acabessin les consumicions i, un d'ells, va tirar palles al cap d'aquesta darrera i un got, mig ple de beguda, que es va trencar contra la cafetera. Front a la reacció dels processats, la Sra. Girona va requerir ajuda al Servei de Circulació de l'Hble. Comú de La Massana, personant-se al local els agents del Servei de Circulació del torn de nit, amb números d'identificació professional 4010 i 4017, essent respectivament els també processats Salcedo, nascut el 12 de gener de 1970, i Olmo, nascut el 22 de novembre de 1968, ambdós de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, els quals van accedir al seu interior degudament uniformats, duent cadascun d'ells una llanterna de grans dimensions, i, un d'ell, AM, una porra telescòpica de plàstic, tancada, catalogada dins de la 10a categoria del Decret de possessió, ús i circulació d'armes, de data 3 de juliol de 1989, i quin port resta prohibit en qualsevol lloc. Un cop els agents eren a l'entrada del local, la gerent els va dir que els nois no volien marxar, i que actuaven de manera agressiva, i els processats N i LFDS els hi proferiren les següents paraules "cabrones, chulos, hijos de puta" ; malgrat això, en M decidí no trucar a la Policia, però tampoc va poder fer-ho atès que els dos germans DS van començar a donar-los-hi empentes i cops de puny ; el processat N, que sortia del lavabo, es va apropar i va donar un cop de puny a l'agent M, el qual va reaccionar donant-li cops amb la porra quan en N li va agafar la llanterna i la llençà a terra, mentre l'agent R utilitzava la seva llanterna contra els germans DS, que al seu torn li donaven cops de puny i empentes. La baralla entre tots els processats va continuar també a l'exterior del local, colpejant el processat R al processat N amb la seva llanterna, i el processat M al processat ADS amb la porra telescòpica, manifestant aquest darrer reiteradament al processat M "suéltala, que te mato", mentre forcejava per apropiar-se de la porra, havent intervingut també en l'agressió al processat M el processat LFDS i no va finalitzar fins que van arribar a requeriment de Girona agents del Servei de Policia, els quals van trobar els tres nois amagats a l'escala d'un edifici proper i atemorits dient "no nos peguéis mas". A resultes de les respectives agressions, el processat N patí una ferida incisa no complicada a la front que va requerir aproximació dels marges de la ferida amb cola quirúrgica, eritema a nivell lumbar amb lumbàlgia, el processat ADS patí ferida al cuir cabellut no complicada i suturada amb dues grapes, contusions, eritemes i erosions als avantbraços i al genoll dret i eritemes als dos flancs. El processat LFDS patí un esquinç del turmell, que va requerir repòs, un embenat i sessions de rehabilitació per la seva curació. El processat R patí policontusions lleus i un estat d'ansietat reactiu als fets, requerint d'una primera assistència mèdica per a la seva curació; i el processat M patí una fractura lineal dels ossos propis del nas i cervicàlgia per contractura muscular que van requerir també d'una primera assistència mèdica per a la seva consolidació. Vers les 07.50 hores del mateix dia, els processats A i LFDS es van dirigir al despatx del Servei de Circulació de l'Hble. Comú de La Massana a fi de conèixer el numero d'identificació dels agents de circulació processats, manifestant als agents de circulació amb números d'identificació 4008 i 4009 que l'actitud dels agents processats no havia estat correcta i que "si se'ls trobava tant al Principat com fora d'aquí, anirien a per ells, o si els veien pel carrer els atropellarien".". III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa d'Salcedo i la de Olmo al·legant: la nul·litat de la intervenció de les porres telescòpiques i la llanterna perquè el Comú de la Massana -propietari del vehicle on van ser trobades- no va donar per escrit el consentiment pel seu escorcoll, segons exigeix l'article 26.1 del Codi de Procediment Penal; l'error en la valoració de les proves en relació a la apreciació de l'eximent de legítima defensa en la actuació dels dos recurrents, demanant l'aplicació de dit eximent com a caràcter principal i subsidiàriament la estimació de la legítima defensa com a eximent incomplerta perquè els recurrents es van defensar de l'agressió dels processats N y el germans DS; la indeguda aplicació del delicte de tinença il·lícita de porra telescòpica perquè els recurrents no les portaven a sobre i Salcedo la va agafar del vehicle quan els altres tres processats es van acostar per agredir-lo; la desproporció de les penes imposades als recurrents a la vista de les circumstàncies dels fets, els antecedents del recurrents i el temps transcorregut, demanant la imposició d'una pena de sis mesos de presó condicional, la supressió de la pena de suspensió del exercici de la funció d'agent de circulació i alternativament la reducció a 6 meses i només per exercir d'agent de circulació del torn de nit; i finalment per ambdós recurrents es sol·licita l'increment a 1000 euros de la indemnització fixada per cada un d'ells, per considerar-la més ajustada. IV.-RESULTANT que la defensa del Hble. Comú de la Massana i de la Companyia ORG_0, S.A. s'adhereix als recursos i demana la seva estimació per compartir els arguments impugnatius del dos recurrents. V.- RESULTANT que el Mgfc. Ministeri Fiscal i la defensa de LFDSDS, Vives i Seco s'oposa al recursos i demanen la seva íntegra desestimació amb els arguments que consten en el seus escrits d'impugnació. VI.- RESULTANT que s'accepten els fets declarats provats en la sentència dictada pel Tribunal de Corts. FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que contra la sentència del Tribunal de Corts que els condemna com autors d'un delicte major de lesions causades utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i un delicte menor de tinença i port il·legal de porra telescòpica han interposat recurs d'apel·lació les defenses d'Salcedo i Olmo al·legant els mateixos motius d'impugnació, motiu pel qual procedeix l'anàlisi conjunt d'ambdós recursos. II.- CONSIDERANT: que el primer motiu d'impugnació al·lega la nul·litat de la intervenció de les porres telescòpiques i la llanterna que van fer els agents de policia perquè el Comú de la Massana -propietari del vehicle on van ser trobades- no va donar per escrit el consentiment pel seu escorcoll, segons exigeix l'article 26.1 del Codi de Procediment Penal, considerant la defensa de Olmo que s'ha vulnerat el seu dret a la intimitat, a la vida privada i a la inviolabilitat domiciliària i, a més a més que no es van seguir les garanties obligatòries de custòdia de les proves perquè no hi ha en les bosses en que es van guardar la signatura de cap persona i perquè no es va analitzar la sang que es va trobar en una de les porres intervingudes i en la llanterna també intervinguda. Per tot això consideren que totes les proves derivades d'aquesta intervenció declarada nul·la no es poden tenir en compte. La impugnació no pot ésser estimada. En efecte, la intervenció pels agents del servei de policia de les porres telescòpiques i de la llanterna es va fer correctament en aplicació de l'article 26.2 del Codi de Procediment Penal, segons el qual l'escorcoll d'un vehicle per agents del Cos de Policia no requereix autorització judicial. Si el vehicle s'utilitza exclusivament com a mitjà de transport i no constitueix un espai dintre del qual s'exerceix o desenvolupa l'esfera o àmbit privat d'un individu, no gaudeix de la protecció que l'ordenament jurídic dóna al domicili i el seu escorcoll per agents del Cos de Policia en el curs d'una investigació de conductes que poder ésser delictives, per a descobrir i, si escau, recollir els efectes o instruments d'un delicte, no precisa de resolució judicial, com succeeix amb el domicili, la correspondència o les comunicacions perquè no queda afectat cap dret constitucional. És veritat que el número 1 del mateix article exigeix el consentiment exprés i signat de la persona que ocupi un lloc per a procedir pels agents del Cos de Policia al seu escorcoll o perquisició i que en cas de negativa o absència de la persona interessada la policia necessita autorització expressa del Batlle, però com a continuació es diu que aquesta autorització haurà de concretar els domicilis o les dependències on s`ha d'efectuar els escorcolls, és evident que quan el precepte parla de lloc s'està referint a un domicili i a les seves dependències. En el cas que ens ocupa, el vehicle escorcollat pels agents del Cos de Policia, amb independència de que fos de titularitat pública o privada, no era el domicili de cap dels recurrents. No era un espai d'intimitat dels seus ocupants sinó un instrument per exercir les seves funcions como a agents de circulació, i, per tant, podia ser escorcollat pels policies sense autorització del titular del vehicle ni dels seus ocupants. En qualsevol cas, el vehicle no era propietat dels agents recurrents, el seu ús els hi havia estat assignat per l'exercici de les seves funcions com agents de circulació i un oficial del seu cos -ENTITY_14- és qui va obrir el cotxe als agents de policia per practicar el seu escorcoll. En qualsevol cas, en l'hipotètic supòsit de que s'hagués produït la vulneració d'un dret constitucionalment protegit i l'escorcoll del vehicle i la intervenció dels objectes fos nul·la -que no ho és-, a l'acte del judici els recurrents sabien que les seves defenses van demanar la nul·litat de l'escorcoll i la eliminació com a prova dels objectes intervinguts i, malgrat això, van admetre lliure i voluntàriament que aquells objectes es trobaven al cotxe, podent no fer-ho . Aquesta declaració, ha de ser considerada totalment desvinculada de la trobada dels efectes a conseqüència del escorcoll hipotèticament nul i, per tant, no queda contaminada per la dita nul·litat. Per últim, respecte a la recollida dels objectes - dos porres telescòpiques i una llanterna-, es va fer d'acord amb l'article 26.1.b) del Codi de Procediment Penal. Així, van ser col·locats amb dues bosses -les PP034828 i PP029212- que van ser precintades; consta en les dites bosses la signatura del agent número PO350, qui va ratificar a l'acte del judici la realitat de la trobada i intervenció dels objectes; van ser adjuntades a les diligències policials i remeses al Batlle d'Instrucció; i van ser examinades per la metge forense per determinar la seva compatibilitat amb les lesions que presentaven els processats. No existeix cap dubte sobre la regularitat de la intervenció i custòdia dels objectes. En relació a la prova d'ADN per determinar de qui era la sang que hi havia a una de les porres i a la llanterna, és una qüestió aliena a la correcció de la intervenció d'aquests objectes i al seu valor probatori. II.-CONSIDERANT que els dos recurrents al·leguen com a motiu d'impugnació l'error en la valoració de les proves en relació al delicte major de lesions pel qual se'ls condemna i en concret respecte a la concurrència a la seva actuació de l'eximent de legítima defensa, complerta o subsidiàriament incomplerta. Per la resolució de la impugnació plantejada hem de partir de que, encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar- se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de la dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador. En el cas enjudiciat, no concorren cap de les circumstàncies que ens permetrien modificar la valoració que de la prova va fer el Tribunal de Corts en relació a que el processat Salcedo va entrar al bar "C's" portant una porra telescòpica a la mà. El Tribunal de Corts fonamenta la seva convicció sobre aquest extrem en la declaració de la gerent del local LM, ja que, tot i que no va poder dir que l'objecte que portava un dels agents de circulació era una porra, sí que va dir al judici -segons consta l'acta- que portaven llanternes i que va veure alguna cosa -és de suposar que en resposta a la pregunta de si era una porra- però que no sabia que era i va ratificar la seva declaració davant del Batlle. En aquesta declaració (foli 363), la testimoni va dir que els agents es van defensar de la agressió dels joves amb uns objectes negres que portaven a les mans, un una llanterna i l'altre un objecte més petit. Com la porra telescòpica és un objecte negre més petit que la llanterna i els processats no recurrents van manifestar que Salcedo portava una porra a la mà quan es van dirigir els agents cap a ells, la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts és lògica i raonable i com que no es veu contradita amb altres elements de prova de caràcter objectiu, ha de ser mantinguda per aquest Tribunal. III.-CONSIDERANT que a diferent conclusió hem d'arribar respecte a la concurrència en la actuació dels recurrents d'una causa, tot i que incomplerta, de justificació per legítima defensa, doncs la mateixa resulta aplicable a la vista dels fets declarats provats a la sentència i les consideracions que es fan al quart considerant -pàgina 15-. Així, als fets provats, es diu que els germans DSDS i Seco quan van arribar al local els agents de circulació els van començar a insultar i a donar-los-hi empentes i cops de puny i que el processat Seco li va donar un cop de puny a l'agent M. Es declara provat, per tant, que es va produir una agressió injustificada del germans DS i el processat M i que els agents van reaccionar donant cops en aquests amb la llanterna Olmo i amb la porra Salcedo. La testimoni LM, a la que el Tribunal de Corts va donar credibilitat en el tema relatiu al port de la porra pel processat M i de la que no existeix cap motiu per sospitar que no digués la veritat, en totes les seves declaracions ha dit que el agents van ser agredits pels tres joves i que aquells es van limitar a defensar-se del seu atac. El Tribunal de Corts al quart considerant de la sentència admet que els agents van reaccionar davant de la agressió dels altres processats però que ho van fer de forma desproporcionada perquè aquets no duien cap arma i perquè queda prohibida l'ús de porres i objectes de grans dimensions com les llanternes com a armes. S'admet a la sentència per tant, la concurrència dels requisits de l'agressió il·legítima i la falta de provocació suficient per part dels agents -doncs es declara provat que van acudir al local en resposta a la demanda d'ajuda de la gerent del bar perquè tres joves amb actitud agressiva i beguts no volien marxar del local- sense que es pugui considerar una provocació el que els agents portessin a les mans les llanternes i una porra, perquè cap ús van fer d'aquests objectes fins que van ser agredits i perquè en qualsevol cas el port no constitueix una provocació suficient per justificar la reacció agressiva dels altres tres processats. És cert que els agents de circulació no tenen competències en matèria de seguretat ciutadana però també ho és que per tractar-se d'agents de proximitat, segons va explicar el seu director, és habitual que se'ls truqui quan hi ha problemes, es personin al lloc, detectin el problema i després contactin, si és necessari, amb el cos de policia, contacte que en aquest cas no es va poder fer per la immediata agressió de la que van ser víctimes els agents. Davant de la agressió dels tres altres processats i per repel·lir-la, els agents es van haver de defensar exercint força física contra ells, però hem de coincidir amb el Tribunal de Corts en que aquesta força va ser desproporcionada, no tant per l'ús dels instruments que en aquell moment portaven a sobre -doncs encara que fos prohibit, la lògica alteració anímica dificultava la selecció racional del mitjà de defensa- sinó sobre tot per la forma en que van ser utilitzats, dirigint-los al cap dels processats, amb el perill de poder causar lesions greus per la zona de que es tractava i efectivament causant als processats N y ADS lesions al cap, tot i que sortosament finalment no van ser de gravetat. Es va produir un excés intensiu en la defensa, doncs la resposta del agents va ser desproporcionada a la entitat del atac ja que, malgrat estar en inferioritat numèrica respecte als altres tres processats, estaven en millors condicions físiques que ells, tenint en compte que aquests anaven beguts i no portaven cap arma, i podien haver repel·lit l'agressió de la que van ser víctimes dirigint els objectes contundents a altres parts del cos diferents del cap. Aquest excés intensiu fa que la legítima defensa no pugui ser apreciada com complerta però sí com incomplerta, desestimant la petició principal de les defenses, doncs el port per part d'un dels altres tres processats de la llanterna com a instrument que va dirigir contra els agents per agredir-los el fonamenten en les declaracions del testimoni Duque. D'aquest testimoni el Tribunal de Corts no fa esment però de les manifestacions que del mateix es recullen a l'acta del judici i la declaració que va fer davant la policia només es pot arribar a la conclusió de que un dels processats no recurrents portava una llanterna a la mà fora del bar, però no que tractés d'agredir amb la mateixa als recurrents. Hem de tenir en compte que, com ja hem dit abans, quan es tracta de valorar proves de caràcter personal, es el Tribunal de Corts, que les rep amb immediació, el que es troba en millor disposició per valorar-les, de manera que si aquell, després de percebre íntegrament la declaració del testimoni -del que aquesta Sala només disposa del que consta a l'acte, que no es la seva declaració íntegra- no va arribar a la conclusió de que els processats no recurrents van esgrimir una llanterna contra els agents, no podem arribar a una conclusió diferent en base només a les declaracions dels implicats i sense que hi hagi alguna prova de caràcter objectiu que això ho demostra. Procedeix, d'acord amb el que s'ha exposat, estimar concurrent l'eximent incomplerta de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal en relació a l'article 28 del mateix text i, de conformitat amb l'article 54.3 també del Codi Penal reduir la pena corresponent als recurrents pel delicte de lesions. IV.- CONSIDERANT que respecte al delicte de tinença il·lícita de porra telescòpica, hem de tenir en compte per resoldre la impugnació plantejada per tots dos recurrents que l'article 263.1 del Codi Penal castiga al qui il·legítimament posseeixi o porti una o més armes. El precepte castiga no només portar -és a dir anar amb l'arma a sobre, que es el que significa portar- sinó també posseir-la encara que no es porti en un moment determinat, perquè el que és essencial és que la persona la tingui a la seva disposició. Per determinar quan la possessió i port d'un arma és il·lícita hem d'acudir al Decret de possessió, ús i circulació d'armes de data 3 de juliol de 1989. El seu article 3 es titula "armes el port de les quals queda prohibit en qualsevol lloc" i el punt 4 del mateix article diu que queda prohibit el port en qualsevol lloc de les defenses elàstiques, de les porres de goma i similars. Del que s'ha exposat es pot concloure que la porra telescòpica és una arma -de la 10ª categoria que es a la que pertanyen les armes que no estan compreses dintre de les nou anteriors- i que només el seu port, és a dir, carregar-la a sobre en qualsevol lloc és il·legal i aquesta conducta està sancionada en el mateix Decret quan en el seu article 120 preveu sancions per la infracció de normes del mateix. Només portar, en aquest cas, la porra telescòpica a sobre és delicte, perquè és evident que si la seva possessió sense port no constitueix infracció administrativa, lògicament tampoc pot constituir delicte, tenint en compte que el dret penal queda reservat per aquelles conductes més greument transgressores de bens jurídics individual o col·lectius i difícilment es pot considerar com tal una conducta que administrativament estigui permesa. Però, a més a més, la delimitació de l'àmbit del que és punible no pot prescindir de la coexistència de la infracció penal amb la infracció administrativa, que ja protegeix el béns jurídics seguretat ciutadana i immediatament la vida i integritat física de les persones. Per aquesta coexistència i tenint en compte el principi de "ultima ratio" que ha de atribuir-se a la sanció penal, només s'han de considerar delictives les conductes més greus i intolerables i en els altres casos ha d'acudir-se al dret administratiu sancionador perquè la sanció penal seria innecessària i desproporcionada. En el cas que ens ocupa, els fets provats únicament atribueixen al processat M el port de la porra telescòpica i només a l'apartat 2) del quart CONSIDERANT es diu que ambdós processats havien comprat cadascú d'ells una porra "de la qual tenen possessió en el vehicle administratiu" i al cinquè CONSIDERANT es diu que "els dos processats han reconegut estar cada un d'ells en possessió de porres telescòpiques que havien comprat els mateixos a títol personal i que portaven en el vehicle administratiu des d'un temps abans, regularment per utilitzar-les en cas de necessitat". Amb independència de que en els fets provats, que és on s'han de descriure les conductes delictives, cap referència es fa a la possessió per part del processat R d'una porra -el que seria suficient per considerar indegudament aplicat en aquest processat el article 363.1 del Codi Penal- aquesta possessió sense port que és afirmada al quart i cinquè considerant, tenint en compte que la porra la tenia al cotxe, dins d'una caixa d'eines", com s'ha explicat abans no constitueix infracció administrativa i, per tant, tampoc delicte. Respecte al processat M, el port pel mateix de la porra a la mà i l'entrada al bar amb la mateixa quan es dirigia a tractar de solucionar el conflicte creat pels altres tres processats no recurrents, conté el plus de perillositat sobre la infracció administrativa que exigeix la sanció penal, puix es va produir en unes condicions o circumstàncies que feien el port especialment perillós per la possibilitat d'ésser immediatament utilitzada per causar lesions a les persones, com va succeir, creant un risc o perill per la seva integritat física. V.- CONSIDERANT que concorre una circumstància eximent incomplerta en la comissió del delicte de lesions, la pena imposable, per aplicació de l'article del Codi Penal és la de presó de sis mesos a dos anys i sis mesos i la pena corresponent al delicte de port il·legítim d'arma és la de presó fins a un any. Tenint en compte les concretes circumstàncies dels fets -en especial que els agents van acudir al bar per ajudar a la gerent- y dels recurrents -persones socialment integrades sense incidents previs- i en consideració a la regla punitiva de l'article 58.2 del Codi Penal, procedeix imposar a Salcedo una pena única - article 58.3 del Codi Penal- pena de vuit mesos de presó condicional i al processat Olmo la de sis mesos de presó condicional que és la mínima corresponent al delicte de lesions. VI.- CONSIDERANT que impugnen també el recurrents la imposició de la pena complementària de suspensió per exercir la funció d'agent de circulació. Tot i que la sentència no justifica expressament les raons per les que imposa aquesta pena, la motivació es troba implícita als fets provats tenint en compte que els delictes els van cometre els processats quan exercien les seves funcions como a agents de circulació i per tant la relació entre el delicte i el càrrec d'agent de circulació és evident sense necessitat de motivació específica i a més a més és proporcionada a la gravetat dels fets la imposició de la pena de suspensió i no de la inhabilitació que demanava el Ministeri Fiscal. Per això s'ha de mantenir la pena però reduint-la d'acord a la reducció de la pena principal, sense fer cap distinció respecte al torn de treball, perquè la sanció és la privació temporal de l'exercici del càrrec d'agent de circulació amb independència de si el treball és de dia o de nit. VII.- CONSIDERANT que finalment es sol·licita pels recurrents que s'augmenti la quantia de la indemnització fixada al seu favor, però al marge de dir que no estan d'acord amb les quantitats -400 euros pel processat R i 600 euros pel processat M- i que estimen més ajustada la quantitat de 1000 euros no fan cap al·legació que demostri la procedència de una quantitat superior, tenint en compte la determinació que del pretium doloris va fer la metge forense. VIII.- CONSIDERANT que l'estimació parcial dels recursos determina que les costes del recurs es declarin d'ofici. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR parcialment els recursos interposats per les defenses de Olmo y de Salcedo. 2.- REVOCAR parcialment la sentencia del Tribunal de Corts dictada en data 18 de desembre del 2013 en la causa TC-114-3/11 i, en conseqüència: CONDEMNAR a Salcedo com autor d'un delicte major de lesions realitzades utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima i un delicte menor de port il·legal de porra telescòpica, amb la concurrència de l'eximent incomplerta de legitima defensa, a la pena de VUIT MESOS de presó condicional amb un termini de suspensió de la mateixa durada i SUSPENSIÓ per EXERCIR la funció d'agent de circulació durant vuit mesos; CONDEMNAR a Olmo com autor d'un delicte major de lesions realitzades utilitzant objectes o mitjans amb perill de causar la mort o lesions més greus a la víctima, amb la concurrència de la eximent incomplerta de legitima defensa, a la pena de SIS MESOS de presó condicional amb un termini de suspensió de la mateixa durada i SUSPENSIÓ per EXERCIR la funció d'agent de circulació durant vuit mesos; ABSOLDRE a Olmo del delicte de port il·legal de porra telescòpica; MANTENIR la resta del pronunciaments de la sentència que no s'han modificat per aquesta resolució; 3.- DECLARAR d'ofici el pagament de les costes processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE