STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2014 - ROJ: STSJAD 101/2014
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 mars 2014
Numéro291/13
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD Andorra, 27 mars 2014, ROJ STSJAD 101/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:101)
> Décision commentée : STSJAD Andorra, 27 mars 2014, ROJ STSJAD 101/2014, recours n° 291/13 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le requérant, M. Vara, a été engagé par la société Mercader à compter du 21 mars 2000. Par lettre du 12 novembre 2012, il a notifié à son employeur un « desistiment justificat » (rupture unilatérale du contrat de travail sans préavis, fondée sur un motif légal). Il invoquait trois motifs : l'existence d'un licenciement verbal, donc irrégulier ; l'existence d'un licenciement dépourvu de cause, faute de réunion des conditions du licenciement pour motif économique ; enfin, l'absence d'occupation effective. Il soutenait que le gérant lui avait annoncé verbalement son licenciement pour causes économiques et lui avait proposé la somme de 10 000 euros en règlement total de la relation de travail.
Par lettre du 13 novembre 2012, l'employeur a contesté tout licenciement et sommé le salarié de reprendre son poste.
Par jugement du 31 juillet 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a condamné la société à verser 187,31 euros au titre du salaire dû, a rejeté la demande d'intérêts légaux et a mis les dépens à la charge de la défenderesse. Il a également ordonné la régularisation des cotisations auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
M. Vara a interjeté appel en demandant l'infirmation et l'accueil intégral de ses prétentions, notamment l'indemnité pour désistement justifié, estimée à 38 896,20 euros, et 733,37 euros de salaires impayés. La société a conclu à la confirmation. Par ordonnance du 28 février 2014, la Sala a refusé d'ordonner, à titre de mesure d'instruction (*per a millor proveir*), l'audition du témoin Ayuso, ancien collègue du demandant, dont la déposition avait été refusée en première instance.
La Sala civile du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a rejeté l'appel, confirmé le jugement entrepris et mis les dépens d'appel à la charge de M. Vara.
## Question de droit
La question posée était de savoir si le comportement de l'employeur, consistant à proposer une rupture de mutuel accord assortie d'une indemnité inférieure à celle prévue par la loi, à réduire l'occupation effective du salarié pendant quelques jours et à invoquer des difficultés économiques, caractérisait un licenciement, verbal ou irrégulier, susceptible de fonder un désistement justifié au sens de l'article 97 du Code des relations de travail (*Codi de relacions laborals*, Llei 35/2008 du 18 décembre 2008).
Deux sous-questions en découlaient :
1. Une proposition de rupture amiable faite par l'employeur peut-elle s'analyser en tentative de licenciement ou en pression sur le salarié ?
2. Une période d'absence d'occupation effective peut-elle, à elle seule, justifier le désistement du salarié au titre de l'obligation de fourniture d'occupation effective posée à l'article 74 du même code ?
## Solution et dispositif
La Sala écarte d'abord l'existence d'un licenciement. Elle relève que l'employeur n'a pas consommé la rupture : le contrat est resté en vigueur jusqu'à la lettre de désistement du 12 novembre 2012, le salarié ayant lui-même déclaré dans ses conclusions que la relation de travail avait subsisté jusqu'à cette date. Elle en déduit que le désistement ne saurait être justifié par un licenciement déjà intervenu.
Elle juge ensuite que la proposition de rupture de mutuel accord ne constitue pas, en soi, une pression ni une tentative de licenciement. Elle rappelle que la rupture amiable prévue par le Code (articles 89 b, 98.2 et 99.2) suppose une volonté réelle des parties et ne doit ni dissimuler un licenciement ni constituer une fraude à la loi. Le simple f
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2014 - ROJ: STSJAD 101/2014
STSJAD Andorra, 27 mars 2014, ROJ STSJAD 101/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:101)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD Andorra, 27 mars 2014, ROJ STSJAD 101/2014, recours n° 291/13 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Vara, a été engagé par la société Mercader à compter du 21 mars 2000. Par lettre du 12 novembre 2012, il a notifié à son employeur un « desistiment justificat » (rupture unilatérale du contrat de travail sans préavis, fondée sur un motif légal). Il invoquait trois motifs : l'existence d'un licenciement verbal, donc irrégulier ; l'existence d'un licenciement dépourvu de cause, faute de réunion des conditions du licenciement pour motif économique ; enfin, l'absence d'occupation effective. Il soutenait que le gérant lui avait annoncé verbalement son licenciement pour causes économiques et lui avait proposé la somme de 10 000 euros en règlement total de la relation de travail.
Par lettre du 13 novembre 2012, l'employeur a contesté tout licenciement et sommé le salarié de reprendre son poste.
Par jugement du 31 juillet 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a condamné la société à verser 187,31 euros au titre du salaire dû, a rejeté la demande d'intérêts légaux et a mis les dépens à la charge de la défenderesse. Il a également ordonné la régularisation des cotisations auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
M. Vara a interjeté appel en demandant l'infirmation et l'accueil intégral de ses prétentions, notamment l'indemnité pour désistement justifié, estimée à 38 896,20 euros, et 733,37 euros de salaires impayés. La société a conclu à la confirmation. Par ordonnance du 28 février 2014, la Sala a refusé d'ordonner, à titre de mesure d'instruction (per a millor proveir), l'audition du témoin Ayuso, ancien collègue du demandant, dont la déposition avait été refusée en première instance.
La Sala civile du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a rejeté l'appel, confirmé le jugement entrepris et mis les dépens d'appel à la charge de M. Vara.
Question de droit
La question posée était de savoir si le comportement de l'employeur, consistant à proposer une rupture de mutuel accord assortie d'une indemnité inférieure à celle prévue par la loi, à réduire l'occupation effective du salarié pendant quelques jours et à invoquer des difficultés économiques, caractérisait un licenciement, verbal ou irrégulier, susceptible de fonder un désistement justifié au sens de l'article 97 du Code des relations de travail (Codi de relacions laborals, Llei 35/2008 du 18 décembre 2008).
Deux sous-questions en découlaient :
Une proposition de rupture amiable faite par l'employeur peut-elle s'analyser en tentative de licenciement ou en pression sur le salarié ?
Une période d'absence d'occupation effective peut-elle, à elle seule, justifier le désistement du salarié au titre de l'obligation de fourniture d'occupation effective posée à l'article 74 du même code ?
Solution et dispositif
La Sala écarte d'abord l'existence d'un licenciement. Elle relève que l'employeur n'a pas consommé la rupture : le contrat est resté en vigueur jusqu'à la lettre de désistement du 12 novembre 2012, le salarié ayant lui-même déclaré dans ses conclusions que la relation de travail avait subsisté jusqu'à cette date. Elle en déduit que le désistement ne saurait être justifié par un licenciement déjà intervenu.
Elle juge ensuite que la proposition de rupture de mutuel accord ne constitue pas, en soi, une pression ni une tentative de licenciement. Elle rappelle que la rupture amiable prévue par le Code (articles 89 b, 98.2 et 99.2) suppose une volonté réelle des parties et ne doit ni dissimuler un licenciement ni constituer une fraude à la loi. Le simple f
Sentència
TSJC-291/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Vara va presentar demanda laboral contra la societat Mercader, demanant que es condemnés la demandada a satisfer-li la suma de 38.896,20.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, la suma de 733,37.-euros en concepte de salari impagat, al pagament dels interessos legals corresponents, al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, així com a cotitzar prop de la CASS els havers laborals que no hagin estat satisfets.
II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 31-07-2013, decidint "que estimant molt parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Vara contra la societat mercantil andorrana per accions "Mercader", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la suma global de cent vuitanta-set euros amb trenta-un cèntims (187,31.- EUROS), això és pel concepte de salari degut, sense que hi hagi lloc als interessos legals sol·licitats, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la societat defenent segons disposa el darrer Considerant. Tanmateix la darrera també haurà de procedir a regularitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social la cotització corresponent al salari del demandant respecte del mes de novembre del dos mil dotze."
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 291/13 — Décision commentée
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vara demanant la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.
La representació processal de la societat Mercader demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.
IV.- Per Aute de data 28-02-2014, aquesta Sala va decidir no donar lloc a la pretensió adduïda pel Sr. Vara mitjançant l'escrit de greuges, consistent en què es practiqui per a millor proveir la prova IX.-TESTIFICAL en la persona del Sr. Ayuso, de les per ell proposades en període probatori d'instància i quina havia estat denegada pel jutge a quo.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Vara va començar a treballar com a encarregat d'obra per la societat demandada el dia 21-03-2000.
El dia 12-11-2012, va enviar a l'empresari una carta de desistiment redactada de la manera següent: "He prestat els meus serveis en qualitat de paleta a l'empresa que vostès dirigeixen des de fa més de dotze anys. D'ençà unes setmanes, l'empresa m'ha anat advertint que aquesta passava per una mala situació econòmica i que no sabien si em podrien assegurar la meva continuació en el meu lloc de treball.
Des d'aquest mes de novembre, l'empresa ja no m'ha pràcticament més assignat treballs tret d'un, d'una hora i mitja, el proppassat dimarts 7 de novembre de 2012.
Des de llavors, el gerent de l'empresa m'ha informat verbalment que se m'acomiadava per causes econòmiques, oferint-me la suma de 10.000 EUR en concepte de total liquidació de la relació laboral.
Aquests fets constitueixen un acomiadament fet en forma indeguda, un comiat injustificat així com un comiat improcedent, per quant:
L'acomiadament ha estat fet en forma verbal, contravenint les disposicions de l'article 92 del Codi de relacions laborals, i em dóna dret a la indemnització establerta a l'article 98 per l'acomiadament fet en forma indeguda (article 92.4 de la mateixa norma);
La manca d'assignació d'ocupació efectiva assignada em faculta a desistir justificadament del meu contracte de treball (article 97.1 apartat g) del Codi de relacions laborals), i em dóna dret a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat (article 97.3 de la mateixa norma);
No donant-se cap dels requisits previstos per a l'acomiadament per causes objectives. (en particular, el previst a l'article 91. c) del Codi de relacions laborals), en tot cas, converteix el comiat en improcedent i dóna lloc a la indemnització prevista a l'article 98 de la mateixa norma (cf. Article 91.3).
Per tant, els comunico la meva voluntat de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball que m'unia a Mercader, en tant que desistiment justificat del treballador, (...) ".
Per carta de data 13-11-2012, l'empresari va negar el fet que el Sr. Vara havia estat acomiadat de cap manera i va requerir-lo de reincorporar-se al seu lloc de treball.
II.- Els motius que fonamenten el recurs són en essència que 1) el Tribunal Unipersonal ha fet una errònia valoració de les proves ja que calia analitzar els fets globalment per establir la "maquinació" de l'empresari; 2) que les maniobres de l'empresari consisteixen en el fet de no donar-li quasi cap ocupació efectiva tot i donant-li "idees subliminals" sobre la mala situació econòmica de la societat, i després convocar-lo per a oferir-li una indemnització i obtenir la rescissió del contracte de mutu acord sense haver de pagar la indemnització per acomiadament no causal; 3) que el primer jutjador havia d'analitzar les causes de la carta de desistiment no pas de manera conjunta sinó de manera individualitzada i 4) que sí va existir un acomiadament verbal, que la cessació d'ocupació efectiva constitueix una causa justificant el desistiment i que no s'han acreditat les causes econòmiques fonamentant un acomiadament.
Es desprèn de l'argumentació del treballador que en realitat l'empresari hauria procedit alhora a un intent d'acomiadament i a unes maniobres per pressionar-lo, situació que a la vegada constituiria un acomiadament verbal i justificaria el desistiment.
Però, per començar, no podem fer una altra cosa que constatar amb el primer jutjador que el comiat no s'ha consumat. Al respecte, escriu la part agent en el seu escrit de conclusions que la relació laboral va estar en vigor fins al dia 11-12-2012 ja que el dia 12 va desistir. Aquesta asseveració no vol dir res més que no va ser acomiadat, doncs en cas contrari la relació laboral s'hagués extingit amb el comiat.
Certament pertoca al jutge anar més enllà de les aparences, però del resultat de les actuacions no es pot treure la conclusió que l'empresari ha volgut imposar un acomiadament, ni tampoc que el desistiment era justificat.
L'empresari no ha negat mai que, donat la seva situació econòmica, havia iniciat amb l'assalariat una discussió per tal de procedir a una rescissió de mutu acord del contracte de treball i que en aquest marc va establir el càlculs corresponents a la indemnització per acomiadament no causal (20.170,24.-euros) i a la per acomiadament per causes econòmiques (10.085,12.-euros), essent aquest darrer import el que va proposar al treballador.
Al respecte, s'ha de dir en primer lloc que el codi de relacions laborals (articles 89b, 99.2 i 98,2) preveu i regula l'extinció del contracte laboral per mutu acord, amb el benentès que dit acord ha de reflectir la voluntat real de les parts i no pot disfressar un acomiadament, ni tampoc constituir un frau a la llei. Per tant, el sol fet de proposar tal arranjament, salvat de circumstàncies particulars que no existeixen en el present cas, no constitueix en si una pressió sobre l'empleat o un intent d'acomiadament.
En segon lloc, si és ben cert que la seva decisió de desistir es va prendre després d'aquesta proposició, nogensmenys, no es pot considerar que el Sr. Vara va desistir perquè s'hi va sentir obligat i sota pressió de l'empresari, o que la seva decisió és el fruit d'unes maniobres del mateix.
Al contrari, en la seva confessió en judici indica que el representant de la societat li va dir que "probablement l'havia d'acomiadar" quan en la carta de desistiment afirmava de manera contundent que el gerent de l'empresa l'havia informat verbalment que se l'acomiadava per causes econòmiques.
Sobretot, ressurt dels autes i en particular de la seva confessió en judici que, rebut la proposta, la va rebutjar després d'un temps de reflexió i d'haver-se fet assessorat pel seu lletrat.
Pel que fa al desistiment, en virtut de l'article 97 del codi de relacions laborals, quan existeix un dels supòsits esmentats pel dit article, la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, tot i tenint dret a percebre la indemnització corresponent al comiat injustificat.
En el present cas, força és de constatar que no existeix cap dels supòsits legals per fonamentar un desistiment justificat i malgrat el què sosté el treballador, la situació en la què es trobava no li donava dret a desistir.
Es desprèn de la referida carta, que són 3 els motius de desistiment justificat del treballador, més concretament: l'existència d'un comiat verbal i doncs de forma indeguda; l'existència d'un comiat improcedent al no donar-se cap del requisits del comiat per causes econòmiques; la manca d'assignació d'ocupació efectiva.
S'han doncs d'examinar aquests motius de desistiment justificat del treballador.
Pel que fa a la pretesa concurrència d'un acomiadament verbal, així com a la inexistència de causes econòmiques objectives, cap dels dos correspon a un supòsit de l'article 97 del codi de relacions laboral justificant el desistiment.
Considera la part recurrent que el fet de proposar-li una suma molt inferior a la legal i el fet que es trobava en una situació de debilitat acredita l'existència de l'acomiadament.
Però, com s'ha motivat abans no existeix cap acomiadament.
Conseqüentment, poc importa determinar la realitat i l'abast de les dificultats econòmiques de la societat.
Pel que fa a la manca d'ocupació efectiva, l'article 74 del codi de relacions laborals estableix que l'empresa està obligada a donar ocupació efectiva als treballadors en les condicions, el lloc i el temps convinguts.
Reconeix la societat que durant dos dies del mes de novembre del 2012 no va poder donar ocupació a l'assalariat.
De fet, s'ha acreditat que el dijous 1 de novembre i el dilluns 5 de novembre, la societat no va donar cap ocupació efectiva al treballador, i el dia 6 de novembre només li va donar una hora i mitjà, segons ella perquè no tenia tasques per fer.
Aquest mancament no es pot considerar prou greu ni prou significatiu com per justificar el desistiment del treballador doncs es tracta d'un fet aïllat.
En efecte, de l'estudi acurat del llibre de treball del 2012 i de les fulles de "treballs a pressupost" establertes cada dia per determinar les tasques fetes per cada empleat i les hores corresponents, ressurt que, malgrat existir certa irregularitat en l'amplitud diària durant les darreres setmanes, sempre se li va donar ocupació efectiva al treballador.
Més concretament, entre el 04-09-2012 i el 06-11-2012, el Sr. Vara va treballar 334,5 hores, és a dir no pas totes però més del 90% de les hores corresponents al seu horari ( jornada pactada de 40 hores setmanals). Aquest punt ve confirmat per la confessió en judici del treballador en la qual precisa que "fins a final d'octubre va estar treballant en una o altra obra".
De cap manera s'ha establert com ho pretén la part recurrent que l'empresari va deixar de donar ocupació al treballador per pressionar-lo per acceptar la proposició de rescissió del contracte.
En aquestes condicions, és amb raó que la prova sol·licitada va ser denegada en primera instància i ho havia de ser en aquesta alçada. En efecte, aquesta prova consisteix en practicar una prova testifical en la persona del Sr. Ayuso, ex-company de feina del demandant per que expliqui com se li ha proposat firmar un document acceptant la rescissió del seu contracte amb compensació, document que va firmar tot i no mostrar-se conforme.
Però, el fet que ha existit una proposició de rescissió del contracte per part del empresari no és controvertit. L'actitud personal del Sr. Ayuso és diferent de la del Sr. Vara, quin no va acceptar rés sinó que va decidir desistir després de beneficiar de l'assessorament d'un lletrat.
A més, s'ha de tenir en consideració el fet que el Sr. Ayuso també ha interposat una demanda laboral en contra de la societat defenent, i que els autes de dit procediment s'han incorporat als presents autes per corda fluixa.
Per tot l'exposat, la sentència recorreguda s'ha de confirmar.
III.- La desestimació del recurs, justifica d'imposar les costes processals d'aquesta alçada al càrrec de la part recurrent en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_4;
CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31-07-2013 en tots els seus pronunciaments;
IMPOSAR al Sr. Vara les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.