SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal dels Srs. Codina i Alcalá va formular demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, en data 17-10-2007, contra la Sra. Arcos, demanant que es dictés sentència condemnant la part demandada: 1.- Al pagament del cost total de reparació dels danys produïts en el seu edifici, que hauran de comprendre el cost del projecte tècnic, direcció tècnica de l' obra, execució de l'obra, i permisos administratius corresponents, així com qualsevol altre necessari per a portar a terme la reparació i que es determini en període probatori. A més de les despeses que es puguin produir pels mateixos conceptes en cas que els danys s'agreugin abans de començar les obres de reparació, compte tingut que existeix el perill la possibilitat raonable de nous danys en un futur, 2.- al pagament d'una indemnització per danys morals a determina pel Tribunal, i en tot cas no inferior 30.OOO.- euros, 3.- A retirar els ancoratges col·locats sense autorització dels demandants, subsidiàriament al cost de retirada pel cas que aquesta no es produeixi de manera complerta i satisfactòria en el termini d'un mes a comptar de la data de fermesa de la sentència; i alternativament, a elecció de la part demanant, a una indemnització mínima de 20.000.-euros, 4.- Al pagament del cost total relatiu a l'allotjament de cada ocupant de l'edifici i trasllat i dipòsit del mobiliari i pertinences contingudes en cada unitat immobiliària, per mentre no s'assoleixi la reparació total de l'edifici, a determinar en període de probatori. Igualment, i de forma anàloga, als ocupants dels locals, 5.- Al pagament del cost de la indemnització per lucre cessant corresponent a l'import dels lloguers del pis 4art. 2ona abandonat pels seus ocupants per causa dels danys produïts per l'adversa, des del mes de novembre del 2005 i fins a la reparació total de l'edifici, 6.- Al pagament del cost de la indemnització per lucre cessant corresponent l'import dels lloguers dels vuit habitatges i un local que té en règim arrendament, per la durada d'execució dels treballs de reparació, d'acord amb el que quedi determinat en període d'execució de sentència, 7- Al pagament dels honoraris de perits i notari, 8.- Al pagament dels interessos legals corresponents, 9.- Al pagament de la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perits a determinar en tràmit d'execució de sentència. II.- La representació processal de la Sra. Arcos va formular incident de crida en garantia de la societat constructora U. SA i dels arquitectes Srs. Miró i Elías i per Aute de data 28-05-2008 es va donar lloc a dita crida en garantia. La representació processal de la societat U. SA va al seu torn formular incident de crida en garantia de la societat T. SL, (T.) i de l'empresa T.T.C., (C.), propietat del Sr. Canales. La representació processal dels Srs. Miró i Elías també va formular incident de crida en garantia del Sr. Ropero. Per Aute de data 29-09-2008 es va donar lloc a dites crides en garantia. Les parts demandes van oposar-se a la demanda essent precisat que: la representació processal dels Srs. Miró i Elías va formular excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Elías, així com una excepció de prescripció de l'acció. la representació processal del Sr. Canales va aixecar una excepció de manca de litisconsorci passiu. la representació processal del Sr. Ropero va formular una excepció de prescripció de l'acció. III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22-05-2013 decidint: "que estimant parcialment la demanda principal formulada inicialment per part dels Srs. Codina i Alcalá contra Arcos, i havent estat cridats en garantia la societat "U. SA", els Srs. Miró i Elías, la societat "T. SL", el Sr. Canales i el Sr. Ropero, ha d'efectuar els següents pronunciaments: Primer.- que ha de condemnar i condemna solidàriament a la Sra. Arcos, el Sr. Miró i a la societat "U. SA" a pagar als germans Srs. Codina i Alcalá tots aquells conceptes als quals s'ha donat lloc segons es contempla en el VII.- Considerant, amb el ben entès que no hi ha lloc a efectuar especial condemna en costes a cap dels litigants mencionats segons s' ha determinat. Segon. - que ha de donar lloc a l' excepció de manca de litisconsorci passiu necessari invocada pel Sr. Canales, amb imposició de les costes judicials que aquest hagi assumit en aquest procés, anant aquestes a càrrec de la societat "U. SA" per haver estat qui sol·licità de forma impròpia la crida en garantia d'aquell. Tercer.- que ha d'absoldre i absol lliurement a la Sra. Elías de totes cadascuna de les pretensions formulades de contrari, amb imposició de les costes judicials que la darrera hagi sofert en la tramitació d'aquest plet a la Sra. Arcos per haver estat qui sol·licità amb desencert la crida en garantia d'aquella. I també han de ser absolts els altres cridats en garantia, referint-nos a la societat "T. SL" i el Sr. Ropero, amb imposició de les costes judicials que els darrers hagin sofert en aquest contenciós, en el primer cas a la societat U. SA" i en el segon cas al Sr. Miró, doncs aquests darrers foren els que els cridaren en garantia." IV.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Codina i Alcalá, i també la de la Sra. Arcos, com la del Sr. Miró. La representació processal dels Srs. Codina i Alcalá demana la revocació parcial de la resolució recorreguda en el sentit de condemnar a l'adversa a pagar les costes de primera instància, al cost de retirada dels ancoratges i a pagar el lucre cessant corresponent a l'import dels lloguers del pis 4rt2a; i condemnant també a l'adversa al pagament de les costes processals ocasionades a la seva mandant en segona instància, inclosos els honoraris d'Advocat i de Procuradora i de pèrits judicials. La representació processal de la Sra. Arcos demana que es reformés la sentència de primera instància en el sentit d'absoldre a la Sra. Arcos i de condemnar a la societat U. SA i als arquitectes Miró i Elías. Subsidiàriament, sol·licita que es decidís que aquests darrers l'hauran de reemborsar de les quantitats que es vegi obligada a pagar als demandants. Més subsidiàriament, en cas de confirmar la manca de legitimació passiva de la Sra. Elías no efectuar imposició de costes en relació a la crida en garantia d'aquesta. La representació processal del Sr. Miró sol·licita la revocació parcial de la sentència en el sentit d'absoldre el seu mandant de tota responsabilitat o subsidiàriament limitar la seva responsabilitat a 5% i modificar les indemnitzacions decidides en primera instància, tot i imposant les costes de primera i segona instància a la part cridant en garantia. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Vincent Anière FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat en autes que la Sra. Arcos és propietària d'una parcel·la situada al XXXX, i que aquesta parcel·la llinda amb la parcel·la núm. ** del mateix carrer i propietat dels germans Codina i Alcalá. En el decurs de l'any 2004, la Sra. Arcos va fer realitzar uns treballs per dur a terme l'excavació de la parcel·la i la construcció d'un edifici d'habitatges. L'arquitecte Sr. Miró va ser encarregat per la Sra. Arcos del projecte d'arquitectura i de la Direcció d'Obra. El Sr. Miró va encarregar a l'enginyer de camins Sr. Ropero de redactar l'estudi geològic-geotècnic previ i d'assessorar-lo en el tema d'excavacions, com de redactar el projecte d'excavació i de realització del mur ancorat. La societat U. SA, va ser encarregada per la propietat dels treballs de construcció i va subcontractar a la societat T. SLU (T.) per la realització dels micropilons destinats a l'estabilització del terreny i a l'empresa C. per l'excavació del terreny. En el decurs de la fase d'excavació i estabilització de la obra van aparèixer a tot l'edifici dels germans Codina i Alcalá diverses esquerdes i tot una sèrie de danys fins aleshores no existents. En aquesta alçada no es discuteix més el fet que existeix un nexe de causalitat entre els treballs realitzats en la parcel·la de la Sra. Arcos i els danys constatats, ni el fet que s'ha de procedir a la reparació de dits danys, sinó la determinació dels responsables i de l'abast de la reparació. II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer i segon llocs els recursos del Sr. Miró i el recurs de la Sra. Arcos quin concerneixen en essència la qüestió de la responsabilitat, i en tercer lloc el recurs dels Srs. Codina i Alcalá quin concerneix principalment les indemnitzacions i les costes. III.- El recurs del Sr. Miró rau en el fet que , al seu parer, no té cap responsabilitat en la producció dels danys. Argumenta en essència que va actuar de forma prudent i adequada respectant el projecte i no se li podia imputar cap imprudència; que una petita variació del projecte no permet imputar-li cap responsabilitat; que és la constructora que no va respectar les ordres de l'arquitecte i aquest comportament és la causa directa dels danys; que la responsabilitat de l'arquitecte no pot ser objectiva. Subsidiàriament, sosté que la seva part de responsabilitat no pot superar un 5%. S'ha primerament de recordar que la demanda es fonamenta sobre la responsabilitat extracontractual la qual existeix en cas de culpa fins i tot levíssima. En el cas d'autes, s'ha acreditat, en particular a través de l'informe pericial de ORG_0, que la causa dels danys són les obres d'edificació (especialment d'excavació) de la parcel.la de la Sra. Arcos, "ja sigui de forma directa (per una mala excavació), ja sigui de forma indirecta (per haver desencadenat una modificació de les empentes de la zona contigua a la parcel.la excavada i a l'edificació dels Srs. Codina I Alcalá, que s'havien d'haver previst per part dels agents intervinents en l'edificació del terreny de la demandada)...", i el perit afegeix "Així doncs, el més lògic seria atribuir la possible causa dels nous danys patits per l'edifici dels germans Senyors Codina i Alcalá, de manera directa o com a desencadenant, a la modificació de l'estat de càrregues arran de l'execució dels treballs d'excavació i estabilització del terreny fets per la construcció de l'edifici A. "i "s'havien d'adoptar mesures de prevenció per evitar-los per part de la Senyora Arcos, els seus tècnics i la seva empresa constructora.". El pèrit precisa igualment que "Probablement, la realització del treballs de modificació del terreny (excavació de talussos, pantalles de micropilots, realització d'ancoratges...), així com la manera com es van realitzar (amplada d'obertura de fronts, esllavissada de terres en zona posterior de l'edifici dels germans Senyors Codina i Alcalá, injecció defectuosa d'alguns micropilots..) van poder afectar l'edifici..." i " Pel que fa a la necessitat de preveure dita afectació en estudis previs o coetanis a les obres a realitzar a la parcel·la de la Senyora Arcos, més que preveure-les el que calia era tenir clar i avaluar, en fase de projecte, com les actuacions que s'havien de fer podien arribar a modificar l'estat d'equilibri, ja fos més o menys precari de l'edifici llindant, per no afectar-lo. En fase d'execució, calia controlar tant per part de la constructora com de la Direcció Facultativa que el que s'estava executant tenia un comportament coherent amb el que estava previst en el projecte." " Dit d'altra manera, el que calia era poder fer els treballs, deixant l'edifici veí tal i com es trobava just abans dels mateixos, i independentment del seu estat, ja fos be o dolent. Així doncs, des d'un inici calia preveure en fase de projecte quina era la millor manera per poder-ho aconseguir i en fase d'obra controlar que el comportament del prescrit en projecte s'ajustava al comportament real." i finalment "pel que fa la fase d'obra, el que calia era extremar les precaucions...i ser rigorós en els controls per tal de poder prendre les mesures necessàries en cas de detectar qualsevol anomalia en el procés, que pogués derivar en uns danys a l'edifici veí". Pel que fa a la responsabilitat personal del Sr. Miró, és cert que la constructora no va seguir els ordres de la direcció d'obra al moment de treure les terres que confinaven el mur de l'edifici dels germans Codina i Alcalá, ja que en lloc d'obrir el front de terres en vàries etapes, va obrir-lo d'una vegada. Però aquest fet no exonera el Sr. Miró de la seva responsabilitat pròpia. Així, apareix que va canviar el projecte inicial puix el projecte del Sr. Ropero preveia per la realització del mur d'ancoratges una excavació per dames de 3 metres separades cadascunes per 6 metres, mentre que el Sr. Miró va ordenar, com això ressurt del llibre d'obra, que els micropilots s'ancoressin "en dues meitats". Ara bé, la responsabilitat de l'arquitecte no es fonamenta solament sobre el fet que va canviar el projecte. Es desprèn també de l'informe que quan les edificacions afectades són antigues i es troben pràcticament aplomades amb la línia d'excavació, cal ser encara més curós i extremar les precaucions en el control de les deformacions del conjunt pantalla-terreny, per minimitzar els possibles danys i que calia prendre en compte l'existència d'un mur posterior. També apunta el pèrit que les ordres de la direcció d'obra no eren prou clares i s'entén que no va vigilar suficientment la realització de les obres, ni va adaptar degudament les obres a la realitat del terreny. En aquestes condicions, queda abastament establerta la responsabilitat del Sr. Miró. Pel que fa a la fixació d'una part de responsabilitat no superior al 5%, s'ha de recordar que les actuacions seguides no han permès desglossar quin ha estat el grau de contribució de cada causa en l'aparició dels danys i el pèrit explica "cal doncs considerar que és el procés d'excavació en conjunt el responsable dels danys". En tal supòsit de danys causats per una pluralitat de responsables sense que sigui possible determinar un percentatge de participació de cadascuns, calia, com ho ha fet el tribunal a quo, declarar la responsabilitat solidària entre tots els responsables del resultat danyós. IV.- El segon aspecte del recurs del Sr. Miró és en relació als conceptes indemnitzatoris. Sosté substancialment que 1) no es pot establir cap perjudici moral únicament basant-se sobre les manifestacions dels demandants; 2) no es pot indemnitzar de manera cumulativa el cost del reallotjament dels ocupants de l'edifici durant la reparació de l'edifici i el lucre cessant derivat de la pèrdua de lloguers ja que es tracta de l'acumulació de dos conceptes per un mateix fet. Pel que fa al perjudici moral, ressurt clarament a la vegada dels informes mèdico-forense del Dr. T. (folis 1530-1560) com dels informes psicològics de la Sra. B. (folis 1569-1594) que els demandants, com a conseqüència dels danys produïts al seu edifici i de les circumstàncies dels fets, van patir uns trastorns de tipus emocional durant com a mínim 6 anys, manifestant-se per un nerviosisme exacerbat, tendència a l'insomni i reiteració d'idees. El Dr. T. considera que aquests trastorns constitueixen un pretium doloris o patiment sofert bastant important (5/7) i la Sra. B. els qualifica de depressió lleu pel que fa al Sr. Alcalá i de trastorn de tipus distímic pel que fa al Sr. Codina. El fet que un examen psicològic es faci essencialment (però no solament) a través de l'anàlisi per part de l'especialista de les manifestacions del pacient, no pot permetre considerar que el perjudici invocat seria totalment subjectiu. Al contrari, dels elements aportats pels pèrits ressurt l'existència d'un patiment sofert personalment pels germans Codina I Alcalá com a conseqüència del sinistre. Dit això, i en mèrits d'aquests elements considerem adequat fixar la indemnització en la quantitat de 3000.-euros enlloc de 5000.-euros per a cadascun dels perjudicats, i aquest extrem de la sentència s'ha de revocar. Pel que fa a la pretesa impossibilitat d'indemnitzar a la vegada el cost del reallotjament dels ocupants de l'edifici durant la seva reparació i el lucre cessant derivat de la pèrdua de lloguers, aquest argument no es pot estimar. En efecte, es tracta de dos conceptes i de dos fets diferents ja que el lucre cessant derivat de la pèrdua de lloguers repara la pèrdua econòmica provocada pel simple fet de no percebre el lloguer que s'havia de percebre durant la reparació de l'edifici, mentre que el cost del reallotjament dels ocupants de l'edifici durant el mateix període correspon al cost suplementari provocat pel fet d'haver de pagar tots els costos necessaris per assegurar el reallotjament. V.- El primer motiu del recurs de la Sra. Arcos és en relació a l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva de la Sra. Elías. La part recurrent sosté substancialment que la Sra. Elías fou correctament cridada en garantia ja que desprès de la intervenció de la Sra. Elías en qualitat d'arquitecte es va poder notar l'aparició de noves fissures i l'agreujament d'unes fissures i de les deformacions. Subsidiàriament, pretén que no va actuar amb temeritat o mala fe al moment de cridar-la en garantia i no se li podia imposar les costes per haver-la cridat en garantia. Però, la Sra. Arcos va contractar únicament al Sr. Miró el qual va firmar sol les primeres certificacions. La causa dels danys resideix en els treballs d'excavació quins van tenir lloc en el decurs de l'últim trimestre de l'any 2004 i havien acabat fa molt de temps quan la Sra. Elías va començar a intervenir com a arquitecte, és a dir a partir del mes juliol de 2006. El fet que la causa que dóna lloc al sinistre desplega els seus efectes després de la intervenció de la Sra. Elías no canvia res al fet que dita causa o fet danyós és anterior a la seva intervenció i per conseqüent resulta impossible imputar-li cap responsabilitat en el sinistre d'autes, raó per la qual el primer jutjador ha lògicament estimat l'excepció de manca de legitimació passiva. Pel que fa a la condemna en costes de la Sra. Arcos en relació a la crida en garantia de la Sra. Elías, no s'aplica el criteri subjectiu de la temeritat o mala fe sinó el criteri objectiu del venciment, salvat que compte tingut d'unes circumstàncies particulars es faci aplicació de l'excepció prevista per la Novel·la 10,82. En el present cas, considerem que al moment de cridar en garantia a la Sra. Elías, la Sra. Arcos tenia raons objectives i raonables per a fer-ho. El fet que la Sra. Elías hagi intervingut en la obra al costat del Sr. Miró són unes circumstàncies particulars justificant la no imposició de les costes. Per conseqüent la sentència ha de ser revocada també sobre aquest punt. VI.- El segon motiu del recurs de la Sra. Arcos és substancialment que no té cap responsabilitat en la producció dels danys i que no es va comprometre a respondre dels danys deguts a l'execució de l'obra sinó dels derivats de la instal·lació dels ancoratges. Subsidiàriament, pretén que la societat U. SA i els arquitectes Miró i Elías li han de reembossar les quantitats que hagi de pagar, ja que la condemna essent solidària sense dictaminar res en relació a la responsabilitat interna entre els condemnats, existeix el risc que la Sra. Arcos hagi de pagar les sumes degudes als demandants més les sumes sol·licitades per U. SA pel pagament dels seus treballs en el marc d'un altre procediment civil en curs, quan dita societat té l'obligació contractual de fer-se càrrec dels danys causats als tercers. Però, la responsabilitat de la Sra. Arcos ha quedat establerta i existeix un reconeixement d'aquesta responsabilitat. En efecte, en data 07 de juliol del 2004, la Sra. Arcos va enviar al Sr. Alcalá una carta redactada de la manera següent: "Tal com el vaig informar verbalment, li comunico que, properament, s'iniciaran les obres de construcció d'un edifici de vivendes de la meva propietat a la parcel·la de terreny denominada P.F. del R. radicada al Carrer de les Escoles de Sant Julià de Lòria. Per tal d'evitar tota classe de danys a les propietats veïnes, la construcció d'aquest edifici exigeix realitzar una excavació prèvia del terreny amb un sistema d'ancoratges provisionals que és el que dóna plenes garanties de que no es produirà cap moviment dels terrenys veïns a conseqüència de l'excavació realitzada. .... En conseqüència, sol·licito la seva autorització per a la realització d'aquests ancoratges provisionals en la forma indicada en els plànols adjunts. Igualment, li comunico que assumeixo i em faig càrrec de la indemnització de qualsevol perjudici que es podria derivar de la instal·lació de dits ancoratges.". Així, a travès d'aquest document apareix que la Sra. Arcos ha participat directament i activament a la obra que va promoure, juntament amb els professionals que va escollir i a qui va confiar la realització dels treballs duts a terme pel seu compte. Al respecte, recordar que el pèrit insisteix en el fet que s'havien d'adoptar mesures de prevenció "per part de la Senyora Arcos, els seus tècnics i la seva empresa constructora.". S'ha d'entendre doncs que el fet de reconèixer ser responsable com a conseqüència dels treballs d'ancoratges s'estén a tots els treballs realitzats, en particular tots els treballs d'excavació. A més, en la seva confessió en judici (folis 877-1462) la Sra. Arcos va reconèixer clarament que ella o el seu gendre, quan es van manifestar els primers moviments de terra i esquerdes en l'edifici, van demanar als germans Codina i Alcalá que no iniciessin cap acció per aturar les obres ja que es faria ella càrrec i que ho repararia. De la mateixa manera va confessar que és cert que es va comprometre a reparar tots els danys però que això no s'ha portat a terme degut que la seva empresa constructora no ha volgut fer-se'n càrrec. En quant al segon aspecte de la qüestió, és a dir els efectes de la solidaritat entre responsables i els efectes de la crida en garantia, la Sra. Arcos sol·licita que es dictés que els cridats en garantia li reembossin els imports que hagi de pagar. Nogensmenys, com ha estat motivat en el III.-CONSIDERANT, falta de poder determinar un percentatge de participació de cadascun dels responsables s'ha declarat la responsabilitat solidària entre tots. L'objecte d'aquesta solidaritat és permetre al creditor d'exigir el pagament integral del deute per qualsevol dels deutors solidaris. Aquest mecanisme funciona al marge de les diferents reclamacions que es poden fer entre els responsables, ja que si el que ha pagat pot reclamar als altres codeutors la part que efectivament els hi ha de correspondre a partir de les relacions jurídiques entre ells, això és aliè al procés en què la condemna solidària es va imposar. Així, la Sra. Arcos ha sigut declarada responsable solidària sense perjudici de la repetició que pot exercitar en contra dels professionals amb qui té un vincle contractual. Però, es tracta d'un efecte legal i per tant no cal un pronunciament específic al respecte. Per acabar, s'ha de dir que la determinació de la part que cadascun dels responsables ha finalment de suportar en el marc de les relacions entre ells no és objecte del present plet, quan a més existeix un plet pendent entre la Sra. Arcos i la societat U. SA en relació al pagament dels treballs de construcció. Dit d'una altra manera, la crida en garantia es fonamenta bàsicament sobre raons d'economia processal i té com a finalitat d'integrar una nova part en el litigi ja existent però no crear un nou procés dintre del procés existent. Si la part cridada en garantia pot ser condemnada és únicament en el marc de les pretensions objecte del referit litigi. VII.- El primer greuge dels Srs. Codina i Alcalá és en relació a les costes ja que sostenen que l'estimació de les seves demandes va ser substancial i doncs calia imposar les costes als vençuts els quals a més van actuar amb temeritat i mala fe. Però, la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga la facultat al jutge declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a pagar l'import de les costes. Això, pot ocórrer quan si es pot determinar per exemple si era raonable i justificada l'oposició dels defenents a la demanda, és a dir, si tenien un motiu que justifiqués la defensa, la iusta causa litigandi. En el cas d'autes, força és de constatar que l'estimació va ser parcial i no substancial ja que no es va estimar les demandes en relacions a la retirada dels ancoratges i als lloguers del pis 4art. i que es va estimar molt parcialment la demanda en concepte de dany moral. En tot cas entenem que els fets eren dubtosos, fet que justifica també l'aplicació de la NOVEL·LA. En efecte, les discussions mantingudes entre les parts abans de l'inici del judici, la dificultat per esbrinar la causa del sinistre fent imprescindible la realització d'una pericial judicial, quins resultats deixen subsistir una part d'indeterminació, són unes circumstàncies particulars que constitueixen una justificació suficient de l'oposició dels defenents a la demanda, encara que la decisió final de l'afer no els hi hagi estat a tots favorable. VIII.- El segon greuge dels Srs. Codina i Alcalá és en relació a la seva demanda de retirar als ancoratges. Argumenten que és de manera errònia que el tribunal ha considerat que havien donat una autorització tàcita per la seva instal·lació; que contràriament a l'afirmació de la sentència recorreguda existia un sistema alternatiu als ancoratges; que sí que la presència dels ancoratges en la seva propietat no és innòcua; que això correspon a un perjudici de 10.799,69.-euros. Aquest greuge s'ha d'estimar per les raons següents. Malgrat el fet que els seus veïns no hagin contestat mai a la carta de la Sra. Arcos sol·licitant una autorització escrita o en tot cas expressa, els treballs d'excavació i d'instal·lació dels ancoratges s'han iniciat igualment. Així, el fet de ser coneixedors de la realització de les obres i de l'avançament d'aquestes no es pot considerar, per part dels demandants, com una acceptació tàcita de dits treballs que constitueixen una invasió perjudicial de la seva propietat. En relació amb aquest últim punt, ressurt de les actuacions que la presència de dits ancoratges en el subsòl de la parcel·la constitueix un perjudici. És veritat que el pèrit judicial explica que dita presència és innòcua respecte a l'estabilitat del terreny, afegint que la seva retirada és tècnicament inviable i econòmicament desproporcionada. Nogensmenys, el mateix pèrit conclou també que, en cas d'excavar la parcel·la, la presència dels ancoratges constituirà un sobre cost ja que el seu tractament és més costós que el tractament de les terres, i valora aquest sobre cost. Així, hem de constatar l'existència d'un perjudici, quin és la conseqüència directa i inevitable de la situació actual, i quin és quantificable immediatament sense que s'hagi d'esperar una futura excavació. En consideració als elements de valoració donats pel pèrit, però també al fet que no se sap quan es trauran els ancoratges, el perjudici s'ha de valorar en la quantia de 5.000.-euros. IX.- El tercer greuge dels Srs. Codina i Alcalá recau també en la qüestió del seu perjudici ja que sostenen que el Tribunal a quo havia d'estimar la seva demanda en concepte de lucre cessant corresponent als lloguers del pis 4rt. 2A, ja que s'ha provat que els seus ocupants el van abandonar per causa dels danys a l'edifici i que això va causar als demandants un perjudici. És cert que de l'informe del pèrit judicial ressurt que al moment de la seva visita dit pis era buit i que la Sra. C. (esposa del Sr. Alcalá gestionant els arrendaments del edifici. folis 880 i 1600) va explicar que "uns llogaters van marxar" però força és de constatar que no s'ha acreditat que no és per causa dels danys afectant l'edifici que els ocupants van abandonar aquest pis i que els demandants no el van poder tornar a arrendar. X.- L'estimació parcial dels tres recursos justifica no efectuar cap imposició de costes de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Codina i Alcalá, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 22-05-2013 en el sentit de condemnar solidàriament a la Sra. Arcos, al Sr. Miró i a la societat "U. SA" a pagar als primers, a més dels conceptes als quals s'ha donat lloc en la Sentència d'instància, l'import de 5.000.-euros en concepte d'indemnització del perjudici provocat pels ancoratges; ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Arcos en el sentit de no imposar-li les costes de primera instància en relació amb la crida en garantia de la Sra. Zaira NADAL; ESTIMAR en part el recurs interposat per la representació processal del Sr. Miró en el sentit de fixar en la quantia 3.000.-euros enlloc de 5.000.-euros la indemnització pel perjudici moral; CONFIRMAR la Sentència en la resta dels seus pronunciaments; NO EFECTUAR cap imposició de les costes de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE