SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Durán va presentar demanda laboral contra la societat Pérez, demanant que es condemnés aquesta darrera a pagar-li, en concepte de preavís, compensació econòmica i vacances, l'import net de 10.579,38.-euros, més els interessos legals, la cotització prop de la CASS de les quantitats degudes i les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. La part defenent va ser declarada en rebel·lia processal i no va comparèixer fins al tràmit de proves. II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 09-01-2014, decidint "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Durán contra la societat Pérez, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat total neta de 7.759,00.-euros, en concepte de preavís, compensació econòmica i vacances guanyades i no remunerades, juntament amb els interessos legals devengats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 16 de febrer del 2012. Segon.- Condemnar a la societat Pérez, a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor del Sr. Durán la suma bruta que ha estat objecte de la condemna suara pronunciada, a saber l'import de 8.210,58.- euros. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència." III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la societat Pérez, demanant la seva revocació i que es dictés una sentència desestimant íntegrament la demanda, amb imposició de les costes de primera i segona instància a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. El Sr. Durán demana la desestimació del recurs, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part apel·lant, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- És pacífic que el Sr. T. va començar a treballar per la societat Pérez el 14 de juny del 2007 en qualitat de maquinista. En data 24 d'agost del 2011, l'empresa li va remetre una carta d'acomiadament no causal redactada de la manera següent: "Distingit Senyor, Com Vostè, sap l'inici de la seva relació laboral amb la nostra empresa és del dia 14 de juny del 2007, pel qual Vostè porta treballant amb nosaltres 50 mesos, o sia, 4,20 anys, en execució d'un contracte laboral per temps indefinit....Així doncs, valent la present com a comunicació d'acomiadament no causal, que, compte tingut del temps que fa Vostè porta treballant en l'empresa, li pertoca un preavís de 50 dies (un dia per mes treballat, fins a un màxim de 90 dies), preavís que comença a comptar a l'endemà de la recepció d'aquesta carta, al final del qual Vostè tindrà a la seva disposició la quitança corresponent, que contemplarà una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat en la nostra empresa, segons estableix la Llei 35/2008, del 18 desembre, l'article 90 del Codi de relacions laborals, i acte seguit, donar-li de baixa de la Caixa Andorrana de la Seguretat social. Agraint la seva comprensió, i també la seva dedicació a Pérez, aprofito aquesta avinentesa per a saludar-lo atentament.". Dins del període de preavís, l'empresa va procedir a l'acomiadament disciplinari del Sr. T. sense compensar-lo econòmicament, al·legant d'una banda la comissió de les faltes tipificades a l'article 104.2 i .7 del Codi de relacions laborals (és a dir actuar amb frau i deslleialtat i la disminució voluntària del rendiment) i d'altra banda la falta d'assistència a la feina durant tres dies sense justificar. II.- El primer greuge que articula la societat és en relació amb la forma de l'acomiadament disciplinari. Fa valdre en essència que la carta del 29 de setembre del 2011 es va trametre correctament ja que va ser enviada a l'adreça personal del Sr. T. en temps i forma correctes; que és per voluntat pròpia que el Sr. T. no va recollir dita carta i aquesta negligència no li pot aprofitar; que la carta ha de produir els seus efectes. És cert que l'article 94 del codi de relacions laborals, relatiu a les formalitats del comiat per causes disciplinàries disposa que l'avís de comiat s'ha de fer, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar. El primer jutjador ha considerat que aquestes exigències formals no s'han respectat per raó que la missiva de data 30-09-2011 que consta al foli 55 de les actuacions no consta signada per dos testimonis ni pel treballador. Nogensmenys, ressurt de les mateixes actuacions que la carta de data 29-09-2011 va ser enviada al treballador mitjançant correu certificat confiat a ORG_0 en data 30-09-2011, i enviat a una adreça correcta, és a dir la única que el treballador ha comunicat a l'empresa (extrem reconegut pel Sr. T. en la seva confessió en judici). El destinatari era absent i la carta no li va ser lliurada sinó que va ser retornada al remitent. Com ja ho ha jutjat aquesta Sala (vg. per exemple STSJ 16-05-2005 nº2498), la llei no imposa l'obligació a l'empresari de fer arribar la carta certificada al seu destinatari doncs és suficient que enviï la carta a l'adreça coneguda del treballador. El fet que el Sr. T. no va anar a recollir la carta és de la seva responsabilitat i força és de constatar que en cap moment ha justificat d'una raó explicant perquè no va recollir-la. Per tant, és de manera errònia que el primer jutjador ha considerat que la carta d'acomiadament no havia produït cap efecte i s'ha de revocar la Sentència. III.- Pel que fa al segon greuge del recurs, la part apel·lant sosté en essència que els motius de fons del comiat disciplinari detallats en la carta del 29-09-2011 han quedat acreditats. Aquest aspecte del recurs s'ha d'estimar també. És de recordar que en data 23-08-2011, l'empresa va procedir a l'acomiadament no causal del treballador, amb un preavís de 50 dies el qual s'havia d'acabar el dia 12- 10-2011. Val a dir que dins d'aquell període les obligacions recíproques del contracte de treball eren vigents i que una falta disciplinària del treballador podia justificar el seu comiat. Ara bé, el dia 25-08-2011, l'empleat va sol·licitar una autorització d'absència per desplaçar-se a Portugal per atendre a qüestions judicials, i l'empresa li va donar un permís no retribuït pels dies 1 i 2 de setembre. A partir del dia 31-08-2011, l'empleat va trobar-se en posició de baixa laboral, essent precisat que és la seva mare qui va portar dita baixa als despatxos de l'empresa. El Sr. T. havia de reincorporar-se el dia 21 de setembre del 2010. Per carta sense menció de la data i rebuda per l'empresari el dia 19-09-2011, el treballador va sol·licitar textualment que "per motius personals i de salut mental, desitjo que l'empresa m'autoritzi a absentar-me del meu treball sense haver de complir el referit termini de preavís, i que es resolgui així la relació laboral a comptar de la present carta." L'empresa no va acceptar dita proposició. El treballador no va venir més a treballar, ni ha justificat la seva absència i no s'ha presentat mai més a la feina. En la seva confessió en judici va declarar que la seva advocada li havia aconsellat no anar a la feina ja que rebia una pressió psicològica molt gran, però de cap manera s'ha establert la realitat d'aquesta pretesa pressió. Així, el dia de l'acomiadament, el 29-09-2011, havia passat més de tres dies sense assistir a la feina i precisament set dies en el període d'un mes tal com ho indica la carta d'acomiadament. Segons l'article 93 del Codi de Relacions Laborals, l'empresa pot acomiadar la persona treballadora, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l'article 104. Aquest darrer article estableix que són faltes molt greus en el sentit de l'article 105 del mateix Codi, tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes. Per tant, al moment on decideix l'acomiadament, les tres absències sense cap justificació a l'empresa existeixen i per conseqüent la falta està constituïda. Essent justificat el comiat disciplinari sense cap compensació econòmica, la demanda s'ha de desestimar sense entrar en l'examen de les altres faltes reprotxades ni tampoc en l'examen dels altres greuges del recurs en relació al càlcul dels havers laborals. IV.- L'estimació del recurs de la societat Pérez i per conseqüent la desestimació de la demanda del Sr. T., determinen imposar a aquest darrer les costes de primera instància (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador, sense efectuar cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs de la societat ENTITY_5; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-01-2014 en el sentit de desestimar íntegrament la demanda del Sr. Durán tot i imposant a aquest darrer les costes de primera instància inclosos honoraris d'advocat i de procurador; NO EFECTUAR cap imposició en relació a les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE