SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la societat Arnau, va formular demanda civil en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, en data 20-12-2010, contra el Sr. Benítez, demanant que es dictés sentència condemnant-lo a pagar la suma de 12.099.-euros en concepte de factures per obres realitzades en la propietat del defenent, més els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal del Sr. Benítez va oposar-se a la demanda negant haver contractat mai amb la demandant. Les parts van replicar i duplicar oportunament, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions. III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 04-09-2013, decidint: "Que estimant íntegrament la demanda interposada per Arnau contra el Sr. Benítez ha de condemnar i condemna aquest darrer a satisfer a la societat demandant la suma de 12.099.- EUR que haurà de ser augmentada dels interessos legals comptadors des del dia de la contesta a la demanda i fins el seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.". IV.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Benítez sol·licitant la seva revocació íntegra i que es desestimés la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals d'ambdues instàncies. Subsidiàriament, demana que es jutgi que l'import màxim a pagar és de 6.783,74.-euros. La representació processal de la societat Arnau, demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes a la part recurrent. Per Aute d'aquesta Sala de data 15-04-2014, es va decidir donar lloc a la pretensió adduïda pel Sr. Benítez en el seu escrit de conclusions presentat en aquesta alçada, i procedir a incorporar en autes i a efectes probatoris la impressió telemàtica del Registre de Societat del M.I. Govern, de diversa informació sobre les societats Moliner (anteriorment L.C. SA) i Canals (document nº1) adjuntada a l'escrit ans ressenyat. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat en autes que la societat Vaquero, va promoure la construcció d'un conjunt residencial anomenat "B.C." ubicat XXXX. En data 11-03-2005, el Sr. Benítez va firmar amb la societat Vaquero, una promesa irrevocable de compravenda sobre plànols del xalet nº16 del dit conjunt residencial, pel preu de 812.000.-euros. La societat Arnau, va ser encarregada de la construcció per la societat promotora. En el decurs de les obres, i a petició del Sr. Benítez, es van realitzar en el xalet N°16 unes modificacions en relació als treballs previstos inicialment. En data 19-03-2007, la societat venedora i el Sr. Benítez van firmar la corresponent escriptura pública de compravenda pel preu previst. La societat Arnau, va reclamar el pagament de les factures dels referits treballs suplementaris al Sr. Benítez però aquell li va respondre que havia d'adreçar-se a la societat promotora. II.- El primer motiu de recurs del Sr. Benítez rau en el fet que, al seu parer, és fent una errònia valoració de la prova que el Tribunal ha considerat que existeix un contracte d'obra entre les parts. Argumenta en essència que: 1) les testificals no van ser examinades amb la cautela suficient atès la dependència econòmica i la confluència d'interessos existint entre els testimonis i la part agent i el fet que el seus testimoniatges són indirectes; 2) la factura en relació a treballs realitzats en el xalet nº13 és insuficient per afirmar que altres veïns en la mateixa situació han assumit directament les factures presentades, sobretot que el pagament de dita factura va ser fet per la Sra. Miró quina és membre de la societat L.C. SLU; 3) que les fulles del llibre d'obra van ser elaborades per la Direcció facultativa i no permeten afirmar que és el Sr. Salcedo que s'havia de fer càrrec de les modificacions al projecte inicial. Però, no es pot considerar que el primer jutjador no ha valorat els testimoniatges amb precaució ja que, després d'haver recordat que s'havien d'examinar amb cautela, els hi va donar força probatòria constatant el seu caràcter concordant i que eren confirmats per altres elements, és a dir d'una banda, el fet que un altre prometent-comprador havia pagat directament a la constructora els canvis demanats per ell i d'altra banda, les mencions del llibre d'obra. En efecte, del testimoniatge del Sr. Cañete (foli 141), en ressurt que és calefactor per l'empresa Catalá quina va ser subcontractada per la societat Arnau, per la realització dels treballs de lampisteria-calefacció. Manifesta que va col·locar un radiador a l'aparcament perquè ho havia demanat el Sr. Benítez. Manifesta també que el representant de la promotora havia comentat a tots els industrials que aquesta no assumia cap sobre cost en relació a cap treball suplementari que poguessin demanar els futurs propietaris. Afegeix que la constructora ho havia de repercutir als propietaris corresponents. Quant al Sr. M.(foli 144), va ser l'arquitecte autor i director de l'obra. Manifesta que existia un mateix habitatge tipus en el projecte inicial i que uns propietaris van introduir canvis. Precisa que va ser informat per la promotora que el Sr. Benítez volia introduir uns canvis en el decurs de la construcció, canvis comportant una nova distribució interna de l'habitatge. Manifesta que el promotor li ha comentat que aquests canvis anaven a càrrec del Sr. Benítez. Pel que fa a les manifestacions del Sr. Cañete i del Sr. Sanz, no és perquè van treballar en la mateixa obra que la societat demandant o van ser contractats per ella que perden tot valor probatori. No es pot suposar a priori com ho fa el recurrent que aquests testimoniatges serien viciats per un suposat vincle de dependència econòmica amb la promotora. Del testimoniatge del Sr. Miró (foli 146) ressurt que es tracta del representant de la societat promotora. Indica que havia deixat clar al Sr. Salcedo que havia d'abonar directament a la constructora les modificacions que desitjava efectuar. És evident que aquest últim testimoniatge s'ha de considerar amb suma precaució ja que la promotora té un interès directe a que es reconegui que és el defenent que ha de pagar, però hem de constatar que és enfortit per altres elements. Resulta de l'estudi de les factures dels treballs realitzats en el Xalet N°13 (folis 88 a 90), que van ser pagades directament a la societat Arnau. S'ha establert amb els documents aportats en aquesta alçada que la persona que va pagar dita factura és la Sra. Miró, quina és membre de la societat Moliner, (societat que té una evident estructura familiar). És cert que aquest element ha de cridar l'atenció, però no contradiu - i al contrari estableix- el fet que aquesta persona ha pogut adquirir un xalet i a l'hora de pagar les factures dels treballs suplementaris, ho ha fet personalment i no ha deixat aquest pagament a la càrrega de la societat. En quant a les fulles del llibre d'obres, establertes en juliol del 2005 com a resultat de les reunions entre la direcció facultativa i el representant de la constructora, el primer jutjador les ha invocat per establir el fet que els compradors i futurs propietaris tenien un rol actiu per introduir modificacions en el projecte inicial i que la direcció facultativa els hi demanava la seva conformitat. Força és de constatar que el defenent reconeix haver demanat les modificacions aportades en el seu xalet, i per tant difícilment podria contradir aquest fet. III.- El segon aspecte del recurs també és en relació a la qüestió de la prova doncs sosté la part recurrent que el Tribunal ha considerat intranscendent el fet que els treballs s'han realitzat abans la signatura de l'escriptura pública quan al contrari es tracta d'un punt transcendent ja que la venda es va realitzar pel preu previst inicialment i sense cap referencia a les modificacions. Afegeix: 1) que el més versemblant és que el promotor s'havia de fer càrrec del cost de les obres realitzades abans de la traditio del xalet i que en cas contrari les parts ho haguessin formalitzat; 2) que no és perquè no ha negat haver contractat que es pot considerar que hagués contractat pel seu compte i a les seves costes i 3) que no és determinant per a la resolució del litigi la qüestió d'establir si la promotora s'havia compromès o no a fer-se càrrec dels treballs, tractant-se d'un problema entre la constructora i la promotora. És cert que les factures són de gener i febrer del 2007. Val a dir que són anteriors d'un mes a l'escriptura pública de compravenda. Però aquest fet no impedeix que el prometent-comprador hagi encarregat a la societat constructora de realitzar treballs en l'habitatge que s'havia compromès irrevocablement a comprar. Al contrari de l'afirmació de la part apel·lant, és del tot transcendent constatar que cap element permet establir que la societat promotora, en cap moment s'ha compromès a fer-se càrrec dels treballs. S'ha de recordar que els treballs no són pas de poca importància i comporten un sobre cost important (fer forats per encastar focus de llum en formigó, col·locar placo als forats del formigó, fer un bany complert amb treballs de placo, subministrament i col·locació de rajola, lavabo i dutxa, fer una habitació per rentadora al garatge, canviar el parquet de la cuina per granet, fer una terrassa en llosa silvestre, repàs de parets i sostres, subministrament d'un radiador al pàrquing, subministrament i col·locació de cantoneres i tapetes de fusta amb fusta de faig vaporitzat envernissat de forma particular, subministrament i col·locació de llistons de fusta per la porta del garatge). L'informe pericial confirma que dits treballs van ser efectuats i constitueixen un nou treball o una millora en relació al previst. Per conseqüent, no hi cap evidència i no es pot presumir que el promotor s'hauria de fer càrrec d'aquells treballs suplementaris quan al contrari apareix que ha establert una operació de promoció immobiliària tenint en compte els elements econòmics en funció del projecte inicial. Al respecte, el fet que la venda s'hagi fet pel preu inicial no pot permetre concloure que el comprador no s'havia de fer càrrec dels treballs. Al contrari, s'ha de recordar que el preu es va fixar irrevocablement en la promesa. No pot el comprador sol·licitar la realització d'uns treballs i considerar, perquè es tractaria segons ell de treballs de poca importància, no preocupar-se de qui se'n farà càrrec o considerar a priori que això no pot comportar per ell cap sobre cost. IV.- El tercer greuge del recurs és que la sentència d'instància no ha pres en consideració els dubtes que existeixen sobre la veracitat de les factures quan: 1) la numeració de dites factures és il·lògica i 2) que el tribunal no podia afavorir les parts professionals en detriment de la part més feble basant-se en proves indiciàries. El fet que la factura de data 28-02-2007 porta el número 34/2007 quan la factura de data 31/01/2007 porta el número 34/2007-2 no permet posar en dubte la veracitat de les factures quan al contrari s'ha establert que dites factures corresponen a uns treballs realment executats. De cap manera ressurt que el Tribunal hauria afavorit una part feble en detriment d'una part suposadament més forta. En particular no s'ha establert en quina mesura el defenent que compra un xalet pel preu de més de 800.000.-euros és més feble que la constructora que li demana el pagament de factures per una mica més de 12.000.-euros. Per tot l'exposat, al moment de determinar qui ha d'assumir el sobre cost generat per la realització dels treballs suplementaris contemplats en les factures reclamades per la societat Arnau, el primer jutjador, fent una valoració de les proves en el seu conjunt segons el criteri de la sana crítica, ha pogut considerar que el Sr. Benítez havia de fer front i assumir el cost dels treballs que havia encomanat. V.- L'últim motiu del recurs és formulat de manera subsidiària. Sosté la part recurrent que atès la valoració dels treballs pel pèrit, el Tribunal no podia condemnar-lo a pagar la totalitat del reclamat i que l'import màxim a pagar no pot superar la suma de 6783,74.-euros. Però es tracta d'una petició totalment nova aixecada en aquesta alçada. En tot cas, ressurt clarament dels autes, i en particular de la prova pericial, que els treballs facturats van ser efectuats de manera satisfactòria i que el Sr. Benítez no els havia criticat mai abans. VI.- Pel que fa la imposició de les costes processals, es regeix pel principi objectiu del venciment, i a títol d'excepció la Novel·la 82, Capítol 10, atorga al jutge la facultat declarar en la seva sentència que les parts no estan obligades a l'import de les costes. En el present cas no existeix cap element justificant la no imposició de les costes al vençut. VII.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent en costes d'aquesta alçada, en virtut del mateix principi del venciment. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Benítez contra la Sentència del Hble. Tribunal de Batlles de data 04-09- 2013 que confirmem en tots els seus pronunciaments; CONDEMNAR a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instància; Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE