I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mai 2014, STSJAD 121/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:121)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 mai 2014, STSJAD 121/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:121 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige naît d'un dégât des eaux survenu en octobre 2008 dans un appartement appartenant à M. Amorós. L'eau provenait d'un réfrigérateur de type américain installé dans l'appartement supérieur, propriété de la société E.H. SL et loué à M. Espada. Le constat de l'étendue des dommages a été dressé par acte notarié le 8 octobre 2008.
Le 1er juillet 2009, M. Amorós a saisi le Batlle d'une action en réparation dirigée contre la société E.H. SL et Mme Vilar, pour un montant de 20 545 euros (cause n° 0228-3/2009). Ces défendeurs ont soulevé une exception de défaut de qualité pour agir (manca de legitimació passiva). La Sala a confirmé, le 30 avril 2012, le jugement de première instance qui avait accueilli cette exception. Le motif retenu tenait au fait que Mme Vilar n'était ni propriétaire ni locataire de l'appartement concerné, et que la société E.H. SL n'était pas responsable de la faute commise par le locataire dans l'usage de son réfrigérateur.
Trois mois après la notification de cette décision, M. Amorós a introduit une nouvelle action contre M. Espada, locataire, sur les mêmes faits. La décision mentionne une demande de citation datée du 6 juin 2012, la date exacte de dépôt de l'acte (3 septembre 2012, selon le texte) n'étant pas claire. Le montant réclamé s'élevait à 27 175,06 euros
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2014 - ROJ: STSJAD 121/2014 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- Prèvia demanda de citació a judici de data 06- 06-2012, per escrit de data 03-09-2012, la representació processal del Sr. Amorós va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda sobre el fonament de la responsabilitat extracontractual, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Espada, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al demandat al pagament de la suma de 27.175,06.-euros en concepte d'indemnització del perjudici sofert com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, més els interessos legals des del dia del sinistre i subsidiàriament des de la contesta … »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 27 mai 2014 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC-374/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Prèvia demanda de citació a judici de data 06- 06-2012, per escrit de data 03-09-2012, la representació processal del Sr. Amorós va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda sobre el fonament de la responsabilitat extracontractual, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Espada, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al demandat al pagament de la suma de 27.175,06.-euros en concepte d'indemnització del perjudici sofert com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, més els interessos legals des del dia del sinistre i subsidiàriament des de la contesta a la demanda, imposant-li les costes judicials, compresos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La representació processal del Sr. Espada va oposar-se a la demanda tot i formulant una excepció peremptòria de prescripció, amb imposició a la part agent de les costes processals.
Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i de dúplica, i un cop practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions.
III.- Per Sentència de data 30-09-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "Estimar l'excepció de prescripció de l'acció formulada per la representació processal del Sr. Espada al respecte de la demanda interposada pel Sr. Amorós, absolent el primer de les pretensions del segon i imposant al demandant les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.".
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Amorós demanant la seva revocació i que es dictés una estimant íntegrament la seva demanda, amb imposició de costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinent tant en el marc de la present causa com en el marc de la causa núm. 0228- 3/2009.
La representació processal del Sr. Espada demana la seva confirmació en tots els seus extrems, amb imposició a la part recurrent de les costes processals de segona instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en autes que, en el mes d'octubre del 2008, es va produir un sinistre d'aigua en el pis propietat del Sr. Amorós, situat XXXX. L'aigua provenia de la nevera tipus americà instal·lada en el pis superior, propietat de la societat E.H. SL, i arrendat al Sr. Espada.
Per escrit de data 01-07-2009, el Sr. Amorós va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda contra la societat E.H. SL i contra la Sra. Vilar, en reclamació de la quantitat de 20.545.-EUR, en concepte d'indemnització de danys esdevinguts a conseqüència de la fuita d'aigua (causa núm. 0228-3/2009).
La Sra. Vilar i la societat E.H. SL van plantejar les excepcions de manca de legitimació passiva amb caràcter peremptori i en data 30-04-2012, aquesta Sala va confirmar la Sentència d'instància de data 16-11-2011, donant lloc a les excepcions en consideració del fet que la Sra. Vilar, no era la propietària, ni l'arrendatària del pis on estava col·locada la nevera i en referència a la societat E.H. SL, que "la societat E.H. SL no té cap responsabilitat en la culpa realitzada per l'arrendatari del pis en el funcionament de la seva nevera.".
Després de tres mesos de la notificació de la decisió d'aquesta Sala, la part agent va introduir la nova demanda dirigida en contra de l'arrendatari i fonamentada sobre els mateixos fets, objecte del present litigi.
II.- El motiu del recurs rau en el fet que, al parer de la part recurrent, el Tribunal s'ha equivocat en considerar que el termini de prescripció no havia estat interromput. Argumenta en essència 1) que al moment de la seva demanda del 2009, desconeixia que el pis era arrendat pel Sr. Espada, parella sentimental de la Sra. ENTITY_6; 2) que la demanda del 2009 va ser introduïda dins el termini legal ; 3) que la demanda actual concerneix exactament el mateix litigi; 4) que per tant no es pot considerar cap inactivitat jurisdiccional ni cap abandó de l'acció ; 5) que la Sra. Vilar era mandatària del Sr. Espada i seria injust que per mitjà d'argúcies legals el causant dels danys pugui arribar a eludir la seva responsabilitat i 6) que poc importa que la part defenent va aportar el contracte d'arrendament en el marc del plet del 2009 ja que la part agent mantenia en aquell moment que la propietat del pis havia de respondre del dany.
No es discuteix que la part agent exercita una acció derivada de la lex Aquilia la qual prescriu a l'any, sinó la qüestió de determinar si existeix una causa d'interrupció de la prescripció, i més concretament si la demanda interposada l'any 2009 pot constituir tal causa.
Pel que fa al fonament de la prescripció, la part recurrent invoca la sentència d'aquesta Sala n° 223/09 del 22-03-2010, la qual ha reconegut que una demanda rebutjada només per raons formals havia interromput la prescripció atès "la voluntat notòria d'exercir els seus drets per via judicial". Invoca també la sentència n° 1119 de data 29-04-1999 la qual afirma que la prescripció s'ha d'aplicar amb cautela i que si l'abandonament del dret dins del termini de prescripció no és clar, dita prescripció no pot triomfar.
És cert que la prescripció ha de ser valorada restrictivament i que en el present cas no es pot considerar que el demandant va actuar amb total deixadesa, doncs va actuar en el termini legal en contra de la Sra. Vilar i de la societat E.H. SL.
Nogensmenys, els efectes de la prescripció deriven de la llei. La necessitat de garantir la seguretat jurídica que constitueix el fonament objectiu de la prescripció determina que el transcurs del temps ha de portar a l'estimació de l'excepció de prescripció si no existeix una causa d'interrupció.
En aquest ordre d'idees, es tracta de determinar si "s'ha mantingut o no el silenci de la relació jurídica" (Vg. TSJC 03/06 de data 11-05-2006) i força és de constatar que el silenci de la relació jurídica entre el Sr. Amorós i el Sr. Espada es va mantenir fins després que s'hagi escolat el termini de prescripció.
En efecte, els danys van ser constatats pel demandant en octubre del 2008 (acte de presencia i de constatació del Notari Sr. Plaza de data 08-10-2008) i tractant-se, en el cas present, d'un fet únic generatiu de danys immediats i constatats en el mateix moment, el termini de prescripció s'ha de computar a partir de la data del sinistre. No és abans del dia 06-06-2012 que es va iniciar el procediment judicial dirigit en contra del Sr. Espada.
Pel que fa les causes d'interrupció, s'ha de recordar que són dues, és a dir el reconeixement de deute per part del deutor (però no existeix en autes cap reconeixement del deute per part del Sr. ENTITY_5) i la reclamació judicial.
És aquesta segona causa que invoca la part recurrent, doncs entén que el fet d'haver introduït en el termini legal la seva demanda en el marc de la causa núm. 0228- 3/2009 tradueix la seva voluntat de no abandonar l'acció i per conseqüent ha interromput la prescripció.
Sense perjudici dels efectes que es puguin atribuir a la interposició de la demanda de data 01-07-2009, i encara que en línia d'hipòtesi es pogués admetre la seva eficàcia interruptiva, consta que, després de conèixer en data 22-07-2009 que el responsable del dany era el Sr. Espada, no va articular la demanda envers el responsable del dany fins el mes de juny del 2012, amb la qual cosa resta clar que el termini de prescripció anyal s'havia escolat.
III.- El segon aspecte de l'escrit de conclusions de la part recurrent rau en la qüestió de la indemnització. Però el primer jutjador no va entrar en analitzar el fons i atès la confirmació de l'estimació de l'excepció de prescripció, aquesta Sala no ha de fer-ho tampoc.
IV.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de segona instància de la part recurrent en virtut del principi objectiu del venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs el Sr. ENTITY_4;
Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30-09-2013 en tots els seus pronunciaments;
Condemnar el Sr. Amorós a pagar les costes processals de segona instància;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE