SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Prèvia demanda de citació a judici de data 06- 06-2012, per escrit de data 03-09-2012, la representació processal del Sr. Amorós va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda sobre el fonament de la responsabilitat extracontractual, a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Espada, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al demandat al pagament de la suma de 27.175,06.-euros en concepte d'indemnització del perjudici sofert com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, més els interessos legals des del dia del sinistre i subsidiàriament des de la contesta a la demanda, imposant-li les costes judicials, compresos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal del Sr. Espada va oposar-se a la demanda tot i formulant una excepció peremptòria de prescripció, amb imposició a la part agent de les costes processals. Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i de dúplica, i un cop practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions. III.- Per Sentència de data 30-09-2013, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "Estimar l'excepció de prescripció de l'acció formulada per la representació processal del Sr. Espada al respecte de la demanda interposada pel Sr. Amorós, absolent el primer de les pretensions del segon i imposant al demandant les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.". IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Amorós demanant la seva revocació i que es dictés una estimant íntegrament la seva demanda, amb imposició de costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit intervinent tant en el marc de la present causa com en el marc de la causa núm. 0228- 3/2009. La representació processal del Sr. Espada demana la seva confirmació en tots els seus extrems, amb imposició a la part recurrent de les costes processals de segona instància. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat en autes que, en el mes d'octubre del 2008, es va produir un sinistre d'aigua en el pis propietat del Sr. Amorós, situat XXXX. L'aigua provenia de la nevera tipus americà instal·lada en el pis superior, propietat de la societat E.H. SL, i arrendat al Sr. Espada. Per escrit de data 01-07-2009, el Sr. Amorós va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda contra la societat E.H. SL i contra la Sra. Vilar, en reclamació de la quantitat de 20.545.-EUR, en concepte d'indemnització de danys esdevinguts a conseqüència de la fuita d'aigua (causa núm. 0228-3/2009). La Sra. Vilar i la societat E.H. SL van plantejar les excepcions de manca de legitimació passiva amb caràcter peremptori i en data 30-04-2012, aquesta Sala va confirmar la Sentència d'instància de data 16-11-2011, donant lloc a les excepcions en consideració del fet que la Sra. Vilar, no era la propietària, ni l'arrendatària del pis on estava col·locada la nevera i en referència a la societat E.H. SL, que "la societat E.H. SL no té cap responsabilitat en la culpa realitzada per l'arrendatari del pis en el funcionament de la seva nevera.". Després de tres mesos de la notificació de la decisió d'aquesta Sala, la part agent va introduir la nova demanda dirigida en contra de l'arrendatari i fonamentada sobre els mateixos fets, objecte del present litigi. II.- El motiu del recurs rau en el fet que, al parer de la part recurrent, el Tribunal s'ha equivocat en considerar que el termini de prescripció no havia estat interromput. Argumenta en essència 1) que al moment de la seva demanda del 2009, desconeixia que el pis era arrendat pel Sr. Espada, parella sentimental de la Sra. ENTITY_6; 2) que la demanda del 2009 va ser introduïda dins el termini legal ; 3) que la demanda actual concerneix exactament el mateix litigi; 4) que per tant no es pot considerar cap inactivitat jurisdiccional ni cap abandó de l'acció ; 5) que la Sra. Vilar era mandatària del Sr. Espada i seria injust que per mitjà d'argúcies legals el causant dels danys pugui arribar a eludir la seva responsabilitat i 6) que poc importa que la part defenent va aportar el contracte d'arrendament en el marc del plet del 2009 ja que la part agent mantenia en aquell moment que la propietat del pis havia de respondre del dany. No es discuteix que la part agent exercita una acció derivada de la lex Aquilia la qual prescriu a l'any, sinó la qüestió de determinar si existeix una causa d'interrupció de la prescripció, i més concretament si la demanda interposada l'any 2009 pot constituir tal causa. Pel que fa al fonament de la prescripció, la part recurrent invoca la sentència d'aquesta Sala n° 223/09 del 22-03-2010, la qual ha reconegut que una demanda rebutjada només per raons formals havia interromput la prescripció atès "la voluntat notòria d'exercir els seus drets per via judicial". Invoca també la sentència n° 1119 de data 29-04-1999 la qual afirma que la prescripció s'ha d'aplicar amb cautela i que si l'abandonament del dret dins del termini de prescripció no és clar, dita prescripció no pot triomfar. És cert que la prescripció ha de ser valorada restrictivament i que en el present cas no es pot considerar que el demandant va actuar amb total deixadesa, doncs va actuar en el termini legal en contra de la Sra. Vilar i de la societat E.H. SL. Nogensmenys, els efectes de la prescripció deriven de la llei. La necessitat de garantir la seguretat jurídica que constitueix el fonament objectiu de la prescripció determina que el transcurs del temps ha de portar a l'estimació de l'excepció de prescripció si no existeix una causa d'interrupció. En aquest ordre d'idees, es tracta de determinar si "s'ha mantingut o no el silenci de la relació jurídica" (Vg. TSJC 03/06 de data 11-05-2006) i força és de constatar que el silenci de la relació jurídica entre el Sr. Amorós i el Sr. Espada es va mantenir fins després que s'hagi escolat el termini de prescripció. En efecte, els danys van ser constatats pel demandant en octubre del 2008 (acte de presencia i de constatació del Notari Sr. Plaza de data 08-10-2008) i tractant-se, en el cas present, d'un fet únic generatiu de danys immediats i constatats en el mateix moment, el termini de prescripció s'ha de computar a partir de la data del sinistre. No és abans del dia 06-06-2012 que es va iniciar el procediment judicial dirigit en contra del Sr. Espada. Pel que fa les causes d'interrupció, s'ha de recordar que són dues, és a dir el reconeixement de deute per part del deutor (però no existeix en autes cap reconeixement del deute per part del Sr. ENTITY_5) i la reclamació judicial. És aquesta segona causa que invoca la part recurrent, doncs entén que el fet d'haver introduït en el termini legal la seva demanda en el marc de la causa núm. 0228- 3/2009 tradueix la seva voluntat de no abandonar l'acció i per conseqüent ha interromput la prescripció. Sense perjudici dels efectes que es puguin atribuir a la interposició de la demanda de data 01-07-2009, i encara que en línia d'hipòtesi es pogués admetre la seva eficàcia interruptiva, consta que, després de conèixer en data 22-07-2009 que el responsable del dany era el Sr. Espada, no va articular la demanda envers el responsable del dany fins el mes de juny del 2012, amb la qual cosa resta clar que el termini de prescripció anyal s'havia escolat. III.- El segon aspecte de l'escrit de conclusions de la part recurrent rau en la qüestió de la indemnització. Però el primer jutjador no va entrar en analitzar el fons i atès la confirmació de l'estimació de l'excepció de prescripció, aquesta Sala no ha de fer-ho tampoc. IV.- La desestimació del recurs determina la condemna en costes de segona instància de la part recurrent en virtut del principi objectiu del venciment. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs el Sr. ENTITY_4; Confirmar la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30-09-2013 en tots els seus pronunciaments; Condemnar el Sr. Amorós a pagar les costes processals de segona instància; Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE