SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0548-5/2011, instades per la Sra. Izquierdo contra el ORG_0, en data 5 d'abril del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada per la Sra. Izquierdo en data 1 d'abril 2011 contra el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA, i sense fer imposició de les costes processals causades". II.- La Sra. Izquierdo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. La part apel·lant sol·licita que es doni lloc a la seva demanda laboral, sense efectuar especial condemna en costes. Els arguments revocatoris són els següents: presentava un quadre psiquiàtric compost per símptomes depressius majors associats amb símptomes ansiosos secundaris a un estat de mobbing; havia estat assetjada durant anys pel ORG_0 amb la finalitat de fer-la desistir de la relació laboral; va ser acomiadada desprès que el ORG_0 desistís d'un expedient disciplinari; el comiat no causal era motivat pel procediment disciplinari precedent; era una professional responsable del ram de la sanitat; l'extinció del contracte de treball constituïa un acomiadament disciplinari encobert i, per conseqüent, era nul per contravenir la Constitució (articles 6, 8.2, 10 i 12) i el Codi de relacions laborals (article 4). Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- No es discuteix l'existència d'un contracte laboral entre la Sra. Izquierdo i el ORG_0, signat el 5 de febrer de 1997 ni que la parapública va comunicar a la treballadora un comiat no causal per carta de l'1 de febrer del 2011 (foli 19). La Sra. Izquierdo roman de baixa mèdica des del 3 de febrer del 2011. Cal advertir que l'assalariada va ser objecte anteriorment d'una sanció disciplinària, imposada el dia 28 de juliol del 2010 i consistent en la suspensió de feina i sou durant 15 dies. La Sra. Izquierdo va recórrer contra la mesura disciplinària (expedient B-1522-2/2010). El ORG_0 es va aplanar a la demanda durant la fase probatòria. Per aquest motiu, l'Hble. Batlle va dictar sentència el 8 de febrer del 2011, anul·lant la sanció mencionada i condemnant el ORG_0 a satisfer el preu de les costes judicials. En el seu escrit de demanda, la Sra. Izquierdo explicava que patia assetjament laboral des de feia molts anys i que la resolució del contracte de treball, ara impugnada, constituïa un frau de llei. La sentència de primera instància ha desestimat la demanda de l'empleada. Per una banda, el Tribunal a quo considera que la Sra. Izquierdo no ha estat sotmesa a cap situació d'assetjament moral. Per altra banda, entén que els havers laborals reclamats no es van pactar (primes) o ja s'havien abonat (retribució variable per objectius). II.- La recurrent demana que es declari la nul·litat del seu comiat, per vulneració dels articles 6, 8.2, 10 i 12 de la Constitució i de l'article 4 del Codi de relacions laborals. Començarem per examinar la conformitat del comiat en relació amb el dret fonamental a la jurisdicció, reconegut a l'article 10.1 de la Constitució, com també a l'article 6.1 del CEDH (dret al procés equitable). El recte compliment d'aquests preceptes exigeix que ningú pugui ser inquietat per raó de l'exercici del seu dret a la jurisdicció. Compte tingut de la producció del comiat durant la impugnació de la primera sanció disciplinària, la Sra. Izquierdo podia raonablement objectar que la resolució del contracte de treball constituïa un càstig derivat de l'exercici anterior d'aquell dret fonamental. En el present cas, on es qüestiona, amb indicis suficients (fundats en la proximitat temporal de les dues decisions perjudicials adoptades per l'empresa), la violació d'un dret fonamental per part de l'empresa, pertocava a aquesta darrera demostrar que la seva decisió era legítima i no constituïa cap mena de represàlia pel fet d'haver impugnat judicialment la primera sanció. El ORG_0 ha volgut desvincular ambdós processos. En aquest sentit, la parapública ha explicat que havia estat molt benèvola amb el comportament conflictiu de la treballadora durant anys i que, a la fi, esgotada la seva paciència, va optar per procedir a un comiat lliure perquè "posteriorment a la resolució de l'expedient disciplinari i a la seva impugnació judicial, la Sra. Izquierdo va accentuar una actitud inconvenient al seu lloc de treball que posava en entredit la qualitat del servei públic que es presta al CHA" (foli 64). Aquest empitjorament només quedaria acreditat mitjançant la producció d'una carta del 12 de gener del 2011 -que adrecen determinats treballadors del ORG_0 a la seva direcció (folis 304-307)- on s'expressa la voluntat de no treballar més "al costat de la Sra. Izquierdo" perquè: "no treballa en equip ... critica l'actuació de tots nosaltres i no ens mostra respecte, refereix que no som professionals ... critica la direcció i les persones que hi treballem ... no segueix les indicacions ni horaris ... incompleix les normes ... fa el que vol ... la situació no ha fet més que empitjorar ... ja no podem més ... no ens veiem capaces de continuar al costat de la Sra. Izquierdo ...". La sinceritat d'aquesta lletra apareix molt relativa i això per dos motius. En primer lloc, cap dels signataris ha ratificat el seu contingut, ni existeixen evidències objectives sobre les crítiques formulades contra la feina de la recurrent. En segon lloc, es constata que entre les persones signatàries, hi ha les Sres. Morell i Corbacho. En el decurs de la prova testifical que va tenir lloc el dia 1 de febrer del 2011 en el marc del primer procés, ambdues van respondre per l'afirmativa a les preguntes següents (folis 354 i 356): 3.- Digui com és cert que la Sra. Izquierdo és una professional responsable i compromesa amb la seva feina i amb el seu treball ? 4.- Digui com és cert que la Sra. Izquierdo no negligeix mai en la feina en perjudici dels seus companys ? 5.- Digui com és cert que Vostè ha pogut comprovar, per la seva actitud davant la feina, que, per a la Sra. Izquierdo l'atenció i el benestar dels pacients estan, sempre, per sobre de qualsevol altra consideració ? 6.- Digui com és cert que la Sra. Izquierdo mai ha faltat el respecte a cap persona o companya de feina en la seva presència ? 11.- Digui com és cert que la Sra. Izquierdo ha estat sempre una bona companya de feina ... ? Sobta que aquestes dues persones hagin signat la carta mencionada i que, poc més de dues setmanes desprès, en seu judicial, asseverin que "la Sra. Izquierdo ha estat sempre una bona companya de feina". Per tant, atès que el ORG_0 no ha destruït la presumpció de violació del dret fonamental a la jurisdicció, s'imposa donar lloc a la nul·litat sol·licitada. El ORG_0 ha objectat que la seva actuació no podia donar lloc a cap nul·litat, doncs el Codi de relacions laborals no ho contemplava expressament. Ja hem assenyalat que el dret a la jurisdicció constitueix un dret fonamental que proclama tant la Constitució com el CEDH. Altres normes del dret internacional ofereixen una protecció equivalent, malgrat no hagin estat incorporades dins el nostre ordenament jurídic. Així, el Conveni núm. 158 de la OIT sobre l'extinció de la relació laboral protegeix també la persona treballadora contra aquestes actuacions il·legítimes, concretament el seu article 5.c: "Entre els motius que no constituiran causa justificada per a l'extinció de la relació de treball figuren els següents: ... presentar una queixa o participar en un procediment entaulat contra un empresari per suposades violacions de lleis o reglaments, o recórrer davant les autoritats administratives competents". En tractar-se de la violació d'un dret fonamental, la seva plena protecció només queda garantida per la declaració de nul·litat del comiat i l'ordre de reincorporació de la persona treballadora (restitutio in integrum). Cal afegir que la vulneració d'aquest dret no només pot tenir lloc quan les actuacions processals d'un Tribunal contravenen els drets de l'article 10 de la Constitució (incident de nul·litat d'actuacions), però també quan l'exercici del mateix condueix a una sanció empresarial. Per conseqüent, la petició de nul·litat té fonamentació legal en ordre a satisfer el principi nulla poena sine lege. L'acolliment de la pretensió de nul·litat per aquest motiu (article 10 de la Constitució) fa innecessari examinar les altres causes de violació invocades. III.- La Sra. Izquierdo s'alça també contra la denegació de les indemnitzacions sol·licitades en l'escrit de demanda, tractant-se de: a) el rescabalament dels danys morals i materials derivats de l'assetjament laboral patit; b) primes ad personam, pla de carrera i objectius de l'any 2010 i part del 2011; c) interessos legals i costes judicials. L'Hble. Batlle ha desestimat aquests pediments per manca de prova de la seva existència o quantificació del concepte corresponent. La part apel·lant no discuteix el raonament adoptat per la instància, de manera que procedeix desestimar aquest aspecte del recurs. IV.- L'estimació parcial del recurs aconsella no efectuar especial condemna al pagament de les costes judicials (arg. novel·la 82, Capítol 10). Tampoc procedeix reformar la no imposició de costes de la instància, compte tingut de l'estimació parcial de la demanda. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 5 d'abril del 2013 en el sentit de declarar la nul·litat del comiat de la Sra. Izquierdo i de reconèixer el dret de la treballadora a ser readmesa en la seva plaça de treball, confirmar els pronunciaments restants; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE