SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d’Andorra, el 30 de juny del 2014. El M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0794-1/2013, instades per la societat “Pera” contra la societat “Olmo”, en data 13 de desembre del 2013, l’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: “Que ha d’estimar i estima la demanda interposada per la representació processal de la societat Pera contra la societat Olmo, condemnant aquesta darrera al pagament de la quantitat de 240.000.- €, més els interessos legals devengats per dit import des del dia 16-6-2008 i fins la data del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d’advocat i procurador”. II.- La societat “Olmo” no es mostra d’acord amb la sentència de la instància i en demana la revocació, més la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de les dues instàncies. Els seus greuges són els següents: no existia cap robatori en el magatzem de la societat “Pera”, cosa que mantenia el Servei de Policia i el President de la Comunitat de Propietaris de la urbanització “C.”; la causa penal DP-1127-2/07 no estava arxivada, sinó sobreseïda; l’altra part no havia realitzat cap esforç per demostrar clarament la seva situació financera i comptable; no s’explicava com una empresa que comprava per import de 23.000 €/mes durant els anys 2005 i 2006, adquiria, de cop i volta, mercaderia per valor de 349.540,69 € al mes de juliol del 2006; el pretès robatori va tenir lloc 15 dies després de la negada entrada del material a Andorra; part del material sostret (factura NIT-2536F) no havia estat mai declarat a la Duana; cap transferència provava el pagament del material sostret; cap de les transferències bancàries internacionals coincidia amb els valors declarats a la Duana; les declaracions del Sr. Guerrero sobre la darrera visita al magatzem eren confuses i havia ocultat, al Servei de Policia, la utilització d’un garatge per guardar mercaderia; la porta d’accés al soterrani no presentava cap marca de violència; el Sr. Guerrero no abonava el preu de l’arrendament del box de referència, ni identificava l’arrendador; el material sostret del box era el més car i molt difícil de vendre; era molt estrany que cap veí advertís el robatori; el President de la Comunitat de Propietaris de la urbanització “C.” (Sr. ENTITY_8) afirmava que el robatori era simulat. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La societat “Pera” va formular demanda, en reclamació de quantitat, contra l’asseguradora “Olmo” per raó d’un robatori de mercaderia -ocorregut durant la nit del 13 d’agost del 2006- i cobert per la pòlissa d’assegurança signada el 15 de desembre del 2004. La defenent es va oposar a la demanda, tot aixecant l’excepció de prejudicialitat penal. En efecte, l’avui recurrent mantenia –com ara- que el robatori era simulat. El Tribunal a quo va acollir l’excepció per Aute del 28 de gener del 2008. El procés civil va prosseguir a comptar del 3 de setembre d’aquell mateix any, a resultes del sobreseïment provisional de les actuacions penals (Aute del 16 de juny del 2008, folis 231-233). Finalment, la instància ha resolt en el fons que procedia el pagament de la indemnització sol·licitada per la societat “Pera”, tota vegada que el frau no quedava demostrat. L’asseguradora ha apel·lat la sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles. II.- La mala fe no es presumeix i exigeix que la companyia asseguradora demostri la realitat del frau, essent insuficient l’aportació d’insinuacions o de meres sospites. Dit altrament, la càrrega de la prova de la simulació recau en “Olmo”, quina societat ha d’acreditar la intervenció, directa o no, de l’assegurat dins la maniobra denunciada per l’asseguradora. Per la seva banda, pertoca a l’assegurar la prova de la preexistència i de la quantificació de la mercaderia sostreta. III.- En el cas que ens ocupa, “Olmo” defensa que el material, quin preu es reclama, no es trobava en el box núm. 25 arrendat per la societat “Pera” i radicat a la planta soterrani de la XXXX. El preu de cost del material sostret era avaluat en 487.003,40 $ per l’assegurat i es composava, principalment, de targes de memòria stick. Les acusacions de “Olmo” es sustenten en les proves següents: Informe del pèrit Sr. Esteban que basa els seus dubtes en aquests punts: 1) el robatori i la necessitat d’utilitzar una furgoneta per endur-se 13 caixes hauria despertat la curiositat dels veïns i 2) l’especificitat de la mercaderia que feia difícil la seva revenda. Informe del Servei de Policia del 8 de març del 2007. En ell, s’avança la hipòtesis d’una simulació de robatori, en motiu de: 1) la ràpida depreciació del gran volum adquirit, 2) l’adquisició del 13 de juliol del 2006 (349.540,69 €), en gran part sostreta, era 15 cops superior a les compres habituals dels darrers 18 mesos i 3) una part del material denunciat no havia estat mai declarat a la Duana. Aquests elements no posen de relleu, clarament, cap actuació defraudadora i bona prova és el sobreseïment provisional de la causa penal, que ni tant sols va impugnar l’avui recurrent. L’Aute exculpa el gerent de la societat “Pera” (Sr. ENTITY_6) en afirmar: “ha quedat acreditat que efectuà l’adquisició de les mercaderies furtades, havent passat davant del departament de Duana” (foli 232 bis). En efecte, en data 21 de juliol del 2006, van entrar al Principat 13 paquets de targetes de memòria pel compte de “Pera” (factura NIT-3152E, folis 29 i 612). El pagament de la importació queda fins i tot acreditat mitjançant la carta del foli 310. La factura NIT-2536E (folis 30-33) va estar declarada a la Duana el dia 26 d’abril del 2006 (folis 603-611). En qualsevol cas, “Olmo” no va mai sol·licitar com a prova els comprovants de pagament (folis 298-301). Tampoc li era exigible a la societat “Pera”, com és el cas aquí, demostrar la seva solvència (i menys aquella del seu representant o gerent Sr. ENTITY_6) car té dret a la seva intimitat i aquest factor no significa, necessàriament, una voluntat d’enganyar a la seva asseguradora. Per conseqüent, la realitat del material i la seva presència al país resulta innegable. Tanmateix, és pacífic que un box on “Pera” guardava part del seu estoc va ser forçat unes tres setmanes després. Les fotos preses pel Servei de Policia (folis 126-128) posen en evidència que existia altra mercaderia en els llocs, que els lladres van seleccionar el botí i que el pany d’accés al magatzem va ser objecte de violència. El President de la Comunitat de veïns de l’edifici va, fins i tot, testificar que el box era habitualment utilitzat com a magatzem (resposta 4, foli 680). Per tant, no es pot deduir clarament d’aquest fets l’existència d’un muntatge. Les hipòtesis del Servei de Policia no han quedat confirmades en absolut. La compra d’un volum molt important pot obeir a molts motius, entre ells una economia d’escala o un encàrrec previ. I sobretot, ha quedat plenament acreditat la realitat de l’entrada del material al país. Pel que fa el peritatge del Sr. Esteban, els lladres podien perfectament entrar al garatge després que ho fes qualsevol altra persona amb possessió d’un comandament a distància. Els lladres acostumen a ser discrets i la presència d’una furgoneta prop d’una urbanització no té res de sospitós. De la mateixa manera, el President de la Comunitat de Propietaris de la urbanització “C.” ni afirma que el robatori és fingit (foli 680) ni disposaria, eventualment, de cap prova concloent per arribar a una conclusió tan rotunda. En definitiva, totes aquestes sospites són insuficients per desvirtuar la realitat de la sostracció. IV.- S’ha esmentat més amunt que l’assegurat ha de provar la preexistència, com també la quantificació de la mercaderia sostreta. Ambdues condicions queden reunides perquè els béns sostrets van entrar a Andorra i, endemés, el seu preu queda contemplat en les factures aportades. És cert que sempre queda el risc que les caixes robades no haguessin mai arribat al box. Nogensmenys, no es pot exigir a “Pera” la producció d’una prova negativa, és a dir la demostració de que la mercaderia era en un altre indret o que fos venuda abans del sinistre. Endemés, si observem el qüestionari que va sotmetre “Olmo” al seu assegurat, hom s’adona que aquell darrer ja va informar que la seguretat del magatzem era de tipus “estàndard” i, sobretot, que no es disposava ni de caixa forta o alarma (foli 324). Per tant, la recurrent estava plenament assabentada de la vulnerabilitat del magatzem i de la dificultat per establir la prova de l’abast del sinistre en cas de producció. Aquestes negligències, impròpies d’una societat especialitzat en el domini de les assegurances, no poden perjudicar a “Pera”, a la qual no se li pot delegar un desplegament excessiu de proves. Per tot l’exposat, escau confirmar la sentència apel·lada. V.- La desestimació del recurs d’apel·lació dóna lloc a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials d’aquesta alçada, inclosos honoraris d’advocat i de procurador, per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d’apel·lació formulat per la societat “Olmo”; confirmar la sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 13 de desembre del º 2013; condemnar la societat “Olmo” a satisfer les costes judicials d’aquesta alçada, inclosos honoraris d’advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE