SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra, el 30 de juny del 2014. El M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0154-6/2010, instades pel Sr. Amorós contra la societat "Marcos" i la companyia "Sanç", en data 30 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Amorós contra la societat Marcos i la companyia d'assegurances Y. SA, i absoldre aquestes darreres de les pretensions que contra elles s'hi contenen, fent imposició de les costes judicials ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris de lletrat i de procurador causats a la societat Marcos i a la companyia d'assegurances Y. SA". II.- El Sr. Amorós no es mostra d'acord amb la sentència de la instància i en demana la revocació, tot donant lloc a l'estimació de la seva demanda i a la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de les dues instàncies. Els seus greuges són els següents: l'escenari dels fets va ser modificat just després del seu accident laboral, quin factor no tenia en compte la instància; la documentació produïda per la part adversa era genèrica i no existia la indispensable línia de vida en l'obra on enganxar els arnesos, essent una prova a càrrec de l'empresa; l'encarregat de l'obra (Sr. ENTITY_8) mancava a la veritat; l'absència de la línia es desprenia dels informes del Servei de Policia i de la Inspecció de treball; l'arnés que es va trobar lligat a la xemeneia s'hauria de trobar collat a la línia de vida; l'arnés va ser col·locat després de l'accident; la xemeneia (de construcció recent) no era un indret segur per lligar l'arnés; sols es va trobar un arnés quan treballaven en l'obra dos assalariats; es treballava sense arnés; la manca de línia de vida feia impossible treballar amb arnés, degut a les dimensions importants de la coberta; l'encarregat havia admès que es treballava sense arnés; no s'havien mai emprat mallassos per tapar els forats de l'obra; els forats de la coberta es van tapar a posteriori per "maquillar" el sinistre. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El treballador Sr. Amorós va formular demanda solidària, en reclamació de quantitat, contra la societat "Marcos" i la seva asseguradora "Sanç", per raó de l'accident laboral que va patir el dia 25 de març del 2009. En efecte, el Sr. Amorós treballava, juntament amb el seu company de feina Sr. Guerrero, damunt el taulat d'un edifici en construcció a l'Aldosa de la Massana. Durant el transport d'un tauló d'aglomerat, va caure pel forat d'una claraboia, patint unes lesions molt significatives. El demandant entén que el seu patró -"Marcos"- era responsable de l'accident, tota vegada que els forats de la teulada es cobrien amb taulers sense apuntalar i que la organització del treball no era adequada per dur posat l'arnés de seguretat. El Sr. Amorós afegia que després de l'accident, l'encarregat de l'obra havia ordenat de clavar tots els forats i de lligar un arnés a una de les xemeneies. Els defenents es van oposar a la demanda, oposant manca de responsabilitat. La instància ha desestimat la demanda del treballador, en considerar que el sinistre era conseqüència directa de la imprudència de la víctima. El Sr. Amorós ha apel·lat la sentència emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles. II.- Aquesta Sala ha de confirmar la sentència de la instància, molt ben argumentada, fent nostre el raonament emprat. En efecte, més enllà de les proves practicades que examinarem més tard, cal focalitzar-se en les declaracions inicials que va realitzar el treballador, poc després de la caiguda, tant davant el Servei de Policia, com de l'inspector de treball. En aquest sentit, el Sr. Amorós va declarar el 23 d'abril del 2009, és a dir un mes després de l'accident, que havia treballat amb l'arnés de seguretat posat durant el dia de l'accident i que se'l va treure a la fi de la jornada laboral. Però que no se'l va tornar a posar quan, tot seguit, el Sr. Guerrero li va demanar una darrera ajuda per transportar una placa de fusta, maniobra durant la qual no va percebre el forat. L'interessat afegia que "quan estava transportant la fusta, estava convençut que estava protegit. En Guerrero i jo, som els únics que vam poder desprotegir el forat, però no recordo qui ho va fer ... Per finalitzar, vull dir que l'accident va ser una errada humana meva" (folis 13-14). Malgrat aquella prèvia assumpció de responsabilitat, el Sr. Amorós va formular querella criminal -4 de desembre del 2009- contra el seu company de treball Sr. Guerrero i, subsidiàriament, contra "Marcos". La causa penal va ser arxivada per la Batllia (folis 44-46 de l'expedient DP-2783-4/09), com també pel Tribunal de Corts en seu d'apel·lació (folis 68-70). La jurisdicció penal concloïa que el forat per on va caure el recurrent va ser desprotegit poc temps abans de la caiguda i que l'infortuni que va ser degut al descuit del querellant. Els Tribunals penals van tenir en compte les declaracions precedents del Sr. Amorós, com també l'arxiu de les diligències administratives iniciades per la inspecció de treball (foli 34). En data 6 de maig del 2010, el Sr. Amorós presenta demanda civil contra la societat "Marcos" i la seva asseguradora "Sanç". D'antuvi, sobta, novament, la posició del recurrent, tota vegada que en l'escrit d'apel·lació que va adreçar al M.I. Tribunal de Corts el dia 4 de desembre del 2009 contra l'Aute d'arxiu de la Batllia, afirmava que "l'accident d'autes és únicament i íntegrament imputable a la conducta imprudent del Sr. Guerrero" (foli 57), doncs no l'hauria advertit de la presència del forat. Ara resulta, en via civil, que la culpa ha de recaure en l'empresa, quan la correcta subjecció del treballador hauria evitat o minimitzat, amb tota probabilitat, el sinistre. Però encara hi ha més. En l'escrit de proves del Sr. Amorós, apareix una declaració del Sr. Guerrero, efectuada per davant de notari el 16 d'abril del 2010, en la qual l'interessat reconeixia: "El meu company Amorós va caure per la claraboia que jo havia destapat poc temps abans de demanar-li que m'ajudés a transportar la placa" (foli 186), en contradicció doncs amb la declaració prestada prop del Servei de Policia el 5 d'agost del 2009, on explicava que ho havia fet conjuntament amb el recurrent (foli 12 de l'expedient DP- 2783-4/09). Per tant, la responsabilitat de "Marcos" no entra en línia de joc, doncs ni va tenir culpa en la producció de la caiguda ni se li exigeix per l'actuació del seu empleat Sr. Guerrero. III.- La defensa de l'apel·lant es concentra en dos aspectes majors: a) els forats de la teulada es cobrien amb taulers sense apuntalar i b) la organització del treball no era adequada per dur l'arnés de seguretat. La inspecció de treball va constatar que dues de les tres claraboies de la teulada estaven clavades (foli 31 de l'expedient penal). Per tant, si el Sr. Guerrero hagués avisat al seu company, l'accident no s'hauria produït mai. El Sr. Amorós manté que l'encarregat de l'obra (Sr. ENTITY_8) va fer condemnar les altres obertures poc després de l'accident. La prova d'aquesta maniobra no queda acreditada. En efecte, l'argument reposa exclusivament en les manifestacions, fetes davant de notari, del Sr. ENTITY_7: "Tot seguit l'encarregat em va manar de tapar alguns forats del teulat que estaven destapats, cosa que l'André, un company de l'obra a veure" (foli 187). Aquest testimoniatge mereix molt cautela, tota vegada que l'interessat pot tenir responsabilitat en la caiguda i ni tan sols ha ratificat aquestes greus acusacions en judici. Suposarem que el Sr. "A." és el Sr. Castillo. Força és de constatar que aquest darrer va testificar que, després de l'accident, NO HAVIA VIST al Sr. Guerrero tapant forats a la teulada (resposta 7, foli 706). Per conseqüent, aquest fet no queda provat. El recurrent defensa, tanmateix, que no es treballava amb arnés. Més amunt, ja s'ha fet referència a les declaracions contràries de l'apel·lant prop del Servei de Policia. Però és que el Sr. Amorós ho va reiterar a l'inspector de treball el dia 9 d'abril del 2009: "Explica que la coberta estava protegida, primerament amb una barana però que, tot i això, treballaven amb cinturó de seguretat ancorat (a una xemeneia), dic d'una manera que no recordo (potser en xemeneies diferents o potser en una corda que actuava com a línia de vida, ancorada entre dues xemeneies)" (foli 174). El treballador Sr. S. va confirmar que els Srs. Amorós i Guerrero treballaven amb arnés i que el primer se'l va treure just abans de la caiguda (resposta 6, foli 708). L'encarregat va posar també de manifest que l'arnés era lligat a la xemeneia (resposta 23, foli 724), cosa que concorda amb les fotos dels folis 36 i 37 de l'expedient penal, sense que l'esmentat responsable hagi mai manifestat que treballessin deslligats, com suggereix gratuïtament el recurrent. l'apel·lant manifesta també que l'encarregat va manar al Sr. Guerrero, posteriorment a l'incident, de posar un arnés al costat d'una xemeneia, per provar així el respecte de les regles de seguretat. Els testimoniatges dels Srs. Olmo, Ramirez i Ribes (resposta 4, folis 714, 716 i 718) no ho acrediten, doncs es remeten a comentaris de tercers. És cert que no es demostra l'existència d'una línia de vida. Això no obstant, ha quedat suficientment demostrat que els dos treballadors duien arnés aquell tarda, com també la presència d'una corda lligada al voltant d'una xemeneia i adjacent al forat. Una xemeneia de nova construcció sembla un lloc prou sòlid per assegurar-se, malgrat ho posi en dubte, sense fonaments tècnics, el recurrent. Un darrer greuge del Sr. Amorós, consisteix en assegurar que la manca de línia de vida feia impossible treballar amb arnés, en motiu de les dimensions de la coberta. Això pot ser possible, tot i així, la línia de seguretat no tenia cap sentit sense la fixació del treballador. A més, no s'entén gaire perquè el recurrent duia sempre l'arnés posat si no tenia cap utilitat i menys encara de la part d'un professional experimentat (13-14 anys d'exercici), qualificat (oficial de primera: foli 102) i il·lustrat sobre els riscs de l'obra (foli 87). En qualsevol cas, res assevera la insuficiència d'aquells elements de seguretat, de manera que el recurrent tenia al seu abast mitjans suficients per evitar el seu fatal desplom. Malauradament no els va emprar, no essent imputable a l'empresa la pròpia turpitud. IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 30 de gener del 2014; condemnar el Sr. Amorós a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE