SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0956-2/2012, instades pels Srs. Plana, Bonet, Ribes i Romeu contra la societat "A. SL", en data 25 de febrer del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant en la seva major part la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Plana, Bonet, Ribes i Romeu, he de condemnar i condemno a la societat mercantil ORG_0. A pagar, en concepte de vacances i indemnització per acomiadament improcedent, les següents quantitats: al Sr. Plana, l'import de 25.890,11.- euros; al Sr. Bonet, l'import de 25.908,71.-euros; al Sr. Ribes, l'import de 23.613,64.- euros; al Sr. Romeu, l'import de 21.805,44.-euros. Segon.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a pagar els interessos legals respecte de les referides sumes, devengats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 18 de setembre de 2012. Tercer.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a declarar i cotitzar a la Caixa Andorra de la seguretat social (art. 98-1 Llei 17/2008 de la seguretat social, 77, XX) les quantitats brutes resultants d'aquesta sentència, que no ho hagin estat anteriorment. Quart.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a sufragar la totalitat de les costes judicials ocasionades, segons allò previst al Considerant VII d'aquesta decisió". II.- La societat "A. SL" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle. Els arguments revocatoris són els següents: no havia pogut satisfer els havers laborals dels treballadors per raó dels impagaments que patia per part de "G. SLU"; el cobrament del seu crèdit s'havia de destinar a satisfer els deutes laborals esmentats; no podia fer front, en una sola vegada, a les seves obligacions econòmiques; no s'havia negat mai a pagar els havers dels treballadors; els assalariats havien refusat cap solució amistosa. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- Els Srs. Plana, Bonet, Ribes i Romeu van formular demanda laboral contra la societat "A. SL", sol·licitant, entre altres extrems, la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament improcedent. L'Hble. Batlle va donar lloc a l'esmentada pretensió, tota vegada que l'empresa no havia satisfet la compensació econòmica de l'article 90.1. Les missives litigioses -només divergeixen en els imports- contemplaven el següent: "Distingit Senyor. Per la present, en nom i representació de l'empresa "A. SL", li comunico el seu acomiadament en virtut de l'article 90.1 de la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals. De conformitat amb la vigent normativa laboral té dret a gaudir d'un termini de preavís de 90 dies, comptadors a partir de la data de recepció d'aquesta comunicació, i al pagament d'una compensació econòmica per un import de 23.253 euros. D'acord amb les disposicions assentades en l'article 92.3 de la Llei 35/2008 del 8 de desembre, del Codi de relacions laborals, "A. SL" ha decidit abonar-vos la suma global de 28.685,14 euros corresponent a les vacances, al salari que us correspondria pel període de preavís, així com al muntant de la compensació econòmica, calculats segons l'article 82.3 de l'esmentada normativa, quedant així resolta des de la present data la relació laboral que us uneix a "A. SL". Adjunt a la present trobareu així la quitança o liquidació final dels havers laborals que us corresponen. Resto a la vostra disposició per a qualsevol informació o aclariment complementari que pugueu precisar i aprofito l'avinentesa per a saludar-vos ben atentament." (foli 16). L'objecte del present recurs consisteix en una qüestió jurídica, a saber si el comiat no formal, sense pagament efectiu de la corresponent compensació econòmica, és regular. Com bé assenyala l'Hble Batlle, aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de respondre per la negativa. En efecte, en la sentència 219/11 d'aquesta Sala del 29 de novembre del 2011, es va confirmar que: "Resulta d'aquesta norma legislativa, que en els comiats no causals, el preavís i la compensació econòmica constitueixen els requisits essencials per que l'acomiadament sigui rellevant. La negació a pagar la compensació econòmica esmentada, o el total impagament de la mateixa en el termini fixat, per part de l'empresari, com en el cas d'autes, tenen materialment la mateixa finalitat, a saber exonerar-se de l'obligació de compensació, i doncs corresponen a un incompliment greu de les formalitats exigides per la Llei. Per tant, sí que l'acomiadament sense pagament efectiu de la compensació econòmica prevista constitueix un acomiadament improcedent, i en conseqüència dona lloc a favor del treballador al pagament de l'indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions laborals". Per tant, malgrat la correcció "formal" de la carta, el comiat dels quatre treballadors era contrari a dret, tota vegada que no va ser seguit -ni aleshores ni encara ara- del pagament de la compensació econòmica. L'acord de l'empresa no canvia res, perquè el resultat continua essent el mateix, és a dir la manca de percepció dels havers deguts per part de les persones treballadores. La recurrent al·lega dificultats econòmiques, les quals ni tan sols queden acreditades. Per acabar, no es pot recriminar als treballadors la celeritat en què van acudir al Tribunal. A banda de tractar-se d'un dret fonamental, el retard podia ser fatal pel joc de la caducitat de l'article 8 del Codi de relacions laborals. II.- La desestimació del recurs de la societat "A. SL" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la societat "A. SL"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25 de febrer del 2014; condemnar la societat "A. SL" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE