SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de Bonet va interposar demanda, de data 2-10-2013 envers els Srs. Ayuso i Álvarez, en virtut de la qual demanava la condemna solidària de 8.222,38 i 311.740,63 euros, amb més els interessos, comissions i costes processals. En data 13-11-2013 els defenents van comparèixer i van aplanar-se a la demanda. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-11-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Bonet" contra els Srs. Ayuso i Álvarez, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera les quantitats de vuit mil dos-cents vint-i-dos euros amb trenta-vuit cèntims (8.222,38.- EUROS) i de tres-cents onze mil set-cents quaranta euros amb seixanta-tres cèntims (311.740,63.- EUROS), ambdues incrementades dels interessos bancaris liquidats trimestralment i calculats, als tipus per a "descoberts" -quant a l'interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0, a partir del tres d'agost d'enguany en el primer cas i del trenta-u d'agost d'enguany en el segon cas -dates de les últimes liquidacions practicades- i fins que siguin íntegrament satisfetes, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució". III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 4-04-2014, va formalitzar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució judicial. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 7-05-2014, sol·licita la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. Afirma que s'està intentant arribar a un acord entre els litigants per a reconduir el préstec de 10.000 euros impagat i que mai va rebre de l'entitat bancària un requeriment de pagament, a la vegada que aquesta era coneixedora de la situació personal del recurrent. Manifesta també que, per error, va suposar que el que la part creditora reclamava era l'import de 8.222,38 euros i no imaginava que donaria per resolts avançadament els altres tres préstecs amb garantia hipotecària. Considera que la resolució anticipada esdevé improcedent i abusiva i que els venciments de les quotes pendents de liquidació són d'interessos i no de capital. Indica que no es pot fer front a l'import que es reclama de 311.740,63 euros i que l'immoble fou peritat en el seu dia per 318.000 euros, de manera que no té altra opció la recurrent que procedir a una datio in solutum. II.- El present recurs no pot ésser estimat en relació a la pretensió de fons exercitada per l'entitat bancària a la instància per les raons que, a continuació, s'exposen. En primer terme, la part recurrent no pot haver incurrit en cap error respecte de les quantitats que es reclamaven, atès que es va aplanar a la demanda i a la compareixença de 13-11-2013 va reconèixer deure el que se li exigia. I la demanda contenia a la seva pètita la pretensió condemnatòria de 8.222,38 més 311.740,63 euros amb més interessos i comissions. En segon terme, aquesta Sala no desconeix la profunda situació de crisi econòmica i social que afecta al Principat d'Andorra, així com la difícil situació en la que es troben les persones que han perdut la seva ocupació laboral i no poden fer front als préstecs obtinguts de les entitats bancàries, així com les depreciacions que han patit les garanties d'aquests préstecs. Malgrat aquestes consideracions que justifiquen que la Sala recomani que les parts litigants assoleixin els acords possibles i viables per a reconduir els impagaments produïts, aquestes negociacions entre els litigants es poden produir durant el procediment i a la fase d'execució de sentència. Però no pot la Sala, quan la part deutora s'ha aplanat totalment i sense reserves a la demanda, qüestionar ara, en seu d'apel·lació, la procedència de la resolució avançada dels préstecs, sota l'empara d'una actuació abusiva de l'entitat financera, a l'igual que no pot imposar a aquesta darrera, sense el seu consentiment, la dació en pagament com a subrogat del pagament front a l'incompliment del deutor. III.- En canvi, sí que s'ha d'estimar la pretensió que sol·licita la no imposició de les costes processals de la instància, per quant aquesta pretensió s'ha de relacionar amb l'absència de requeriment extrajudicial. Esdevé doctrina d'aquesta Sala, continguda entre altres, en les sentències de 19-11-1998, 28-10-2010 i 31-01-2012, així com l'Aute de 23-10-2003, ha establert que "en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Així, aquesta Sala, a diferència del que succeeix en dret comparat, i tota vegada que l'ordenament jurídic andorrà es nodreix de les seves font pròpies i constitueix un sistema que es caracteritza, com a ordenament jurídic, per la completesa i la coherència, ha considerat que en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació del defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals ... aquesta Sala ha valorat l'actuació del defenent, en el sentit de no considerar-lo de mala fe, i per tant, no creditor a la imposició de les costes processals, quan no ha estat requerit de pagament prèviament a la interposició a la demanda". En el cas que ens ocupa, si bé la part recorreguda manifesta, en el seu escrit de contesta a les conclusions, que s'ha produït el requeriment extrajudicial per carta certificada, si s'analitza el material probatori ressurt que no existeix aportat amb la demanda de l'entitat financera cap document que acrediti la reclamació de l'import que es reclamaria judicialment i sense que, en virtut de l'aplanament, s'hagi produït el judici de proves. Per tant, davant la manca d'acreditació dels requeriments extrajudicials i atès que l'escrit de contesta es concreta a demanar l'aplanament a la demanda, no es pot considerar l'actuació del defenent com un supòsit de mala fe, de manera que no pot esdevenir creditor a les costes processals i el criteri de la resolució d'instància ha de ser mantingut. IV.- L'èxit parcial del recurs justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Ayuso i Álvarez contra la sentència, de data 20-11-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar exclusivament la seva part decisòria, pel que fa a les costes processals de la instància, deixant sense efecte la seva imposició a la part defenent, de manera que cada part haurà de suportar les causades a instància seva i les comunes per meitat. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE