Décision commentée : STSJAD 169/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 septembre 2014, recours n° 38/14 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:169) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, Mme Marti, était en arrêt de travail pour maladie. Elle a saisi la Section administrative du Tribunal de batlles (première instance) d'une action dirigée contre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). À titre principal, elle demandait la prolongation de la situation d'arrêt maladie. À titre subsidiaire, elle demandait l'attribution d'une pension d'invalidité pour maladie du groupe A-3. Par jugement du 5 mars 2014, la Section administrative a rejeté la demande.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Mme Marti a interjeté appel en reprenant les mêmes prétentions. Elle soutenait que le premier juge n'avait pas apprécié correctement les preuves. Selon elle, les rapports médicaux établissaient que sa pathologie n'était pas consolidée et qu'elle ne pouvait exercer ni son emploi habituel ni une activité professionnelle équivalente. La CASS a conclu à la confirmation du jugement, en soulignant la pertinence de l'expertise réalisée par l'Àrea de Medicina Legal i Forense.
Les parties ont substitué l'audience orale par une procédure écrite de conclusions. Le Tribunal supérieur a statué par une décision définitive et exécutoire.
Question de droit
La décision soulève deux questions :
Prolongation de l'incapacité temporaire : dans quelles conditions l'indemnisation pour maladie de longue durée peut-elle être prolongée, et à partir de quel moment la CASS peut-elle mettre fin aux prestations d'incapacité temporaire ?
Classification de l'invalidité et valeur probatoire : le juge peut-il retenir les conclusions de l'expert judiciaire plutôt que les rapports médicaux produits par les parties, et quel degré d'invalidité en découle-t-il ?
S'y ajoute une question préalable de compétence, que le Tribunal règle en se fondant sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur rejette l'appel sur les deux points.
Sur la prolongation de l'arrêt. Le Tribunal rappelle la jurisprudence constante selon laquelle, pour les maladies de longue durée, le versement des prestations salariales peut être prolongé jusqu'à une durée totale de trois ans. Cette prolongation suppose que l'assuré puisse guérir ou que son état de santé se stabilise grâce à un traitement adéquat. En revanche, lorsque les séquelles sont consolidées, voire progressives, la CASS peut mettre fin aux prestations d'incapacité temporaire et reconnaître une invalidité pour maladie si la capacité de travail est diminuée d'au moins 60 %, conformément à l'article 166 de la Llei de la seguretat social. En l'espèce, l'expert a constaté que la pathologie était stabilisée au 28 mars 2013, soit quatre mois après le début de l'arrêt. La prolongation est donc écartée.
Sur la classification de l'invalidité. Le Tribunal relève que l'expert a identifié trois groupes de pathologies : une rachialgie d'origine mécanique sans altérations radiologiques évidentes associée à une trochantérite, une omalgie de l'épaule gauche sans limitation fonctionnelle et une limitation fonctionnelle de l'épaule droite au-delà de 120°, ainsi qu'une fasciite plantaire. Il retient également la conclusion de l'expert selon laquelle l'intéressée peut exercer une activité sédentaire. Même si elle ne peut
Núm. de Protocol: SS-0042-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-038/14
SENTÈNCIA 38-2014
PARTS:
Apel·lant: Sra. Marti
Representant: ídem
Advocat: Sr. Gálvez
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Duque
Advocat: Sr. Agullo
M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0042-2/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de 5 de març de 2014 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada per la Sra. Marti contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava, amb caràcter principal, continuar en la situació de baixa per malaltia i, de forma subsidiària, que hom li atorgués una pensió d'invalidesa per malaltia del grup A-3.
2.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual reprodueix les mateixes pretensions que ja va formular en la primera instància.
En síntesi, considera que el Tribunal a quo no ha valorat adequadament les proves practicades i que, dels informes mèdics aportats, en resulta que la seva patologia no està consolidada i que, en qualsevol cas, no pot realitzar la seva feina habitual ni tampoc una activitat professional equivalent.
3.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació de la sentència apel·lada, ja que considera que aquesta ha realitzat una correcta apreciació de les proves i, especialment, del dictamen pericial de l'Àrea de Medicina Legal i Forense.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la primera de les qüestions que planteja el recurs, que versa sobre la procedència de perllongar la baixa mèdica de la interessada, convé recordar que, com ha declarat una reiterada jurisprudència sobre aquesta matèria, l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.
Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.
Tercer.- En aquest cas, l'informe pericial és taxatiu quan afirma que la patologia que presenta la interessada es trobava estabilitzada en data 28 de març de 2013, és a dir, quatre mesos després de l'inici de la baixa laboral.
Com també ha declarat aquesta Sala en nombroses ocasions, el fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.
La recurrent insisteix en el contingut dels informes mèdics que ha aportat ella mateixa, però en tot cas procedeix donar prioritat a les conclusions del dictamen pericial, ja que, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs pel que fa a la continuació de la situació de baixa mèdica.
Quart.- S'ha d'arribar a la mateixa conclusió quant a la classificació de la invalidesa. Els perits consideren que les patologies que pateix la recurrent es poden agrupar en tres: en primer lloc, una raquiàlgia de característiques mecàniques i sense alteracions radiològiques evidents amb trocanteritis; en segon lloc, omàlgia de l'espatlla esquerra sense limitacions funcionals i de l'espatlla dreta amb limitació funcional a partir dels 120º; i en darrer terme, fascitis plantar.
El mateix informe pericial conclou que l'agent es troba capacitada per a desenvolupar una activitat laboral de tipus sedentari.
La recurrent afirma que no pot realitzar cap tipus de treball, per la qual cosa ha de ser-li concedida una invalidesa del grup A-3. Ara bé, per les mateixes raons abans expressades, s'han de seguir les conclusions a què arriba el dictamen pericial, que ha estat recollit per la sentència apel·lada. Encara que la interessada no pugui seguir desenvolupant la seva activitat habitual, els perits afirmen que pot realitzar una altra activitat sedentària o que no impliqui esforços físics importants, la qual cosa significa que procedeix l'atorgament d'una invalidesa del grup A-2.
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Marti contra la sentència dictada el 5 de març de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.