SENTÈNCIA NÚM. 42-2014 PARTS: Apel·lant: Sra. Herrera Sr. Conde Representant: Sra. Pina Advocat: Sr. Jover Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Sra. Corbacho Advocat: Sra. Duque Apel·lat: HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY Representant: Sra. Pastor Advocat: Sra. Ayuso COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Andorra la Vella, vint-i-quatre d'octubre del dos mil catorze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0080-2/2013. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Herrera i una altra persona van interposar demanda jurisdiccional contra la denegació tàcita del GOVERN, en relació amb el recurs d'alçada que perseguia la nul·litat de l'Edicte comunal publicat el dia 12 de juny de 2013 i de les diferents actuacions tendents a convertir un tram de l'avinguda Carlemany en zona exclusiva de vianants. 2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda subsegüent mitjançant sentència del dia 18 de març del 2014, tot inadmetent la pretensió relativa a l'anul·lació de les actuacions vinculades amb la creació d'una zona destinada a vianants a l'avinguda Carlemany. 3.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Herrera i l'altre recurrent manifesten principalment que: l'actuació comunal era inseparable de resoldre la qüestió relativa a la titularitat de l'avinguda Carlemany; el GOVERN no havia qüestionat la seva legitimitat activa en seu de recurs d'alçada; els promotors del recurs ho feien a títol personal i no en nom de cap associació; eren veïns de l'avinguda Carlemany i havien vist reduïda la seva facturació per raó de la decisió comunal; l'avinguda Carlemany feia part de la xarxa bàsica de vials i depenia del Govern, de manera que els actes de la Corporació local relacionats amb l'esmentada via eren nuls de ple dret; la Taula nacional de mobilitat no havia emès cap informe favorable en relació amb el projecte, sinó un senzill acord; el Comú d'Escaldes-Engordany no tenia competència per decidir sobre la desaparició d'un tram de la xarxa bàsica de vials. 4.- El GOVERN va contestar, dient que: l'Edicte impugnat no constituïa un projecte de peatonalització de l'avinguda Carlemany; el recurs no era congruent amb la demanda; l'Edicte comunal del dia 12 de juny de 2013 no era impugnable en tractar-se d'un acte de tràmit; no es podien impugnar actes indefinits; l'avinguda Carlemany feia part de la xarxa bàsica de vials però de titularitat comunal segons la llei 7/2005 de designació de carreteres; el COMÚ només havia modificat les condicions d'ús del carrer; el GOVERN havia estat assabentat sobre el projecte de peatonalització i la Taula nacional de mobilitat havia informat favorablement al respecte; les condicions de seguretat estaven respectades; calia imposar les costes judicials als recurrents per raó de temeritat. 5.- El COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY afegia que l'exposició pública del projecte no suposava cap mena d'indefensió; calia imposar les costes judicials als recurrents per la regla del venciment. 6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La Sra. Herrera i una altra persona van formular demanda contra el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY i el GOVERN, en relació amb l'Edicte comunal publicat el dia 12 de juny de 2013 i també contra les altres actuacions de la Corporació local tendents a convertir un tram de l'avinguda Carlemany en zona exclusiva de vianants. Les Administracions demandades s'hi van oposar, tot formulant el GOVERN l'excepció d'inadmissió de la demanda, en tractar-se d'un acte de tràmit i, per tant, no recurrible. El COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY posava en dubte la legitimació activa dels agents. El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda en el fons. Els demandants inicials s'alcen contra la sentència emesa pel Tribunal de Batlles. Tercer.- A títol preliminar, cal indicar que l'abast d'aquest recurs es limitarà a verificar la correcció de la sentència impugnada i, en cap cas, dels "edictes de referència de restricció del trànsit i de la creació de la peatonalització" (sic) com s'esmenta en l'escrit de recurs. L'estudi de les excepcions esdevé prioritària, tota vegada que interessen l'ordre públic processal. En data 3 de juny de 2013, el COMÚ va acordar sotmetre a informació pública, el projecte de creació d'una zona destinada a vianants a l'avinguda Carlemany, en el tram comprès entre el carrer de la Unió / carrer del Valira i l'avinguda de les Escoles / carrer del Picó. Respecte de la manca de legitimació activa, el Tribunal a quo, no va resoldre formalment l'obstacle. Per contra, va declarar que l'esmentat acte no era recurrible. Tot i així, va resoldre l'assumpte en el fons. L'article 23 de la llei de la jurisdicció administrativa disposa que: "Poden demanar legítimament davant la jurisdicció administrativa: ... qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tinguin un interès, dret, expectativa de dret, etc. vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa segons l'article 1.1 b) ...". L'article 39 del mateix text ordena que el Ponent de la secció administrativa ha d'examinar "la concurrència o no dels requisits necessaris", és a dir que la llei exigeix un control d'ofici de l'escrit de demanda, entre els quals es troba la legitimació per a demandar. Per tant, tractant-se d'un control d'ofici i doncs indisponible, no esdevenia possible derogar-hi, ni tan sols per economia processal. La doctrina d'aquesta Sala és constant en el sentit de resoldre que ostenta legitimació tot aquell qui retira una satisfacció o utilitat per raó de l'anul·lació d'un acte administratiu. En el cas que ens ocupa, resulta que la decisió que porta causa de l'Edicte publicat el 12 de juny de 2013, interessa la consulta pública que realitza el COMÚ per conèixer l'opinió que mereix el projecte de creació d'una zona destinada a vianants en un tram de l'avinguda Carlemany. Front a l'excepció, els demandants van indicar, només en aquesta alçada (i doncs extemporàniament), que eren veïns i/o comerciants de l'avinguda Carlemany i que la peatonalització de la zona els hi portava un perjudici patrimonial. Força és de constatar que l'interès personal dels litigants no queda mínimament acreditat. I no ho és, senzillament perquè en el moment d'impugnar la convocatòria del tràmit d'exposició pública, aquells desconeixien totalment el seu resultat i si els hi podia perjudicar d'alguna manera en llur qualitat de veïns de l'avinguda Carlemany. A més, pel que sembla, la Sra. Araujo manifesta viure a la Massana (v. foli 18) i es desconeix on té fixada la seva residència el segon recurrent, tractant-se del Sr. Tejada. Per conseqüent, la demanda dels agents, relacionada amb la impugnació del repetit Edicte, s'havia de desestimar per manca de legitimació activa, qual cosa impedia examinar si l'acte era de tràmit o definitiu i, encara menys, un pronunciament en el fons. Quart.- Per contra, és amb encert que la instància no va admetre la demanda, respecte de les diferents actuacions tendents a convertir un tram de l'avinguda Carlemany en zona exclusiva de vianants. Es tractava dels actes o actuacions següents: a) unes reunions de poble, b) l'edició d'un tríptic informatiu, c) el tall de l'accés del pàrquing número 2 del Clot d'emprivat des de l'avinguda Carlemany, c) la publicació de l'Edicte del 13 de març del 2013, pel qual es convocava un concurs públic per adjudicar la conceptualització de l'avinguda Carlemany i d) el concurs públic per Edicte del 18 d'abril del 2013, per adjudicar el subministrament, col·locació i posada en funcionament d'un sistema de seguretat ciutadana i de gestió d'accés restringit de vehicles a la zona de vianants de l'avinguda Carlemany. Els dos primers punts no són actes decisoris i, per conseqüent, no són revisables. El tercer no està localitzat en el temps, de manera que no es pot verificar si la interposició del recurs d'alçada es va dur a terme dins el termini legalment establert. Quant als dos darrers, la impugnació esdevenia clarament extemporània perquè van ser objecte de publicació al Bopa, respectivament, els dies 20 de març i 24 d'abril del 2013, mentre que el recurs d'alçada va formular-se el 20 de juny de 2013 (v. foli 18). Cinquè.- Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació. Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposats pels Srs. Herrera i Conde contra la sentència 2014-030, de 18 de març de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia; declarar la manca de legitimació activa dels recurrents per combatre el tràmit de consulta pública per crear una zona destinada a vianants a l'avinguda Carlemany; confirmar els demés pronunciaments de la sentència impugnada. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE