STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 182/2014
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2014
Numéro209/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 182/2014)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 182/2014) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
**Juridiction :** Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil
**Date :** 9 octobre 2014
**Numéro de recours :** 209/14 (TSJC-209/14)
**Magistrat rapporteur :** Pere Pastor Vilanova
**Nature :** sentence d'appel (*sentència*)
**Matière :** droit du travail, rupture du contrat de travail, droit transitoire
## Faits et procédure
Le litige oppose un salarié, M. Blasco, à la société andorrane « Conde ». Selon la décision, la relation de travail débute le 25 octobre 1999. Le salarié est victime d'un accident du travail le 8 octobre 2007, puis obtient un arrêt de travail le 19 mai 2008 en raison des lésions consécutives à cet accident. Le 21 mai 2008 (date reproduite dans la chronologie retenue par la Cour), la société notifie un licenciement non causal. La décision mentionne également une « carta de comiat » notifiée le 21 mai 1998, date manifestement incohérente avec le reste de la chronologie et qui doit être regardée comme une erreur matérielle, non vérifiable à partir du texte.
Plusieurs événements postérieurs sont relevés : la fin de l'activité administrative de l'entreprise le 30 septembre 2011, puis la fin de l'arrêt maladie le 4 juin 2012, assortie d'une reconnaissance d'incapacité de travail de 63 %. Il n'est pas contesté que le salarié n'a pu reprendre son poste à cette date, l'entreprise n'ayant plus d'activité.
Par jugement du 21 mai 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a partiellement fait droit à la demande du salarié et condamné la société à lui verser 23 276,48 euros au titre du préavis et de l'indemnité de compensation économique, avec intérêts légaux à compter du 12 septembre 2012 (date de la réponse à la demande), ainsi que les dépens. Le juge de première instance a en revanche refusé d'accorder l'indemnité de congés payés afférente à la période d'arrêt maladie.
Les deux parties ont interjeté appel. La société demande la réformation du jugement et la condamnation du salarié aux dépens des deux instances. Le salarié sollicite l'allocation intégrale de ses prétentions, en particulier une indemnité de compensation calculée sur 315,63 jours (au lieu de 270), l'octroi de congés payés pour la période d'arrêt, et des intérêts courant depuis le 4 juin 2012 sur le fondement de l'article 84.3 du Code des relations de travail.
## Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
1. **Le recours de l'employeur** : l'état d'invalidité du salarié, ou la prétendue stratégie d'arrêt maladie visant à neutraliser les effets du licenciement, permettaient-ils de se soustraire au paiement du préavis et de l'indemnité de compensation ?
2. **Le droit transitoire** : quelle loi régit l'indemnité de compensation, dès lors que la loi sur le contrat de travail du 12 juin 2003 et le Code des relations de travail (loi n° 35/2008) se sont succédé, et que ni l'une ni l'autre ne contient de dispositions transitoires ?
3. **Les congés payés** : la période d'arrêt maladie pour accident du travail ouvre-t-elle droit à congés, et quel texte s'applique : l'ancien article 20 de la loi de 2003 ou l'article 35.a du Code ?
4. **
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 182/2014
Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil
Date : 9 octobre 2014
Numéro de recours : 209/14 (TSJC-209/14)
Magistrat rapporteur : Pere Pastor Vilanova
Nature : sentence d'appel (sentència)
Matière : droit du travail, rupture du contrat de travail, droit transitoire
Faits et procédure
Le litige oppose un salarié, M. Blasco, à la société andorrane « Conde ». Selon la décision, la relation de travail débute le 25 octobre 1999. Le salarié est victime d'un accident du travail le 8 octobre 2007, puis obtient un arrêt de travail le 19 mai 2008 en raison des lésions consécutives à cet accident. Le 21 mai 2008 (date reproduite dans la chronologie retenue par la Cour), la société notifie un licenciement non causal. La décision mentionne également une « carta de comiat » notifiée le 21 mai 1998, date manifestement incohérente avec le reste de la chronologie et qui doit être regardée comme une erreur matérielle, non vérifiable à partir du texte.
Plusieurs événements postérieurs sont relevés : la fin de l'activité administrative de l'entreprise le 30 septembre 2011, puis la fin de l'arrêt maladie le 4 juin 2012, assortie d'une reconnaissance d'incapacité de travail de 63 %. Il n'est pas contesté que le salarié n'a pu reprendre son poste à cette date, l'entreprise n'ayant plus d'activité.
Par jugement du 21 mai 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a partiellement fait droit à la demande du salarié et condamné la société à lui verser 23 276,48 euros au titre du préavis et de l'indemnité de compensation économique, avec intérêts légaux à compter du 12 septembre 2012 (date de la réponse à la demande), ainsi que les dépens. Le juge de première instance a en revanche refusé d'accorder l'indemnité de congés payés afférente à la période d'arrêt maladie.
Les deux parties ont interjeté appel. La société demande la réformation du jugement et la condamnation du salarié aux dépens des deux instances. Le salarié sollicite l'allocation intégrale de ses prétentions, en particulier une indemnité de compensation calculée sur 315,63 jours (au lieu de 270), l'octroi de congés payés pour la période d'arrêt, et des intérêts courant depuis le 4 juin 2012 sur le fondement de l'article 84.3 du Code des relations de travail.
Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
Le recours de l'employeur : l'état d'invalidité du salarié, ou la prétendue stratégie d'arrêt maladie visant à neutraliser les effets du licenciement, permettaient-ils de se soustraire au paiement du préavis et de l'indemnité de compensation ?
Le droit transitoire : quelle loi régit l'indemnité de compensation, dès lors que la loi sur le contrat de travail du 12 juin 2003 et le Code des relations de travail (loi n° 35/2008) se sont succédé, et que ni l'une ni l'autre ne contient de dispositions transitoires ?
Les congés payés : la période d'arrêt maladie pour accident du travail ouvre-t-elle droit à congés, et quel texte s'applique : l'ancien article 20 de la loi de 2003 ou l'article 35.a du Code ?
**
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 182/2014 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1007-3/2012, instades pel Sr. Blasco contra la societat "Conde", en data 21 de maig del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda principal interessada pel Sr. Blasco contra la societat mercantil andorrana per accions "Conde", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la quantitat global de vint-i-tres mil dos-cents setanta-sis euros amb quaranta-vuit cèntims (23.276,48.- EUROS), això és pels conceptes … »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 octobre 2014 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-209/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1007-3/2012, instades pel Sr. Blasco contra la societat "Conde", en data 21 de maig del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant parcialment la demanda principal interessada pel Sr. Blasco contra la societat mercantil andorrana per accions "Conde", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la quantitat global de vint-i-tres mil dos-cents setanta-sis euros amb quaranta-vuit cèntims (23.276,48.- EUROS), això és pels conceptes de preavís i compensació econòmica segons s'ha raonat anteriorment, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, això és el dotze de setembre del dos mil dotze, i fins que sigui íntegrament liquidada, devent tanmateix l'empresari satisfer les costes processals ocasionades al treballador en aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 209/14 — Décision commentée
II.- Ambdós litigants han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La societat "Conde" sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del treballador a satisfer les costes judicials de les dues instàncies.
Els arguments revocatoris són els següents: la patologia invalidant del Sr. Blasco constituïa un motiu d'extinció del contracte de treball, essent indiferent la manca d'ocupació; no podia mantenir l'activitat de l'empresa per donar feina a la part adversa; el treballador va instar la baixa mèdica per neutralitzar els efectes de la carta d'acomiadament; el comiat havia desplegat les seves conseqüències abans de la baixa mèdica.
El Sr. Blasco tampoc es mostra d'acord amb la resolució de la instància i sol·licita l'estimació íntegra de la seva demanda.
Els seus greuges s'exposen tot seguit: era d'aplicació el vigent Codi de relacions laborals, de manera que la compensació econòmica s'elevava a 20.407,66 EUR doncs s'havien de computar 315,63 dies, enlloc de 270; el període de baixa meritava vacances segons l'article 35 del Codi de relacions laborals; els interessos legals s'havien de computar des del 4 de juny del 2014 segons l'article 84.3 del Codi esmentat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Blasco va formular demanda laboral contra la societat "Conde", sol·licitant la seva condemna al pagament de 90 dies de preavís, la compensació econòmica corresponent (315,63 dies), les vacances generades durant el període de baixa mèdica (103,75 dies), interessos legals i costes judicials. L'Hble. Batlle va donar lloc parcialment a la demanda, tota vegada que, a banda d'aplicar la llei sobre el contracte de treball del 12 de juny del 2003, va refusar el pagament de les vacances i va fer computar els interessos a comptar de la data de contesta a la demanda.
II.- Començarem pel recurs interposat per la societat recurrent, hagut compte que ambdues parts han formulat oposició a la sentència adoptada per la instància.
De forma preliminar, escau establir la cronologia dels fets majors que envolten aquest litigi:
25 d'octubre de 1999: inici de la relació laboral;
8 d'octubre del 2007: el treballador pateix un accident laboral;
19 de maig del 2008: l'assalariat obté la baixa mèdica, a resultes de les lesions derivades de l'accident abans mencionat;
21 de maig del 2008: la societat "Conde" procedeix al comiat no causal del Sr. ENTITY_4;
30 de setembre del 2011: obtenció de la baixa administrativa del negoci pel qual treballava el treballador;
4 de juny del 2012: fi de la baixa mèdica i reconeixement d'una incapacitat laboral del 63% al Sr. ENTITY_4;
No es discuteix que el Sr. Blasco no va poder reincorporar-se al treball el dia 4 de juny del 2012, tota vegada que l'empresa no tenia més activitat.
III.- En primer lloc, la part apel·lant refereix que la baixa mèdica constituïa una estratègia per impedir els efectes extintius del comiat. Aquest greuge enlloc queda acreditat i menys encara quan el Sr. Blasco ha estat objecte de tres intervencions quirúrgiques (folis 82 i 83) després de la seva baixa del dia 19 de maig del 2008. Per contra, queda plenament provat que l'assalariat va rebre la carta de comiat després de la baixa, qual cosa suspenia el còmput del preavís fins l'obtenció de l'alta mèdica. Així les coses, el contracte laboral era plenament vigent el dia 4 de juny del 2012.
La societat "Conde" sosté, en segon lloc, que el contracte de treball havia quedat resolt en motiu de la incapacitat total permanent de la persona treballadora. Força és de constatar que l'empresa no ha notificat mai el comiat per aquesta raó, subsistint així la voluntat primitiva de l'empresa d'extingir el contracte laboral "per raons de reestructuració de l'empresa" (foli 8).
Per aquests motius, l'empresa no estava fundada en refusar el pagament del preavís i de la compensació econòmica.
IV.- Ara pertoca analitzar el recurs formulat pel treballador.
El pagament del preavís no posa especial problema perquè és de 90 dies en l'antiga llei sobre el contracte de treball (article 70) i en l'actual Codi de relacions laborals (article 90).
No succeeix el mateix quant a la compensació econòmica, doncs la norma actual és més beneficiosa que l'anterior. Escau recordar que ni la llei sobre el contracte de treball ni el Codi de relacions laborals contenen disposicions transitòries relatives als contractes de treball aleshores vigents, de manera que cal recórrer als principis generals que regeixen l'aplicació de les normes laborals en el temps. El Tribunal a quo ha emprat la llei sobre el contracte de treball, perquè era la norma vigent en el moment de la notificació de la carta de comiat (21 de maig de 1998).
Aquest pronunciament esdevé correcte car la decisió d'acomiadar el treballador constitueix un acte jurídic passat i definitivament adoptat abans de la intervenció de la nova llei, de manera que escau confirmar la condemna de la societat "Conde" a satisfer una compensació econòmica de 17.457,60 EUR -com ho ha establert la instància- tot refusant l'aplicació retroactiva de la norma posterior.
Aquesta Sala no es troba però d'acord amb el refús judicial de reconèixer el dret al pagament de les vacances generades a comptar de l'any 2009 i que es basa en l'article 20 de la llei sobre el contracte de treball:
"El termini de suspensió per causa de malaltia superior a quatre mesos en una anualitat natural no computa a efectes de vacances". En efecte, la nova regulació del règim de les vacances, introduïda a l'article 35.a del Codi de relacions laborals i que és d'ordre públic, va entrar en vigor el 21 d'abril del 2009 i s'havia d'aplicar a les situacions contractuals en curs. L'article 20 de la llei sobre el contracte de treball no es podia emprar perquè, en entrar en vigor la nova normativa, no s'havien ni tan sols escolat els quatre mesos exigits. I, a partir del 21 d'abril del 2009, el treballador s'havia d'acollir a les previsions de l'article 35.a del Codi de relacions laborals que, a efectes de vacances, computa tot el període en què una persona treballadora es troba en situació de baixa mèdica per causa d'accident de treball. Escau, per tant, fer aplicació de la llei més moderna a les situacions jurídiques en curs, la qual governa, des d'aleshores, els seus efectes futurs. Per conseqüent, cal revocar la sentència i donar lloc a la pretensió del recurrent (6.708,15 EUR), quin càlcul no es discuteix.
Per acabar, el recurrent s'alça contra el còmput dels interessos -a comptar de la data de contesta- que realitza l'Hble. Batlle. El Sr. Blasco sol·licita que comencin a comptar des del 4 de juny del 2014 en base a l'article 84.3 del Codi esmentat. La societat "Conde" defensa, subsidiàriament, la data d'inici dels interessos legals a partir de la contesta a la demanda.
L'article 99 del Codi de relacions laborals estableix que la liquidació s'ha d'efectuar el darrer dia de la relació contractual o, com a màxim, l'endemà. Per conseqüent, el pagament del preavís i de les vacances pendents de pagament s'havia de dur a terme en aquell moment. Pel que fa la compensació econòmica, caldria fer- la computar, en puresa, a partir de la data de fermesa d'aquesta resolució segons la jurisprudència d'aquesta Sala basada en el Digest 50, 17, 99. Es mantindrà però la data de contesta als efectes de respectar el principi de congruència.
V.- La desestimació del recurs de la societat "Conde" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. L'estimació parcial del recurs del treballador suposa la condemna de la part adversa a satisfer les seves costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, com és costum en aquesta matèria.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat "Conde"; estimar parcialment el recurs del Sr. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21 de maig del 2014, en el sentit de: a) afegir la condemna de la societat "Conde" a satisfer l'import de 6.708,15 EUR en concepte de vacances i b) reformar la data d'inici de la computació dels interessos legals, essent a comptar del 4 de juny del 2012 pel que fa l'import de 23.276,48 EUR i a partir de la data de contesta a la demanda quant a la quantitat de 6.708,15 EUR; condemnar la societat "Conde" a satisfer totes les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.