SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014. A la vila d'Andorra la Vella, el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0839-1/2012, instades per la societat "Elías" contra "Expósito", en data 20 de gener de 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció interposada per la societat Expósito en relació a la demanda articulada per Elías tot i desestimant-se però l'excepció de prejudicialitat civil. Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per Elías contra Expósito condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la primera la suma de 104.105,37.- EUR que haurà de ser augmentada dels interessos legals devengats a comptar de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament. Tercer.- I sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals". II.- Ambdós litigants han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. La societat "Elías" no es mostra d'acord amb la sentència de la instància i en demana la revocació parcial. Els seus greuges són els següents: no era d'aplicació l'excepció triennal entre els professionals del ram de la construcció; les accions formulades en execució d'un contracte d'obra eren sotmeses a la prescripció trentenària segons la sentència 416/11 del 30 d'abril de 2012; cap particular realitzava una retenció del 5% sobre les factures presentades; "Expósito" havia reconegut part del deute en el judici entaulat contra la societat "Araujo", qual cosa interrompia la prescripció; l'acolliment de l'excepció suposava un clar enriquiment injust en favor de la societat demandada; la prescripció també quedava interrompuda pel reconeixement de deute que suposava el pagament d'un acompte sobre el deute global en data 19 de juny de 2013; no es podia considerar prescrita la retenció dels 19.361,76 EUR de l'obra de l'hotel "T." perquè aquesta no havia estat recepcionada i el contracte es va resoldre en el decurs de l'any 2010. "Expósito" sol·licita també la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles. Els arguments revocatoris són aquests: el Tribunal a quo no havia pres en consideració el pagament de 7.915 EUR a "Elías" durant la tramitació del procediment, en concepte de retenció de les obres a l'hotel "S."; la societat demandant no havia demostrat la prova de la realitat de les obres reclamades per import de 95.647,31 EUR amb la producció de cap contracte, pressupost acceptat, albarà signat o certificació; no esqueia el pagament de la factura 207 (1.275,29 EUR) puix la propietat no estava conforme amb la mateixa; desconeixia el contingut de la factura 335 (1.399,02 EUR), la qual no havia estat mai reclamada a "Araujo". Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La societat "Elías" va formular demanda, en data 18 de febrer de 2013, contra "Expósito" per raó de la manca de pagament del preu de determinades obres encarregades per aquesta darrera. Les factures exigides s'estenen entre els dies 30 de juny de 2008 i 30 de novembre de 2012. La societat defenent es va oposar a la demanda, tot interposant les excepcions de prescripció i de prejudicialitat civil. El Tribunal a quo ha estimat parcialment la demanda, tota vegada que ha donat lloc a l'excepció de prescripció, en relació amb les factures emeses abans del 18 de desembre de 2009, inclosa la retenció practicada per "Expósito" sobre les factures dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007, totes elles relacionades amb les obres realitzades a l'hotel "T." d'Andorra la Vella. L'excepció de prejudicialitat civil ha estat refusada. Els dos litigants han apel·lat la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles. II.- Començarem pel recurs formulat per la societat "Elías". L'esmentada societat considera no ajustat a dret l'acolliment judicial de l'excepció de prescripció. En aquest sentit, defensa que es va celebrar entre els litigants un contracte d'obra i que el seu crèdit prescrivia només al cap de trenta anys segons l'Usatge Omnes Causae. El Tribunal a quo, seguint el plantejament de "Expósito", estima que correspon la prescripció triennal dels crèdits dels artesans i menestrals, contemplada en la Constitució quarta del Títol II del llibre VII del Volum I de les Constitucions i altres drets de Catalunya. Aquesta aplicació de la doctrina d'aquesta Sala esdevé correcta i troba el seu fonament en nombroses sentències d'aquesta Sala, com ara les STSJC 031/08 del 18 de setembre de 2008, la 339/10 del 30 de juny de 2011 i, més recentment, la 216/13 del 17 desembre de 2013. En elles, es conclou que els crèdits dels artesans (poc importa si són persones físiques o jurídiques) prescriuen als tres anys, independentment de la qualificació civil o mercantil del contracte subjacent. La invocació de la sentència 416/11 del 30 d'abril de 2012 no és adequada, com bé assenyala la instància, en tractar-se, en aquell litigi, d'una acció en repetició que no és dóna en el present conflicte. Efectuada aquesta premissa, cal examinar si el termini de prescripció va quedar interromput com defensa la societat recurrent, circumstància consistent en el pagament d'un acompte, com també en la interposició d'una demanda judicial contra un tercer. És pacífic que, en data 19 de juny de 2013, "Expósito" va abonar l'import de 7.915 EUR a la part adversa pel motiu "A CTE.FRES.PEND" (foli 322). L'Hble. Tribunal de Batlles denega qualsevol efecte interruptiu, doncs estima que, davant la manca de precisió, la facultat d'imputar el pagament pertocava al deutor, el qual va explicar, en el seu escrit de conclusions de primera instància, que els 7.915 EUR tenien per origen el retorn a "Expósito" de la retenció efectuada per la propietat de l'obra a l'"hotel Sasplugues" (foli 369). "Elías" estima, contràriament, que l'acompte ho era sobre el deute global. Aquesta Sala no es mostra d'acord amb l'apreciació realitzada per la instància. En efecte, si "Expósito" va efectuar un pagament en favor de les factures pendents, s'ha d'entendre que ho va fer a prorrata com indica "Elías" i així ho autoritza el Digest 46, 3, 8. "Expósito" no pot defensar, una volta efectuat el pagament, que aquest es tenia que imputar al retorn d'un deute concret, perquè quan el deutor tria, ho ha de fer al moment del pagament i no després segons el Digest 46, 3, 1 i el Codi 8, 43, 1. En qualsevol cas, aquest debat resulta estèril, perquè no és que el pagament fos imprecís com assenyala l'Hble. Tribunal de Batlles, sinó que "Expósito" va donar una ordre clara, en el sentit de destinar el repetit import de 7.915 EUR a eixugar part de la totalitat del deute. Per tant i sense necessitat d'examinar els demés greuges, força és de constatar que el pagament del 19 de juny de 2013 suposa una renúncia, per part del deutor, a la prescripció guanyada respecte de les factures de l'any 2008, de manera que l'excepció no podia triomfar. Hagut compte que la realitat dels treballs a l'hotel "T." es discuteix en el recurs interposar per "Expósito", aquesta qüestió s'analitzarà juntament amb el recurs d'aquella societat. III.- Pertoca, en un segon temps, examinar el recurs interposat per "Expósito". Aquesta societat té raó quan la instància no descompta del deute que aquesta presenta, la quantitat de 7.915 EUR, percebuda per "Elías" durant la substanciació del procés. La recurrent es queixa també de la seva condemna a satisfer 104.105,37 EUR, sense que la part adversa hagués acreditat la realitat dels treballs inclosos dins les factures aportades, mancament també traslladable a aquelles que guarden específica relació amb l'hotel "T.". Pel que fa aquesta darrera obra, les factures 266, 300 i 333 són reclamades efectivament dins la causa 0335- 1/2010 (respectivament: folis 263, 341 i 368) com argumenta constantment "Elías". Si "Expósito" exigeix el seu pagament a la propietat ("Araujo", sa), s'ha de presumir que es van dur a terme. Quant a la factura 350 (genèrica) del 30 de setembre de 2008 (foli 44), "Expósito" al·lega que no li havia mai estat lliurada. "Elías" afirma que feia part -com les tres altres- de la causa 0335- 1/2010 (foli 307). L'examen acurat de la voluminosa documentació que figura en aquell expedient ha resultat negativa, doncs les darreres factures són del dia 30 d'agost de 2008 (folis 368 i 435, verificar). Per conseqüent, s'ha de restar la suma de 19.500 EUR. El refús de l'excepció de prejudicialitat civil no pot ser examinat, tota vegada que no ha estat expressament objecte d'apel·lació. En efecte, aquest greuge s'introdueix només en l'escrit de contesta de "Expósito" al recurs de "Elías", sense que aquesta darrera hagi pogut res al·legar al respecte. Endemés, "Expósito" pretén - erròniament- que l'estimació de l'esmentada excepció ha de conduir a la desestimació de la demanda, quan només podria donar lloc a la suspensió dels presents autes. Quant a la resta de treballs, és cert que no obren a les actuacions contractes escrits entre les parts, pressupostos o albarans signats. Això no constitueix motiu suficient per refusar, en bloc, la demanda en el cas que ens ocupa. En efecte, "Elías" ha explicat que sempre havia actuat com a sots-contractant de la constructora "Expósito" i que, com a industrial, emetia factures contra "Expósito", les quals eren incorporades en les certificacions que la constructora presentava a la direcció facultativa o a la propietat de cada obra per aprovació (foli 335). Aquest modus operandi no està negat per "Expósito". Malgrat era exigible una major diligència a "Elías", nogensmenys es pot entendre en motiu de la llarga col·laboració entre ambdues societats (com a mínim des de juliol del 2004: foli 98) i a la relaxació habitual de les formes en el tràfic mercantil d'aquest ram. "Expósito" ha evadit però gairebé qualsevol debat, tot i ser-li possible exhibir les factures conformades o no, o almenys el llibre d'obra per poder així negar tota intervenció de "Elías". De fet, fins i tot figura a les actuacions un document no signat, però establert per "Expósito" (folis 337-339), on admet deure l'import de 87.977,60 en motiu de nombroses factures ara reclamades (excloses les obres a l'hotel "T."), de manera que la seva postura processal no s'ajusta a les regles de la bona fe processal, qual cosa no pot beneficiar-la. Especialment, perquè tenia en el seu poder i abast una prova clara de la realitat dels treballs duts a terme per "Elías" i ha preferit no entrar en el fons, malgrat l'aportació per part de l'industrial de factures força detallades. I fins i tot mantenint aquesta postura obstructiva quan figuren en autes retorns de factures per valor de 32.669,16 EUR en concepte de "lliurat demana ajornament" (folis 93-94), tractant-se d'un nou element que reforça la manca de consistència de l'oposició de la constructora. Els únics greuges no genèrics interessen les factures 207 i 335. La recurrent manté que la 207 (1.275,29 EUR, foli 53) no va ser conformada per la propietat, sense però desplegar cap mena de prova en ordre a corroborar la seva afirmació. La factura 335 de 1.399,02 EUR (foli 91) no es pot efectivament acceptar, perquè es refereix a un "pressupost en excel" que no ha estat aportat a les actuacions i que tampoc figura dins la causa 0335-1/2010. Per tant, cal estimar el recurs sobre aquest punt. IV.- En conclusió, la demanda de "Elías" ha de ser estimada parcialment per l'import de 174.153,11 EUR (175.147,31 - 19.500 - 1.399,02 + 19.361,76 + 8.458,06 - 7.915), més interessos legals a comptar de la data de fermesa d'aquesta resolució (arg. Digest 50, 17, 99). V.- L'estimació parcial dels dos recursos d'apel·lació aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, l'estimació substancial de la demanda condueix a la condemna de "Expósito" a satisfer les costes de primera instància per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX Estimar parcialment els recursos d'apel·lació formulats per les societat "Elías" i "Expósito"; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de gener de 2014, en el sentit de desestimar l'excepció de prescripció plantejada per "Expósito" i de condemnar "Expósito" a satisfer l'import de 174.153,11 EUR més interessos legals a comptar de la data de fermesa d'aquesta resolució i les costes de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; confirmar el refús de l'excepció de prejudicialitat civil; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE