Par acte du 27 janvier 2011, la titulaire de l'entreprise individuelle Querol, Mme Sancho, a assigné la société Campillo selon la procédure civile abrégée en paiement de factures impayées. Elle réclamait la somme de 8 668,36 euros, assortie des intérêts légaux à compter de l'émission des factures ou, subsidiairement, de la date de la réponse à la demande, ainsi que la totalité des dépens. La société défenderesse a conclu au rejet de la demande et sollicité la condamnation de la partie adverse aux dépens.
Il est établi que la société Campillo, dont l'objet est la réalisation de travaux publics et de constructions, et l'entreprise Querol ont entretenu des relations commerciales. Dans ce cadre, cette dernière a exécuté des travaux de plâtrerie au cours des années 2007 et 2008. La décision précise que le mari de la demanderesse, M. Porras, était le responsable de l'entreprise chargé de l'exécution des travaux.
La créance se rattache à trois chantiers distincts : la villa de B. (Puigcerdà), l'immeuble C à Ordino (dont la facture n° 35 fait l'objet d'un litige spécifique) et le centre civique de V.
Par jugement du 30 janvier 2014, le Tribunal unipersonnel, section civile, a substantiellement fait droit à la demande et condamné la société Campillo à payer 5 188,36 euros, avec intérêts légaux à compter du 24 février 2011, ainsi qu'aux dépens de première instance. Le montant accordé est donc inférieur à celui réclamé.
Les deux parties ont interjeté appel. La société Campillo sollicitait la réformation partielle du jugement et le rejet intégral de la demande. Mme Sancho demandait la condamnation de la société à lui payer la facture n° 35, avec mise à la charge de la défenderesse des dépens des deux instances.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a été composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Aniére (magistrat rapporteur) et Pere Pastor Vilanova. Elle a statué le 9 octobre 2014 (affaire n° TSJC 063/14).
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, que l'on peut regrouper autour de trois axes.
1. La prescription peut-elle être soulevée tardivement ? La société Campillo soutenait que le tribunal aurait dû relever la prescription de certains bons de livraison (albarans), dès lors qu'une partie de ces pièces avait été produite au stade de la preuve et que la prescription peut, selon elle, être invoquée « à tout moment du litige ». La partie défenderesse n'avait pas soulevé ce moyen pendant la phase des allégations.
2. Quelle est la charge et le niveau de la preuve ? Deux moyens y sont liés : l'appréciation de la preuve d'une remise commerciale de 5 % convenue entre les parties (chantier de l'immeuble C), et l'appréciation de la réalité de travaux « hors devis » (facture n° 35), dont la demanderesse soutenait qu'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 190/2014 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Per escrit de data 27-01-2011, la representació processal de la Sra. Sancho, titular del negoci Querol, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra de la societat Campillo, demanant que es condemnés a la demandada a abonar-li, en concepte de factures impagades, la quantitat de 8.668,36.-euros amb els interessos legals des de la data d'emissió de les factures o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.… »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 octobre 2014 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
SENTÈNCIA
TSJC-063/14
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 27-01-2011, la representació processal de la Sra. Sancho, titular del negoci Querol, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra de la societat Campillo, demanant que es condemnés a la demandada a abonar-li, en concepte de factures impagades, la quantitat de 8.668,36.-euros amb els interessos legals des de la data d'emissió de les factures o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits.
II.- La representació processal de la societat Campillo, va oposar-se a la demanda, sol·licitant la imposició de les costes processals a l'agent.
III.- Per Sentència de data 30-01-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Estimar substancialment la demanda formulada en data 27 de gener de 2011 per la Sra. Sancho contra la societat Campillo i condemnar a la segona a pagar a la primera 5.188,36 EUR augmentats amb l'interès legal comptador des del 24 de febrer de 2011 i imposant a la defenent les costes processals causades amb inclusió dels honoraris de procurador i advocat. ".
IV.- Contra aquesta resolució, ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
La representació processal de la societat Campillo, demana la seva revocació parcial dictant-se una altra desestimant íntegrament la demanda, imposant les costes d'ambdues instàncies a l'adversa.
La representació processal de la Sra. Sancho demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a la societat defenent a pagar-li la factura N°35 amb imposició de les costes de les dues instàncies a la part defenent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat establert que la societat Campillo, quin objecte és la realització d'obres públiques i construccions, i l'empresa Querol van mantenir relacions comercials en el marc de les quals la segona va realitzar uns treballs de guix en el decurs dels anys 2007-2008.
També queda establert que si la titular de l'empresa n'és la Sra. Sancho, és el seu marit, el Sr. Porras l'encarregat de l'empresa qui efectuava els treballs.
La part agent ha fonamentat la seva reclamació sobre les factures en relació a 3 obres distintes, és a dir :
1º Obra del xalet pleta de B. (Puigcerdà), 2° Obra a l'Edifici C a Ordino,
3º Obra al centre cívic de V..
II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la societat Campillo, quin concerneix totes les factures. En segon lloc examinarem el recurs de la part agent quin només concerneix una factura.
III.- El primer motiu del recurs de la societat Campillo, és en relació amb l'obra del xalet pleta de B.. Argumenta en essència que: 1) els treballs de dita obra ja s'havien liquidat i el Sr. Porras havia acceptat aquesta liquidació ja que els treballs s'havien de refer; 2) el Tribunal havia d'apreciar la prescripció al·legada malgrat la part defenent no l'hagi al·legat dins del període d'al·legacions ja que una part dels albarans prescrits s'han aportat en fase de proves i la prescripció es pot al·legar en qualsevol estat del litigi.
IV.- El segon motiu del recurs de la societat Campillo, és en relació amb l'obra a l'Edifici C.. Sosté que el Tribunal ha fet una mala interpretació de les proves al considerar que no havia quedat acreditat el descompte del 5% atorgat entre les parts.
V.- El tercer motiu del recurs de la societat Campillo, és en relació amb l'obra al centre cívic de V. ja que pretén que existien en autes proves dels seus motius d'oposició al pagament de les factures.
VI.- El recurs de la Sra. Sancho rau en el fet que, al seu parer, és fent una errònia valoració de la documentació d'autes que el Tribunal a quo ha considerat que no s'havia provat l'existència dels treballs fora de pressupost contemplats en la factura 35 de l'obra a l'Edifici C.. Fa valdre que: 1) el fet de facturar fora de pressupost era una pràctica habitual entre les parts;
la societat Campillo, ha pagat altres factures per uns treballs fora de pressupost realitzats en dita obra; 3) la documentació d'autes estableix la realitat dels treballs.
VII.- Pel que fa a la qüestió de les costes de primera instància, la societat Campillo, considera que l'estimació de la demanda essent parcial no procedia cap imposició de costes judicials.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la societat Campillo,
ESTIMAR el recurs de la Sra. Sancho contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 30-01-2014 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar a la societat Campillo, a pagar a la part agent l'import de 8.668,36.-euros enlloc dels 5.188,36.- euros, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments; IMPOSAR a la societat Campillo, les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador;
NO EFECTUAR cap imposició de costes en relació al recurs de la Sra. Sancho.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.