SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha resolt un recurs interposat per la representació processal de Viñas i Narváez contra la sentència del Tribunal de Batlles, que havia condemnat els defenents a pagar a l'entitat bancària "Bermudez" les sumes de 1.245,28 euros i 399.360,81 euros, amb interessos i costes judicials. El recurs argumentava que la presumpció iuris tantum dels llibres dels banquers no exonera de provar els elements constitutius de les pretensions, i que certs càrrecs no estaven justificats. La sala ha estimat parcialment el recurs, reduint la condemna de 1.245,28 euros en 341 euros, i ha mantingut la resta de la condemna. També ha decidit no imposar les costes judicials d'aquesta alçada, però ha mantingut la condemna de les costes judicials de primera instància a la part defenent. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC.- 0000225/2014 ORIGEN: 3100694/2013 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M. I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de Bermudez, va interposar demanda, de data 6-11-2013, envers els Sr. Viñas i Narváez en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés solidàriament als defenents a l'abonament de les sumes de 1.245,28 euros, amb més els interessos de descobert, 399.360,81 euros, amb més els interessos de descobert i les costes judicials, així com interessava la realització en pública subhasta de les unitats immobiliàries que indicava. En data 11-12-2013 la part defenent es va oposar a la demanda. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 14-05- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda principal formulada per l'entitat bancària "Bermudez" contra els Srs. Viñas i Narváez ha de condemnar i condemna solidàriament als darrers a pagar a la primera les quantitats de mil dos-cents quaranta-cinc euros amb vint-i-vuit cèntims (1.245,28.- EUROS) i de tres-cents noranta-nou mil tres- cents seixanta euros amb vuitanta-un cèntims (399.360,81.- EUROS), la primera d'elles incrementada amb els interessos bancaris de descobert en compte corrent als tipus fixats per l'ORG_0 produïts a comptar del catorze de setembre del dos mil tretze -això és des del dia següent a la data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, i la segona d'elles incrementada amb els interessos bancaris de descobert pactats en el pacte sisè de l'escriptura pública de crèdit amb garantia hipotecària subscrita el 15 de setembre del 2005 prop del Notari de les Valls Sra. R.M.F.E. amb expressa condemna en costes d'aquesta instància als defenents com a conseqüència d'allò previst en el darrer Considerant de la present resolució". III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 1-09-2014, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la representació processal de la part agent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 3-10-2014, demana la confirmació de la sentència d'instància amb imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, considera que la presumpció iuris tantum dels llibres dels banquers no exonera de provar els elements constitutius de les seves pretensions. Afegeix que l'aportació dels extractes de compte corrent, de dos préstecs, les condicions generals del compte corrent i l'escriptura pública de crèdit amb garantia hipotecària no acredita les pretensions exercides i que la sentència declara inoperants i no motiva. En segon terme, quant al descobert en compte corrent, entén que aquest ha estat causat pels càrrecs realitzats pel Banc de forma unilateral amb posterioritat al 15-03-2011. Afirma que el càrrec de comissions no procedeix perquè es penalitza doblement, són el motiu del descobert, no s'identifica la quota impagada que justifica el càrrec de la comissió i l'import pactat era de 18,03 euros i no 31 euros. Assenyala que aquests motius es van al·legar en l'escrit de conclusions i no foren examinats per la sentència recorreguda. Pel que fa a altres càrrecs com els rebuts d'assegurança no consten els documents contractuals que justifiquen aquests càrrecs, a la vegada que, a diferència del que sustenta la sentència, no els va acceptar i es va queixar. En tercer terme, en relació als préstecs, de nou la sentència considera que els motius són inoperants però no motiva el perquè. Només a l'inici del plet va conèixer la quantitat que es reclamava i en l'escrit de rèplica incorre en errades quant a les quantitats, de manera que la presentació de la documentació pel Banc no prova les seves pretensions. II.- El primer dels greuges o motius consisteix en que la presumpció iuris tantum dels llibres dels banquers, recollida al Digest 2,13,10 i a la STSM de 18-11-1975, no exonera al Banc de l'acreditació dels fets constitutius de la seva pretensió i que no s'acrediten aquests per la documentació acompanyada. De l'examen de la demanda i de la documentació que s'acompanya s'extreu que es va acompanyar les còpies de les condicions generals del compte signades pels defenents, l'escriptura de crèdit amb garantia hipotecària de 15-09-2005 per un import de 400.000 euros, una nova disposició de data 9-03-2009 per l'import de 80.000 euros, els extractes bancaris i la posició del compte, així com la declaració del venciment dels préstec en data 30-09-2011. Amb posterioritat, en data 9-05-2013 es va procedir a enviar una carta als deutors, amb acusament de rebuda, segons la qual s'informava del ròssec deutor del compte corrent i del descobert en compte i se'ls emplaçava per a liquidar la suma deguda en el termini de quinze dies. Per tant, de la documentació acompanyada amb la demanda, que acredita l'existència del préstec i les disposicions, el compte corrent i les condicions generals que el regulen, la posició del compte corrent segons els diferents extractes bancaris i la comunicació al deutor de la quantia del deute i de l'advertiment de donar per vençut el mateix si no es compleix en el termini de quinze dies, recolzat pel valor probatori dels llibres dels banquers, referit en aquest cas a la posició del compte i a la determinació de la posició deutora, s'ha d'entendre, a diferència del que sustenta la part recurrent, que la part agent sí que ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió, sens perjudici que es pugui discutir en el procediment la exigència i import de diferents càrrecs o l'adequació dels càlculs realitzats. Per consegüent, aquest primer motiu es desestima. III.- El segon motiu del recurs s'adreça a considerar que el càrrec de comissions no procedeix perquè es penalitza doblement, són el motiu del descobert, no s'identifica la quota impagada que justifica el càrrec de la comissió i l'import pactat era de 18,03 euros i no 31 euros. Assenyala que aquests motius es van al·legar en l'escrit de conclusions i no foren examinats per la sentència recorreguda. Pel que fa a altres càrrecs com els rebuts d'assegurança no consten els documents contractuals que justifiquen aquests càrrecs, a la vegada que, a diferència del que sustenta la sentència, no els va acceptar i es va queixar. El primer extrem que s'ha de posar de manifest és que solament es poden examinar les al·legacions efectuades en els escrits rectors del procés i en les modulacions o matisacions realitzades en els escrits de rèplica i dúplica, però no aquelles al·legacions introduïdes ex novo en els escrits de conclusions, atès que de fer-ho s'atemptaria contra el principi de contradicció i de defensa. Consegüentment, l'anàlisi s'ha de limitar als càrrecs de les comissions, a la adduïda doble penalització i als rebuts d'assegurança respecte dels que s'al·lega que no consten els documents contractuals i manifesta que sí es va efectuar queixa a l'entitat bancària. Pel que es refereix a les comissions, l'escriptura pública de 15-09- 2005 preveu una comissió de 18,03 euros per cada quota pactada que resulti impagada i entén la recurrent que se li han carregat 11 quotes. Així, si bé no es pot atendre el motiu que denúncia que la manca de saldo en el compte i la difícil situació econòmica, coneguda per l'entitat bancària, han permès al Banc generar el descobert amb les referides comissions, sí que, en canvi, ha de ser acollit l'argument segons el qual un mateix fet: l'incompliment d'abonament d'una quota no pot ésser penalitzat dues vegades: una, amb els interessos de descobert, que pal·lien els danys i perjudicis produïts a l'entitat financera i dues, amb les comissions derivades del propi fet de l'impagament. Per tant, aquest primer motiu, respecte de les comissions de reclamació d'impagats, ha de ser estimat i rebaixar el deute dels recurrents en l'import de 341 euros. Quant als càrrecs per les assegurances, sustenta la recurrent que l'import de 515,26 i 20,80 euros corresponen a assegurances de vida de contractació obligatòria i no consten els documents contractuals que han donat lloc al càrrec, a la vegada que es va manifestar la queixa a l'entitat financera. Pel que fa a aquests extrems, l'escriptura pública de crèdit amb garantia hipotecària solament preveu en el seu pacte 9 l'obligatorietat d'una assegurança de danys del bé hipotecat, de manera que els càrrecs en el compte corrent per assegurances d'altre índole (cfr. Vida, malaltia, etc...) es venien produint en el compte corrent molt abans del 15 de març del 2011 (folis 70 i ss), de manera que responien a primes derivades de contractes d'assegurances perfeccionats pels recurrents i, per tant, el seu càrrec era adequat, sense perjudici que es podien haver resolt les relacions contractuals oportunes i sense que s'escaigui que el Banc acrediti documentalment cadascun dels càrrecs que es produeixen en el compte corrent del client, més que aquells que provenen de l'actuació de la pròpia entitat financera (posicions, interessos remuneratoris i moratoris, comissions, etc...). Per tant, aquest extrem del primer motiu del recurs ha de ser desestimat. IV.- En darrer terme, sosté que la sentència afirma que els motius d'oposició a la pretensió del Banc són inoperants però no motiva el perquè. Només a l'inici del plet va conèixer la quantitat que es reclamava i en l'escrit de rèplica incorre en errades quant a les quantitats, de manera que la presentació de la documentació pel Banc no prova les seves pretensions. La part defenent s'oposa a la reclamació dels préstecs de 80.000 euros per quant considerava que mancaven els quadres d'amortització dels anys 2011 a 2013 per comprovar-ho amb el document núm. 21 i veure quines eren les quotes vençudes, tampoc consta la retrocessió dels interessos de descobert des del 30-09-2011 i la seva substitució pels interessos remuneratoris fins el dia 13-09-2013 i no es fonamenten els càrrecs relatius a 4.204,43 i 702,72 euros. I, respecte del préstec de 400.000 euros, sosté que tampoc s'han aportat els quadres d'amortització dels anys 2011 a 2013 per a posar-ho en concordança amb el document 22, no consta la retrocessió dels interessos de descobert i no existeix fonament pels càrrecs de 14.722,95 i 5.431,91 euros. La sentència d'instància raona que els arguments de la defenent respecte dels préstecs són inoperants, ja que els assentaments comptables es troben dotats d'una presumpció iuris tantum no debilitada i només des del 30-09-2013 es tornen a liquidar els interessos moratoris sobre el capital pendent i sobre les quotes deixades de pagar conforme al pacte sisè de l'escriptura de crèdit amb garantia hipotecària. La motivació de la sentència d'instància esdevé genèrica i no analitza amb detall les partides que impugna en temps i forma la defenent, a saber, la manca de quadres d'amortització dels anys 2011 a 2013, la retrocessió d'interessos i les partides carregades sense fonamentació. Quant a la manca dels quadres d'amortització dels anys 2011 a 2013, s'ha d'indicar que la part agent va aportar en els documents núms. 21 i 22 el detall de les quotes impagades dels quals se'n desprèn que el capital degut en el moment del primer venciment avançat (30-09-2011) era de 72.244,96 i 265.783,64 euros i les quotes deixades de pagar dels dos préstecs fins a la data del venciment. Per tant, les dades adjuntades per l'entitat financera permeten conèixer, en el moment del primitiu venciment, quin era el capital pendent i les quotes que s'havien deixat d'abonar. I no existeix cap errada atès que a les quantitats per impagament de les quotes de devolució del préstec s'han de sumar els interessos moratoris de les mateixes, de manera que s'assoleixen les quantitats de 4.049,29 euros i 32.220,91 euros. Respecte de la retrocessió dels interessos, consten en els documents núms. 21 i 22 l'anul·lació dels pagaments d'interessos, de manera que tampoc aquest greuge pot ésser pres en consideració. I, finalment, el fonament que justifica la liquidació d'interessos es troba contingut a les clàusules 5.3, 5.4 i 6 de l'escriptura pública de crèdit amb garantia hipotecària, que justifica el tipus d'interès remuneratori i moratori. V.- L'estimació parcial del recurs justifica la no imposició de les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X), sense que pugui ésser acollit, per raó de l'estimació molt parcial del recurs de la part defenent la seva petició d'imposició de les costes judicials de l'alçada a la recorreguda. Quant a les de primera instància, atès que l'estimació de la demanda esdevé substancial, s'ha de mantenir la condemna de les costes judicials a la part defenent (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de Viñas i Narváez contra la sentència, de data 14-05-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar exclusivament la seva part decisòria en el sentit de reduir la condemna de 1245,28 euros en 341 euros, i deixar-la fixada en 904,28 euros, incrementada amb els interessos bancaris de descobert en compte corrent als tipus fixats per l'ORG_0 a comptar des del 14 de setembre dl 2013 i fins que sigui íntegrament satisfeta i amb el manteniment íntegra de l'altra condemna de 399.360,81 euros, amb més els interessos bancaris de descobert pactats en el pacte sisè de l'escriptura pública de crèdit amb garantia hipotecària de 15- 09-2005, amb imposició de les costes judicials de primera instància. No procedeix efectuar imposició de les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE