Résumé

# Juridiction andorrane, — > Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 217/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:217, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 novembre 2014, recours n° 105/14) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par demande déposée le 25 juin 2013, la représentante de Mme Alfaro a sollicité la condamnation de M. Tejera au paiement de mensualités de loyer impayées, ainsi que de dommages-intérêts pour occupation indue, et la résiliation du contrat, avec expulsion de la place de stationnement litigieuse. La demanderesse exposait être propriétaire d'une place de parking numéro 23, située au troisième sous-sol de l'immeuble désigné dans la décision par « XXXX », louée le 1er mai 2008. Elle alléguait le défaut de paiement des mensualités de mai à décembre 2012 et de janvier à juin 2013, pour un montant de 756 euros. Le défendeur, régulièrement cité, n'a pas comparu et a été déclaré en situation de rebellion (*rebel·lia*). Par jugement du 5 décembre 2013, le Tribunal unipersonnel, section civile, a rejeté la demande, sans condamnation aux dépens. La demanderesse a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était composée du président Joan Manel Abril Campoy et des magistrats Vincent Aniére et Pere Pastor Vilanova, ce dernier étant magistrat rapporteur. Les pièces de la décision ne précisent ni la nature exacte de la relation entre le locataire désigné comme « Sr. C. » dans les antécédents et le défendeur « Sr. Tejera », ni l'identité complète de l'appelante, qui apparaît tantôt sous les initiales « S.O.M. » et « O.M. », tantôt sous le nom d'Alfaro. Ces divergences de désignation ne modifient pas l'analyse juridique, mais elles appellent la prudence dans la lecture des faits (non précisé dans la décision). ## Question de droit La question posée à la Sala était de savoir si la demanderesse, qui n'a produit ni titre de propriété ni contrat écrit, pouvait voir sa demande accueillie alors que le défendeur, déclaré en rebellion, n'avait pas comparu pour la contester. Il s'agissait, plus précisément, de déterminer si la rebellion du défendeur dispensait le demandeur de la charge de la preuve de ses allégations, et si la légitimité à agir, l'existence du contrat verbal invoqué et son inexécution pouvaient être tenues pour établies en l'absence de tout élément probatoire. ## Solution et dispositif Le Tribunal confirme le jugement de première instance. Il énonce d'abord, en rappelant « la jurisprudence de cette Sala », que la déclaration de rebellion du défendeur n'exonère pas le demandeur de la charge de la preuve, même si elle le dispense d'un effort probatoire qu'aurait permis une relation processuelle normalement constituée et contradictoire. La juridiction relève que la demande n'était accompagnée d'aucun document, et donc d'aucun titre, susceptible de fonder les prétentions. Le Tribunal accueille partiellement l'argument de l'appelante selon lequel le titre de propriété n'était pas nécessaire à la résolution du litige. Il considère en effet qu'une demande peut être régulièrement formée sans titre de propriété si le défendeur ne conteste pas la qualité du demandeur, ce qui n'était pas le cas en l'espèce. Il retient surtout que l'appelante ne prouvait ni l'existence du contrat verbal allégué, ni l'inexécution alléguée, ni même que le défendeur fût la personne ayant consenti le bail. Selon la juridiction, « no es pot declarar resolt un contracte que ni tant sols es sap si existeix », et une personne ne peut être condamnée pour l'inexécution d'un contrat dont on ne sait pas si elle était le véritable débiteur. La Sala relève enfin qu'une preuve testimoniale aurait pu être proposée, notamment par l'audition de la gardienne de l'immeuble, q

SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d’Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 25 de juny del 2013 la representació processal de la Sra. Alfaro va formular demanda de desnonament i en reclamació de quantitat contra el Sr. Tejera manifestant que la seva mandant era propietària de la plaça d’aparcament número 23, situada a la planta d’aparcament tercera de l’XXXX, i que en data 1 de maig del 2008 la seva mandant va llogar l’esmentada plaça al Sr. C. Atès que afirmava que el citat senyor va deixar d’abonar les mensualitats corresponents als mesos de maig a desembre del 2012 i de gener a juny del 2013, sol·licitava que se’l condemnés a abonar a la Sra. O.M. l’import de 756 euros en concepte de mensualitats de lloguer no abonades, més els danys i perjudicis derivats de la seva ocupació indeguda, que es calcularia des del moment de la resolució del contracte, fins que la plaça d’aparcament fos posada a disposició de la part demandant, més els interessos legals que reportessin els lloguers i la indemnització per ocupació indeguda des del moment en què cadascun d’ells s’havia de pagar, declarant la resolució del contracte d’arrendament celebrat entre les parts i condemnant a la part demandada a deixar la plaça d’aparcament que havia tingut arrendada lliure, vàcua i expedita i a fer-se càrrec de les costes del procediment. II.- Malgrat haver estat degudament citada, la part defenent no va comparèixer i va ser declarada en situació de rebel·lia. III.- La Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de desembre del 2013 va decidir desestimar la demanda formulada per la Sra. Alfaro contra el Sr. Tejera sense efectuar especial condemna en costes. IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de la Sra. S.O.M. i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l’estimació íntegra de la seva demanda. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- Seguint la jurisprudència d’aquesta Sala, la Sentència objecte del present recurs desestima la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Alfaro contra el Sr. Tejera posant de relleu que, malgrat el defenent havia estat declarat en rebel·lia, això no exonerava a l’agent de la càrrega de la prova, encara que no l’obligués a un esforç probatori que no es donaria dintre d’una relació processal normalment integrada i constituïda, en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria. Atesa aquesta premissa, entenia que l’agent no havia respectat els requisits que s’exigeixen en qualsevol demanda en un procés civil ordinari, ja que no havia aportat cap document, i doncs cap títol, que fonamentés la seva demanda. II.- El recurs formulat contra aquesta decisió per la representació processal de la Sra. Alfaro es fonamenta en la tesi de que l’aportació del títol de propietat no era necessària per la resolució de la present causa, ja que no es tracta de determinar si l’agent era, o no, propietària de la plaça d’aparcament objecte del present litigi, però aquest argument sols es pot estimar en part. En efecte, la demanda podria estar correctament formulada encara que no s’aportés el títol de propietat de l’agent si la defenent comparegués per oposar-se a la demanda sense discutir-lo o, si posant-lo en dubte, s’aportés en període probatori, però en el cas present la defenent es declarada en rebel·lia i l’agent no sols no s’aporta amb la demanda el títol de propietat de l’aparcament presumptament arrendat al defenent, que acreditaria la seva legitimitat per reclamar, sinó que no prova l’existència d’un contracte celebrat entre les parts litigants, que diu que es va celebrar verbalment, ni que l’arrendatari va deixar de pagar les mensualitats que reclama, ni tant sols que el defenent és la persona que li va arrendar la plaça de pàrquing en qüestió, de tal manera que no es pot declarar resolt un contracte que ni tant sols es sap si existeix, ni es pot condemnar a una persona per incomplir-lo si no se sap si era el veritable deutor i aquesta manca absoluta d’activitat probatòria no pot sinó perjudicar a qui l’havia de portar a terme, sense que el principi d’economia processal la pugui obviar fins aquest punt. És cert que en ocasions la prova documental de l’existència d’un contracte i del seu incompliment pot no existir, o ser difícil d’obtenir, però en el cas present l’agent podria haver cridat com a testimoni a la portera de l’edifici “X.” que, pel que sembla, es feia càrrec de cobrar mensualment l’import del lloguer corresponent, a fi d’acreditar, com a mínim, qui era l’arrendatari, els mesos que havia abonat els lloguers del pàrquing i els que ho havia deixat de fer. III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Alfaro contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 5 de desembre del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, imposant a la recurrent les costes d’aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.