SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra, el 27 de novembre del 2014. el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0693-1/2010 (ara 1100693/2010), instades per la societat "Codina" contra la societat "Gálvez", en data 20 de desembre del 2013, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que hem de desestimar i desestimem l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per Gálvez. a la demanda articulada per Codina. S.A. i hem d'estimar i estimem substancialment la demanda per aquesta articulada contra la primera condemnant-se Gálvez. a satisfer a l'agent la suma de 21.916,01.- EUR més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador". II.- La societat "Gálvez" sol·licita la revocació de la sentència de la instància i la desestimació de la demanda. Els seus greuges són els següents: el Sr. Quesada havia exercit una activitat professional sota la denominació de "D."; aquesta Sala havia determinat que el Sr. Quesada no duia a terme cap activitat laboral pel compte de "Gálvez" des del 9 d'abril del 2010; el testimoni Arcos havia confirmat que el material de "Codina" va ser lliurat al Sr. Quesada la Sra. Canals va declarar que "Gálvez" i l'empresa "D." eren entitats independents; el Sr. Ruiz no havia pogut precisar si la signatura que figurava en les lletres de canvi era la seva, però sí indicat que els albarans de lliurament no constaven signats per cap treballador de "Gálvez". Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La societat "Codina" va formular demanda, en reclamació de quantitat (22.618,20 EUR), contra la societat "Gálvez" per raó de la manca de pagament del preu de mercaderia. La defenent es va oposar a la demanda, tot aixecant l'excepció de manca de legitimació passiva. En efecte, l'avui recurrent mantenia -com ara- que el material litigiós havia estat encomanat i lliurat a un tercer, tractant-se del Sr. Quesada que actuava per compte propi. Finalment, la instància ha resolt en el fons que procedia el pagament de les factures reclamades, llevat aquella que porta com referència el número 540. La societat "Gálvez" ha apel·lat la sentència emesa per l'Hble. Tribunal de Batlles. II.- La recurrent discuteix, entre altres que examinarem tot seguit, les factures 0134/10 (foli 26), 0151/10 (foli 29) i 0141/10 (foli 33), d'imports respectius 9.012,56 EUR, 1.087,97 EUR i 11.381,44 EUR. Com bé observa el Tribunal a quo, el seu pagament es va instrumentalitzar mitjançant l'emissió de tres lletres de canvi (folis 27, 30 i 34), totes elles acceptades per "Gálvez". El Sr. Ruiz legal representant de "Gálvez", no pot seriosament posar en dubte la signatura que obra sota el segell de "Gálvez", sota pretext que "no ho pot precisar". Més enllà de la resposta evasiva que només pot perjudicar-lo, la seva autoria es desprèn també de la comparació de les signatures que figuren en les canvials esmentades amb aquella que es troba al foli 135 dels autes B-1652-2/10, doncs totes guarden una molt forta similitud. Els albarans de lliurament són signats i això en els dies 19, 24 i 25 de febrer del 2010. Les lletres de canvi van ser emeses els 22, 24 i 25 de febrer del mateix any. Per tant, si "Gálvez" va rebre la mercaderia i va acceptar el seu pagament poc després, és forçosament perquè va estar-hi conforme. Tot i així, "Gálvez" afirma que la signatura que constava en els albarans de lliurament de la mercaderia no corresponia a cap dels seus treballadors. La instància ha efectuat una recta aplicació de la doctrina d'aquesta Sala en la matèria, segons la qual pertoca al deutor, en presència d'albarans signats, acreditar la falsedat o l'error en què s'ha pogut incidir en relació als mateixos (TSJC-0018/09 del 21 de maig del 2009). A defecte de producció de la prova esmentada, cal presumir que el gènere va ser rebut per alguna persona autoritzada per la recurrent. En la seva confessió en judici, el legal representant de "Gálvez" va precisar que el signatari i últim beneficiari del gènere era el Sr. Quesada En aquest sentit, "Gálvez" ha defensat que l'interessat havia treballat per compte propi en els locals de "Gálvez", si bé se'l va afiliar temporalment a la CASS per donar-li cobertura sanitària. Els tractes interns que podien mantenir "Gálvez" o els seus socis amb el Sr. Quesada no són oposables a la societat "Codina", tota vegada que res acredita que aquesta darrera en fos sabedora. I menys encara se li pot exigir el coneixement de la posterior sentència d'aquesta Sala TSJC-261/11 del 29 de novembre del 2011. De fet, és perfectament aplicable aquí la teoria de l'aparença legítima (TSJC-18/01 del 14 de juny del 2001, 53/06 del 17 de juliol del 2006 i 380/11 del 30 d'abril del 2012) si resulta ser cert que, per raó d'ajuda i/o d'una col·laboració empresarial, el Sr. Quesada mantenia una activitat paral·lela en els mateixos locals de "Gálvez" i si, no fos prou, constava a la CASS com a assalariat de "Gálvez" en el període comprés entre el 8 d'abril del 2009 i el 9 d'agost del 2010 (foli 173), temps que coincideix amb la reclamació d'autes. Per acabar aquest apartat, el testimoniatge del Sr. Arcos, segons el qual el material de "Codina" va ser lliurat al Sr. Quesada mereix molta cautela, compte tingut que de la seva antiga condició de soci (segons les pròpies afirmacions, foli 232) de "Gálvez". III.- Pel que fa les factures 275/10 (foli 51), 363/10 (foli 53) i 578 (foli 57), d'imports respectius 72,14 EUR, 36,90 EUR i 325 EUR,emeses en el decurs dels mesos de març, abril i juny del 2010, els albarans corresponents consten també signats. Per conseqüent, cal tornar a aplicar la doctrina d'aquesta Sala en la matèria i exposada més amunt. Per tot l'exposat, escau confirmar la sentència apel·lada. IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació dóna lloc a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas. La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Gálvez"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de desembre del 2013; condemnar la societat "Gálvez" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE